Tema 8 Fisiologia Animal (FIA) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2017
Páginas 22
Fecha de subida 09/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Inclou els apunts del tema 8 corresponents a l'assignatura de Fisiologia Animal. Digestió
Processos digestius. Digestió bucal i glàndules salivals. Digestió gàstrica: Estómac monogàstric i digàstric. Secrecions, motilitat i regulació. Digestió intestinal: Intestí i epiteli intestinal. Secrecions pancreàtica, biliar i intestinal. Motilitat intestinal. Absorció intestinal. Formació de femtes i defecació. Fisiologia comparada de la digestió en invertebrats i vertebrats.

Vista previa del texto

Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL TEMA 8: Digestió Processos digestius. Digestió bucal i glàndules salivals. Digestió gàstrica: Estómac monogàstric i digàstric. Secrecions, motilitat i regulació.
Digestió intestinal: Intestí i epiteli intestinal. Secrecions pancreàtica, biliar i intestinal.
Motilitat intestinal. Absorció intestinal. Formació de femtes i defecació.
Fisiologia comparada de la digestió en invertebrats i vertebrats  Processos digestius DIGESTIÓ: procés enzimàtic en el qual participa l’aigua, mitjançant un procés d’hidròlisi. Es trenca la molècula i es generen dos radicals. Això passa perquè en un digestiu tenim enzims que s’anomenen peptidasa (enzim que digereix proteïnes).
Enzim que permeten amb l’ajuda de l’aigua agafar una molècula gran i fer-la més petita. Pot passar varies vegades (és seqüencial). Si no es generen petits, es secreten amb la femta productes parcialment digerits. Podem digerir proteïnes, greixos i sucres.
Els més complex és la digestió de proteïnes. La de sucres i greixos és mes directa.
   Proteïnes, greixos i sucres Procés enzimàtic Hidròlisi 1 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Les proteïnes són cadenes peptídiques i hi ha enzims que en alguns enllaços concrets sobre alguns aminoàcids concrets. Les endopeptidases són les que trenquen les proteïnes pel mig (enllaços que estan enmig de la proteïna). Les exopeptidases són les que trenquen les proteïnes pels extrems. Alguns enllaços sobre alguns punts concrets. Les endopeptidases són, per exemple, la pepsina. Aquest enzim trenca proteïnes pel mig però sempre que hi hagi els radicals grups fenils i grups carboxil.
Al costat podem veure sobre quin aminoàcid actuaria (no cal saber).
La pepsina es forma a partir del seu precursor que es el pepsinogen i aquest s’allibera des de l’estomac. El pepsinogen és la forma inactiva de la pepsina. Aquest pepsinogen quan entra en contacte amb àcid clorhídric es transforma en pepsina (l’activem).
Boca  faringe  esòfag  estomac  intestí prim (duodè, jejú, ili)  intestí gruixut  recte  anus El segon enzim important és la tripsina i trenca els enzims en zones on hi ha dos grups aminos. Aquesta tripsina prové del duodè, on podem abocar alguna cosa a partir del pàncrees i a partir del fetge (col·lector que es posa en contacte amb el duodè).
Pàncrees i fetge actua com a glàndules. Secreció endocrina és la de la insulina i la exocrina seria precursor de la tripsina. La bilis s’allibera des del fetge. S’aboca al duodè. La tripsina arriba en la seva forma inactiva i prové del pàncrees. La forma inactiva de la tripsina és el tripsinogen. Aquest tripsinogen s’aboca al duodè (intestí prim). Transformem aquest tripsinogen en tripsina mitjançant un enzim que tenim sempre present aquí i s’anomena enteroquinasa. Agafa el tripsinogen i el transforma en tripsina. Com més tripsina activada hi ha, més s’estimula la nova formació de tripsina. Accelerem la formació de tripsina. A mesura que es va formant tripsina s’accelera més el pas de tripsinogen a tripsina.
La quimiotripsina trenca enllaços que tenen grups carboxils. La quimiotripsina inactiva surt del pàncrees. Quan arriba al budell, aquesta quimiotripsina es torna activa per acció de la tripsina. Com més tripsina hi ha, més quimiotripsina activa es troba.
Quan és activa, el tripsinogen no podrà trencar grups amino i la pepsina tampoc.
L’aliment no el tenim dins de la glàndula de l’estomac sinó dins del cos de l’estomac.
Tot això eren endopeptidases i ara parlarem d’exopeptidases. La lògica diu que les endopeptidases venen abans de les exopeptidases.
