TEMA 7- Època fosca [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7- ÈPOCA FOSCA Conseqüències de la destrucció dels palaus micènics - - 1.100 aC: fi de la cultura micènica. Els palaus, que eren els centres neuràlgics de la societat, van desaparèixer i això va afectar a tots els àmbits (economia, comerç, escriptura...) Desaparició del lineal B.
Fort descens poblacional Aïllament de les comunitats: territori dividit.
Aquest fet es data a partir de la ceràmica submicènica (1200-1075 aC), ja que al pas dels anys cada reialme va desenvolupar la seva varietat de ceràmica i això corrobora l’aïllament cultural.
També es va datar una substitució del bronze pel ferro ja que, per aconseguir l’argent, s’ha de fer un comerç a llarga distància i com que ja no hi ha palaus, el bronze ja no es fabrica amb les quantitats que es feia abans. Ens hem d’esperar fins al 1.100 / 1.075 aC per veure que no queda absolutament res de la cultura micènica Època fosca: definició - - Cronologia: 1.200-750 aC Característiques:  Absència de textos escrits, ja que l’escriptura ha desaparegut.
 Decoració ceràmica geomètrica 750 aC: alfabet grec: Època arcaica.
Període submicènic Període protogeomètric Període geomètric - 1200-1075 aC. Crisis després de la caiguda dels palaus.
1075-950 aC. Reunificació gradual de la cultura.
950-750 aC Moment de transició que connecta dos models organitzatius grecs: el mon dels palaus amb el mon de les “poleis” (ciutat - estat d’Època Arcaica i Clàssica).
En aquest període es gesta pròpiament la identitat grega.
776 aC: primera olimpíada (període de temps de 4 anys entre uns jocs olímpics i uns altres). Moment en que comença a córrer el temps d’una manera ordenada.
PERÍODE PROTOGEOMÈTRIC (1075-950 aC) - - Nous motius decoratius (geomètrics): decoració senzilla i fàcils de reconèixer.
 Cercles, creus, meandres, creus gamades, figures esquematitzades.
Canvis en les tècniques metal·lúrgiques  Noves eines, armes i objectes petits  Aparició gradual d’objectes de ferro (possiblement els porten els doris) substituint el bronze. La qualitat dels materials fabricats amb ferro es molt pobre però, a mesura que es va treballant, es perfecciona. Finalment, el bronze esdevindrà un material purament de joieria i decoració.
Colonització d’Àsia Menor (Oest de Turquia) a finals del s. XI aC  Inicialment eren punts estacionals de comerç: grups petits de grecs comerciants que s’instal·laven a Turquia i feien intercanvis amb Grècia. Aquest establiments estacionals esdevindran autèntiques colònies en un futur agrupades segons els 3 dialectes. De Nord a Sud: Eòlic, Jònic, Dòric. (dialectes trobats a la Grècia continental que quan van colonitzar l’Àsia Menor, els trobem a la mateixa alçada) PERÍODE GEOMÈTRIC (950-750 aC): - - - Els símptomes de recuperació cada vegada son mes evidents Sorgiment de noves estructures politiques i socioeconòmiques  Nou tipus d’autoritat: el “basileus “, potser un hereu del pa-si-re-u micènic.
Acabarà assumint la figura de rei.
Es comencen a documentar els primers temples amb una estructura arquitectònica. Les comunitats ja acumulen unes riqueses notables per a poder dedicar-les a construir temples. Tot i així, no trobem grans construccions monumentals, sinó una arquitectura modesta. Hem d’esperar a finals del s. VIII aC per veure figures més grans, com el temple d’Hera trobat a Argos.
Evolució decoració de la ceràmica: molt carregada, figures d’homes i dones en processons, rituals, surten imatges de guerrers i navegants...
 Principal taller: Atenes.
 Projecció del comerç ceràmic: Àsia Menor Metal·lúrgia - El ferro s’acabarà esgotant ja que l’utilitzen per tot i això provocarà que s’hagi de buscar a l’exterior.
