6.2. Magnòlides (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 19/04/2016 (Actualizado: 04/09/2016)
Descargas 52
Subido por

Descripción

Apunts (amb tot allò treballat a classe) del segon grup dels Angiospermes: les Magnòlides

Vista previa del texto

BOTÀNICA: MAGNÒLIDES 2. FAMÍLIA LAURACEAE ☞ Breca
 1.FAMÍLIA MYRISTICACEAE 1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: myristica: que fa olor • Distribució i hàbitat: pantropical i propi de selves humides, però amb poques espècies a l’Àfrica continental • Descripció morfològica: • Arbres, alguns arbusts i lianes generalment perennes, aromàtics, amb olis essencials, pèls uniseriats, ramificats i freqüentment estrellats • La majoria són dioics • Inflorescències en panícula o raïm fasciculat • Flors petites, actinomorfes, infundibuliformes, campanulades o urceolades, de colors grocs a vermells i oloroses • Periant amb 2-5 tèpals soldats i sovint carnosos • Les flors masculines tenen 2-40 estams • Les flors femenines tenen un carpel superior incompletament tancat que conté un únic òvul • Fruit carnós, coriaci o llenyós cobert per un aril crustaci o carnós groc o vermell 1.2.MYRISTICA FRAGRANS o Arbre de la nou moscada • Localització: Illes de les espècies (ara Illes Moluques, a Indonèsia) • Característiques morfològiques: • Arbre dioic (flors masculines i femenines petites en peus diferents) ♂ 2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Laurus pren el nom de l'arbre sagrat d’Apol·lo • Distribució i hàbitat: àrees tropicals (indomalàia i Amèrica central i meridional), en selves muntanyoses tropicals (fins a 4000m) i en selves humides de baixa altitud • Taxonomia: grup primitiu dins de les angiospermes • Descripció morfològica: • Arbres i arbustos perennifolis i aromàtics (tenen olis volàtils) • Fulles simples, enteres i menys coriàcies, de distribució esparsa o oposada i peciolades sense estípules • Flors solitàries o en inflorescències (majoria) cimoses o racemoses a l’axil·la de les fulles o a l’extrem de les tiges.
Mida petita, forma cíclica (amb tres peces per verticil) i simetria actinomorfa • Hermafrodites i alguns d’unisexuals (en els tàxons monoics i dioics) • Perigoni amb dos verticils d’uns 3 tèpals de colors variables, androceu d’1-4 verticils d’estams (s’obren per ventalloles de la base cap a l’àpex), gineceu d’un sol carpel o tres • Pol·linització per insectes • Aromàtiques • El fruit és una baia o una drupa que, de vegades, presenta un involucre acrescent carnós format a partir del receptacle floral • Pot ser sec i indehiscent • Una llavor per fruit. Algunes llavors poden contenir quantitats considerables de midó Flor masculina Flor femenina ♀ estaminodis Estam amb nectaris Masculina Femenina • Fulles senceres i aromàtiques (tenen molts olis essencials) • Fruit drupaci (oliva) o bacciforme (baia, però no ho és perquè s’obre sol) • L’aril es diu macis i conté la llavor • El seu oli essencial és la miristicina • Usos del fruit: • Alimentaris: dóna dues espècies culinàries: endosperma o nou moscada i episperma • Farmacèutics: antic antisèptic; la miristicina s’utilitza com a eupèptic, carminatiu, antiinflamatori, estimulant SNC • Aigua del Carme (carminatiu, narcòtic i beguda alcohòlica 70%) VapoRub (expectorant) • Altres: colònies (mesc = olor a mascle per hormones masculines) 2.2.LAURUS NOBILIS o Llorer • Característiques morfològiques: • Arbret dioic • Símbol d’èxit, triomf i honor • Fulles el·líptiques, coriàcies, persistents i aromàtiques • Flors unisexuals trímeres. Estams amb nectaris a les flors masculines i estaminodis (quasi estams amb nectaris) en les femenines • El fruit és una baia, però crea discussió • Usos: • Farmacèutics: carminatiu, antiespasmòdic i diürètic • Alimentari: condiment 2.3.CIANNAMOMUM VERUM o C. ZEYLANICUM o Canyeller • Característiques morfològiques: • Arbust de fulles coriàcies i oposades • Flors petites, hermafrodites, periant indiferenciat de 6 tèpals lliures • Trobem l’escorça dels brots joves decorticada (parènquima cortical i la zona liberiana) • Usos: • Alimentaris: espècia culinària (canyella), saboritzant • Farmacèutics: molts usos en combinació amb altres components.
• Alguns usos són: immunomodulador, antisèptic, hemostàtic, antiinflamatori, analgèsic, expectorant, carminatiu, antiespasmòdic, antiflatulant, astringent suau, estimulant respiratori • Altres: perfumeria, cosmètica 4.2.PIPER NIGRUM o Pebrer • Localització: tropical i originària de l’Índia i Java • Característiques morfològiques: • És una liana enfiladissa a través de les seves arrels adventícies (aèries) • Fulles ovalades, acabades en punxa • Les inflorescències, en espigues, tenen flors petites normalment unisexuals 3.FAMÍLIA MONIMIACEAE 3.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Monimia = un/simple (els fruits només tenen 1 primordi seminal) • Distribució i hàbitat: regions tropicals (Xile, Argentina, Nova Zelanda, Austràlia i Tasmània) • Descripció morfològica: • Arbres o arbustos llenyosos perennifolis aromàtics i normalment resinosos • Fulles decussades, simples, senceres a lleugerament serrades i coriàcies • Inflorescències axil·lars, cimoses, racemoses o flors solitàries • Flors unisexuals, a vegades hermafrodites, monoclamídies i actinomorfes • Periant amb més de 3 sèpals o tèpals, androceu amb 8-15 estams i gineceu apocàrpic • Fruit en polidrupa o en drupa solitària • Una sola llavor per fruit • Dispersió per ornitocòria 3.2.PEMUS BOLDUS o Boldo • Localització: regions andines (endèmic de Xile, és a dir, que només la trobem allà) amb clima mediterrani • Característiques morfològiques: • Arbre dioic • Fulles oposades, coriàcies, aspres (amb pèls estrellats) i molt aromàtiques. Els estomes en sobresurten • Riques en olis essencials i alcaloides (boldina) • Usos farmacèutics: • Colagog/colerètic, teràpia biliar i protector hepàtic, diürètic, antiflatulant, antioxidant, fungicida, laxant.
• És hepatoprotector en cas d’hepatitis, insuficiència hepàtic o intoxicacions • Es pren en forma d’infusió 4.FAMÍLIA PIPERACEAE 4.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: piper = pebre • Localització i hàbitat: regions tropicals i subtropicals lluny d’Europa • Descripció morfològica: • Plantes herbàcies o llenyoses • Fulles simples enteres, alternes i amb estípules • Flors hermafrodites o unisexuals, sense periant i d’ovari súper • Inflorescències en espigues o en cimes denses • Fruits en drupa • Fruit en drupa de color verd, vermell (madur) i negrós (madur) no madur madur • Usos: • Indústria alimentària: condiment culinari com a pebre verd (immadur), negre (meitat de la maduració), blanc (madur sense epicarpi) i mòlt (barreja entre pebre negre i blanc) • El pebre vermell no és de Piper nigrum • Indústria farmacèutica: • S’usa com a estimulant del SNC i de les secrecions digestives (és un bon digestiu) • Propietats antisèptiques, rubefaents (contribueix a la circulació sanguínia perifèrica) i antidepressives (augmenta la serotonina i la dopamina) • La piperina pot bloquejar les noves cèls de greix i reduir el nivell de colesterol • Estimula els melanòcits i inhibeix el creixement de certs tumors ...

Tags: