t.4 farmacologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4: ADMINISTRACIÓ DELS FÀRMACS.
1. Via sublingual Poca superfície d’absorció però molt vascularitzada Avantatges: • Fàcil i autoadministrable • Econòmica • Evita metabolisme de primer pas • NO degradació ni interacció en TGI • Absorció ràpida = efecte ràpid • Útil en situacions d’urgència en pacient conscient (angor, IAM, crisi ansietat, crisi HTA) Inconvenients: • Només permeable a substàncies no iòniques i molt liposolubles • Evitar empassar el comprimit • Fàrmacs amb acció potent • No útil en pacients amb vòmits o inconscients, shock (hipoperfusió) Formes farmacèutiques: aerosols, comprimits, gel (opiacis, nitroglicerina, diazepam, captopril) 2. Via oral Absorció gastrointestinal: estómac, intestí prim i intestí gros.
Avantatges: • Econòmica • Còmode i segura • Autoadministrable Inconvenients: • Acció lenta • Interacció amb aliments i medicació concomitant • Inactivació segons pH gàstric i tipus de fàrmac • Efecte de primer pas hepàtic (metabolisme de primer pas hepàtic) • NO és útil en malats inconscients o amb vòmits 7  Velocitat d’absorció: Està en funció de: a) forma farmacèutica b) determinades condicions de l’organisme a) Forma farmacèutica: 1. Taxa de dissolució: forma de desintegració (solubilitat), mida partícules, excipient...
Solució aquosa s.oliosa suspensió pòlvores i granulats càpsules gelatina comprimits dragees 2.PH del fàrmac: els àcids són més solubles a l’estómac (té pH àcid) i els bàsics s’absorbeixen millor a budell prim (pH més bàsic) b) determinades condicions de l’organisme 1. Temps de buidament gàstric: l’activitat física, la sedestació i el D/L dret augmenten el buidament útil en fàrmacs gastrolesius però no en fàrmacs que s’absorbeixin a l’estómac (CBZ) la presència d’aliments, la seva consistència i composició (greixos) disminueixen el buidament gàstric Fàrmacs opiacis, alguns antidepressius, OH menys buidament Fàrmacs procinètics (metoclopramida) buidament 2. Ritme peristàltic: més motilitat  menys absorció 3.Sistema N parasimpàtic: estimula activitat motora 3. Formes Farmacèutiques VO.
1. Formes sòlides: • comprimits sense coberta pel·licular o amb coberta pel·licular (NO triturables les gastroresistents i les insolubles en aigua) • dragees (recobriment entèric) • tableta • càpsules (càpsula d’alliberació retardada) • comprimit sublingual • pols o pólvores • granulats 2. Formes líquides (útils en problemes de deglució però fàcil contaminació): • xarop (solució edulcorada) • elixir (solució hidroalcohòlica) • gotes, suspensions • emulsió (solució oliosa) 4. Formes sòlides d’alliberament modificat • Milloren el compliment per pauta de dosificació espaiada • És necessari menor quantitat de fàrmac • Disminueixen els efectes adversos • NO triturables en sonda NG → intoxicació 1.Alliberament retardat: gastroresitent enterosoluble B 2. Alliberament regulat: Acció sostinguda E ( = concentració) Acció perllongada D (eliminació retard) fa que comensa a fer l’acció més tard que la resta pero acaba casi igual Acció repetida C (pics concentració); aquells que fa pics 5. VIA ORAL. RECOMANACIONS 1. Prendre el fàrmac amb l’estómac buit, 1 hora abans o 2 després dels àpats si el fàrmac NO és gastrolesiu 2. Prendre els fàrmacs gastrolesius amb els àpats 3. Si el fàrmac és susceptible de patir modificacions de la seva absorció degut a la presència d’aliments o altres fàrmacs, deixar un interval de 2 hores.
