Tema 4. Memòria semàntica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 4: MEMÒRIA A LLARG TERMINI: MEMÒRIA SEMÀNTICA Què és? És tot aquella informació a llarg termini que es pot declarar i no és memòria episòdica. Allò que coneixem de l’entorn.
Ex: torre Eiffel.
Quan la humanitat es va plantejar què era la memòria semàntica van veure que es tracta de coneixements molt diversos. Es va descobrir que la memòria semàntica és capaç de contenir tota aquesta informació com.. q uin gust té la llet, con es fa un vaixell de paper..
Als anys 70, es va formular aquesta pregunta. Les disciplines que van voler respondre era la filosofia i la lingüística i la informàtica. Les preguntes plantejades estaven orientades en com es reflexa el món segons les diferents perspectives.
Lingüística  com creo el significat de les coses Filosofia  com es distribueix la memòria semàntica Informàtica  model per entendre com s’estructura el coneixement  SEMÀNTICA VS. EPISÒDICA 1. Existeixen casos en que s’hagi trobat l’evidencia que algú tingui alterada la memòria semàntica i la episòdica no o a l’inreves? Són independents? Es poden dissociar? Sembla que si, el nostre sistema cognitiu processa aquest tipus d’informació de forma dissociada a nivell de contingut.
Dissociació Neuropsicològica - Caos d’amnèsia anterògrada que tenen dèficits en memòria episòdica però no en semàntica Pacients amb amnèsia retrògrada normalment tenen problemes o bé en memòria semàntica o bé en memòria episòdica.
o Alteració memòria episòdica sense afectació semàntica  pacient KC descrit per Tulving o Alteració semàntica sense alteració episòdica  pacient descrit per Yasuda, Watanabe i Ono.
2. Quina és la naturalesa de la memòria semàntica? a. Quina és l’estructura i el contingut de la memòria semàntica? La unitat operativa de la memòria semàntica són els conceptes. Els conceptes són aquelles representacions mentals mitjançant les que organitzem el món per poder-lo entendre i comunicar-nos. Ex: tenir el concepte de cadira.
La teoria clàssica es plantejava com s’estructura el concepte. Van definir que un exemplar (un element del món) entrarà dins d’un concepte, sempre i quan contingui tots els trets definitoris. Podem establir què entra i que no entra dins dels conceptes. Però qualsevol exemplar que no posseeixi tots els trets definitoris NO serà un membre d’aquell concepte.
Ex: parlem de quadrats.
- Figura tancada Té 4 costats Cada costat te la mateixa longitud Els angles són iguals  Concepte general que es té de quadrat Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Ara parlem d’au: - Pot volar Posa ous ..... (depèn de cadascú)  No tothom té el mateix concepte d’au El fet que s’estructuri tot en conceptes potser no és tan operativa. Ja que quan entrem en categories naturals, aquestes definicions no funcionen tan bé. També passa quan intentem constatar les diferencies entre les persones.
b. Com accedim a la memòria semàntica? Com s’emmagatzema? Exemple: pensa una paraula que comenci per p. Ara una fruita que comenci per p. El circuit es limita molt. Hem activat un camp semàntic concret. L’estructura de la nostra memòria semàntica ha d’incorporar aquesta estructura.
 MODEL DE COLLIN I QUILLIAN  Model organització jeràrquica Proposen que aquesta estructura ha de ser un model de xarxa jeràrquica.
Conceptes claus: - Tenim un model de xarxa on els punts d’unió s’anomenen nodes. Cada node conté un concepte. Cada vegada que un activa un concepte concret, la xarxa ens permet guiar-nos per quins canals la força d’associació s’escampa.
Cada element té de forma annexada immediata els elements més distintius. A mida que anem pujant la xarxa trobem els elements més conceptuals  Els nodes tenen una estructura jeràrquica.
Així doncs, els nodes o conceptes interrelacionats estan organitzats e n una xarxa interconnectada. Aquestes connexions poden ser directes o indirectes. Estaran lligats de forma directa els atributs específics d’aquells nodes.
Ex: què és un robin? Un ocell que es caracteritza per posar els ous blaus. Si diem la paraula Robin les característiques que primer s’activen (atributs específics) son que posa els ous blaus, es vermell i es un ocell. Més tard es desglossen amb altres conceptes.
Van donar una estructura a aquesta informació.
- La memòria implica l’activació d’un node que es propaga cap als altres activant altres memòries Les propietats estan associades a cada concepte.
