TEMA 1.1 - Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de les malalties infeccioses
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook: saaraa07 1. Introducció Definició La epidemiologia és l’estudi de les malalties infeccioses. En general, és l’estudi de les malalties. El terme fa referència a les malalties d’homes, animals i plantes des del punt de vista poblacional, no individual.
Historia La idea de que hi havia malalties que afectaven a tota la població era molt antiga. En papirs dels egipcis havia referències a les febres del Nilo que afectaven a les poblacions.
Després els grecs i romans també van parlar de que hi havia alguna cosa que arribava a afectar a una població sencera.
Les epidèmies, aquestes malalties poblacionals, apareixen quan les persones van començar a viure en nuclis, amb una certa densitat poblacional, i no abans. Es van adonar també del fenomen de la transmissibilitat, aquesta idea de que una malaltia pot passar d’un individu a un altre es veia reflectida en les grans religions, la bíblia i el corà per exemple parlen de rentar-se les mans, rentar els aliments, cremar els cadàvers, etc, és a dir, prendre mesures de protecció per evitar el contagi.
Els condons van ser inventats pels egipcis, i d’això hi ha testimonis de fa 1.000 anys abans de Crist que alguns d’ells feien servir fundes de lli. La circumcisió també és una mesura de protecció en el cas dels homes, ja que els homes circumcidats tenen menys probabilitats d'agafar el VIH. Per tant aquesta idea de que alguna cosa arribava, infectava una població i es transmetia, era un fenomen col·lectiu que ja existia des de fa temps.
En els llibres històrics també es parla de les plagues. La paraula epidemiologia vol dir “epi” (sobre), “demos” (poble) i “logos” (estudi), és a dir, vol dir, l’estudi d’allò que està per sobre de les poblacions.
Hipòcrates, el pare de la medicina, va ser el primer en fer servir els termes epidèmic i endèmic, però no tal i com els coneixem ara. Per Hipòcrates endèmic eren les malalties pròpies d'una població, en canvi, epidèmic eren les malalties que venia de fora.
1 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook: saaraa07 Ara el terme epidèmia fa referència a un augment inesperat de casos d'una determinada malaltia, i l'endèmia és una malaltia que es dóna normalment en una zona geogràfica determinada, per exemple a Espanya la tuberculosi és una malaltia endèmica ja que sempre hi ha tuberculosi, és a dir, som una zona endèmica de tuberculosi.
Hipòcrates no creia en la transmissibilitat de les malalties. Si una població es posava malalta ell ho atribuïa a la mala alimentació, a un mal hàbit, etc, i no a que hi hagués alguna cosa que s'anava transmetent d'una persona a una altra.
Entre els segles III i IV, la hegemonia de l'església catòlica era total i la malaltia es pensava que era un càstig de déu, de manera que no es podia investigar ni estudiar, simplement s’havia d'acceptar. Tenir bona salut es considerava un premi. Però, al segle XIV va arribar la primera gran onada de pesta a Europa. Durant diversos segles, sobretot el XIV que va ser el més afectat, es deia que morien a Europa 10.000 persones cada dia.
Llavors van començar a aparèixer estudis sobre com aturar la malaltia, les formes de prevencions, etc.
L’aparició de la pesta a Europa comporta l'aparició de l'epidemiologia moderna.
Amb l’arribada del Renaixement, Fracastoro publica el primer llibre on es descriuen totes les malalties que en aquella època es sabia que es podien agafar per contagi, en aquest llibre estan descrites per exemple la sífilis, la pesta, etc. Aquest home parla llavors sobre la transmissibilitat de les malalties d'una persona a una altra. Per tant, Fracastoro, es conegut com el pare de la epidemiologia.
Objectiu L'objectiu és descriure, analitzar i comprendre els determinants, la distribució i la freqüència de les circumstàncies que incideixen sobre la salut i la malaltia de les poblacions.
Ens trobem que, de sobte, apareix la malaltia epidemiològica a la població. Però quines d'aquestes múltiples circumstàncies a què ens exposem és l'agent causal que fa que aparegui l'esdeveniment que és la malaltia? Doncs aquest és l'objectiu de l'epidemiologia 2 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook: saaraa07 juntament amb les matemàtiques. Per això també gràcies a l'epidemiologia de les malalties infeccioses al segle XIX es va desenvolupar l'estadística.
Mitjançant l’estadística es va saber que el xarampió era contagiós, que el colera es transmetia a través de l'aigua, i que la febre puerperal es transmetia a través dels metges que no es rentaven les mans.