4. En general administrar els fàrmacs amb aigua excepte els que tinguin acció local a estómac (antiàcids) van sense aigua ja que arriba i lo que vols es que controli l’acid del estòmac i l’aigua es una base.
5. Vigilar interaccions llet i aliments rics en calci i tetraciclines, ferro..
6. Administració de medicaments x sonda Perquè no quedi el fàrmac allaà hem d’introduir 5-10 ml d’aigua primer; després uns 5-10ml més despreés del medicamnt.
o Normes: 1. NO afegir medicaments directament a la nutrició enteral 2. Tan sols fàrmacs en forma líquida o sòlids triturats 3. S’administraran en bolus, independentment de l’alimentació 4. Es rentarà la sonda amb un mínim de 30 ml H2O abans i després de l’administració de medicaments 5. Els fàrmacs s’administraran per separat per evitar interaccions (10 ml entre ells) 6. Administrar primer les formes líquides i deixar les més denses per al final (ex: antiàcids).
7. Diluir líquids viscosos amb aigua per evitar l’adhesió a les parets 8. La medicació s’administrarà abans dels àpats 9. ADULTS: Mai no es donarà més de 400 ml de líquid en una sola presa LACTANT: mai més de 120 ml 7. FORMES LÍQUIDES.
• Baix risc d’obstrucció de la sonda • Es prefereixen les solucions als xarops • La seva tolerància dependrà dels següents aspectes: – Osmolaritat: Si és >500 mOsm/L s’ha de dissoldre la dosi en 30 mL d’aigua – Contingut en sorbitol: excipient habitual en xarops.
• Actua com a edulcorant i estabilitzant.
• Quantitats elevades (>10 g/dia) poden provocar aerofàgia i distensió abdominal i si la quantitat és >20 g/dia diarrees.
8. COMPRIMITS.
ADMINISTRACIÓ PER SONDA NASOGÀSTRICA (SNG): • Comprimits alliberació immediata: TRITURAR • Comprimits coberta pel·licular emmascarar sabor: TRITURAR • Comprimits alliberació retardada: NO TRITURAR (risc toxicitat) • Comprimits coberta entèrica: NO TRITURAR • Càpsules gelatina dura i microgrànuls recoberts: OBRIR i NO TRITURAR GRÀNULS.
• Comprimits efervescents: Dissoldre i administrar en acabar efervescència • Comprimits sublinguals: NO ADMINISTRAR PER SNG • Càpsules gelatina dura amb pols: OBRIR, DISSOLDRE EN AIGUA I ADMINISTRAR • Càpsules gelatina tova: Si principi actiu és estable i no irritant, treure contingut amb xeringa.
9. VIA RECTAL.
Avantatges: • Efecte local o sistèmic ràpid (diazepam en convulsions febrils) • Útil en vòmits, nens o acció local (ex: hemorroides) • Útil per a fàrmacs gastrolesius o que siguin destruïts pel pH àcid de l’estómac o enzims digestius Inconvenients: • Absorció molt erràtica • Efecte de primer pas parcial Presentacions: supositoris, enemes, solucions, pomades *Té dos tipus d’accions: sistémica i acció local.
10. VIES D’ADMINISTRACIÓ PARENTERAL.
Aquella que es realitza a través de la pell, mitjançant INJECCIÓ.
Pe: intravenosa, intramuscular, subcutània, intradèrmica, intraarterial, intraraquídia o intramedul.lar (intratecal)  11. VIA INTRAVENOSA:  Administració directa d’un fàrmac a torrent circulatori a través de sistema venós No hi ha absorció → efecte immediat i predictible Biodisponibilitat: 100% Permet administrar fàrmacs irritants (ex. antineoplàssics) , que no s’absorbeixen vo (aminoglucòsids, penicil.lina G) i en gran quantitat de volum Poden aparèixer RA greus Cal expertesa en la tècnica d’administració  COMPLICACIONS:  EXTRAVESACIÓ: Alerta quins són els fàrmacs vesicants (produeixen necrosis) !!! En aquests moments la via és la via subcutània.
