TEMA TRANSTORN DE LA DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatologia I
Profesor X.U.
Año del apunte 2017
Páginas 23
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

[TRANSTORN DE LA DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR I CÀNCER] - Lesió i adaptació – Diferenciació cel·lular: Tot allò que genera un canvi i fa que la cèl·lula es transformi en una cèl·lula diferent fa que em replanteixi una lesió cel·lular.
 Adaptació: La funció i estructura cel. depèn de la genètica, metabolisme i límits estructurals, però podem adaptar-nos en funció i mida: Hipertrofia: augment mida de la cèl·lula. P.ex fer peses.
Atrofia: disminueix mida de la cèl·lula. P.ex ser sedentari i no fer ús del múscul.
Hiperplàsia: augment del número de cèl·lules. P. Ex si em faig una ferideta i necessito més teixit per refer el tros de pell, recupero cèl·lules.
Metaplàsia: Substitució cel·lular. Transformació/canvi de tipus cel·lular. El canvi que es fa no és patològic. Et dona una pista de que la cèl·lula ha estat per una lesió. La cèl·lula ha tingut un motiu gran per fer una metaplàsia, per això hem de tenir molt de compte.
Displàsia: Pèrdua de l’arquitectura i identitat pròpia. Si una cèl·lula té una metaplàsia continua essent agredida, quan les cèl·lules ja no estan distribuïdes arquitectònicament, quan perden la identitat pròpia, perden l’estructura i a vegades fins i tot la funció. Aquest és el moment 0 del càncer. És un pre-càncer.
No tot son lesions, a vegades són estímuls. A vegades és nociva i altres vegades no.
P.ex: quan agafo una pesa, fem hipertrofia muscular (la cèl·lula augmenta de volum per l’estímul), però si em quedo sense fer res, les cèl·lules s’atrofien i disminueixen la seva mida.
- Neoplasia – Neoplàsia: Nova formació, que pot ser benigne (nova formació amb una capacitat de creixement lleu i aïllada amb un teixit concret, inclús encapsulada)o maligne o càncer (amb capacitat de créixer molt ràpid i fer metàstasis, passar a altres teixits). Una cèl·lula nova fruit d’una lesió no és gaire bona. La neoplàsia sempre és patològica.
Neoplàsia benigna (nova formació benigne), Neoplàsia maligne o càncer (nova formació maligne).
• Def: Tumor. Nova formació, creixement excessiu i incoordinat tot i haver cessat l'estímul. Concepte d’estímul de creixement.
BENIGNE: Criteris macro i sobretot microscòpics (AP), localitzat (marges), no dissemina i extirpable, creixement lent. Sufix “-oma” o “adenoma” si és d’origen glandular.
MALIGNE: Càncer. Microscòpia: Atípia cel·lular** (grau de diferenciaició), divisió cel·lular descontrolada, creixement molt ràpid, capacitat de disseminar: local (dins la làmina basal)o Metàstasi (Mx: Poder de disseminar d’una cèl·lula): Una sola cèl·lula amb capacitat de metàstasis ja et pot generar un càncer.
Es necessiten tractament que funcioni amb totes les cèl·lules de l’organisme. Com la quimio, són anti-divisors cel·lulars, són citostàtics.
• 30% dels pacients nou diagnosticats tenen Mx manifestes.
• 20% dels pacients nou diagnosticats tenen Mx ocultes.
• -Vies de disseminació: Contigües ( per veïnatge o cavitat, p. Ex el pàncrees, per tenir molts òrgans a prop es pot propagar fàcilment ), limfàtiques (concepte de gangli sentinella) i sanguínies (microembòlies de cèl·lules cancerígenes que viatgen pel torrent sanguini o limfàtic i s’atura a madurar en òrgans filtres o altres òrgans En aquests nous òrgans creixen.
• -Nomenclatura: Derivats del mesènquima: “Sarcoma”. Derivats d’epitelis i glàndules “Carcinoma”, evolució de Displàsia lleu, moderada, greu o carcinoma “in situ”. Ull !! Displàsia no és càncer, però anar corrents al metge.