2 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Carboxipeptidases trenquen grups carboxil des de l’extrem. S’alliberen des del pàncrees de forma inactiva i els enzims del voltant l’activen.
Les aminopeptidases trenquen grups amino i les dipeptidases trenquen dipèptids.
Aquestes es secreten inactivament a l’intestí prim i s’activen quan entren en contacte amb la resta d’enzims.
De manera general, tenim les endo (trenquen pel mig les cadenes) i quan han actuat les endo i han actuat les exo tenim pèptids de pes molecular petit.
Endo en teníem a l’estomac i al intestí prim. Exo en tenim al pàncrees i les altres que es segreguen directament a l’intestí. No intervenen a l’estomac les exopeptidases.
Quan una proteïna entra a l’estomac i és trencada per la pepsina entra a l’intestí prim amb un pes molecular més petit. Actuen els enzims de secreció pròpia del intestí prim.
La bilis és un fluid que se secreta des del fetge i té la funció d’agafar els greixos i emulsionar-los. Si agafo una gota i la transformo en moltes gotes petites es pot treballar millor, els enzims encarregats de digerir els greixos. L’enzim de referència que té capacitat per digerir greixos és la lipasa pancreàtica. Aquesta prové del pàncrees. Tenim lipasa pancreàtica i venen altres enzims però tenim el fetge al costat que allibera les sals biliars. Quan s’incorpora al duodè, tots els greixos seran treballats per la lipasa i digerim el greix. Acció de l’aigua es fa més petit i, per tant, més absorbible.
3 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Tenim monosacàrids i no l’hem de digerir, s’absorbeix. Aquesta glucosa passa a la sang ràpidament. Si tenim disacàrids tenim enzims a l’intestí que poden digerir disacàrids. Amb l’ajuda de l’aigua aquesta lactasa passa la galactosa en glucosa i galactosa. Si tenim sucres de pes molecular més gran, polisacàrids, tenim altres solucions. Amilasa s’incorpora al tub digestiu des de la saliva i el pàncrees. L’alfa amilasa o amilasa pancreàtica digereix el midó (origen vegetal) i digereix el glucogen.
Aquest té origen animal i està acumulat a la musculatura.
En el moment que ingerim, salivem. En el moment que salivem, incorporem alfa amilasa a la saliva. Aquest aliment inicia la digestió del polisacàrid. Arribem a l’esòfag i hi ha digestió únicament de midó i glucogen.
Alguns animals tenen cel·lulasa. Nosaltres mengem fusta i no la digerirem però alguns animals tenen enzims que digereixen polisacàrids com la cel·lulosa. Altres animals tenen quitinases i digereixen la quitina (artròpodes). Nosaltres podem digerir cel·lulosa però no ho farem amb cel·lulasa, ho fem amb organismes simbionts (protozous i bacteris) i aquests sí que poden digerir la cel·lulosa. Característic dels mamífers remugants (doble procés de digestió). Especialment els herbívors. No significa que tinguin cel·lulasa.
 Digestió bucal i glàndules salivals 4 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Què passa a nivell de dinàmica. Des de que l’ingerim fins que l’expulsem via anus.
L’epiglotis és un plec que tapa la glotis per si cau algun aliment que pugui obstruir les vies respiratòries. Es parla de dues fases: fase de masticació i fase de deglució. La primera (masticació) és la inicial i és voluntària o involuntària. Si masteguem encara que no tinguem aliment a la boca salivarem. En quant tenim aliment a la boca hi ha un efecte rebot del maxil·lar o reflex (mandíbula inferior) i fa que el bol alimentari es pugui digerir amb l’ajuda de les dents.
La fase de deglució té tres parts: - - - Voluntària de deglució (hem d’empassar)  es dóna entre boca i faringe. Tens l’aliment a la boca, mastegant, salivant i incorporant amilasa, tenim un bol alimentari i utilitzes la llengua per enviar l’aliment cap a la faringe.
Faríngia involuntària  l’estímul és la presència del bol alimentari a la faringe.
Inicialment la glotis es tanca, entrem en un curt període en que no tenim pas d’aire a traves de la glotis. Epiglotis es col·loca sobre la glotis i no deixa passar l’aliment cap a la glotis. L’aliment té una única via. L’esòfag s’eixampla i facilitem el pas de l’aliment cap a l’esòfag. Això és involuntari, és un reflex. S’inicia una ona peristàltica. Faig una contracció que es fa per sobre del bol i es fa córrer en un sentit, cap a l’estomac. Acompanyo aquest bol alimentari cap a l’estomac. Això ho fa la musculatura, el moviment peristàltic.