TROMBOSI: formació de trombus degut a propietats irritants del F, vena seleccionada és petita,....
FLEBITIS (o inflamació de la íntima de la vena): irritació de les venes per cossos estranys, lesions de la paret vascular, vena seleccionada petita, per infeccions,...
  INFECCIÓ LOCAL O SISTÈMICA  12. Via intravenosa. Formes d’administració.
1. Directa o en bolus 2. Via perifèrica o central 3. Infusió o perfusió 1. Directa o en bolus • Administració ràpida (NO MENYS d’1 min) o lenta (2-5 min) • Afavoreix aparició complicacions (irritació, extravasació, embolisme, xoc) 2. Via perifèrica o central: • VIA PERIFÈRICA: solucions isoosmolars, també hemoderivats. Velocitat inferior a 200 ml/h • VIA CENTRAL: independent de l’osmolaritat, velocitats superiors a 200 ml/h.
3. Infusió o perfusió: a) Intermitent o curta (30-60 min), petites quantitats de solució (50-100cc) que permeten administrar el fàrmac dissolt en un interval de temps Addicions repetides al sistema de perfusió o bé heparinitzada (↑ comoditat per al pacient) b) Continua (24h): grans volums (fluïdoteràpia) • Temps d’administració és major i ↓EI ( EFECTES INDESITJABLES)(pe en citostàtics) • Permet mantenir nivells plasmàtics constants (adrenalina, dobutamina...).
• Útil amb fàrmacs de t1/2 curta 13. VIA INTRAMUSCULAR.
• Absorció ràpida i gairebé completa en molts casos • Permet administrar quantitats moderades de volum (5ml adults- 2ml nens -0,5 ml nounats).
absorció ràpida (10-30 min).
Absorció retardada si: a) vehicle és oliós b) situació de xoc amb hipoperfusió CONTRAINDICADA EN PACIENTS AMB TRANSTORNS COAGULACIÓ O AMB TT AMB ANTICOAGULANTS ( si pren sirtron per exemple) Músculs més utilitzats: c) recte femoral: en autoinjecció d) vast extern: especial/ útil en nens.
14. VIA SUBCUTÀNIA.
• Absorció més lenta que IM però de llarga durada • Inici acció és lenta però de llarga durada • Indicada x fàrmacs concentrats en petites dosis (In) • Indicada per a fàrmacs isotònics, no irritants, no viscosos i solubles • Permet autoadministració • Molt utilitzada en les cures pal.liatives • Zones útils: qualsevol amb poques terminacions nervioses i vasos i ossos profunds (supf externa braços, cames, p inf abd i esquena) • NO UTILITZAR EN SITUACIONS DE XOC 15. ALTRES VIES PARENTERALS.
INTRADÈRMICA • Finalitats diagnostiques • Zona: part ventral avantbraç • Dosis petites: 0.01-0.1 ml que s’injecten entre dermis i epidermis • Obtenció de resultats (fava): >_ • Absorció lenta i MÉS O MENYS -72h INTRAARTERIAL • poc ús ja que es produeix vasoespasme i necrosi zona punció i del territori adjacent INTRATECAL Introducció del fàrmac a LCR per a tt afeccions SNC 16. VIA TÒPICA.
• Objectiu principal: acció local o sistèmica (transdèrmica) sense trencament de la pell • Pas x penetració percutània (a través dels fol·licles pilosos o dissolució a la capa grassa) • Absorció augmenta en: 1. Pell lesionada 2. Presència d’inflamació 3. Oclusió 4. Aplicació de calor local 5. Febre 17. VIA TÒPICA. MUCOSES Característiques: • Important vasculartizació de les mucoses • Permet evitar metabolisme de 1º pas • Permet acció directa del fàrmac al lloc a tractar (nasal, òtica, ocular) • Pot tenir efecte sistèmic (oclusió, inflamació, aplicació extensa..) • Bucal: comprimits, tauletes, pasta (tocs), gel… • Sublingual: absorció ràpida i evita metabolisme de 1º pas • Nasal: acció local i en fase d’investigació (insulina?, calcitonina) gotes, atomitzador, esprai dossificador, aerosol, pomada, gel..