Tot el que acabi en OMA és benigne. Lipoma, fibroma, mioma etc. Són tumors benignes. Els SACROMA I CARCINOMA són càncer, tumors malignes. (mirar en el cuadro) ** Atípia cel·lular: és neoplàsia maligna. Que un nucli de la cèl·lula sigui típic o atípic diferencia si és càncer o no càncer. El grau d’atípia (grau de diferenciació, grau d’exposició) és el que ens diferenciarà les dues parts. Aquest grau ens influirà en l’evolució del càncer. Contra més grau de càncer, pitjor serà.
Càncer de pell Càncer de pulmó Incidència i mortalitat población general 2012 a espanya Incidència i mortalitat en dones en 2012 Incidència i mortalitat en homes en espanya el 2012 FACTORS IMPLICATS EN EL CÀNCER 1. Edat: “Com mes edat mes risc” excepte a partir dels 75 a. !!! Pediàtric: Leucèmies, SNC, Limfomes i sarcomes.
Durant la joventut tenim una baixa taxa de neoplàsia. La leucèmia i els limfomes responen relativament bé a la quimioteràpia, per això el càncer infantil té aquesta esperança de que pugui ser un limfoma. A partir dels 45-50 anys comencem a tenir més risc. A partir dels 75 anys, és difícil que li afecti molta cosa a l’organisme, és més probable que mori per vellesa.
2. Genètica: Herència dominant o recessiva (Jo puc tenir una lesió que segons el lloc on es dona és diferent) - Oncogens: Gen que quan muta dona un augment de la divisió cel·lular excessiva. Quan és lesionat, només aquest gent és capaç de multiplicar la cèl·lula de manera aberrant.
(herència)+ estímul cancerigen (ambient): *Inactiven gens inhibidors del creixement o *Activen gens activadors del creixement.
-RAS: És una mutació que activa el creixement. Molt típic del càncer de mama . El mes freqüent en tumors humans, i MYC, Src, Bcl-2, ERB... són gens que codifiquen components de les vies de senyalització dels receptors dels factors de creixement, la seva mutació provoca senyals de divisió aberrants. L’oncogen RAS mutat està permanentment activat i estimula permanentment la divisió cel·lular. Això es produeix en un 30% del total dels càncers humans.
Ras: És un pro-oncogen activant que elimina el supressor i és freqüent en tumors humans.
MYC: Gen inhibidor desactivat. Els seus objectius és que hi hagi homeòstasis per la qual cosa el pro-oncogen intenta eliminar el supressor i el MYC frena la seva acció.
La mutació d’un dels dos provoca un tumor.
- TGF-Beta (transforming growth factors) son grans inhibidors del creixement: pp.ee. MYC és un gen promotor permanent del creixement que fisiològicament està inhibit per TGF, si muten els TGF deixa d’haver frè a un implacable gen replicatiu.
- Protector: Gen p53: Regula l’apoptosi (autòlisi) i reparació de l’ADN , és un supressor tumoral (para el cicle cel·lular en cas de mutació), el guardià del genoma.
Genp53: Quan és llegit, es fabrica una proteïna que tindrà el seu mateix nom (Proteïna p-53). Aquesta proteïna és la guardiana del genoma, una proteïna que tindrem en l’espai intracel·lular però fora del nucli, esperant a veure si hi ha alguna activació d’un oncogen o alguna lesió. En el moment que detecta una lectura incorrecta o qualsevol error, hi ha una unió de diferents p53, s’activa i s’uneix de tres i de quatre i comença a repassar físicament tota l’estructura de l’ADN i el repara. Inhibeix oncogens, limita la lesió i a la vegada genera un control de la senescència (de la divisió cel·lular) i si la lesió que tinc no és reparable, activaré l’apoptosi i suïcidaré la cèl·lula.
Si l’oncogen és més ràpid que l’activació de la p53 es produeix el càncer, o quan la lesió és suficientment gran.
Dibuix: RAS el de dalt, MYC de baix.
Quan hi ha càncer: La cèl·lula es torna descontrolada, aberrant, i IMMORTAL. Les cèl·lules de càncer SÓN IMMORTALS sempre i quan els garanteixis els nutrients. En el propi càncer hi viu la idea de la immortalitat.
3. Apoptosi o mort programada cel·lular: Mecanisme pel qual s’activa externa o internament cascada proteolítica d'auto digestió cel·lular mitjançant l'acció de Caspases (enzims activadors de proteases i endonucleases).
