TEMA 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8. Els mitjans i grups de comunicació a Espanya 1.1. La televisió pública (TVE) A. Naixement de TVE (1956-1980)    La televisió neix com a monopoli públic Cap concepció de servei públic: model autoritari Característiques: o Subordinada al poder o La publicitat com a font quasi exclusiva de finançament o 1 canal (+ un segon canal el 1966) d’àmbit estatal o Orientada a l’entreteniment B. La democratització de RTVE: “Estatuto de RTVE” (1980)    Es manté el monopoli públic televisiu S’intenta apropar la televisió pública espanyola al model europeu de televisió de servei públic o RTVE es converteix en un ens públic autònom o S’encarrega a TVE missions de servei públic Ara bé, es mantenen importants dèficits: o Manca d’autonomia política real (model governamental) o Dependència de la publicitat com a font de finançament o Descentralització limitada o No s’especifiquen les missions de Servei Públic C. La fi del monopoli públic (1990-2004)  1988: Llei de la televisió privada. El 1990 comencen a emetre Telecinco i Antena 3  Conseqüències negatives per a TVE: o Pèrdua d’audiència No s’augmenten o Pèrdua d’ingressos publicitaris les aportacions o Estratègia d’identificació o Crisi d’identitat i legitimitat públiques i TVE s’endeuta D. La reforma de RTVE (2004-present) D.1. Ley de la RTV de titularidad estatal (2006)    Més autonomia política: model parlamentari (s’estableixen 9 membres dins de l’òrgan de govern) Més ingressos públics (un 50% publicitat + 50% fons públics) Especificació de les missions de SP: acords marc i contractes programa  Modificacions importants el 2012 que tornen a limitar l’autonomia política de RTVE D.2. Pla de sanejament de RTVE (2006)   Reducció del nombre de treballadors Reducció dels centres territorials D.3. Reforma finançament RTVE (2009)     Resposta a les pressions d’UTECA Sense publicitat des del gener de 2010 Ingressos alternatius: o % Ingressos operadors de TV privada o % Ingressos operadors de telecomunicacions Sostre de pressupost: 1.000 M€ 1.2. La televisió privada A. Llei de la televisió privada (1988)     Objectiu: més pluralisme Nous canals: o 2 canals en obert (Telecinco i Antena 3) o 1 de pagament (Canal +) “Servei públic indirecte”, però amb poques obligacions.
Control: Ministeri d’Indústria B. Obligacions de les Tv privades:  Quotes producció europea i independent     Límits publicitaris (12 minuts/hora) Obligació a invertir en cinema, animació, telefilms i sèries europees (han de destinar el 5% ingressos) Límits a la propietat (cada com més laxes) Horari de protecció infantil C. Evolució:      Inicis complicats i canvis constants de la propietat. A partir de l’any 2000: grans beneficis.
Presència de grups de comunicació europeus en la propietat (Mediaset i Bertelsmann).
Sortida a borsa el 2003/2004 Homogeneïtzació de l’oferta Importància de la ficció televisiva espanyola A. La TDT (2004 – present)  Model d’organització dissenyat el 2004, després d’un primer intent fallit el 1999.
 2000 2006 Nous operadors de televisió privada estatal: o Veo TV (Unidad Editorial) o Net TV (Vocento, Interconomía, Disney) o o Cuatro (Prisa > Mediaset) LaSexta (Mediapro, Globomedia, Televisiva > A3Media)    Fragmentació de l’audiència i problemes de viabilitat econòmica degut a l’augment de canals televisius privats.
Programació de baix cost. Els operadors petits lloguen les freqüències a grups nordamericans. Pèrdua de diners a causa de la caiguda de pressupostos.
Canvis en la regulació: o Canvi límits propietat Tv privades - Mediaset compra Cuatro (2009) - Atresedia compra La Sexta (2011) o Nous concursos de llicències (2015): Real Madrid, Atresmedia, Mediaset, 13TV (COPE), Kiss TV (Radio Blanca) i Cenral Broadcaster Media (Secuoya) HI ha una importació massiva de produccions internacionals. Hi haurà una crisi per part de les productores nacionals. Per exemple VeoTv acabarà llogant les seves llicències a empreses estrangeres. L’audiència es concentra amb un 60% entre Mediaset i A3media. A partir del 2010 ETV va decidir deixar d’emetre anuncis. Punt a favor de les empreses privades.
E. Llei General de la Com. Av. (2010)     Llei favorable a UTECA Es mantenen les poques obligacions per a les televisions privades. Desapareix la noció de “servei públic indirecte” Horari de protecció infantil. Però són les pròpies cadenes qui regulen els continguts aptes o no aptes per ser retransmesos.
Es preveu una autoritat independent (Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals) que no es crea. Es crea una comissió Nacional de los Mercados y la Competecia. No acaba de ser independent però més ho menys regula i fa la seva tasca.
F. Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia      Creat el 2013 Supervisa els sectors de la RTV, les telecomunicacions, els transports, els correus i l’energia Substitueix el CEMA (previst en la Llei General de la Comunicació Audiovisual del 2010) Supervisa la ràdio i televisió espanyola pública i privada. Té capacitat sancionadora. No assigna llicències. El dret d’assignar llicències se’l reserva el govern.
10 membres designats pel govern cada 10 anys, per tant no és una comissió independent de la política. A més el govern es queda amb la potestat de decidir si algú no fa bé la feina o segueix les pautes, poder-lo despedir.