• Inhalatòria: aerosols que generen partícules de petit diàmetre. Es pretén mínim efecte sistèmic.
presentacions: aerosols a pressió, inhaladors de pols seca, accuhaler, turbuhaler, nebulitzadors, càmeres espaiadores..
VOLS QUE SIGUI LOCAL EN ELS PUMONS.
• Vaginal: acció local. Òvuls, compr vaginals, escumes • Oftàlmica: acció local. Col.liris, pomades estèrils • Òtica: acció local. Gotes, pomades, rentat auricular.
18. VIA TRANSDÈRMICA.
Sistemes transdèrmic: formes de dosificació amb cessió continua d’una o més substàncies, a una velocitat constant i un temps determinat.
Ex: opiacis, nitroglicerina, teràpia hormonal substitutiva, progesterona depot, lidocaina • Sistemes d’alliberació controlada: Els quals permeten el control posològic i l’alliberació constant, sostinguda i controlada del fàrmac durant un període determinat de temps.
No s’han de confondre amb els sistemes d’alliberació perllongada o retardada, en els que s’aconsegueix perllongar la durada de l’acció farmacològica i allargar així la freqüència d’administració, però sense un control cinètic de l’alliberació.
• Pegats transdèrmic reservori: El principi actiu es troba dins d’un reservori, dispers en una substància que pot variar d’un pegat a un altre (oli mineral, lactosa, silicona, alcohol, hidroxietilcel·lulosa….). El reservori es troba adherit a una membrana de difusió que controla l’alliberació del principi actiu. Entre la membrana i la pell, hi ha una capa adhesiva.
• Pegats transdèrmic matricials El principi actiu es troba impregnat en una matriu, des d’on s’allibera per difusió. No existeix membrana semipermeable de control, sinó que és la pròpia matriu la que controla l’alliberament del fàrmac.
La matriu pot ser de diferents materials: polímer, hidrogel, elastòmer, adhesiu...
Recomanacions ús pegats transdèrmics • Rentar-se bé les mans abans i després d'aplicar el pegat.
• La pell ha d'estar neta i seca. El lloc de l'aplicació ha d'estar sense restes de maquillatge, cremes, locions ni altres productes tòpics.
• La zona on s'apliqui ha de tenir la mínima quantitat possible de pèl. Es recomana la part exterior del braç o la part superior del tronc, en un lloc on no hi hagi fregament amb la roba.
• No s'han d'aplicar sobre cicatrius, cremades, pell irritada, ni en zona on la pell faci plecs.
Tampoc s'ha d'aplicar en zones on hi hagi més aviat ossos (colze, genoll, peus, mans etc.). Així ens assegurem que el fàrmac s'absorbeixi correctament.
• Treure el pegat de l'envàs protector i aplicar-lo sobre la pell fent una lleugera pressió sobre seu amb la mà durant uns 10 segons per tal de facilitar-ne l'adhesió.
• Els pegats no s'han de fraccionar, partir o doblegar per evitar que es trenqui la matriu o el reservori del pegat i que es produeixi una sobredosificació, o pel contrari, una pèrdua de medicament abans de ser aplicat.
• S'ha d'anar canviant la zona d'aplicació per tal d'evitar l'aparició de reaccions adverses.
• Donat que els pegats utilitzats poden contenir restos significatius de principi actiu, s'han de plegar de manera que el costat adhesiu del pegat s'enganxi sobre si mateix i eliminats posteriorment de forma segura al contenidor corresponent.
• Com tots els medicaments, s'han de mantenir fora de l'abast dels nens.
...

Comprar Previsualizar