Tema 19. Opiacis (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia Tema 19. Opiacis El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable, que és secundària, coexisteix o pot donar lloc a una lesió tissular. Pot produir-se sense una causa somàtica -> dolor idiopàtic.
Fases del dolor Dolor breu: dura un temps però després desapareix Dolor peristent: es produeix quan hi ha una inflamació, es va retroalimentant i per això pot durar dies, setmanes mesos o anys en desapareixer.
Dolor anormal: qualsevol cosa que toquem produeix dolor.Normalment aquest dolor es degut a una lesió nerviosa perifèrica o a nivell del SNC.
Classificació dels fàrmacs analgèsics Analgèsics no opiacis: - AINE - Altres analgèsics-antitèrmics Analgèsics opiacis El terme opioid s’aplica a tota substància endògena (endorfines) com sintetica, capaç de produir efectes semblants a la morfina i que es bloquegen per antagonistes com la naloxona.
Opiaci: derivat directament de l’opi Opioid: compostos naturals o sintetics que tenen efectes semblants als que produeix la morfina però no provenen de l’opi.
L’opi és un extracte del suc de la dormidera (Papaver Somniferum) que és una planta utilitzada des de milers d’anys com a agent productor d’euforia, analgesia i per prevenir la diabetis.
La morfina es va descobrir l’any 1902 i des de llavors s’han estudiat molts compostos sintetics i semi-sintetics de l’estructura de la morfina.
Una planta semblant és els bambarols (papaver roheas) que no té cap utilitat farmacològica.
143 Farmacologia Papaver somniferum La morfina es pot obtenir directament de l’opi o per sintetització a partir de l’alcaloni.
Agonistes i antagonistes opiacis De receptors opiacis n’hi ha els mu, delta, kappa i els ORL-1. I cada grup de receptors estan dividits en altres subtipus. L’acció farmacològica de la morfina es produeix a través dels receptors mu.
Alguns receptors poden actuar com a agonistes en uns receptors i altres recpetors com a antagonistes o agonistes parcials.
Agonistes purs: - Major part de fàrmacs morfínics - Agonistes dèbils: els seus efectes analgèsics i adversos són inferiors als que produeix la morfina.
Agonistes parcials: - Valorfina, pentazocina, buprenorfina. Tenen un cert grau d’activitat agonista i antagonista depenent sobre el receptor al que actuin.
Antagonistes: Quan s’administren sols practicament no produeixen cap mena d’efecte però si que bloquegen els efectes dels altres opiacis.
- Naloxona, naltrexona.
Mecanisme d’acció dels opiacis - Sobre els receptors acoblats a proteïnes G, inhibeixen l’adenilat ciclasa cosa que fa que hi hagi una reducció del contingut intracel·lular d’AMPc i tot això afecta a la funció cel·lular.
- Sobre els canals iònics: a través d’un acoblament directe de les proteïnes G sobre aquests canals. Faciliten l’obertura dels canals de potassi i inhibeixen els canals de calci voltatge depenent. Els opioids redueixen tant l’excitabilitat de la neurona de transmissió com l’alliberament de neuropèptids.
Aquestes accions es tradueixen sobre la membrana en una disminució de la transmissió de NT i de la sensació de dolor. Aquestes substàncies no curen , però fan que no ens n’adonem del dolor.
Accions farmacològiques de la morfina - Accions sobre el SNC: analgèsia, eufòria, nàusees i vòmits, depressió respiratòria, depressió del reflex de la tos, miosi.
La morfina es eficaç en la majoria dels dolors aguts i crònics. A més a més, té una important acció antinoceptiva. La morfina també intervè en el component psicològic del dolor (eufòria). La morfina provoca una gran sensació de benestar i tranquilitat i això també constitueix un component molt important en el seu efecte analgèsic perquè redueix tant l’agitació com l’ansietat associades a una malaltia o a una lesió dolorosa. L’euforia, com l’analgèsia, depen dels receptors mu. L’eufòria obtinguda amb els diferents opiods es molt variable, p.e ni la codeina ni la pentazocina la produeixen.
144 Farmacologia Un altre punt impornatt són les nàusees i vòmits. Fins al 40% de les persones a les que s’adminsitra morfina o alguns dels seus preparats per primera vegada, pateixen nàusees i vòmits. De tota manera aquestes nàusees i vòmits van disminuint amb el temps fins al punt que poden desapareixer. A vegades passa a l’inversa.
La dosi analgèsica de morfina i d’altres fàrmacs semblants, poden produir depressió respiratoria. La depressió respiratòria és l’efecte advers més important d’aquesta substància i a diferència del que passa amb altres depressors del SNC com els anestèsics, es poden produir amb dosis terapèutiques. La depressió respiratoria és la causa més freqüent de mort en cas de sobredosi de morfina.
També es pot produir una depressió del reflex de la tos. No existeix una correlació estreta entre la supressió de la tos i les accions analgèsiques dels opiacis. Per exemple, la codeïna inhibeix la tos a dosis subanalgèsiques.