Esofàgica involuntària  per sobre a dalt de tot tenim la faringe i a sota tenim l’esòfag. Entre faringe i esòfag hi ha un esfínter o vàlvula i entre esòfag i estomac hi ha una altre vàlvula. El primer s’anomena hipofaríngic i l’altre s’anomena gastroesofàgic. Continua el moviment peristàltic i a la fase esofàgica involuntària es dóna la relaxació dels dos esfínters. S’obren i deixen passar el bol alimentari a l’estomac. Si a l’estomac fermentació i la pressió intragàstrica és elevada els esfínters no suporten aquesta pressió i tenim rots. Hi ha més esfínters. Quan es dona la pressió i gasos al intestí s’expulsa el gas via anal. És un gas que podem decidir voluntàriament expulsar-lo.
La salivació es pot donar per glàndules paròtides, submandibulars i les sublinguals (són glàndules salivals grans). Conjunt de cèl·lules amb una funció concreta. Les paròtides (sota les orelles) són glàndules de secreció mucosa i això significa que alliberen moc. No alliberem cap enzim i aquest moc ajuda a dissoldre i cohesionar el bol. Les submandibulars i sublinguals són serosomucoses. Per un costat alliberen proteïna (enzim) i per altra part alliberen moc. Amilasa o ptialina. Mucina i alfa amilasa.
A banda d’aquestes secrecions proteíniques generades per aquestes glàndules. Si només tinguéssim les paròtides no tindríem proteínica.
Hi ha més agrupacions de cèl·lules que tenen secrecions però sempre són mucoses i les úniques que tenen capacitat de secretar enzim són les submandibulars i les sublinguals.
 Digestió gàstrica: estòmica monogàstric i digàstric Hi ha dues tipologies d’estomac: 5 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL - Monogàstric  una digestió. També es poden anomenar unicamerats. No remugants. Tenim l’esòfag, esfínter gastroesofàgic, estomac, esfínter que uneix estomac amb intestí prim que s’anomena esfínter pilòric. L’estomac esta format per tres parts: fons o fundus, el cos i l’antre pilòric. La cavitat gàstrica conté tots els enzims. Les secrecions de pepsinogen es troben a l’estomac.
- Digàstric  Multicamerat i és l’estomac dels remugants (camells, dromedaris, llames...). Es diferencia en quatre cambres: dues primeres rumen i reticle. Les altres dues són el llibret i quall. Quan li donem un nom al quall aquesta part és el veritable estomac. Les secrecions enzimàtiques en un remugant es donen en un quall. Al llibret hi ha la fermentació enzimàtica. El remugant agafa l’aliment i omple el rumen. Després té períodes de repòs on remuga. Remuga perquè l’aliment incorporat al rumen el regurgeix i el remastega. Hi ha una primera digestió enzimàtica, remastega i l’envia per tornar a fer una digestió. Això ho fa perquè els remugants són herbívors. Una cel·lulosa és difícil d’ingerir i no tenen cel·lulasa. En el fons, en l’estomac ja pot haver-hi una bona digestió. Es compensa amb una segona masticació i es compensa amb una digestió enzimàtica del quall. L’objectiu és intentar retardar al màxim l’arribada del menjar als intestins per tractar que els simbionts puguin aprofitar els aliments. Hem de treballar a poc a poc perquè els enzims treballin i allò que s’ha treballat es pugui incorporar. Si es menja una substància irritant hidrolitzem i fiquem molta aigua al tub digestiu i liqüem, és més fàcil d’excretar. Si el digestiu funciona molt ràpid s’excreten substancies parcialment digerides.
El pap alenteix la digestió perquè troben molt aliment en poc temps, acumulen l’aliment i poden retenir aquest aliment per la seva digestió posteriorment.
Els simbionts fabriquen B12 a herbívors.
6 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL  Secrecions, motilitat i regulació L’estomac monogàstric com a primer grup de cèl·lules o glàndules amb capacitat secretora té les glàndules pilòriques (Situades a l’antre pilòric, marcat en blau).
Aquestes produeixen: - Moc (mucina)  protegeix les parets del estomac Pepsinogen  és la forma inactiva de la pepsina Gastrina  és una hormona que es genera en resposta a la distensió de les parets de l’estomac. Com més temps fa que hi ha bol alimentari o més quantitat de d’aquest hi ha, més gastrina hi ha. La gastrina serveix perquè l’estomac es bellugui més (tingui més mobilitat) i perquè tingui major secreció de àcid clorhídric. Si tinc poca gastrina es mou poc l’estomac, si tinc molta gastrina es mou molt. Si hi ha molta gastrina hi ha més àcid clorhídric, si hi ha poca gastrina hi ha poc ClH.
