apunts segona meitat semestre (percepció) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos psicològics bàsics: Atenció i Percepció
Año del apunte 2016
Páginas 20
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ CONFERENCIA: MÁS FLEXIBLES Y MÁS FELICES Cada día tres veces. No podía dejar de hacerlo. Tenía que nadar en el mar, fuera verano o invierno.
Cecilia me explicaba su esclavitud a este ritual con la cara rígida. Tan rígida como su creencia de que si no lo hacía no estaba pura. En su pueblo costero era conocida por este severo protocolo marino, e incluso la tele local la había entrevistado por ello. El nombre es inventado, pero el caso es real. Se puede etiquetar de trastorno obsesivo-compulsivo.
La gran mayoría de personas que sufren trastornos psicológicos comparten una característica: la rigidez de sus ideas. Y los que no tenemos la etiqueta de alguna psicopatología colgando no solemos ser tan exageradamente rígidos, pero sí mucho más de lo que nos pensamos.
Unos años atrás me invitaron a pronunciar una conferencia sobre felicidad. Quería estructurar la conferencia alrededor de un concepto clave, de lo que era esencial para ser feliz. ¿Salud?, ¿dinero?, ¿amor?, ¿optimismo?... un aluvión de letras escritas sobre estos conceptos que no me acababan de convencer, hasta que llegué a una idea que era la que buscaba: "la flexibilidad". Imposible ser feliz si no eres flexible. Y esa idea fue el germen que me llevó a escribir mi libro Felicidad flexible (Aguilar).
Nuestros esquemas mentales "Tienes toda la razón... desde tu punto de vista" (Paul Watzlawick) Todo nuestro cuerpo experimenta siempre la intensa sensación de que tenemos razón, y así suele ser...
desde nuestro punto de vista. Y por eso intentamos imponer a los demás nuestras ideas, a veces con una furia desbordante. Muchos libros llevan por título frases del tipo "cómo convencer a los demás", pero no existe ninguno que se titule "cómo ser convencido". Lo encontraríamos ridículo... ¿Para qué nos vamos a dejar convencer si son los otros los que están equivocados? En realidad, lo absurdo es defender a capa y espada nuestras convicciones. Tenemos que ser muy conscientes de cinco características que poseen nuestras certezas y veremos lo patético que a veces suele ser nuestro férreo convencimiento. Nuestros esquemas mentales son: 1. Relativos. Lo que pensamos depende, por ejemplo, de nuestro lugar de nacimiento. Las religiones son un claro ejemplo. Así, al defender nuestra fe, a veces incluso con bombas, en el fondo es como si estuviéramos defendiendo que nuestro lugar de nacimiento es el correcto. ¡Cuánta sangre se ha derramado dentro de este saco ilógico! 2. Rígidos. Pensamos en blanco y negro. En los cuentos infantiles encontramos los malos y los buenos. Y crecemos y en el fondo seguimos pensado así. Una señora de unos 80 años me comentaba respecto a la guerra entre palestinos e israelíes: "Yo ya me he perdido, ¿quiénes son los buenos?". Claro que tenemos la capacidad de matizar, pero a nuestro cerebro le encantan las cosas claras y ordenadas. Los matices nos impiden encasillar, y con todo desordenado nuestras neuronas no se encuentran tan cómodas. La duda es lo que menos soportan, porque es el principal obstáculo para poner orden. Así que siempre elegimos las certezas. ¿Salir de dudas? Lo sabio es ¡salir de certezas! "Con los matices no nos sentimos cómodos. Siempre elegimos las certezas. ¿Salir de dudas? Lo sabio es ¡salir de certezas!" "¿Por qué creemos siempre que nuestro pensamiento es más certero que el del otro? ¡Es ridículo! El primer paso es el respeto 3. Limitados. La especie humana suele ser bastante prepotente porque no somos capaces de ver la limitación de nuestro propio cerebro. Nuestras neuronas no pueden entender algo que no hayan visto antes. ¿Acaso alguien puede lograr imaginarse que antes del Big Bang no existía ni el espacio ni el tiempo? ¿Alguien puede entender, como afirma la física cuántica, que las partículas pequeñas no están ni aquí ni allí, sino que solo se concretan en un espacio cuando las miramos? Como muy irónica y acertadamente declaraba el premio Nobel Niels Bohr, "si alguien no se queda confundido con la física cuántica es porque no la entiende".
1 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 4. Invisibles. Un cuadrado blanco no se puede ver encima de un fondo blanco. Muchos de nuestros valores y creencias, como son compartidos con el resto de individuos de la sociedad, tampoco son visibles. Solemos tener como un huequecito dentro; siempre notamos que nos falta algo, y eso que nos falta creemos que está en el futuro y por eso corremos tanto para llegar a él. Esta creencia es compartida por la mayoría. Imaginemos una sociedad donde se viviera más que el presente y no estuviéramos tan encarados al futuro, donde la gente anduviera tranquilamente por las calles. Si entre esta calma apareciera uno de nosotros con el motorcillo que llevamos dentro, esa persona destacaría. Probablemente al ser su comportamiento diferente al resto se plantearía si está actuando bien. No revisamos nuestras creencias por la sencilla razón de que a veces son invisibles.