L'objectiu final de l'epidemiologia és sempre la prevenció.
Principals aplicacions de l'epidemiologia  Descripció de l'estat de salut de les poblacions  Definició dels grups de risc de la forma com es presenta la infecció o la malaltia en les poblacions  Identificació dels elements que contribueixen a la transmissió i disseminació de la malaltia  Desenvolupament i avaluació de les mesures preventives  Avaluació de l'eficàcia de les intervencions terapèutiques a escala poblacional  Avaluació de l'eficàcia de les mesures diagnòstiques a escales poblacional  Disseny i avaluació dels programes de salut  Estudi i control dels brots epidèmics Aspectes diferencials en l’epidemiologia de les Malalties infeccioses  Un cas pot ser una nova font d'infecció, això és molt important  La figura del portador asimptomàtic. Podem tenir un portador asimptomàtic crònic com la HBV, o temporal com el S.aureus  La urgència en l'estudi d'alguns brots epidèmics. Urgència de detectar la font de transmissió a partir de la qual es distribueix el patogen i evitar que altres persones sanes entrin en contacte Conceptes bàsics en epidemiologia de les malalties infeccioses  Hostatger: és aquell organisme viu (humà o animal) en el qual el patogen persisteix viu i troba el seu aliment. Pot ser sensible (el que pateix la malaltia), natural (que no pateix la malaltia o que la pateix lleument), definitiu (on es troba 3 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook: saaraa07 la forma madura/adulta del paràsit) o intermedi (el paràsit té una forma intermèdia).
 Reservori: és més ampli que l'hoste. Podem considerar com a reservori el medi ambient, els essers vius, etc.
 Vectors: és el medi de transport dels patògens. Aquest medi de transport es un esser viu que, en la gran majoria, són artròpodes.
 Període d'incubació: és el període que va des que vam entrar en contacte amb el patogen fins que apareix el primer símptoma.
 Cas primari o cas índex: és la persona que primer introdueix a la població la malaltia.
 Transmissió directa o indirecta: la directa és la que no es transmet per vectors, ni aire ni agua, etc, és un contacte directe amb secrecions de la persona, sang etc. La transmissió indirecta és la transmissió a través de fomites, aigua, aire, aliment, vectors, etc.
Exercici article → Dengue y otras fiebres hemorrágicas virales Anomena l’hoste sensible, l’hoste natural, el reservori, el vector y la forma de transmissió del virus Ébola i dels virus responsables del Dengue, la febre groga, la febre de Lassa, la febre de Crimea i Congo i la febre de la Vall del Rift.
Ébola → Causa zoonosi, es desconeix l’hoste natural. Es pot transmetre directament a través de fomites, gotes o per contacte amb la pell de persones mortes. L’hoste natural és l’home.
Virus del Dengue → El reservori principal és l’home igual que l’hoste sensible, el seu vector és el mosquit (més eficient la femella del mosquit Aedes aegypti). No presenta hoste vertebrat intermig i es pot transmetre de persona a persona mitjançant mosquits (transmissió indirecta).
Febre groga → El seu vector és el mosquit i en el cicle salvatge presenta un hostatger vertebrat, el mico. L’home s’infecta al entrar en contacte amb un mosquit infectat.
4 TEMA 1 → Introducció a l’epidemiologia de les malalties infeccioses perfil unybook: saaraa07 Febre Lassa → Es transmet per contacte sexual durant la fase d’incubació o convalescència. L’únic reservori conegut és Mastomys sp., un rosegador semidomèstic, també és el seu hoste natural.
Febre de Crimea-Congo → L’hoste natura són les paparres i pot presentar hostes vertebrats intermitjos. L’home es pot infectar per una picada de paparra, pel contacte amb sang animal infectada o mitjançant pacients infectats.
Febre de la Vall del Rift → És una zoonosi. L’home s’infecta per picadura de flebòtoms o mosquits o per contacte amb sang o altres productes animals.
Figura 1 Cicles de transmissió de les febres hemorràgiques virals.
2. Disseny d’estudis epidemiològics Hi ha tres àmbits d'estudi que són molt diferents:  Assajos clínics (clinical trials)  Estudis basats en les dades obtingudes en l'àmbit de la pràctica clínica i el diagnòstic microbiològic aplicats a la comunitat  Brots i epidèmies Definició dels casos En tots aquests estudis és molt important definir el cas. La definició del cas és què es considera un cas, que característiques té, etc. És molt important saber què és un cas i què no és un cas, com és un diagnòstic real i com no.
5 ...