Resum Nacionalisme banal: Capítol “La filosofia com a bandera de la Pax Americana” (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 102
Subido por

Descripción

Resum Nacionalisme banal: Capítol “La filosofia com a bandera de la Pax Americana”

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Capítol “La filosofia com a bandera de la Pax Americana” Pax Americana: Denota el període de pau relativa en el món occidental des del final de la segona guerra mundial a 1945, que coincideix amb la posició militar i econòmica dominant dels Estats Units.
       El nacionalisme banal posseeix un matís subestimat.
S’oneja regularment la idea de nacionalitat.  Mitjançant aquest oneig, les nacions establertes són representades.
El nacionalisme global dels Estat Units és onejat arreu del món.  A vegades pren formes extremes però també hi ha una dixi constant que col·loca els EEUU al centre de l’escena d’un món de nacions.
El nacionalisme també apareix banalment a les paraules dels polítics que “ens” parlen amb els seus clixés sobre “la nació” i sobre la “societat”.  això ha tingut un paral·lel en la teorització sociològica clàssica.
Hi ha crítics que assenyalen que una celebració de la postmodernitat, i la seva suposada cultura de la diversitat, és en realitat una celebració d’Occident i la seva suposada sofisticació cultural.  Parts del món com ara l’empobrit sud, que no mostra trets postmodern, malgrat la seva aparent celebració de la diversitat, tendeix a etiquetar les veus no occidentals com a inferiors.
La pregunta és si una o una altra de les filosofies de la filosofia postmoderna posseeix una dimensió nacionalista, una que es fa eco del nacionalisme banal de les rutines de cada dia.
 La filosofia identificada així hauria de posseir les quatre característiques següents: o Hauria de donar la benvinguda o justificar l’anomenat nou ordre global, ja sigui anomenat “postmodern” o no.
o Hauria d’incloure la noció de nacionalitat, sense justificar-la necessàriament de manera oberta.
o Havent donat per descomptada la nacionalitat, la filosofia no hauria de tractar totes les nacions de manera equivalent.
o Hauria de ser ben clara.
La filosofia de Richard Rorty compleix aquests criteris  La seva filosofia va acordada amb els temps actuals  accepta sense crítiques la noció de nacionalitat  els Estat Units se situen en el centre del seu univers textual i filosòfic.
Un savi per a una època sense fe: (Richard Rorty)      Rorty ha estat descrit com “un dels filòsofs nord-americans més importants del moviment post-modern”.
Esdevé un representant del seu temps i del “nostre”.
La por del comunisme va donar als polítics de la Guerra Freda (Reagan o Bush) una certesa moral  Ara, amb una nova era, es presenta una retòrica d’esperit més obert en la qual un sentit del dubte raonable es combina amb majors possibilitats per a una Pax Americana global.
La filosofia de Rorty capta aquesta idea amb el seu rebuig de velles i estridents certeses.
Crítics sofisticats, en veure la filosofia de Rorty com un reflex ideològic de l’època, poden passar per alta la dimensió nacionalista  Això demostra com pot ser d’esmunyedís els nacionalisme familiar (obvi però invisible per la seva obvietat).
Dimensió social de la persona Laura Casado Una crida al patriotisme:          El tema central de l’article de Rorty era criticar els elements no patriòtics de la “nostra” nació.  El blanc en concret era l’esquerra intel·lectual.
Mitjançant les seves paraules inicials sobre la covardia governamental i els pobles, l’autor s’havia col·locat dins del camp liberal  Afirmava parlar com a amic de l’esquerra, tot lloant l’interès de l’esquerra per aquells “que han tingut un tracte injust en la nostra societat”.
El text diu que la gent d’esquerres hauria d’adonar-se que “una nació no pot reformar-se excepte si està orgullosa d’ella mateixa”.
També diu que no hi ha cap incompatibilitat entre el respecte a les diferències culturals i el patriotisme nord-americà  L’esquerra no mostra aquest patriotisme perquè “repudia la idea d’una identitat nacional i l’emoció de l’orgull nacional”.