5. Blindadas. El caso de los Reyes Magos es una creencia hermosamente blindada. Cuando los adultos metemos la pata mil veces ante los niños, cuando se nos escapa, por ejemplo, que hemos ido a comprar los regalos, ¡no suele pasar nada! Les encaja tan poco lo que decimos con sus creencias que ni lo procesan. Cuando una persona confía en su pareja y esta le es infiel, suele ser la última en enterarse; como todas las posibles pistas no encajan en sus creencias, caen en saco roto. Cuando esas creencias se rompen, es cuando decimos que se nos ha caído la venda de los ojos.
Los tozudos siempre suelen ser los demás. Los vemos siempre más rígidos e inflexibles que nosotros.
Claro que no es así. Para comprobar nuestras propias rigideces basta con pensar de cuántas formas podríamos acabar esta frase: "A mí no me podrían convencer de...". Por ejemplo: de que Dios existe, de que mi partido político no es el mejor, de que mi objetivo no es el que me conviene... Juguemos con esta frase un rato y nos sorprenderemos de con cuántas inquebrantables certezas vivimos.
Comprensivo con uno mismo "La batalla más difícil la tengo todos los días conmigo mismo" (Napoleón) Supongamos que existiera un ser "organizador de vidas" y nos propusiera el siguiente trato: "Te puedo dar un solo tipo de flexibilidad: o bien puedo otorgarte la oportunidad de que las circunstancias que te rodean sean más cómodas, pero tú seguirás siendo igual de exigente contigo mismo, o bien te regalaré flexibilidad en tus autoexigencias, te sabrás tratar mejor a ti mismo, aunque tu situación exterior seguirá igual". ¿Qué elegiríamos? Pensémoslo bien.
Si aprendiéramos a ver las situaciones de diferentes formas, si supiéramos reforzarnos a nosotros mismos, perdonarnos, rebajar nuestras autoexigencias, no culpabilizarnos, las situaciones externas de rebote nos parecerían muy diferentes, no nos afectarían tanto. Incluso de agobiantes pasarían a ser cómodas. En cambio, si nos modificaran lo externo, pero continuáramos igual de rígidos, ¿notaríamos mucho avance en nuestras vidas? Nuestro jefe son esas creencias: rígidas, relativas, invisibles, limitadas y blindadas. No son muy buenas características para un jefe. Es urgente que consigamos un director más flexible.
Tolerantes con los demás "Si de veras llegásemos a poder comprender, ya no podríamos juzgar" (André Malraux) Qué complicado resulta entendernos los unos con los otros. Y es que somos como armaduras de certezas chocando entre nosotros. Cada uno tenemos nuestra verdad, que nunca acaba de encajar con la de los demás. ¿Por qué creemos siempre que nuestro pensamiento es más certero que el del otro? ¡Es ridículo! Y el primer paso para que funcione este complejo engranaje en el que estamos metidos es el respeto.
Las palabras de Rafael Navarrete, un sabio filósofo, no lo podrían expresar con mayor claridad: "Cada uno ve el mundo y la vida desde un repliegue de la gran verdad que nadie puede pronunciar. A partir de ese descubrimiento, el hombre sabio emprende su camino. Sabe muy bien que solo podrá sentirse feliz si es fiel a la luz que él ha descubierto... A veces encuentra a otros hombres sabios que recorren otros caminos; al cruzarse se saludan y se respetan porque todos saben que son muchos los senderos".
2 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Ser flexible con los demás no significa ser sumisos ni doblegarnos. Significa, de entrada, respetarnos. Y a partir de aquí, a veces, llegar a entendernos.
Flexibilidad con la vida "Esto no es un ensayo general, señores. Esto es la vida" (Oscar Wilde) El ideal, lo que se espera de nosotros, suele ser: que encontremos un trabajo estable (que nos guste mucho o no, no es tan importante), que nos entreguemos a él totalmente (si somos hombres, esa exigencia es más fuerte; si somos mujeres, no queda tan mal que el trabajo esté en un segundo lugar porque primero hemos de cuidar a nuestra prole), que encontremos una pareja y nos casemos, que tengamos hijos (y que nos volquemos en cuerpo y alma con ellos, sobre todo si somos mujeres, olvidándonos de nuestras propias necesidades e ilusiones), y además de todo esto está claro que hemos de estar delgados, hemos de hacer ejercicio a diario, hemos de tomar fruta y verdura tres veces al día, nos hemos de limpiar los dientes después de comer un cacahuete, y hemos de practicar meditación cada mañana después de despertarnos.
¡Qué agobio! A esto se le llama presión social. ¿Pero realmente es la sociedad la que nos oprime? ¡No! Lo que nos lleva a sentirnos obligados a actuar de una determinada manera son nuestras propias creencias y valores.
Sí es cierto que estas creencias y valores los tenemos porque la sociedad nos ha ido programando así.
