GM- Tema 8. Malalties dermatològiques (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genètica Mèdica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

GH- Tema 8 mfiguls TEMA 8. MALALTIES DERMATOLÒGIQUES 1. PIGMENTACIÓ Parlarem de la pigmentació de: ulls, cabell i pell.
La pigmentació és deguda a la melanina, produïda en els melanosomes (orgànuls) dels melanòcits. Una vegada la melanina ha estat sintetitzada, els melanosomes es transfereixen cap als queratinòcits.
Hi ha dos tipus de melanina: - FEOMELANINA: pigmentació roig-groguenca. Quan són exposades als raigs UV són fotolàbils (es degrada parcialment), es generen radicals lliures, i fins i tot pot provocar dany oxidatiu al DNA que pot conduir al desenvolupament del càncer. à La feomelanina no és resistent a la llum UV - EUMELANINA – marró, negre. Responsable del bronzejat. Efecte protector davant dels raigs UV del sol. Resistents a la fotodegradació i habilitat d’eliminar els radicals d’oxigen reactiu.
El bronzejat decau perquè els queratinòcits, que contenen la melanina, es moren.
Es millor per tant, tenir més eumelanina.
Els melanòcits es troben a: - Pell - Fol·licles capil·lars - Iris - Epiteli pigmentari de la retina El color de la pell, dels cabells i de l’iris de l’ull està determinat genèticament per la capacitat de producció de melanina (melanòcits).
El problema principal en problemes a la pigmentació són problemes a la visió (també afecta a color del cabell) I la pell.
La pigmentació depèn del nombre, mida, distribució cel·lular i tipus de melanosomes a l’epidermis i NO del nombre de melanòcits: - Individus amb pell fosca àmelanosomes més grans i nombrosos.
- Individus de pell clara à melanosomes més petits, menys nombrosos i agrupats al voltant del nucli dels queratinòcits.
La distribució dels melanòcits per una regió determinada del cos en individus de pell clara i pell fosca és similar. N’hi ha més a la cara i menys a l’esquena.
1 GH- Tema 8 mfiguls Les mutacions que afecten la pigmentació desregulen els melanòcits a punts específics del seu desenvolupament i funció: 1. Migració dels melanoblasts des de la cresta neural a la pell.
Ex: Síndrome de Waardenburg tipus 1-4 (WS1-4), piebaldisme.
2. Síntesi de melanina en els melanosomes.
Ex: Albinisme oculocutani tipus 1-7 (OCA1-4).
3. Formació del melanosoma en els melanòcits.
Ex: Síndrome de Hermansky-Pudlak tipus 1-7 (HPS1-7), síndrome de Chediak- Higashi (CHS1).
4. Transferència dels melanosomes madurs a les puntes de les dendrites Ex: Síndrome de Griscelli tipus 1-3 (GS1-3).
L’esquema mostra els melanoblasts (precursors de melanòcits), que es diferencien a melanòcits, on sintetitzaran melanina a través dels melanosomes, que els transferiran els queratinòcits. Aquest procés és continu.
Bàsicament nosaltres estudiarem aquelles mutacions que afecten a la síntesi de melanina.
Com s’indueix la síntesi de melanina? A l’epidermis, degut a exposició a llum UV es sintetitza pro-opiomelanocortina (POMC), que és el precursors de MSH. Aquesta MSH (Melanocyte Stimulation Hornone, melanocortina) és secretada i s’uneix als receptors dels melanòcits, MC1R (Melanocortin 1 Receptor).
A nivell d’hipòfisis també es sintetitza el precursor de MSH (POMC), però aquí dona lloca a b-endorfina i ACTH. Si hi ha problemes en les glàndules adrenals, els individus també presentaran problemes de pigmentació.
La unió amb el receptor MC1R en els melanòcits, induirà la formació de cAMP: ⁃ El cAMP induirà la formació de melanina en els melanosomes. Segons les molècules que hi hagi dins els melanosomes, produirem eumelanina o feomelanina.
⁃ El cAMP a part, regula el pH, el que també determina quin tipus de melanina es produeix.
2 GH- Tema 8 mfiguls Als melanòcits, la tirosina passa a DOPA, gràcies al l’enzim tirosinasa.
⁃ Si hi ha defectes en la tirosinasa, és a dir, si no es produeix, directament no es produirà melanina, però si hi ha certa activitat si.
⁃ A més, si hi ha problemes de transport de la tirosina dins els melanòcits i els melanosomes, també hi pot haver problemes de pigmentació o albinisme.
Gràcies a DOPA s’obté DOPArquinona.
En la síntesi de feomelanina, és necessari que hi hagi cisteïna als melanosomes. Per tant, mentre que hi hagi cisteïna es produirà bàsicament feomelanina. Un cop no queda cisteïna es para la síntesi de feomelanina, i tot i que la síntesi d’eumelanina estava una mica activa, ara s’activa una mica més.
Un dels enzims implicats en la síntesi de la eumelanina és una proteïna relacionada amb la tirosinasa (TYRP1).
⁃ Si aquest enzim no es funcional, no es produirà gens de eumelanina. I si té activitat reduïda, se’n produirà menys.
3 ...