L’autor avança cap a l’afirmació final: “Una esquerra que rebutja estar orgullosa del seu país no tindrà cap influència en la política d’aquell país, i a la fi esdevindrà un objecte de menyspreu.”.
En l’article, ja no és simplement el “nostre” país, els Estats Units, qui està en joc  La conclusió es formula com una llei universal, que s’aplica a qualsevol país i a qualsevol esquerra  Es propugna això com si fos una llei de sentit comú.
Aquesta retòrica conté una quantitat de trets que són familiarment banals  S’assumeix la naturalitat de les nacions  “Societat”, “nació” i “país” són utilitzats com a sinònims.
En l’article també hi ha una distinció implícita entre “patriotisme i “nacionalisme”.
El nacionalisme nord americà té una força no reconeguda en l’article.
Un nacionalisme complex:     Rorty s’ha de veure com un nacionalista de la Pax Americana, aquest no és el nacionalisme reconegut convencionalment com a “extrem”.  El seu és la mena de nacionalisme banal que nega el seu propi nacionalisme però fomenta la lleialtat cap a l’estat nació, cap a la “nostra” nació.
La nació que aspira a guiar les altres nacions del món no pot semblar que parla només per ella mateixa: ha de parlar per tothom.
Els textos filosòfics de Rorty es poden considerar com a banderes en favor del nacionalisme de la Pax Americana en el nou ordre mundial.
Es poden esmentar 3 aspectes com a sumari de l’argument que vindrà tot seguit: o Acceptació del món de nacions: La moralitat i la política haurien de començar a partir de comunitats i societats específiques.
o Promoció de l’estil americà: Hegemonia global nord-americana.
o Creativitat intel·lectual: Seguir aquests raonaments no és qüestionar la creativitat de Rorty com a filòsof i tampoc és negar que la seva filosofia conté molts trets atractius.
Començar per on som:    Una sensació d’identitat comunal, o una sensació de “nosaltres” és un prerequisit per a la moralitat i la raó.
En aquest sentit, la comunitat és anterior als judicis morals, polítics o científics específics.
Per tant, la “nostra” societat no necessita la seva legitimació, ja que és l’orgien de la legitimació.
Dimensió social de la persona    Laura Casado Segons Rorty, cada grup té uns trets distintius “que fa servir per bastir la seva autoimatge mitjançant contrasts amb uns altres grups.
Per tant, “les persones tenen dignitat no com una luminescència interior, sinó perquè comparteixen aquests efectes de contrast.
Rorty articula una psicologia social universal dels grups que és bastant semblant de la identitat social estudiada al capítol “Identitat nacional al món de nacions”.
Defensar l’etnocentrisme:        Els nacionalistes clàssics trobarien la noció d’ “humanitat comuna” tan fictícia com Rorty: o Donarien els vistiplau a la implicació que “nosaltres” debem lleialtat a la “nostra” societat i que els altres deures estan subordinats a la creació de la solidaritat comuna.
o I, en efecte, aplaudirien a Rorty pel seu punt de vista “etnocèntric”.
Rorty defensa el seu “nosaltres”.  Sembla advocar per una forma d’etnocentrisme restringit, defensiu: “En el sentit que dono a l’etnocentrisme, ser etnocèntric és simplement treballar per a la nostra perspectiva”.
Rorty observa que un liberal que defensa l’etnocentrisme s’enfronta a un problema concret: se suposa que el liberalisme s’oposa a la intolerància etnocèntrica.  Paradoxa: “abans moriríem abans de ser etnocèntrics, però l’etnocentrisme és precisament la convicció de que hom moriria abans que compartir certes creences”.
La resposta de Rorty a la paradoxa és que el “nostre” etnocentrisme és diferent, principalment perquè “nosaltres” el podem reconèixer com a etnocentrisme, mentre que els altres estan convençuts de l’absoluta veritat de les seves creences.