1.4. La televisió de pagament     1994 es posa en marxa, en mans de Prisa, el satèl·lit digital, cable, ADSL. Sectors liberalitzats (no els afecten les regulacions de la televisió privada) 2012: 24,2% de les llars espanyoles hi estan subscrites. 2014: creix en un 30% els abonats gràcies als paquets de pagament de Movistar Fusion Sector tradicionalment dominat per Canal + (PIRSA, satèl·lit digital). 2015: Movistar compra Canal+  Movistar+ (satèl·lit i ADSL). Forta concentració del sector Segon actor en importància: Vodafone-Ono (cable) 2. La ràdio 2.1. Orígens del sector radiofònic  Neix als anys 20 a mans d’empreses privades  1925: Unión Radio (cadena SER)  Franquisme: sistema mixt o Radio Nacional d’Espanya (pública, model autoritari), creada durant la Guerra Civil o Emissores privades: SER o  Emissores de l’església: COPE (60s) Democràcia: o Finals 70: Apareix la FM i Los 40 Principales o Democratització de RNE (1980, “Estatuto de RTVE”) o Des dels anys 80 s’han multiplicat les emissores: apareixen noves ràdios privades estatals (Onda Cero), emissores autonòmiques i municipals 2.2. Característiques del sector radiofònic        Màxima explotació de l’espectre radioelèctric Mitjà encara analògic (fracàs de la digitalització: DAB) El tercer sector: emissores sense llicència i sobrevivint de la publicitat. Viuen com a lliberals de ràdio de veïns. El problema són les emissores comercials.
Regulació: Sense límits a la publicitat /Límits laxes a la propietat. És una regulació que s’ha anat perdent per culpa de la fragmentació massiva d’emissores. Una empresa no pot tenir més d’un terç de les llicències atorgades.
Importància de la ràdio temàtica (musical) i pèrdua de pes de la ràdio generalista (canvi d’estil de ràdio a partir del 2007) La ràdio d’àmbit estatal està sota el domini de tres grans empreses privades: PRISA radio, Atresmedia i COPE. Actualment la SER domina el servei radiofònic.
Paper secundari i menor de la ràdio pública estatal (RNE). 1996 RNE elimina la publicitat.
3. La Premsa 3.1. Usos socials  A Espanya la premsa (editada en paper) té una baixa penetració, amb lectors de perfil molt marcat: elits socioeconòmiques 28% de la població llegeix la premsa en paper.
El 2007 els exemplars per habitant eren 93 l’any. El perfil marcat de lectors de premsa està amb un perfil d’homes de classe alta i de mitjana –alta edat.
La premsa més llegida és el Marca seguida pel El País.
3.2. Tipus de premsa:     La premsa d’àmbit estatal és la dominant en lectors i difusió. Presència també de premsa d’àmbit autonòmic, regional i local Domini dels diaris informatiu-interpretatius, però amb un fort paral·lelisme polític Clientelisme, quan un partit suborna un grup de premsa amb càstigs o recompensa segons la seva ideologia, i instrumentalització, relació amb l’autonomia de la redacció respecte els propietaris. Si es nota un punt de mira o no,: la premsa no fa una autèntica funció de vigilància del poder. La premsa d’Espanya a Catalunya també pretén introduir-se cap a la vida pública.
Els diaris informatiu-interpretatius que dominen el mercat són una combinació de: o o Premsa burgesa nascuda a finals del segle XIX i principis del XX Premsa nascuda durant la transició i primers anys de democràcia  Paper destacat de la premsa esportiva i del cor  En els darrers 10 anys: o Aparició (i desaparició) de la premsa gratuïta o Aparició de premsa que segueix el model dels tabloides de classe mitjana britànics: La Razón i Público o Greu crisi del sector 3.3. Propietat:  Forta concentració: La majoria dels diaris a Espanya estan en mans de 7 empreses (grups de premsa) 3.4. Regulació:    Llibertat d’expressió i els seus límits: dret a la dignitat, a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, dret a rèplica. Límits als comentaris que puguin “danyar el prestigi” de certes institucions Sense tradició de consell de premsa: Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (2004) Sense subvencions a nivell estatal 1.1. Apunts històrics. Particularitats de la història de la premsa a Espanya:         Manca de força dels grups socials interessats en desenvolupar la premsa (s.XVII-XVIII) Dificultats per aconseguir i mantenir la democràcia i la llibertat de premsa No es donen les condicions de mercat per desenvolupar la premsa popular i comercial de masses (s. XIX) No es produeix una alfabetització massiva de la població fins entrat el s. XX 1697  Primera publicació regular. Desenvolupament en el segle XVIII 1812 (Constitució de Cádiz)  llibertat de premsa i aparició de la premsa política, que es converteix en majoritària fins el Franquisme Dificultats per aconseguir i mantenir la llibertat de premsa (moltes etapes amb censura) Finals s.XIX Premsa burgesa comercial Acabarà dominant el mercat, però mai serà de masses (analfabetisme, no hi ha mercat publicitari suficient...) Apareixen La Vanguardia, Las Provincias, La voz de Galicia, ABC...
  II República: Premsa obrera i política Franquisme: 2 etapes o 1939-1965: Forta censura o 1966: Llei Fraga, obertura a noves publicacions  Democràcia o Llibertat d’expressió garantida en la constitució o Nous diaris: El País, El Mundo, El Periódico...
...