¡Pero podemos desprogramarnos! Cuando una persona reconoce que lo hace no por una exigencia externa, sino por una propia autoexigencia, ya ha dado un paso de gigante. Ya ha abierto los ojos.
Lo más liberador que existe en esta vida es romper con los propios esquemas. De repente, el mundo se vuelve más ancho. Es la experiencia más lúcida posible.
TEMA 4A: PERCEPCIÓ SUBLIMINAL 1. Definició de percepció subliminal És un fenomen que es produeix quan a nivell cerebral percebem algun estímul però no som conscients d’haver-lo percebut. Així que, quan no podem dir que ho hem percebut. És una forma de captar l’atenció inconscientment. 2. Determinants externs Són les característiques de l’estímul: 1. Velocitat 2. Intensitat 3. Localització 2.1 Velocitat: A) El 1957 en James Vicary va fer un estudi per provar si en el cinema la publicitat subliminal tenia efecte, entre les imatges de la pel·lícula apareixien missatges com “Hungry? Eat Pop-corn” o “Sediento? Bebe coca-cola.” Els resultats mostraren un augment del consum de coca-coles del 18% i un augment del consum de crispetes del 57%. Encara que el 1963, James Vicary va admetre que havia falsificat els resultats. B) Experiment de Robles i col·laboradors (1987): Tres grups de subjectes van visualitzar una pel·lícula però cada grup va estar exposat a diferents estímuls subliminals: positius, negatius i neutres. Acabada la pel·lícula els van administrar un test d’ansietat. 3 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Els resultats indicaven que els subjectes que puntuaven més alt en ansietat eren els que havien estat exposats a estímuls desagradables, seguits pels exposats a estímuls neutres i per últim els que havien rebut estímuls subliminals agradables. En altres estudis s’ha comprovat que les paraules emocionals subliminals alteren el nucli amigdalí, igual que quan les processem conscientment. C) Priming subliminal: Els subjectes havien de polsar la tecla esquerra pels números inferiors a 5 i la de la dreta quan fossin superiors. Però abans que aparegui a la pantalla el número (target) apareix un altre subliminal (priming). Quan els dos coincideixen en el mateix rang (per exemple 2 i 4) el temps de reacció és menor. Això demostra d’alguna manera com els números subliminals són rebuts. D) Estudi dels matrimonis i l’expressió de les seves emocions: Mostra: 270 persones. Variables: satisfacció amb el matrimoni, problemes de parella. Mesurant les variables cada sis mesos i durant 4 anys. Test emocional: Es presentaven paraules com fantàstic, bonic, horrible a la pantalla i els subjectes havien d’indicar si la paraula era positiva o negativa. Abans de que apareguessin certes paraules es feia aparèixer la foto de la parella durant 3 dècimes de segons. Aquest estímul subliminal era capaç de modificar el temps de resposta davant d’algunes paraules. Si la persona experimenta emocions positives cap a la parella, responia més ràpid a les paraules positives i més lent a les negatives, mentre que si tenia reaccions emocionals cap a la parella no són tan bones, responia més lentament a les paraules positives i més ràpid a les negatives. Resultats: 1. No hi ha relació entre el que les persones diuen que senten i les seves reaccions emocionals automàtiques (no conscients). 2. Però el resultat principal de l’estudi és que són aquestes reaccions no conscients les que millor prediuen si a una parella li anirà bé durant els següents anys. 2.2 Intensitat: Influencia dels estímuls olfactius sobre la conducta: - Estudis a nens: alguns estudis demostren que els nens empitjoren la resolució de trenca-closques mentre estan exposats a olors desagradables subliminals. - Estudi sobre el judici: entrevista de treball amb màscares amb olors subliminals. Les màscares eren perquè l’entrevistador no notes les expressions facials. Els judicis positius sobre els candidats van augmentar quan les caretes estaven impregnades de olors afrodisíaques i eren reduïts si la mascara portava un olor desagradable impregnat. - Estudis sobre la valoració: Els subjectes havien de valorar la bellesa de les cares, algunes anaven acompanyades d’olors positius i altres d’olors negatius. Es van considerar més atractives les cares que anaven acompanyades de olors positiu però NOMÉS si els subjectes no eren conscients del olor percebut (olor subliminal). 4 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 2.3. Localització: A) Visió parafoveal: quan mirem directament hi ha a coses que veiem més clares, nítides i coses que menys, a la perifèria de la nostra visió, aquestes que veiem més borroses són la nostra visió parafoveal. Estudi visió parafoveal: Es presenta un punt fixe per centrar l’atenció en el centre de la fòvea. A continuació en el mateix punt es presenta una paraula. Mentre que a la parafovea (al rabillo del ojo) es presenta un altre estímul irrellevant. S’analitza el temps de reacció, teòricament si existeix una congruència la velocitat de resposta més ràpida. La visió parafoveal són coses que no veus directament (estan a la perifèria del nostre centre d’atenció) però que el cervell les capta, s’utilitza en publicitat subliminal. B) Product placement: La publicitat per localització/emplaçament. És una tècnica publicitària que consisteix en la inserció d’un producte o marca dins de la narrativa d’un programa (mostrat, citat o utilitzat pels actors). Un exemple clar és la sèrie el Internado on apareixen moltes referencies a la coca-cola, els protagonistes en beuen o tenen màquines expenedores a l’escola. 