Pel que fa a les glàndules gàstriques o oxíntiques. Aquestes glàndules tenen bàsicament tres tipus de cèl·lules. La part més externa és una capa serosa o lubrificant que té expansions i permeten unir l’estomac a la cavitat abdominal (mesenteris = allargaments de la capa serosa), una capa muscular, la capa submucosa i la capa mucosa. Tenim, per tant, musculatura a l’estomac i l’íntestí també. D’aquesta secció fem una ampliació i la mucosa té replegaments. Aquest replegament surten representades 3 tipus de cèl·lules: - les cèl·lules del coll o en copa o calciformes o caliciformes que produeixen moc cèl·lules principals que segreguen pepsinogen (és l’únic enzim que s’allibera des de l’estomac) cèl·lules parietals o sinonímies. Tenen forma ovalada i són les responsables de la producció de l’àcid clorhídric i del factor intrínsec. El clorhídric és essencial perquè sense ell no tindrem pepsina activa. Aquest factor intrínsec és una mucoproteïna molt important des del punt de vista de formació i maduració de cèl·lules sanguínies perquè aquest factor intrínsec protegeix la vitamina B12. L’hem 7 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL d’incorporar via ingesta als monogàstrics. Aquesta vitamina B12 li fiquem un protector o factor intrínsec. Aquesta vitamina B12 si travessa l’intestí i no alliberem factor intrínsec no la podem absorbir com a tal, s’expulsarà perquè no es digereix.
L’absorció es dóna principalment a nivell de l’ili. La vitamina B12 és molt important per la formació i maduració de cèl·lules sanguínies. Òrgans hematopoietics que formen aquestes cèl·lules.
Imaginem una persona que se li ha extirpat part de l’estomac i tindrà problemes d’anèmia perquè tindrà un dèficit de vitamina B12 i no podrà produir cèl·lules sanguínies.
8 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL La mobilitat de l’estomac: es belluga per fer tres coses. L’estomac té la funció d’emmagatzemar, barrejar i buidar el que arriba a l’estomac. S’ha de barrejar perquè arriba un bol alimentari amb amilasa produïda per sublinguals i submandibulars. Arriba a l’estomac i incorporem pepsina. Afegim gastrina i s’allibera ClH però s’ha de barrejar perquè els enzims puguin actuar sobre el bol alimentari. S’ha de buidar, travessant l’esfínter pilòric i entrant a l’inici del duodè. Això es fa bàsicament a partir de tres tipus de moviment. Agafem la segmentació i fem petites contraccions en punts diferents de l’estomac. això permet que es barregi. També tenim el moviment peristàltic i això que vaig en un sentit cap a l’intestí em genera dues coses: desplaçament i barreja en massa. L’esfínter és petit però si fem un moviment peristàltic tindrem un efecte rebot, part del que he enviat a l’intestí anirà a l’estomac. Quan hi hagi més moviments peristàltics és perquè hi ha molta gastrina.
No tenim regulació nerviosa però es pot provocar o generar moviment i secrecions a partir de diferents vies. Hi ha 3 tipus de regulació.
- - Fase gàstrica  més gastrina = més mobilitat Fase cefàlica  em situo abans. Amb vista, olfacte i gust estic generant a l’estomac secrecions i mobilitat (acetilcolina). Quan mengem molt xiclet es genera acidesa a l’estomac. Quan el bolus alimentari arriba a l’estomac ja hi ha secreció de pepsinogen i tenim una certa mobilitat.
Fase intestinal  em situo després. És com una escorrentia. T’està passant el bolus alimentari per l’intestí i encara es secreta moc i enzims a l’estomac que ajudaran a netejar l’estomac i anar cap a l’intestí.
En el moment en el qual hem incorporat molts enzims, el bolus passa de ser bolus (poc treballat pels enzims) a ser quimus alimentari (molt treballat pels enzims).
9 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL  Digestió intestinal: intestí i epiteli intestinal.
No hi ha diferenciació física entre duodè, jejú i ili. La funció de cada part de l’intestí prim és diferent. La connexió entre l’ili i l’intestí gruixut tenim un cec (molts mamífers).
