TEMA 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: Llenguatge plàstic (II). El llenguatge del color 5.1. Introducció El color és entès com a llum, i la llum com a color. Si agafem una descripció més físicament elaborada poder dir que el color és un corrent de partícules i a l’hora és una ona electromagnètica, aquesta última és cabdal per entendre el concepte color. El nostre espai físic està ple d’ones electromagnètiques que tenen una longitud que es va repetint sempre en la mateixa mesura cada certa distància. Aquestes ones a nivell de color s’anomenen longituds d’ona () i cada un tindrà la seva pròpia.
El nanòmetre és la mesura per distingir els diferents tipus de color calculant les seves longituds d’ona ().
Els blaus es mouen en una  d’entre 400 – 420 Els verds es mouen en una  d’entre 500 – 570 Els grocs es mouen en una  d’entre 570 – 620 Els vermells es mouen en una  d’entre 620- 720 Els colors principals es mouen en una  d’entre 400 – 700 nm. Ja que són el nivell d’ona visible per a l’ull.
Des de Newton al s. XVII què podem saber què una llum blanca tallada per un prisma de vidre provoca la distorsió de colors i visualització dels colors primaris.
Les matèries físiques tenen una característica d’absorció o reflexió del color. Per exemple si les  impacten sobre un objecte groc, la llum blanca la qual és constituïda per  serà dividida i l’objecte absorbirà una part d’aquesta i en deixarà passar l’altre. En el cas de la groga podem dir que absorbirà el blau i deixarà passar el verd i el vermell. La base cromàtica dels nostres ulls funciona per sistema RGB, i per tal d’aconseguir el groc deixarà i combinarà el verd i el vermell.
Thomas Young i H. Von Helmholtz al s. XIX van començar a parlar-nos de la percepció tricromàtica. Tenim tres tipus de fotoreceptors, cons, pel que fa a la sensibilitat de la  a la retina. En funció de la combinatòria dels perceptors entre els diferents graus d’activació aconseguirem visualitzar un color o altre. Si els tres estan molt activats donaran blanc. Els fotoreceptors es diferencien per la seva sensibilitat respecte la percepció de la llum.
Tenim un con sensible a les ones curtes (short), un altre sensible a la  mitges (M), i per últim les sensibles a les  més llargues (L).
És doncs què els colors variaran la seva percepció de sensibilitat de  segons cada un dels colors. Per exemple amb el blau hi haurà d’haver una major percepció de ones curtes què no pas a les llargues, a diferència del vermell. El groc haurà de tenir una igual percepció de les ones mitjanes i llargues.
5.2. Significació del color Tonalitat, claredat i saturació són els paràmetres a analitzar en un color.
5.2.1. Significació del color segons tonalitat La tonalitat és definida com la identitat del color, creada en funció de les  o les combinacions dins d’aquesta. La forma canònica de representació és el cercle de tonalitats on podem identificar els primaris, secundaris i binomis dels colors complementaris. Cal tenir clar què són diferents composicions que en la pintura (CMYK), la impressió (CMYK) o la il·luminació (RGB). Dins d’aquesta assignatura nosaltres ens basarem en els colors psicològics – culturals.
És interessant centrar-nos en la percepció cultural dels colors ja què ens interessa veure com afecten els colors en l’espectador. Entre mig dels primaris trobem els secundaris i la resta són els complementaris.
Primaris Secundaris Complementaris Els complementaris estan oposats en amb el seu color de contrast màxim (ex. Verd – vermell, groc – lila) per tal de crear un contrast visual.
Significats del color (pla de contingut), segons tonalitat Podríem dir què la roda cromàtica es pot dividir per la meitat per tal de donar-hi significat cultural. Per exemple si dividim la roda entre els dos colors complementaris groc i lila aconseguim dues mitges llunes. Des de groc a lila, passant per blaus i verds, els associem al fred, llunyà, espiritual, passiu i pensament. En canvi del groc al lila, passant per vermells i taronges, els associarem a allò càlid, proper, material, actiu, acció física. Aquests seran valors culturals totalment oposats.
L’escola Bauhouse van fer un estudi la concomitància de l’expressió de materialitat – espiritualitat entre forma i color. Creant per a cada un dels colors una base sòlida o no sòlida segons el què transmetia. El cas va ser que al vermell, associat a la potencialitat, a l’energia, el vitalisme, tenia una base sòlida i per tant era representat com a quadrat. En canvi el blau, associat al cel, va ser representat amb una base no sòlida com va ser el cercle.
sobre Hi ha un altre eix de composició semàntica què agafa els colors complementaris verd i violeta associant-los a la natura - artificialitat Cal saber que els colors no espectrals són aquells colors què no formen part de l’arc de sant Martí. I els tons acromàtics són aquells què no tenen pigmentació, per tant el blanc/ el negre/ el gris.
A més trobem altres connotacions específiques entre els colors primaris i secundaris. Els colors secundaris són colors que vibren entre els primaris. Els primaris en canvi són psicològicament estables. Per tant alguns dels camps semàntics pels quals ens movem són: Ambrose i Harris el 2008 van fer un llibre on parlava de les connotacions dels colors a nivell del disseny gràfic. Tonalitats específiques i connotacions es basava en la psicologia dels colors per tal de comprovar el significat de cada variació de colors.