3. Determinants interns Característiques del subjecte que afecten a la percepció dels estímuls externs: - Adormit - Anestesiat - Inconscient (en coma) - Cec 3.1 Processem informació mentre dormim? Sí que processem informació de forma inconscient mentre dormim. El nostre cervell capta molts estímuls, com que no som conscients que ho percebem, podríem dir que són estímuls subliminars. El patró d’ones cerebrals davant el nostre propi nom és diferent que davant d’estímuls neutres. El ritme cardíac s’accelera davant de paraules emocionals comparades amb neutres. La vida quotidiana ens ho demostra: podem aprendre a llevar-nos davant de certs tons. 3.2 Processem informació mentre estem anestesiats? Es va fer un experiment de paraules de colors i fruites en persones anestesiades. Van utilitzar un grup control en el que no els hi enviaven cap informació. I a un altre grup els enviaven informació mentre estaven anestesiats, els hi deien noms de fruites (poma plàtan) i de colors (verd vermell). Els que rebien informació subliminal durant l’anestesia, al despertar tenien més freqüència a dir el poma plàtan, verd i vermell que el grup control (no rebien informació subliminal). 3.3 Processem informació en estat de coma? Un exemple de que sí que processem informació en estat de coma és Salvatore Crisfulli que va despertar d’un coma i va assegurar que durant el temps que va estar en aquell estat entenia tot el que els familiars i metges li deien i que ell plorava de la desesperació de no poder despertar. 5 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Estudi Science (2006) A una dona de 23 anys que va tenir un accident de tràfic amb lesions cerebrals i va estar 5 mesos en estat vegetatiu. Durant el temps que estava en aquest estat, li van demanar que imaginés que estava jugant a un partit de tenis i també que recorres les habitacions de casa seva. Als subjectes control (sans) els hi van donar les mateixes instruccions. La primera instrucció va provocar una activació de la zona motriu del seu cervell (avaluat per ressonància magnètica). 3.4 Cecs En alguns tipus de ceguera, les persones sembla que veuen, intueixen les formes. Beatriz de Gelder va comprovar com els subjectes amb visió cega (que tenen el aparell visual intacte però el neurocortex no processa la informació visual) poden intuir la forma dels objectes o reaccionar davant les expressions emocionals. Degut a que tenim dos sistemes per processar la informació visual (còrtex i tectum) i si un està danyat utilitzem l’altre. L’inconscient és més que tota la percepció subliminal que rebem: “Todo lo que sé, pero en lo cual no estoy pensando en este momento, todo lo que alguna vez fue consciente pero que ahora he olvidado, todo lo percibido por mis sentidos, pero no advertido por mi mente consciente, todo lo que involuntariamente y sin prestar atención, siento, pienso, recuerdo, quiero y hago: todas las cosas futuras que están tomando forma de mí y alguna vez llegarán a la conciencia: todo esto es el contenido del inconsciente” C.Jung Sobre els estímuls subliminals “amagats” dins dels anuncis no hi ha estudis científics que provin la seva efectivitat. TEMA 5. ÀMBITS D’APLICACIÓ DE L’ESTUDI DE L’ATENCIÓ 1. Escolar - Baix rendiment - Mètodes psicopedagògics 2. Esportiu La visita de la Reina de les instal·lacions de Wimbledon és la quarta en la historia. La Reina va saludar aquest dijous abans d’entrar a la pista central al defensor del títol, el suís Roger Federer, però va faltar la figura del numero 1 del mon, Rafa Nadal, tot i que estava prevista la seva Asistencia. 3. Tràfic - Distraccions, fatiga, ... - Senyals de tràfic 4. Clínic Els dèficits atencionals són símptomes secundaris de moltes psicopatologies: - Depressió: falta de concentració degut a la apatia - Ansietat: problemes de capacitat, distracció i selectivitat. Hipervigilància - Addicció a les tecnologies (per saber si som addictes ens hem de fer preguntes com: Experimento la urgència de treure el mòbil mentre alguna altra persona esta parlant amb mi? He experimentat alguna vegada la sensació de que quelcom no ha 6 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ passat fins que ho he penjat al mur de Facebook? El parpelleig de la llum del mòbil accelera les meves pulsacions?) Els dèficits atencionals són símptomes definitoris en el cas de: - Esquizofrènia: baixa capacitat atencional, incapacitat de portar a terme dos feines simultàniament. - Trastorn per dèficit d’atenció (TDA): baixa capacitat atencional, atenció desproporcionada a estímuls irrellevants, atenció sostinguda molt baixa. 5. Psicologia positiva / coaching - Parar en públic - Mindfulness (augment concentració de rendiment) 6. Publicitari 7. Hipnosis 7.1 Historia - Els assiris i babilonis ja utilitzaven mètodes exhoristes-hipnòtics (5000 a.C.). - Els xinesos, japonesos, àrabs, hindús i hebreus són hereters de tradicios arcaiques de rituals on s’utilitza la concentració, la quietud, els ritmes repetitius i certes paraules per ajudar a la curació de la ment i el cos. - El precursor de la actual hipnosis va ser Mesmer el segle XVIII. Mesmer curava als seus pacients a través del contacte amb objectes magnetitzats. Eren rituals que es realitzaven en grup (lligava as seus pacients en un arbre magnetitzat) i que produïen grans catarsis. - Però realment, el autor que va popularitzar el terme “hipnosis” va ser James Braid, ja que va intentar analitzar-la a través d’explicacions parsimonioses. - Després, Charcot va començar a utilitzar la hipnosis en medicina i psicopatologia. - Més tard, Wundt i Hull van començar a estudiar la hipnosis de manera científica. - Actualment la hipnosis es troba en els manuals de modificació de conducta, hi ha masters per especialitzar-se en aquesta tècnica, també existeixen revistes especialitzades com “American Journal of Clinical Hypnosis” i associacions com “American Society of Clinical Hypnosis”. 7.2 Definició HIPNOSIS= Estat de la ment en el que la persona respon amb més dacilitat a suggestions motores, sensorials o cognitives. Segons Robert Fisher: “És un estat de la ment en el que la gent pot entrar i sortir amb freqüència sense necessitat de ser hipnotitzats. És com anar al cine i oblidar el soroll de les crispetes, de la conversa dels altres i dels sorolls de l’aire acondicionat, ja que la atenció es centra en la pel·lícula”. 7 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 7.3 Inducció Tothom pot ser hipnotitzat? Les persones més suggestionables són les més hipnotitzables. La hipnosis és com un placebo, si tu creus que funcionarà, funciona. Per tant, poder ser hipnotitzat depèn de: 1. Depèn del grau de suggestionabilitat de la persona. Aquest grau pot variar: depèn del dia, circumstàncies, terapeuta,... L’hipnotitzador tria a les persones més suggestionables. Experiment Kirskch: va agafar estudiants i va dir-lis diverses suggestions, hi havia un mecanisme d’il·luminació que feia que les parets es tornessin verdes com se’ls hi deia als estudiants (cosa que va fer que creguessin en la seva capacitat de suggestionbilitat). Van agafar un grup d’estudiants als que se’ls havia fet aquesta manipulació i alguns que no van passar per aquesta manipulació prèvia i els van hipnotitzar. Els estudiants que havien passat primer per la manipulació tenien més efectes hipnòtics. Per tant, si tu creus que ets suggestionable, fa que et suggestionis més. 2. Depèn de la capacitat atencional. Per tant, els individus amb certes patologies no poden ser hipnotitzats. Als nens se’ls sol realitzar la hipnosis mitjançant histories (dient-lis que s’imaginin que són un “osito de peluche”, ...) Les persones que no volen hipnotitzar-se, que rebutgen la hipnosi, no podran hipnotitzarse, ja que, només no prestant atenció no t’hipnotitzes. Com es realitza la inducció? 1. Adaptar les expectatives dels pacients. Els pacients pensen que entraran en “trance”, que de cop estaran hipnotitzats i notaran un gran canvi en el seu estat, per això se’ls han de treure aquestes expectatives, dir-lis que no notaran res estrany. 2. Eliminar conceptes equivocats. Quan dius als pacients que els hipnotitzaràs, la gent té por perquè tenen un concepte equivocat, que el terapeuta podrà fer el que vulgui amb ell. Però s’ha d’eliminar aquesta creença, una part de tu estarà enganxada a la hipnosis i una altra part segueix sent conscient. 3. Posició còmoda, pacients estirats i còmodes, s’ha de crear un ambient tranquil. 4. Fixació de l’atenció en un punt (pèndul, bola de nadal). 5. El terapeuta ordena al subjecte que tanqui els ulls i que es concentri en la veu del terapeuta. 6. Passar de suggestions més simples a suggestions més complexes. (Pot ser que el pacient entri en algunes suggestions i en algunes no, però això no significa que no estiguis fent-ho correctament, la gent s’enganxa en algunes parts de la pel·lícula i en algunes no) 7. Ordres post-hipnòtiques Una possibilitat és que l’hipnotitzador et digui que no recordaràs res, i si la hipnosis ha fet un gran efecte placebo, el pacient no ho recordarà. O que t’hagis relaxat tant que hagis entrat en un estat de relaxació molt proper del son i no ho recordis. Però en general la majoria de gent recorda la hipnosis. 8 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 7.4 Efectes i aplicacions de la hipnosis Quines reaccions es poden aconseguir en un estat hipnòtic? 1. Motores: tancar els ulls, catalèpsia (no mobilitat), moviments rítmics. 