És com una bossa, hem de travessar un esfinter que fa la divisió entre intestí i colon.
Alguns mamífers tenen un cec molt pronunciat o gran (gallines, conills). Nosaltres tenim apendixs. Quan més herbívor ets tens un apèndix més gran. Tenim simbionts, bacteris que ajuden a digerir el particulat.
L’intestí es pot dividir en dues parts: Saltem de l’esfínter pilòric al intestí prim. En el nostre cas es diferencia molt però en altres mamífers a nivell anatòmic o extern és complex. Intestí prim és molt llarg i en algun moment s’acaba i comença l’intestí gruixut o colon. De fet, tant el prim com el gruixut es divideix en parts.
10 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Si passem pel prim hi ha duodè, jejú i ili. Quan passem l’ili anem a parar a l’intestí gruixut. La capa mucosa té uns plecs i es descriuen dues estructures: - Villis o vellositats Criptes de Lieberkühn (bases) Es col·loquen en 3 dimensions 1 al costat de l’altre. Al intestí tenim la mucosa en rosat i l’epiteli. Si fem un zoom trobem els villis i les criptes. Encara podem fer més zoom i podem mirar com és cada villi.
El villi està delimitat per cèl·lules i podem veure un sistema de vasos que entren als villis en forma de capil·lars sanguinis. Es dóna un intercanvi de nutrients. El tipus de cèl·lules que trobem als villis són cèl·lules en forma de coll o copa o caliciformes que són una minoria. També trobem un altre grup de cèl·lules que es diuen cèl·lules absortives.
Si analitzem com és una cèl·lula absortiva, la part que està en contacte amb la llum de l’intestí presenta els microvil·lis. Cada cèl·lula absortiva té un grapat de microvil·lis.
Incrementem molt la superfície. Els microvil·lis fan molts plegaments. Aquest nivell de microvellositats és on hi haurà essencialment la secreció d’enzims intestinals, propis del digestiu i l’absorció de nutrients.
La secreció es dona a la primera meitat de l’intestí (duodè i jejú) i l’absorció a nivell del ili. Absorció de NUTRIENTS mentre tenim intestí prim i absorció d’AIGUA quan entrem a l’intestí gruixut.
En l’intestí gruixut no tenim microvil·lis. Sobretot a l’ili es dona l’absorció de nutrients i l’aigua a nivell d’intestí gruixut.
Quan el quimus alimentari entra a l’intestí gruixut entra a nivell molt líquid però arriba al recte en un format molt més sòlid. Si comença líquid i acaba sòlid hi ha absorció.
11 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL  Secrecions pancreàtica, biliar i intestinal.
La secreció estomacal ja la coneixem però ens falta saber què alliberem des de l’intestí, des del pàncrees i des del fetge. Imaginem que tenim el duodè i sortim de l’estomac. Sortim de l’esfínter pilòric. Producció de sals biliars del fetge i s’aboca al duodè. El conducte s’anomena canal colèdol. El conducte pancreàtic ve del pàncrees i aquest és una glàndula que té dos tipus de secreció. El conducte hepàtic, pàncrees, desemboquem i al canal colèdol.
Secreció endocrina i una altre exocrina. La endocrina és una secreció directa que es fa per un paquet de cèl·lules anomenades illots de Langerhans i suposen la secreció de 12 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL insulina i glucagó (regulen els nivells de sucre a la sang) i entren via circulatori. La secreció exocrina són paquets de cèl·lules que anomenem acins pancreàtics que alliberen substàncies a la via digestiva.
La secreció exocrina és de tripsina i quimiotripsina són endopeptidases.
Carboxipeptidases (exopeptidases), amilasa pancreàtica digereix midó i glucogen (polisacàrids), la lipasa pancreàtica (digereix greixos) i l’esterasa del colesterol i la fosfolipasa. Tot s’allibera des del pàncrees vol dir que s’incorpora a la via digestiva en un punt de l’intestí prim que és el duodè.
La enteroquinasa el que fa és sobretot transformar les formes inactives d’aquests enzims (quan surten del pàncrees són inactius) i un cop entren a l’estomac es tornen actius. Allibera tripsinogen i arriba com a tripsina. Si fossin actius digeririen el pàncrees. El moc protegeix la mucosa i es torna activa.
La secreció pancreàtica s’estimula a nivell d’acetilcolina, parasimpàtic via nervis vagals provoca la producció exocrina.
neurotransmissor Quanta més gastrina s’ha produït, més quantitat de bolus alimentari ha arribat a l’estomac i major secreció pancreàtica. Més quantitat d’enzims es necessiten.