Finalment es produeix miosi, contracció de la pupil·la que és un efecte central causat pels efectes de la morfina sobre els receptors mu i kappa. S’anomenen pupil·les punticons?¿ ( la pupil·la està tant contreta que només es veu un punt) i són un signe de sobredosi per opiaci.
- Altres accions: La majoria de derivats de l’opi, redueixen la motilitat de moltes parts del s. gastrointestinal i això produeix estrenyiment que a vegades pot a arribar a ser intens. La substància més comú és la loperamida (fortasec) que practaicament no atravessa la barrera hematoencefalica i per tant el seu efecte es limita gairebé en el sistema gastrointestinal.
La morfina allibera histamina i això pot provocar efectes locals com urticària o pruir o també pot provocar efectes sistèmics com la broncoconstricció, hipotensió i bradicardia. Així mateix s’ha demostrat que els opiacis tenen efectes immunodepressors.
Tolerància: dosi que s’ha d’administrar per tenir un efecte determinat. Es produeix rapidament. La tolerància afecta a molts dels efectes farmacològics de la morfina però no ha tots. Gràcies a la tolerància les persones adictes poden prendre dosis més de 50 vegades per sobre d’una dosi normal sense patir una depressió respiratoira severa.
Però les persones adictes presenten estrenyiment i miosi, sobre això no hi ha tolerància.
A nivell terapèutic, la tolèrancia no es un problema greu ja que en un ambient controlat podem anar augmentant la dosi de morfina sense que apareguin efectes indesitjables greus.
Dependència: intervenen factors físics, psíquics i psicològics i també d’ambient. La dependència física recorda a una grip. Durant el període d’abstinència es produeix midriasi, febre, sudoració, piloerecció, nàusees, vòmits, diarrea i insomni, que serien els efecte contraris. Els símptomes físics arriben a la seva màxima intensitat entre els 2-4 dies i disminueixen a partir de la setmana.
Si una persona amb síndrome d’abstinència se li administra morfina, es reverteix practicament del tot l’abstinència.
Aspectes farmacocinètics L’absorció de morfina i dels diferents derivats per via oral es molt variable. La majoria d’aquests fàrmacs, experimenten un metabolisme de primer pas i per tant el seu efecte és molt inferior per via oral.
En el cas del dolor agut, és pot administrar per via endovenosa i en el dolor crònic s’acostuma a administar per via oral o per pegats transdèrmics.
145 Farmacologia La majoria d’aquestes substàncies experimenten el primer pas hepàtic, semivida plasmàtica curta, s’inactiven en el fetge i s’excreten per via renal (orina).
Avantatges dels preparats d’alliberació sostinguda (pegats transdèrmics) - S’obtenen nivells plasmàtics constants i mantinguts - Es disminueix l’efecte del primer pas - Es redueix la freqüència i la magnitud de la dosi a administrar - Menor incidència i gravetat d’efectes indesitjables per l’alliberació més lenta i més constant.
- S’associen a una millor qualitat de vida Altres analgèsics opiacis - Diamorifna (heroïna): més liposoluble que la morfina i per això penetra millor al SNC si s’administra per via endovenosa. La durada d’acció és més curta. La heroïna és un derivat diacetílic de la morfina.
- Codeïna: s’absorbeix millor que la morfina per via oral i s’acostuma a administrar per aquesta via. La seva potencia analgèsica és del 10% i a diferència de la morfina, no causa eufòria i tampoc produeix addicció però si que causa estrenyiment. La codeïna té una notable acció antitusígena associada amb paracetamol.
- Dihidrocodeïna: molt semblant a la codeïna.
- Fentanil i sulfentanil: són derivats sintètics de la morfina, són molt potents (fins 80 vegades l’efecte de la morfina) però de curta durada. S’utilitzen bàsicament en l’anestèsia de curta durada.
- Metadona: té una acció semblant a la morfina , però la seva semivida plasmàtica és molt més llarga (24 hores).
Això es deu a que s’allibera més lentament en l’espai extravascular i com a conseqüència d’això , fa que el síndrome d’abstinència física no sigui tant fort com el provocat per la morfina. S’utilitza com a tractament per l’addicció a la morfina i la heroïna.
- Tramadol: s’utilitza com a analgèsic en el dolor postoperatori i en el dolor crònic moderat. És un analgèsic amb un perfil d’efectes secundaris aparentment millor que els altres opiacis.
- Naloxona: va ser el primer antagonista opiaci pur que es va sintetitzar. Té afinitat pels receptors mu, delta i kappa i no afecta sobre els ORL-1. Reverteix l’efecte de la morfina i altres opiacis en les persones addictes. S’utilitza en el tractament de la depressio respiratoria aguda que es produeix despres d’una sobredosi de morfina. S’administra per via endovenosa. És de curta durada (3-4 hores) i per això hem d’administar més dosis per revertir l’efecte. No té efectes adversos però produeix abstinència en persones adictes.
- Naltrexona: és molt semblant a la naloxona però la seva acció dura més temps. Aquesta substància resulta útil en toxicomans desintoxicats, perquè si els falla la voluntat i s’administra morfina després s’administra naltrexona i li desapareixen els efectes de la morfina.
146 ...

Comprar Previsualizar