2. Sensorials-fisiològiques: - Propioceptives (pesar, flotar, gust aversiu = per deixar de fumar, ...) - Analgèsia i anestesia (alivia el dolor, abans de descobrir l’anestesia, els metges operaven als pacients aplicant tècniques hipnòtiques per adormir-los) - Canvis taxa cardíaca, pressió sanguínia, salivació 3. Cognitives-perceptives: - Alucinacions: positives i negatives - Amnesia Quins trastorns es poden tractar amb hipnosis? - Dolor - Obesitat - Dietes - Tabaquisme - Fòbies - Cirurgia - ... La hipnosis ha de constituir una técnica més del conjunt del tractament. És a dir, no només es tracta a una persona amb hipnosis, com a bon psicòleg has de conèixer moltes tècniques i saber quines aplicar en determinats moments, una d’elles és la hipnosis. Per exemple, escollirem utilitzar aquesta tècnica si la persona que tenim davant és molt suggestionable. Bibliografia: Capafons, A. (2001). Hipnosis. Madrid: Síntesis Gonzalez-Ordi, H. (2013). Hipnosis en el siglo XXI. Madrid: Editorial grupo 5. 9 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ BLOC B: PERCEPCIÓ Tema 6. Definició i característiques de la percepció Tema 7. Percepció i Psicofísica Tema 8. Organització perceptiva Tema 9. Percepció del color, la profunditat, la mida i la distància Tema 10. Sistema auditiu, sentits cutanis i químics TEMA 6. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LA PERCEPCIÓ “Si hubiera una sola verdad no se podrían hacer cien lienzos del mismo tema” (Pablo Ruiz Picasso) Per què és necessària la percepció? Hem d’adaptar-nos al medi. El medi que ens envolta és molt complex i canviat (el món). Per això necessitem la percepció per poder ordenar la realitat, no veure-la confusa no canviat i veure-la de manera estable. 1. Historia Durant els segles XVIII i XIX, s’havia assumit la tesis de la “tabula rasa” plantejada pel filòsof John Locke (màxim representat del empirisme en el segle XVII), segons la qual la ment és un full en blanc sobre el qual s’escriu la experiència i on la ment és una massa modelada per la influencia de les sensacions. No creu en l’innatisme. Gestalt: va ser un conjunt de psicòlegs que va estudiar la percepció. Els principals: Wertheimer, Koffka y Kohler. Assumeixen el nativisme perceptual (el contrari del full en blanc): la ment té categories innates per organitzar les dades de l’experiència, aquestes categories no estan sotmeses a la influencia dels aprenentatges, al contrari, les experiències són organitzades d’una forma determinada per la ment de manera innata. El fenomen Phi demostra, segons Wertheimer (1912), que l’activitat perceptual posseeix la capacitat de sortir-se dels límits de les dades objectives per afegir una qualitat tant important com el moviment. Per tant, la percepció no és un procés analític sinó que conceptual. “El tot és més que la suma de les parts” (lema de la Gestalt). El terme Gestalt és traduït al castellà com forma/contorn. La importància del concepte de forma dins de l’explicació de la percepció és un dels aspectes claus dins d’aquest grup de psicòlegs, ells deien que percebre és posar forma a les coses (organitzar les formes que ens rodegen). La llei de figura- fons és la principal d’aquest grup de psicòlegs. La figura (forma) és compacta, sobresurt del fons, és veu més nítida que el fons, és veu més el contorn, va directe a la fòvea de l’ull. Afecta la cultura a la llei de figura-fons? Una tassa de cafè fotografiada sobre un fons (armari de cuida). En el cas dels americans i europeus només recordem la tassa de cafè. En canvi, els asiàtics recorden tota la imatge. Per tant, si hi ha canvis en el fons, la majoria dels asiàtics ho percebran, i els occidentals no. 10 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 2. Definició de Percepció: Procés que té la funció de codificar i coordinar les diverses sensacions elementals per donar-lis un significat. Percebre és ordenar, ordenem tots els adjectius i ho comparem en la memòria així arribem a saber el significat del que tenim davant (podem dir que hi ha una porta perquè ja n’hem vist de prèvies), tots tenim aquesta capacitat, tot i que dintre d’aquest ordre també hi ha diferències individuals. 3. Procés perceptual: Té 4 fases: 1. Estímul arriba als receptors (de estímul distal a estímul proximal) 2. Transducció: es transforma la energia entrant en electricitat. 3. Processament (va passant per diferents àrees del cervell) 4. Reconeixement (podem donar-li significat a l’objecte, saber què és, gràcies també a la memòria) Les fases 3 (processament i 4 (reconeixement) es donen en el còrtex cerebral. Aquest posseeix 2 zones diferents: - Àrees primàries o de projecció: s’encarreguen de detectar les característiques bàsiques dels estímuls com el color, la seva orientació i e moviment (però no sabem encara el que estem veien, són només sensacions) - Àrees secundaries o d’Associació: s’encarreguen de coordinar totes les sensacions que hem percebut i consultar amb la memòria, compara amb les experiències prèvies. I així reconeix els estímuls associant-los amb el que tenim a memòria. L’ull recull l’estímul, que es transmet per les cèl·lules del nervi òptic fins al cervell, aquest és el que construeix el que veiem. Construeix = Veure és imaginar i recordar, si imagines un arbre, estàs activant