La colecistoquinina és una hormona que s’allibera a l’intestí. És una resposta de la distensió de l’intestí. Les parets de l’intestí alliberen aquesta hormona.
Secretina  el quimus alimentari, hem acidificat molt aquest component. S’allibera a l’intestí en resposta al contingut àcid o bolus alimentari.
Com a àcid es carrega els microorganismes que entren via bucal. La mateixa acidesa pot ajudar a particular el bol alimentari però ella mateixa genera una resposta de major secreció pancreàtica.
13 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Entra a nivell del duodè i hi ha una derivació que ve del fetge. Surt un conducte hepàtic (del fetge). Té dues vies, puc anar cap al canal colèdol o bé entrem al conducte cístic i anar a parar a la vesícula biliar.
Els responsables de produir la bilis (porta aigua sals minerals, colesterol) són els hepatòcits o cèl·lules del fetge. Aquestes produeixen constantment bilis i omplim la vesícula biliar mitjançant el conducte cístic. Quan la vesícula biliar esta plena, es buida cap al canal colèdol i s’incorpora al duodè. No estimulem la vesícula biliar quan tenim dejú però si que està plena. Buidarem al duodè, un dejú prolongat provoca que tinguem bilis a les femtes.
Gotes grans de lípids les divideix en gotes més petites. La lipasa pancreàtica fa que els greixos es puguin digerir bé.
De forma constant els hepatòcits produeixen bilis. Per estimular el buidatge de la vesícula és per regulació nerviosa (parasimpàtic, acetilcolina) i la secretina. La vesícula pot estar buida quan tenim molt bolus alimentari, tenim estimulació vagal que genera major buidatge des de la vesícula.
La secreció intestinal és la pròpia del intestí. Enzims concrets que poden alliberar-se al torrent del digestiu per digerir.
Què produïm des de l’intestí?  moc. Les cèl·lules en copa, del coll, de forma general s’allibera el mucus amb funció protectora però també hi ha glàndules exclusives productores de moc anomenades glàndules de Brunner. Incorporem tots els enzims digestius, barreja molt àcida i el moc és essencial per protegir l’intestí.
A nivell intestinal produïm enzims gràcies a les cèl·lules absortives. Peptidases com les aminopeptidases, carboxipeptidases i dipeptidases. Ja havíem digerit proteïnes 14 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL però ara intervenen les exopeptidases (encarregades de trencar les proteïnes pels extrems) i enzims que digereixen els polisacàrids i fer-los absorbibles.
A nivell de duodè i jejú (secretores) és interessant que hi hagi la digestió abans que es provoqui la absorció (ili).
Tipus de secrecions a nivell del duodè  Explicar la intestinal a partir de cèl·lules absortives i la biliar i pancreàtica EXOCRINA.
Des de l’intestí també es produeix, a l’intestí gruixut quan incorporem a la via digestiva un aliment irritant. Qui té cura d’expulsar aquest aliment és el colon i provoca la sortida d’aigua en comptes de l’absorció d’aigua. Aquesta secreció s’estimula pel nivell parasimpàtic, l’hormona secretina i la gastrina. Estem arrossegant des de l’estomac la gastrina. Com mes hormones secretina i gastrina, major secreció intestinal d’aquests enzims. Si tenim molta gastrina és que hi havia molt contingut a l’estomac.
 Motilitat intestinal Tenim moviments de segmentació, els quals permeten contraccions en punts concrets de l’intestí, particularment és una mescla a alta escala. En intestí prim també hi ha moviments peristàltics i generen el pols en l’intestí gruixut.
Hi ha un tercer tipus de moviment que és el esfínter que separa intestí prim de intestí gruixut i es coneix com moviments en massa. Aquest és un tipus de moviment de segmentació que només trobem al intestí gruixut, específic del colon. Un moviment en massa es dóna durant una distància al mateix temps, tot exprimint el quimus alimentari no com un anell (com feia el de segmentació) sinó que en una longitud de l’intestí al mateix temps. Això el que fa a l’intestí és treure l’aigua del que seria el quimus. Aigua que podrem reabsorbir a nivell d’intestí gruixut. Entra un quimus molt aquós i quan arribem al colon descendent tenim femtes més sòlides perquè hem absorbit aigua.
15 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Perquè hi hagi moviment a l’intestí prim ha d’haver una relaxació de la vàlvula. No tot el que enviem travessa l’esfínter. Necessitem un temps perquè es buidi l’intestí prim.
