Esquema artículo 16 CE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Esquema.
Dret a la llibertat ideològica i religiosa (art. 16 CE) Dues llibertats diferenciades a les que la Constitució atorga en part mateix tractament.
Llibertat religiosa (llibertat clàssica del constitucionalisme històric) i llibertat ideològica (novetat, tradicionalment només s’ha previst en les declaracions la principal projecció exterior, la llibertat d’expressió).
Objecte. Ambdues llibertats són manifestació d’una genèrica llibertat de pensament, el dret de tota persona a mantenir lliurement les seves pròpies idees i conviccions i a manifestar-les externament mitjançant la paraula o els seus actes.
Llibertat ideològica – dret a mantenir les idees i conviccions de qualsevol tipus sobre la societat i la comunitat política.
Llibertat religiosa – dret a mantenir les idees i conviccions pròpies sobre l’origen de l’home, sobre l’existència d’un ésser (o varis) superiors a l’home i creador de tot el que existeix, o sobre concepcions anàlogues sobre l’origen i sentit de tot l’univers.
Titularitat. S’admet titularitat individual (nacional i estranger) i col·lectiva (grups). També les persones jurídiques.
Llibertat ideològica Contingut: - Llibertat ideològica com a principi institucional. Suposa la renúncia de l’Estat a l’adoctrinament polític, filosòfic i moral. Cap ideologia pot ser objecte de limitació: CP: sanciona la negació del genocidi.
- Llibertat ideològica com a dret subjectiu.
- dret a mantenir les idees i conviccions de qualsevol tipus sobre la societat i la comunitat política.
- suposa també garantia vessant negativa: ningú pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia (art. 16.2 CE). Aquest contingut pot ser objecte de renúncia en el seu exercici quan sigui voluntari i hi ha altres valors en joc: no seria discriminatori exigir adhesió ideològica per entrar en una associació. També en relació amb l’Estat: objecció de consciència: la defensa de certs interessos generals justifica que els poders públics puguin exigir i regulin la declaració d’ideologia com a excepció als deures.
- garantia de manifestació. No només es protegeix el fur intern, també la projecció exterior del dret a través del llenguatge, així com conductes o comportaments.
- Llibertat ideològica com a criteri d’interpretació. Per connexió amb altres drets: llibertat d’expressió (art. 20), llibertat d’ensenyament (art. 27), dret a l’objecció de consciència (art. 30.2) És la projecció externa de la llibertat ideològica.
Llibertat de culte i confessionalitat de l’Estat.
Contingut. LO 7/1980: Dret a professar les creences religioses lliurement elegides, a no professar-ne cap, a practicar actes de culte i rebre assistència religiosa; a rebre i impartir ensenyament i informació religiosa, a associar-se i a reunir-se o manifestar-se públicament amb fins religiosos. Fora: fenòmens psíquics, - Llibertat de culte com a manifestació externa de la llibertat religiosa. Comprèn el dret a mantenir llocs de culte i a practicar-lo. Tant a dins com a fora d’aquests recintes - Art. 16.3 CE.
Cap confessió tindrà caràcter estatal. Garantia de la llibertat i el pluralisme.
Neutralitat de l’Estat en relació amb les creences de qualsevol tipus de la societat L’Estat ha de mantenir relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i altres confessions. La cooperació serà proporcional a presència de població; suposa possibilitar formació religiosa en centres públics. Per la CE és d’interès general la satisfacció de les necessitats religioses, encara que hi hagin ciutadans que no hi participin d’aquestes necessitats. Facilitar l’assistència religiosa en establiments públics, centres penitenciaris, en centres militars.
Els límits de las llibertats d’ideologia i religió.
Els límits afecten directament a la projecció externa, no pas a la interna.
Art. 16.1 CE. Manteniment de l’ordre públic protegit per la llei: - interpretació en sentit ampli - no ordre material al carrer - LO llibertat religiosa: salvaguarda de seguretat, salut i moralitat pública - Ordre públic protegit per la llei en una societat democràtica.
Una cosa es la limitació de creences considerades odioses i una altra és la forma de manifestació de les creences. Es poden limitar la manifestació de certes creences odioses per una majoria de la societat per protegir, precisament la tranquil·litat moral de la majoria.
Cas vel: signe de submissió dona (restricció), signe de llibertat de creença: diferència entre major i menor d’edat (no es pot obligar a ser lliure a qui no vol ser-ho).
Legislació.
Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juny, de Llibertat religiosa.
Jurisprudència: STC 46/2001. Recurs d’ empara, Església de la Unificació STC 154/2002, llibertat religiosa dels menors d’edat, testimonis de Jehovà.
...