les mateixes zones al cervell que si veus l’arbre, per tant, veure consisteix processos cognitius que es donen al cervell. (Quan veiem s’activa entre el 30-50% del cervell, per tant, la visió al final és un fenomen cognitiu, mental) 4. Patologies de la percepció visual: - Agnosia visual: gent que no reconeix els objectes. Tenen l’àrea secundaria del còrtex cerebral inactiva o danyada per alguna patologia, només podríem percebre sensacions (colors, tamanys, formes...) però no sabríem quins objectes estem veient. Un exemple clar: pacients que patien agnòsia visual eren capaços de copiar una catedral al detall, el resultat era una fidel reproducció de la realitat però el subjecte no sabia reconèixer allò com una catedral. Per tant, les àrees primàries sí que funcionen bé però les àrees secundàries estan afectades i per això no poden associar les sensacions percebudes en objectes de la nostra memòria. - Prosopagnosia: gent que es mira al mirall i no es reconeix a si mateix. - Micropsia o síndrome de Alicia: Els subjectes perceben els objectes més petits que la realitat i semblen llunyans. Per exemple, una animal domèstic com un gos pot aparèixer de la mida d’un ratolí. Aquesta patologia està relacionada amb la migranya, l’estrès, les infeccions víriques, el consum de drogues. - Idiots savants (autistes): tenen capacitats impressionants, per exemple reproduir a la perfecció escenes amb molts detalls només observant-les uns instants. O altres poden aprendre un idioma només llegint un diccionari en mitja hora. 11 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ La majoria d’aquesta gent tenen l’hemisferi esquerra (lògic, racional, el que treballem més en aquesta societat) danyat, veuen el món sense aquest filtre que ens ordena la realitat racionalment, per això poden desenvolupar més les capacitats de l’hemisferi dret (art, música, ...). En canvi les persones que no tenim autisme no podem desenvolupar gaire aquestes capacitats perquè tenim l’hemisferi esquerra molt desenvolupat. - Anorèxiques: tenen una percepció del seu propi cos diferent a la real, es veuen més grasses. Es va fer un experiment per demostrar-ho, un grup de noies havien de passar per una porta relativament estreta. Les anorèxiques tendien en girar-se per passar la porta i les normals no es giraven. 5. Determinants interns de la percepció: característiques de la persona que fan que davant d’un mateix estímul la gent vegi coses diferents. Quan més ambigu és l’estímul més influeixen aquests determinants interns: - Experiència - Pors - Obsessions - Desitjos - Necessitats - Valors - Expectatives - Creences - ... TEMA 8. ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA Com organitzem la informació. 1. Lleis d’organització perceptiva: GESTALT Aquestes lleis proposen que percebem els estímuls com un tot i que les seves parts de manera independent no tenen cap significat. El cervell reconstrueix fragments: no cal que l’objecte estigui sencer perquè el reconeguem, si veiem un tros també podem construir l’objecte amb el cervell. De manera automàtica el nostre cervell intenta tancar els objectes, fer-los simètrics,... 1- Llei de la proximitat: els elements més pròxims entre sí es perceben com un tot. 2. Llei de similitud o semblança: els elements que s’assemblen més entre sí es perceben com unitats. 3. Llei de la continuïtat: els elements que posseeixen el menor número d’interrupcions es perceben com una unitat. 4. Llei de destí comú: els elements d’una figura que es mouen en una mateixa direcció són percebuts com un tot. 5. Llei de la bona figura o pregnància o simetria: els elements que s’articulen de manera simple, regular i simètrica es perceben com un tot. 6. Llei de tancament o clausura: els elements es perceben com un conjunt complet encara que estiguin interromputs per espais buits. 7. Llei de la significació o la familiaritat: conjunt d’estímuls que es percebran com un grup o objecte perquè en tenim experiència prèvia. 2. Processament bottom-up(d’avall a amunt) i top-down (d’amunt a avall): A) Bottom-up: Processos guiats per les dades sensorials, parteixen de la informació del estímul. Es dóna quan els estímuls són molt rics en informació. 12 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ B) Top-down: Processos que venen d’amunt, és a dir, parteixen d’una idea, d’un concepte. Requereix , per tant, que s’accedeixi a informació que tenim a la memòria. Si el estímul és pobre en informació, necessitem dels processos d’amunt a avall que ens condueixen a la interpretació del estímul. Exemple (estímuls amb poca informació): 1. Ballarina que gira (poc detallada, negra, només silueta, és un estímul pobre en informació) i per tant hem de fer un procés top-down. Per això amb la mateixa imatge podem veure com la ballarina gira cap a un costat o cap a un altre. 2. Veure una cara en un cràter de Mart registrada el 1976. A partir del 2001, noves exploracions van demostrar que la famosa “cara” no ho era, senzillament era un angle amb una incidència de llum concreta y poca resolució. 