Tonalitats específiques i connotacions: Acords cromàtics: anàlisi comparativa de logotips La sintaxi cromàtica és la combinació de colors per extreure-hi un significat determinat. Una diversitat cromàtica en un element dona la sensació d’aportar una plenitud i equilibri en la figura.
La composició formal no es basa en elements simples sinó també amb figures mòbils. La trajectòria amb elements mòbils també crea una diversitat i un equilibri dins del caos. Nicolai Fuglsig va crear un Spot televisiu on va aconseguir compensar el moviment amb l’equilibri de colors.
Alguns dels acords acromàtics i el significat de la sintaxi cromàtica és la següent: Blanc-Blau: acord cromàtic de la tecnologia associada a la confiança, seguretat i perfecció, de la sanitat associada a la higiene i l’assèpsia. (IBM, Intel, Blu-Ray, Nivea...) Blau-Verd: Acord cromàtic de la confiança – tranquil·litat i dels espais acollidors; típic de productes o serveis relatius a assegurances i estalvis. (Telefónica, Adeslas, Sanitas, Pelayo, Banco Gallego) Verd + color càlid: Acord cromàtic d’allò sa i de vitalitat intensa, vitalitat del subjecte (vermellsang) i el seu entorn (verd-natural): típic per transmetre la idea de productes/serveis sans i de gaudir de companyia. (Lanjarón, 7UP, Sprite, Gran Canaria, Heineken, Knorr) Vermell + Blanc: Acord cromàtic de l’energia (vermell) amb control i/o amb protecció (blanc).
L’energia associada a la tecnologia, i de l’activitat amb ambients lúdics. (Vodafone, Coca-cola) Vermell + Groc: Acord cromàtic relatiu a productes similars als de l’acord vermell-verd, però amb més accent en l’energia (groc) i menys en la qualitat de “sa/natural” del producte/servei.
Típic respecte la idea de menjars i begudes energètiques i/o de sabor intens, i experiències de caire festiu. (McDonald’s, Pringles, Estrella Damm, Red Bull, Bacardi, Martini, Pizza Hut...) Blau + Vermell + Blanc: Acord cromàtic de l’activitat física amb control i precisió, l’harmonia entre cos (vermell-sang) i ment (blau-racionalitat), matèria i esperit. Acord cromàtic típic respecte la idealització d’activitats esportives (“mens sana in corpore sano”). (Reebok, NBA, Nissan...) E. Heller escriu un llibre, Psicología del color, on parlarà de com actuen els colors sobre els sentiments i la raó. Un color associat a idea s’ha de contemplar sempre amb els colors del costat, ja què depenent del context el significat pot variar. Exemples: 5.2.2. Significació del color segons claredat i saturació Significat segons claredat -claredat: Diürn, nou, intel·ligible, tranquil·litzant, suavitat...
-foscor: Nocturn, vell, misteriós, inquietant, duresa...
Puresa que transmet en color respecte la intensitat de partícules que ha adsorbit. Es basa en la sensació d’intensitat segons la quantitat de llum rebuda. Podem trobar dos estils de percepció e la llum: -saturació: pur, ideal/pensament, enèrgic/viu, felicitat, lúdic/festiu, artificial, ostentació...
-baixa saturació: impur, terrenal, feble, infelicitat, quotidià, natural, discreció...
Hi ha un altre paràmetre que s’anomena modulació cromàtica, interna de la imatge. Un color sòlid i pla tindrà una modulació 0. En canvi un color amb modulació elevada tindrà un gradient cromàtic molt fi, una amplia gama de sub-tons del color. Una alta modulació transmet una adaptació major de l’objecte a l’espai, flexibilitat i puresa.
5.3. Ús expressiu del color en el cinema. Paletes de color a Amélie Jean-Pierre Jeunet crea una composició molt pensada per la pel·lícula Amélie i porta a la pràctica la seva idea de “un pla, una idea”. És un tipus de cinema colorista i en línia recte. Crea una associació implícita entre els colors i els sentiments o determinades idees o personatges.
Representació dels pares: paral·lelismes entre els dos personatges i el què es diu entre ells i les composicions cromàtiques. Es repeteixen de forma força coherent. Ocres, marronosos i blancs. Blaus pàl·lids i blancs i després un vermell fosc i verd fosc. Verd i vermell com a purs i en salut, energia natural de la sang.
Marró a color terrenal composició formal, d’una rigidesa brutal composició física també molt rígid . blau pàl·lid i groc pàl·lid s’associa a coses que no els hi agraden, allò que els posa malalts. Manca de dinamisme.
Amélie: no s’esmenta en cap moment com és la seva relació amb els pares però com s’ha vist el significat dels colors podem intuir coses. Rigidesa amb colors i estructura composició física. Pare distant ensopida. Amb la mare és fins i tot desagradable. El cachalot la seva mascota és per a ella el seu punt de recolzament. Els tons són més càlids i més agradables, combinació més pura de vitalitat, energia natural, etc.
El to groguenc és un record al passat a la imatge antiga, allò que es va deteriorant. Extrapolació de significats únics per a l’obra.
...