 Al s. VIII aC, les ciutats de Calcis i Erètria seran les pioneres en la recerca d’aquest ferro i fundaran la colònia occidental grega més antiga a Ischia (una petita illa al golf de Nàpols). El ferro es troba al Nord d’Itàlia però en aquella zona hi viuen els etruscs i hi haurà una certa rivalitat. Els grecs fundaran la colònia lluny de la zona conflictiva. Finalment, els etruscs no lliuraran el ferro però si que estaran disposats a comerciar.
Escriptura - El que posa punt i final a la època fosca es la reaparició de l’escriptura en el món grec al s. VIII aC  No en forma de sil·labari (com en el món micènic), sinó en forma d’alfabet.
 Inspiració en el fenici, gràcies al contacte que mantenien amb els comerciants.
Tot i així, introduiran algun signe de caràcter grec.
Fonts - Tenim fonts de textos escrits de tradició oral que es van redactar molt posteriorment per Homer i Hesíode.
HOMER: autor èpic, món aristocràtic, luxe i valors guerrers.
- - - - Segons la tradició, era un poeta cec que va viure a l’illa de Quios (Jònia d’Àsia Menor).
Va desenvolupar la seva obra a finals del s. IX i inicis del VIII.
Se li atribueixen dos poemes:  Ilíada (15.000 versos): ens parla de la ira d’Aquil·lees.
 Odissea (12.000 versos): ens parla del viatge de tornada que fa Ulisses des de Troia fins a casa.
L’objectiu d’aquests poemes era reflectir un mon, ja desaparegut, on hi faltaven valors heroics. Els herois que hi apareixen son valents, guerrers, eloqüents, rics...Però son profundament humans.
Aquests poemes ajuden als grecs a tenir una identitat de nacionalitat.
Quan els poemes van ser publicats, es van començar a fer copies i això va provocar el naixement de diferents versions ja que s’anaven modificant. Finalment, Pisístrat al 550 aC va ordenar posar per escrit els poemes homèrics com una edició canònica (anar comparant les diferents versions per a esbrinar com era el poema original).
En l’actualitat, s’han fet estudis d’Homer i s’ha arribat a la conclusió que la seva obra no era tant genial com s’havia pensat ja que hi havia versos que no concordaven i no tenien sentit. Amb aquest debat, neix la qüestió homèrica.
Qüestió homèrica Dubtes sobre l’obra d’Homer ja des de l’Antiguitat. Dues corrents - - Analistes (Abat d’Aubignac, al s. XVII dC,): neguen a Homer i diuen que les seves obres són poemes independents de tradició oral que al pas del temps s’han anat ajuntant i fent-se més complexes i llargs fins a formar-se la Ilíada i la Odissea. És a dir, Homer no va crear els poemes.
Unitaristes: van defensar mantenir la idea de l’existència d’Homer i que la seva obra estava feta pensada com una unitat.
Al s. XX, els filòlegs van apropar-se a la situació del problema. Milman Parry, professor de Harvard, es va dedicar a enregistrar a uns bards iugoslaus mentre recitaven poemes de tradició oral. Aquests individus eren capaços de recitar poemes llarguíssims durant dues setmanes, dos cops al dia un cop al mati i un a la tarda.
Aquest recitat no era una improvisació sinó que els bards tenien tècniques de memorització: - Formules repetitives, semblants als poemes homèrics Musicalitat total del ritme Els poemes dels bards eren una literatura per a ser escoltada que creaven una imaginació estimulada. Això ens fa indicar que els poemes homèrics no estaven fets per llegir, sinó per ser recitats ja que es molt més fàcil recitar una cosa en vers que en prosa.
Per tant, Homer va ser un autor que potser va recollir els poemes i els va posar per escrit introduint la seva identitat i amb el pas del temps, per culpa de les modificacions, aquests poemes hagin evolucionat. En el moment en que es torna a tenir escriptura, Homer els escriu i acaba amb la seva evolució oral. Homer es conserva en l’actualitat com l’autor d’aquestes obres.