Hi ha altres factors externs que detecten que la cèl·lula ha començat a lesionar-se, per tant es produeix també l’apoptosi. És a dir, a partir de factors de necrosis tumorals també es pot activat aquest mecanisme.
Lesions sobre telòmers, lesions sobre la proteïna p.53, activacions d’oncogens... aquests processos fan que s’activi l’apoptosi.
Regulat : -Externament: mediat per TNF (factors de necrosi tumoral).
-Internament: desencadenat automàticament davant lesió d’ADN o estrès cel·lular activant la p53, inductora de l’apoptosi.
4. Replicació limitada: Una cèl·lula humana normal té un límit replicatiu de 60-70 vegades entrant posteriorment en senescència, provocat per l’expressió dels Telòmers (ADN en els extrems dels cromosomes que codifiquen per stops en check-points replicatius), controlats per p53. Les cèl·lules canceroses reactiven les telomerases creant un “non-stop” mitòtic immortal i la seva replicació il·limitada.
(IMPORTANTE la foto,EXAMEN) Marcadors tumorals: són unes proteïnes que quan una persona te un càncer, aquestes proteïnes es troben en la sang. Tenen un valor pronòstic i MAI diagnòstic. P. Ex: si tens el càncer i et fas quimioteràpia, aquests marcadors han d’estar cada vegada més baixos per saber si està millorant.
És una eina per fer un seguiment. No fiar-nos mai! METÀSTASI condicions i fases: Angiogènesis : Els càncers tenen capacitat per crear la seva pròpia xarxa vascular modificant el creixement vascular. És la clau per la qual quan una cèl·lula comença a dividir-se, absorbeix sang per nodrir-se. Quan hi ha lesió, hi ha apoptosis i a més a més s’inhibeix el propi subministrament de menjar (inhibició de l’angiogènesi).
3 passes d'origen: Què podem fer per prevenir-ho? A. Screenings: Mama (mamografia), Colon si familiar de 1er ordre (sang oculta en femtes), Coll d'úter (citologia), Pròstata (PSA), Melanoma (epil·luminiscència - biòpsia)...
B. Antígens o marcadors tumorals: com CEA (colon, fetge, pàncrees), alfa-FP(testes i hepàtic), CA125 (ovari i endometriosi), CA 19.9 (ovari,colon i pàncrees), CA 15.3 (mama)...
VALOR PRONÒSTIC I NO DIAGNÒSTIC !! Metàstasi: Capacitat que té la cèl·lula tumoral maligna a colonitzar un altre teixit de l’organisme.
Procediment: Les cèl·lules reben una lesió, la cèl·lula es torna aberrant, trenca la lamina pròpia del teixit, generarà angiogènesi (xarxa pròpia vascular), crea un tumor gran i migra en el torrent de la via que escull i fa un micro-èmbol (grumoll de cèl.) que viatja per la sang. Aquest microèmbol s’enganxa en qualsevol punt que tingui resistència. Torna a crear angiogènesi, es torna a colar en el torrent i així successivament. D’aquesta manera, crea metàstasi.
Grans òrgans filtres: pulmó, fetge, melsa, moll de l’os (llocs on hi solen haver metàstasis).
Què triga a fer una metàstasi? Això depèn, pot trigar com a màxim mesos.
Anèmia, leucopènia i plaquetopènia no es dona en el càncer.
Hemograma: Pots tenir un hemograma perfecte però tenir càncer fins les celles.
L’hemograma estudia les 3 sèries sanguínies (sèries, blanca, vermella i plaquetes) i a bioquímica mira les proteïnes, els ions, fosfatases, etc. El tercer tub s’utilitza per coagulació en que es mira les proteïnes que utilitza el fetge per coagular la sang, serveix sobretot per preparació preoperatori.
Hematies: són eritròcits, el tipus més comú de cèl.
Hemoglobina: subministra oxigen a través de la circulació als teixits corporals i retorna el CO2 dels teixits als pulmons.
Hematòcrit: indica proporcions relatives de plasma i eritròcits (ens dóna dilució): vol. Erit./L sang sencera.
Eritròcit, glòbul vermell, hematies i corpuscle, tot és el mateix, un glòbul vermell.