Model d’organització jeràrquica Hipòtesis  Davant de la pregunta un canari és groc? I un canari pot volar.  segons la seva hipòtesi una persona tardarà més en respondre si el canari pot volar que si es groc, ja que per saber si pot volar, s’han de saltar l’esglaó el canari és un ocell i un ocell pot volar.
Tasca  els participants havien de determinar la veracitat d’alguns estaments Resultats  les respostes s’enlenteixen a mesura que la distància entre el concepte i la propietat és més àmplia.
Conclusió  model jeràrquic OK. Fer inferències enlenteix una verificació Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez (!) Només fets no redundants són emmagatzemats en memòria (Economia cognitiva) Problemes: 1. Familiaritat  un canari és groc vs. Un canari té pell.
2. Efectes de conceptes típics.  tothom té clar que el canari és un ocell, però no tenim tant clar que un pingüí també és un ocell.
Els límits són difosos. Cadira  Butaca  Sofà.
Els conceptes entre si són difosos. Certs elements com un tomàquet (verdura o fruita?)  MODEL DE PROPAGACIÓ DE L’ACTIVACIÓ (COLLINS I LOFTUS, 1975) Collin proposa una modificació del seu model anterior.
En comptes d’establir una estructura jeràrquica, accepta que tenim nodes i links que els uneixen, però ho organitza amb una diferent estructura. Permetrà que hi hagi certs elements que s’activin més ràpid quan s’activi un del costat que no un altre.
Assumeix que la memòria semàntica s’organitza mitjançant relació.
Ex: diga’m un vehicle. Pensem abans cotxe que ambulància.
Mesures de relació: - Quan relacionats estan dos conceptes? (ocell – canari) En quants exemples d’ocell pots pensar? El major nombre de vegades que diverses persones poden pensar en un membre d’una categoria, més relació té. (canari vs. Pingüí)  DEESE – ROEDIGER – MCDERMOTT (DRM) Tasca (experiment classe) Es passen dos llistes de paraules auditives. Les paraules de les llistes estaven relacionades entre elles (ex: infermera, malalt, hospital, pacient). Els participants han de reconèixer les paraules de la llista i es demana per la típica que no ha aparegut.
Predicció  L’activació de la xarxa semàntica durant la memorització haurà activat “metge” i farà que es cregui que ha aparegut quan de fet no ha estat així.
Si la nostra estructura semàntica està organitzada en xarxes, podrem arribar de cadira a sofà. Cada vegada que activem un node (cadira) , sabem que activarà un altre node com sofà. Però.. si activem moltes vegades un node de forma indirecta, potser acabarem pensant que un node s’ha activat quan en realitat no ha estat així! Ex: en l’experiment pensar que ha dit metge.
- És natural que es generi aquesta falsa memòria. Si no es generés seria molt estrany.
Podem arribar a predir que un generi falses memòries amb l’estructura cerebral.
En el moment que un sent la llista, pot predir que codificarà la informació malament (diràs metge quan no està) El fet de generar una falsa memòria no pot representar el sistema episòdic. Pensem que ho hem viscut, però no és així.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Memòria semàntica i memòria episòdica existeixen per separat TEMES: *Tots d’ells tenen com a base que fem això perquè el nostre sistema interacciona constantment 1. INTEGRACIÓ CONEIXEMENT NOU AMB EXISTENT Identifiquem patrons de elements abstractes (dàlmata).  el fenomen de identificar el nostre entorn està guiat de forma molt sensible amb el que ja coneixem. Cada vegada que codifiquem informació del nostre entorn, el nostre cap intenta trobar algun punt amb allò del nostre coneixement que pugui estar vinculat. El nostre record tendeix a donar sentit, a complementar el vaixell.
La ment agafa l’input que és pobre a nivell sensorial i ho compara amb esquemes derivats de les experiències del passat. L’esquema és utilitzat per omplir els forats i donar sentit a les coses.
Quan parlem de memòries episòdiques, existeix la possibilitat de que un forma memòries completament noves? O sempre hi ha algun element que ho nexe al teu passat? Ho relacionem amb el nostre passat. La formació de memòria no neix del no res. El no stre sistema de memòria episòdica el primer que ha de fer és intentar vincular aquesta informació amb elements del nostre passat. El coneixement ja existent és un coneixement semàntic. Així doncs, cada vegada que formulem memòria intentem establir ponts amb memòria semàntica.