L’admissió de Rorty del “nostre” etnocentrisme comporta 3 qüestions des del punt de vista retòric: o Suggereix que l’etnocentrisme és inevitable: “nosaltres” (tots els humans) hem de començar a partir del “nosatre” grup particular, la “nostra” perspectiva.
o Encoratja les “nostres” (occidentals) afirmacions de tolerància, ja que el “nostre” etnocentrisme és de ment oberta: “nosaltres” reconeixem les “nostres” limitacions; “nosaltres” som la gent que desconfia de l’etnocentrisme obstinat, etc.
o En declarar això, Rorty ens compara favorablement amb els “altres”.
L’etnocentrisme admès (que al mateix temps és subtilment negat) “ens” permet lloar-“nos” i condemnar els “altres”.
La distinció entre el “nostre” raonable etnocentrisme i el “seu” obstinat etnocentrisme es pot refondre com la diferència entre “patriotisme” i “nacionalisme”, o entre “orgull necessari” i “orgull excessiu”.
“Nosaltres” i la sintaxi de l’hegemonia:   No queda clar qui som “nosaltres” exactament”  Rorty sosté que la primera persona del plural no s’hauria de fer servir d’una manera general, si no que haurien de “donar-li a ‘nosaltres’ un sentit tan concret i històricament específic com fos possible”.
La multiplicitat de “nosaltres” es pot interpretar com: o Un suggeriment de la postmoderna multiplicitat de jos que “nosaltres” posseïm avui.
o “Nosaltres” és un tret important de la sintaxi de l’hegemonia, perquè pot fornir una eina retòrica pràctica per presentar els interessos sectorials com si fossen universals  “nosaltres” invoca un “tots nosaltres” Dimensió social de la persona   Laura Casado Una cosa similar succeeix als textos de Rorty  “nosaltres” mai no es queda quiet: apareix de sobre amb nous vestits adjectivals.
Aquest desplaçament de “nosaltres” no fa que els textos siguin difícils.  La sintaxi de l’hegemonia és retòricament familiar.
El retorn de la nacionalitat reprimida:   Hi ha un pressupòsit de la nacionalitat que de vegades s’expressa de manera indirecta.
El raonament de Rorty conté una defensa implícita del món de nacions i, per tant, un món de nacionalismes.
La filosofia de la Pax Americana:    Moltes de les frases de Rorty suggereixen que “nosaltres” pertanyem a “les riques democràcies de l’Atlàntic Nord” com un tot més que no a una sola nació.
La sintaxi de l’hegemonia suggereix que “nosaltres els pragmàtics” no només parlem en nom de la “nostra societat”, sinó també en nom d’una aliança de “societats”.
Hi ha una sèrie de temes en evocació de l’hegemonia: o La unitat dins de Nord-amèrica o La construcció retòrica de l’aliança d’Occident o Les relacions entre els “nostre” bloc i la resta del món La societat nord-americana    Rorty se situa en el “liberalisme antiideològic” Rorty, quan subratlla la seva posició liberal, fa servir la retòrica de la unió més que no la de la divisió.
Si Rorty recomana que “nosaltres” comencem per on “estem”, llavors “nosaltres” comencem per la “nostra” pàtria.  I aquesta pàtria s’ha d’estimar amb orgull patriòtic com la millor de les societats.
L’aliança occidental:   Rorty proposa que una manera concreta de fer filosofia i de fer política hauria de ser la “nostra” manera: la manera de les democràcies occidentals.
“Nosaltres” hauríem d’abandonar la gran teorització i adoptar un pragmatisme no ideològic que encaixin amb el “nostre” lloc i temps.
Parlar en nom del món sencer:    La veu de l’hegemonia ha de procurar obtenir una audiència més àmplia que no la “nostra”.
 Rorty sosté que “nosaltres” hauríem d’ “estendre’ns”  Afirma que aquest impuls per incorporar “d’altres” distingeix el seu tolerant etnocentrisme de les varietats més intransigents.
El nostre etnocentrisme és d’inclusió més que no d’exclusió.
Es recomana a tothom l’estil nord-americà, l’estil del pragmatisme no ideològic.
El text com a bandera:  Ha esdevingut habitual per als analistes culturals tractar objectes com ara les banderes com si fossin textos.  El procés es pot invertir, de manera que el text aparegui com una bandera.
...