Un altre problema que sorgeix es que Homer va voler retratar un món antic que ja no existia en la seva vida (micènics). Per exemple: - Totes les armes que esmenta són de bronze (i ell vivia en l’edat del ferro).
Descriu una geografia micènica (on els llocs post - micènics no apareixen) Desconeix el veritable ús del carro de guerra i el converteix en un mitjà de transport El món micènic inhumava els seus morts i en la Ilíada i la Odissea es practica la incineració Es guia per la intuïció.
Monarquia tribal (Organització gentilícia) Un cop el sistema provincial cau, el territori s’organitza a partir d’uns vincles de dependència d’un cap: hi ha una feudalització del món grec.
1.
2.
3.
4.
5.
Rei: Funcions del rei tribal Culte religiós Administració de la justícia, Comandament de l’exèrcit, responsable dels afers exteriors (importància de la hospitalitat que s’ofereix a altres reis quan visiten la tribu).
Tribu Fratries: germanor, clans que s’organitzen.
Clans: formats per caps aristocràtics i representants de les famílies més importants.
Famílies: “oikós” Ara no hi ha una burocràcia, el poder està restringit en assemblees consultives - Consell dels Ancians (gerúsia): Caps del clan que aconsellen al rei en temes judicials i militars.
Assemblea del poble (ekklesia): Gerúsia + poble lliure. Només tenien dret a parlar els ancians, la resta del poble nomes podia expressar-se amb rumors, sorolls o aplaudiments.
Noblesa - Són independents al rei però si no li donen suport, el rei es queda sol.
Cada cop hi ha menys diferències entre nobles i reis i al final desapareixeran les monarquies per donar pas a les oligarquies aristocràtiques (Època Arcaica) Poble (“demos”) - Majoria del poble Condició social lliure.
Lligats a un patró (aristòcrata) Drets:  Assistir a l’assemblea popular  Servir a l’exèrcit HESÍODE: autor popular, món de l’agricultor, to angoixat. Món de transició entre època geomètrica i arcaica.
Obres: Els treballs i els dies: - - - Manual d’agricultura on es mostra la vida dels camperols a la Grècia central de finals de l’època geomètrica.
El motiu de la redacció de la obra: a la mort del seu pare, els dos fills es volien quedar la terra. Els perses van subornar als nobles per quedar-se amb les terres i aquests van accedir. Finalment, els perses les desaprofiten. Per això vol crear un manual per explicar com tractar de la millor manera la terra i fa una crítica ferotge als nobles corruptes.
L’obra mostra el dia a dia de la vida d’un camperol. Hesíode ens explica que la vida dels camperols es molt dura ja que estan exposats a la climatologia, tot això fa que el camperol hagi de treballar molt durament la terra per a poder sobreviure.
“ El treball es la manera de prosperar” Considera que el treball es un càstig.
El nucli d’aquesta petita societat es “l’ oikós” : format pel pare, la mare els fills i un petit grup d’esclaus suficients per a ajudar al seu amo a treballar la terra.
Hesíode creu que el camperol pot contractar més mà d’obra per a ajudar en les tasques, però si ho pot fer tot sol, que ho faci.
- - L’autor recomana:  Autarquia: el camperol no ha de dependre de ningú, ha d’intentar fer la feina de forma autònoma.
 Els rics han de governar d’acord amb la justícia divina. Hesíode els acusa que son corruptes. Els denomina “jutges devoradors de regals”.
Hesíode no es un revolucionari i no vol canviar l’ordre social, ell creu que ha d’existir una noblesa que controli el territori i que sigui mantinguda per la resta de la societat. Però a canvi d’aquest manteniment, la noblesa no ha de ser corrupta.
Una mala acció d’un governant pot afectar a tota la societat i han d’anar amb compte a l’hora de prendre decisions.
...

Comprar Previsualizar