 Ràpida integració amb coneixement existent És important que hi hagi una interacció entre memòria episòdica i memòria semàntica. Cada vegada que algú incorpora una informació nova, el nostre hipocamp intenta agafar el màxim d’informaci ó i interacciona amb la memòria a llarg termini. Cada vegada que relacionem alguna cosa amb el nostre entorn, estem tenint una forta relació entre la memòria episòdica i semàntica. Si no ho féssim així seriem incapaços de reconèixer allò que és nou i allò que no. El nostre sistema de generar memòria necessita aquesta doble via.
2. APRENENTATGE INFERENCIAL Exemple 1: imagina que has fet una assignatura al primer semestre amb un professor i suspenem sense entendre el perquè. Al segon semestre hem d’agafar una nova assignatura i tenim la possibilitat d’agafar el mateix professor o un altre  En general, la tendència és agafar l’altre professor. Hem pres una decisió en base el nostre record episòdic.
Hem generat coneixement semàntic que prové d’un esdeveniment episòdic. Fem inferències del futur (no sabem com serà aquella assignatura).
Exemple 2: anem pel carrer i veiem una parella al costat d’una casa. Pensem que van a treballar, són parella i viuen junts. El dia següent veiem la noia amb un altre noi donant-se un petó.  Pensar que els dos nois no es coneixen és memòria semàntica A diferencia de l’aprenentatge experiencial, l’aprenentatge inferencial ens permet construir coneixement mitjançant el pensament. El coneixement que se’n deriva no ha d’estar necessàriament vinculat a una experiència en un lloc i un temps determinat, tot i que sorgeix d’allà.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Quin mecanisme explica l’aprenentatge inferencial? El nostre sistema de memòria episòdica guiat per l’hipocamp és: incorporem que dos elements van junts (estrella i kiwi). Quan arriba una memòria nova (kiwi i bolso) l’hipocamp l’incorpora, però solapa la estrella, i l’incorpora a la memòria. Així doncs, AB i BC sempre aniran creuats d’una forma o una altre.
Exemple 2: A l’hora de fer aquests estudis, està demostrat que quan seleccionem bé la batidora es selecciona a l’àrea de l’hipocamp, el qual ens permet generar informació molt ràpida de l’entorn i incorporar-la amb la ja existent.
L’hipocamp estableix associacions entre experiències que comparteixen algun element en comú.
(!) El nostre record és el que ens permet crear una memòria semàntica, ja que és un coneixement que no depèn directament de l’experiència.
3. GENERALITZACIÓ No necessitem recordar cada arbre per poder identificar l’estructura d’un arbre. Per fer això, necessitem tenir un sistema de memòria basat en la interacció en memòria episòdica i semàntica. El fet de poder generalitzar és el que ens permet aquest sistema. Hem de ser capaços de construir una estructura de coneixement. Problema! A vegades el sistema pot ser desadaptatiu (ex: falses memòries) Estrès post-traumàtic  generalitzes una emoció en contexts no adients. en memòria desadaptativa pot derivar a un procés malaltís.
Al dia a dia, la interacció entre els dos sistemes és constant.
 SON I MEMÒRIA Quan un consolida intenta recuperar info que acaba d’incorporar a nivell episòdic i integrar-la.
- La son és un estat cerebral òptim peculiar. (Si no dorms no consolides i si dorms consolides si o si) Dos grups recorden una llista de memòria. Uns les aboque n a la nit, i els altres el mati següent després d’haver dormit.
Quin dels dos grups generarà més falses memòries? Sabem que durant el son els records es potencien. Per generar falsa memòria estem integrant informació (que el nostre cervell integri tota la xarxa semàntica).
Com el son integra informació, si fem la tasca després de dormir generarem més falses memòries.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Insight (Aha! O Eureka!) Per què es dóna l’insight? Hem establert ponts entre la info que ja tenim i de cop tenim la solució.
Tasca: hem de dir el número que segueix la sèrie. Ens donen dos normes perquè ho puguem fer: 1/en la seqüencia només poden haver-hi 1, 4 i 9.
2/si els num són iguals el continues posant, si són diferents poses el que falta.
Resultat: el següent número és el 9.
Peculiaritat  Si t’hi fixes, hi ha un patró (és un mirall) Fan el experiment amb tres grups. Un dorm i els altres dos no. El grup que ha anat a dormir (el 60%) es dóna compte que hi ha un patró (és un mirall), mentre que els altres grups no ho detecten. Aix í doncs, els que han dormit detecten l’insight.
Conclusió  poder integrar la info i barrejar-la facilita aquests fenòmens. Generem noves memòries d’alguna cosa que no has experimentat de forma directa.
...

Comprar Previsualizar