El peristaltisme és propi de l’intestí prim i poc aparent a l’intestí gruixut. No és un moviment tan accentuat com el del prim.
 Absorció intestinal L’absorció de greixos, el responsable principal és un sector de l’intestí. Concretament, parlant d’absorció de lípids pensem en ili, la part final del intestí prim. Això es dona a nivell de microvil·lis de les cèl·lules absortives. La mucosa de l’intestí està format per cèl·lules en copa i cèl·lules absortives. Els celíacs sense diagnosticar tenen problema de que desapareixen els microvil·lis de la mucosa intestinal, mala absorció a nivell de lípids, aminoàcids i polisacàrids.
Gotes de grassa  sals biliars  micel·les amb monoglicèrids i àcids grassos, molècules de mida inferior  els col·loquem a nivell de microvil·lis i els podem absorbir perquè ara són més petits.
S’incorporen dins de la cèl·lula absortiva i aquestes molècules petites són transportades pel reticle endoplasmàtic i acumulats en forma de gotes de greix (quilomicrons) entren a l’aparell de Golgi. Expulsem de la membrana basal de la cèl·lula absortiva cap al espai intersticial i passar a la sang (exocitosi).
16 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL L’absorció d’aminoàcids i monosacàrids es dóna a les cèl·lules absortives. Tenim la llum del tub digestiu a la dreta i la sang a la esquerra. Hem de passar d’una banda a l’altre mitjançant proteïnes específiques de membrana. La glucosa i aminoàcids de vegades utilitzen sistemes de cotransport amb ions sodi. Hi ha una bomba activa de sodi i potassi que ha de compensar la càrrega de sodi de fora cap a l’interior.
Prèviament aquí han actuat enzims que digereixen sucres i proteïnes.
 Formació de femtes i defecació La presència de microvil·lis és gairebé inexistent, no hi ha absorció de nutrients a l’intestí gruixut i si hi ha només es dóna d’ions, sals minerals i poc més a nivell de la meitat del colon i s’anomena colon d’absorció.
17 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL La segona meitat s’anomena colon d’emmagatzematge. Quan han actuat tots els enzims s’anomena quimus. Quan entra aigua al colon es pot anomenar femta.
Què té una femta?  Tenim un 75% d’aigua, un 25% de components diversos on destaquen molts bacteris morts, restos no-digeribles, greixos que no hem digerit ni absorbit, restes inorgàniques i algunes proteïnes no digerides.
De què depèn que hi hagi un 75% d’aigua (valor normal) a que hi hagi més aigua o menys aigua?  de la velocitat de trànsit. Si és una velocitat de trànsit elevada tindrem femtes més aquoses. Si la velocitat és lenta seran més denses.
El fet de tenir microorganismes simbionts, sobretot bacteris que estan vivint aquí i entre d’altres poden formar diferents quantitats de vitamines, com la vitamina K.
Aquesta és essencial perquè ajuda a la formació de protrombina i sobretot la formació d’aquests microorganismes pot generar gasos com el metà, CO2 (flatulència còlica) a causa de la fermentació que generen aquests bacteris. Un cop emmagatzemem la femta al colon aquesta arriba al recte gràcies a les ones peristàltiques dèbils i els moviments en massa. Un cop la femta arriba al recte actuen dos esfínters: - Esfínter anal intern  vàlvula que tenim internament  Quan arriba la femta al esfínter anal intern es genera el desig de voler anar al lavabo (ACTE REFLEX) Esfínter anal extern  vàlvula externa  Quan decidim si anar al lavabo o no, controlem el esfínter anal extern. Quan decidim relaxar l’extern tenim la deposició.
(ESFÍNTER VOLUNTARI)  Fisiologia comparada de la digestió en invertebrats i vertebrats - PARTS DEL PROCÉS:     Recepció Conducció Emmagatzematge Digestió i absorció de nutrients No tot és com als mamífers, no tot és com als humans.
Des del punt de vista de recepció, quan ens alimentem no tots els animals tenen cavitat bucal amb dents per iniciar la fermentació.
18 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL - Quan les partícules d’aliment són petites, animals senzills tenen tentacles.
Quan les partícules són grans en relació a l’animal es poden alimentar del medi engolint el medi. És el cas dels oligoquets.
- En el cas dels gasteròpodes s’alimenten de vegetals i gràcies a la ràdula degraden.
- Les aus ingereixen molts fruits sencers i poden regurgitar els aliments ingerits.