Leucòcits: glòbuls blancs Basòfils: acabaran sent neutròfils Eosinòfils: regulen reaccions al·lèrgiques Neutròfils: Famosos polimorfonuclears Limfòcits: coordinadors de la resposta immunitària Plaquetes: substàncies planes i fines que volen ajudar a la coagulació Monòcit: varietat de leucòcit agranular de 14 a 20 μm de vida molt curta en el torrent sanguini Càncer hematològic -Leucèmies i Mieloma múltiple son proliferacions no sòlides.
-Limfoma és proliferació sòlida.
-Tot i que tots poden tenir tumoracions proliferatives ganglionars (ganglis inflamats i durs).
L’alteració de l’hemograma de la bioquímica en cas de càncer és cap.
Plasma: és el líquid.
Quan tinc un càncer a la sang, parlo de leucèmia.
Si el trobo a part sòlida, és leucèmia.
BASES MOL·LECULARS DEL CÀNCER El càncer és resultat de: + Cúmul de múltiples mutacions (pp.ee. Mama i Colon en tenen unes 90 de mitja) + Inhibició de mecanismes de supressió tumoral (apoptosi i senescència) + Possibilitat de canvi perpetu en el Cariotip : possible transmissió per l’herència. (Diferències Cariotip-Fenotip) + Mecanismes antitumorals immunitaris inhibits/alterats ( P53, Limf. T citotòxics, Natural Killers, Macròfags …).
CARCINÒGENS MÉS HABITUALS: -Agents físics: Radiacions: Rajos UV solars, Rajos X, irradiació nuclear de fissió, radiologia...
-Agents químics i fàrmacs: Qualsevol substància Q o F pot alterar la homeòstasi hidró electrolítica i/o pH. La patogènia dependrà de la dosi i naturalesa de l’agent lesional.
-Agent infecciós: * Virus ARN: HTLV-1 i Leucemia T, Virus ADN: VPH i papiloma, VEB i Limfoma Burkit, HVSK i Sarcoma Kaposi, VHB i VHC, VIH.
* Bacteries: Helicobacter Pylori.
-Dieta: Vitamines i grasses saturades i prot. Helicobacteri pilorí: compte amb el càncer d’estomac.
Aliments amb vitamina C (fonamental per mantenir les mucoses i el sistema defensiu) i E són antioxidants reparadors de l’adn, són preventius del càncer. A,B,C.
Escorbuto: dèficit de vitamina C. L’escorbut afebleix el teixit de les genives.
Les grasses, com menys saturades estan, més beneficioses són (insaturades). Quan cremo l’oli a la paella, les grasses es saturen. La carn vermella hauria de ser magra.
-TABAC I ALCOHOL.
ESTADIATGE I GRAU DEL CÀNCER Els càncers es classifiquen pel seu origen cel·lular (diagnòstic) però el desenllaç (pronòstic) final depèn de l’estat evolutiu de la malaltia cancerosa en el moment del diagnòstic. El diagnòstic es realitza en moments de la evolució de la malaltia molt variables essent els diagnosticats en estadis inicials els de millor pronòstic.
L’estadiatge i grau = determinar en el moment del diagnòstic en quin punt de la evolució del càncer ens trobem per: poder determinar tasses de supervivència i tipus de tractament.
L’estadiatge (MACRO) (en quin moment macroscòpic es troba el càncer) és diferent per cada un dels càncers descrits, no obstant, sovint es fa referència als eixos TNM: Creixement local (T, Tumor), núm. de ganglis limfàtics propers afectats (N, Nòdul) i presència de metàstasi (M, Metàstasi). És una classificació MACROSCÒPICA.
Si el tumor és petit serà T1, si és més gran T2,T3...
Gràcies a la observació microscòpica i macroscòpica podem classificar el càncer.
L’estadiatge el puc utilitzar per donar un consell de pronòstic. És efectiu.
Hi ha tumors que no es classifiquen amb aquest estadiatge, però el TNM és un dels més habituals.
Altres cops es fa referència només al grau de malignitat si encara és localitzat (in situ).
Grau (MICRO) de malignitat cel·lular: s’utilitza en tots els càncers. Seria com el grau d’agressivitat.
Determina el grau de poder metastàtic, poder destructiu local i poder de creixement. Es fa referència a baix grau i alt grau de malignitat pel departament d’anatomopatologia. És MICROSCÒPICA.
Exemple d'estadiatge en el càncer d’esòfag.
...

Comprar Previsualizar