- Poden alimentar-se de líquids, com aparells bucals concrets modificats com estilets per alimentar-se de líquids vegetals o digestió externa de fluids animals.
Pel que fa a la conducció, hi ha animals que no tenen conducció perquè no tenen un digestiu aparent com els cnidaris. No definit o tenen una bossa.
D’altres tenen una conducció i són més lineals, anèl·lids, sangonera, ...
Pel que fa al emmagatzematge. Per molts animals que troben aliment molt abundant en moments concrets. La presencia del pap i no és exclusiu de vertebrats. Els oligoquets, sangoneres, diptiopters... tenen una forma d’acumular a nivell digestiu l’aliment en moments concrets. Esòfag, pap o buche. També serveix per alimentar a les seves cries. Això permet que per exemple alguns animals s’alimentin de forma continuada i estiguin molts dies sense menjar perquè s’han alimentat tant com han pogut d’aquell animal i es tiren dies sense ingerir res.
19 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL PARTS DEL PROCÉS: Digestió i absorció de nutrients Amb ingesta: digestió interna  Com més petits més enzims més concrets.
Quan tenim animals grans tenim enzims glandulars i més complexos.
 Glàndules salivars: mucina, enzims, toxines i anticoagulants  Enzims no glandulars i arreu  Hi ha enzims a nivell general associats a glàndules però poden ser no glandulars.
 Enzims invertebrats: catepsines que digereixen proteïnes en el cas de depredadors que s’alimenten d’altres insectes (~tripsina i quimiotripsina de vertebrats), escleroproteases (difestió col·lagen, queratina i fibroïna i per tant digereixen les ungles, el pèl, plomes...) i quitinases (digereixen la quitina).
o Sense ingesta: digestió externa  innoculen els enzims a la presa i hi ha una alimentació d’un fluid, el producte de la digestió.
o → Mol·luscs → Insectes → Vertebrats A nivell de digestió i absorció, en el cas de mol·luscs tenim la ràdula suportada per un cartílag (sobretot els que són fitòfags i s’alimenten de plantes). Glàndules, esòfag, estomac bastant elaborat perquè tenim una glàndula digestiva anomenada hepatopàncrees. Alliberem enzims digestius. Tenim tres fases: - Si l’aliment que arriba de l’esòfag és absorbible, circularà per l’estomac i s’absorbirà.
Si és gran, podem passar-lo per l’escut gàstric i el triturem i un cop triturat es passa per una estructura que allibera amilasa i acaba de digerir el material Hem passat per escut i estil i passa a l’intestí i es pot digerir.
20 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL A nivell de digestió i absorció, en el cas dels insectes tenim un pap, acumulació d’aliments. Tenim alguns insectes que poden tenir cecs gàstrics. Proventricle  estomac particular dels insectes. Aquests cecs poden semblar-se als que tenim nosaltres.
Alguns vertebrats no tenen un estomac a nivell abdominal diferenciat. Poden tenir un pap o semipap i directament passen a l’intestí. En el cas de taurons o rajades.
Molt ramificat interiorment i en espiral. Tenim el fetge, vesícula biliar i pàncrees. No es diferencia un estomac clarament. No tots els peixos tenen aquesta estructura. Molts teleostis tenen aquesta estructura diferenciada.
21 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Digestiu d’aus i cocodrils  esòfag, pap, estomac de les aus amb un nom concret molleja o pedrer, molt gruixut i molt musculós. Pàncrees, fetge, intestí i recte i anus.
Mamífer (conill)  esòfag, estomac, fetge, vesícula biliar, pàncrees, esfínter ili cecal per passar de intestí prim a gruixut. Colon ascendent, transversal, descendent, podria haver un cimoide i recte. Un cec molt gran, digestió de plantes és molt complicada i tenim bacteris que ajuden a la digestió dels vegetals.
Molts animals herbívors amb cecs grans tenen un problema bàsic, no és lo mateix tenir un cec a l’intestí que no pas als estomacs. Tenim cecs intestinals i el producte de digestió va cap al colon, el qual no és una bona zona d’absorció de nutrients.
El procés de coprofàgia on els animals s’alimenten dels seus propis excrements perquè tenen molts nutrients que encara no s’han absorbit. Els llocs on depositen hi ha dos tipus de femta. Les negres són de dos llocs de pas (s’ha reaprofitat més) i el més gris o marronós és d’un sol pas (no reaprofitat). Això passa quan hi ha pobresa de recursos.
22 ...

Tags:
Comprar Previsualizar