3. Una nau que va anar a Mart i va enviar fotos en les que es mostraven pedres sobre la superfície però semblaven, ens recordaven a una persona. Però en realitat és una dicotomia, són dos processos que no estan tant diferenciats. En cada acte perceptiu actuen els dos processos (bottom-up i top-down). 3. Les il·lusions com exemple de bottom-up i top-down: Les lleis de la Gestalt estan basades en la forma usual en que les coses passen a l’entorn. Els milions d’anys d’evolució han provocat que el nostre cervell evolucioni per organitzar la realitat d’aquesta manera. Tot i que, les inferències que fem a partir d’aquestes lleis no sempre són correctes, a vegades, només són il·lusions. Per exemple, en la llei de la continuïtat: el més usual és que quelcom sigui seguit, tot i que la realitat podria ser que l’objecte estigui tallat, no sigui continu. 3.1. Il·lusions fisiològiques o “bottom-up: Poden ser explicades per mecanismes de baix nivell: fisiològics. Els efectes mostren la construcció fisiològica del nostre sistema visual. - Grilla de Herman: tot de punts blancs en fons negre. Si ens fixem en un punt (la nostra fòvea) es veu el punt blanc però el que es queden a la parafòvea es veuen negres. - Efecte post-imatge: Origen dels fotoreceptors. En una foto blanca i negra, si ens fixem en la part negra no reconeixem cap imatge però si ens fixem en la part blanca sembla Jesús. - Efecto Troxler: fixar-nos en un punt central de la imatge ens canvia la percepció de la resta de la imatge. Per exemple, quadrats que quan fixem la mirada al centre es converteixen en rodones. - Moviment il·lusori: moviments secaris de l’ull (micro moviments), que provoquen que quan veiem varies imatges que s’ajunten, sembla que estiguin en moviment. 3.2. Ilusions psicològiques o “top-down” (de d’alt a abaix): Poden ser explicades per mecanismes psicològics: per les expectatives o pels aprenentatges previs de com són les coses. “Frecuentemente vivimos en nuestras cabezas, en nuestras preocupaciones y proyectos: así el sol de la vida, la presencia en los seres queridos, la luz de la tarde... apenas pueden rozar la superfície dormida de nuestros sentidos.” (Rafael Navarrete) Requereixen del coneixement del funcionament del món (explicacions constructivistes) Per exemple, efecte de lluny i a prop d’una imatge més petita i una més gran. La llum sempre ve d’amunt, per tant, la part negra la interpretem com una ombra. Segons on estigui la llum en l’objecte el podem veure còncava o convex. - Il·lusió Müller-Lyersche depèn de la cultura: Nosaltres, els europeus, vivim a un món quadrat per tant veiem unes línies més gruixudes 13 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ o més primes. En canvi els que viuen en altres cultures de cases rodones, no cauen en aquesta il·lusió i són capaços de veure la mateixa línia. - Il·lusió de Ponzo o Muller-Iyer: el mateix principi. És l’explicació més acceptada sobre la percepció de la lluna. Suggereix que la ment jutja la mida dels objectes en base al seu fons. Per tant, quan la lluna està a la part baia del cel, els arbres i edificis sembles més petits del que realment són en comparació amb la lluna que sembla més gran del que és. - Les taules de Shepard: mesuren el mateix però una sembla més gran que l’altre per la forma en la que està posada (vertical, i la que sembla més petita està en horitzontal). TEMA 9. PERCEPCIÓ DEL COLOR, LA PROFUNDITAT, MOVIMENT, VELOCITAT I “JO” 1. Percepció del color La percepció del color facilita relacionar fragments de colors semblants. “Quan es tracta de buscar menjar, els colors dels fruits constitueixen indicis importants, i per això els primats, a diferencia dels carnívors, han desenvolupat una nova visió dels colors.” Desmond Morris (El mono desnudo) Transducció (de l’estímul al cervell) - Bastons: s’activen amb poca llum: veuen blanc i negre. - Cons: s’activen mitjançat llum de diferents colors. Distribució cons i bastons a la retina: En la retina els fotoreceptors (cons i bastons) no estan uniformement distribuïts. La retina perifèrica (para-fòvea) conté fonamentalment bastons(blanc-negre) i la retina central (fòvea) només cons (colors). Teoria de la visió tricromàtica (de Young-Helmholtz): proposa que la visió del color depèn de tres mecanismes receptors, cada un amb sensibilitats espectrals diferents. Constància cromàtica: Un mateix objecte emet longituds d’ona diferents depenent de si és il·luminat per la llum del sol o d’una bombeta (llum artificial), tot i que el color que percebem és el mateix. Aquest efecte és degut als processaments top-down. Per exemple, el vestit que veiem blau-negre o blanc-daurat, depenent de la il·luminació. Significat del color: per exemple associem aigua de color blau o herba de color verd. Ex 1: Compraries una ampolla d’aigua amb un cristall de color marro? Probablement no. Per què? Un envàs de tonalitats semblants al marró ens faria pensar que l’aigua està bruta. Ex 2: Pujaries a un avio de color negre? El més probable és que no. Per què? Potser perquè l’avió de color negre evoca dol i mort i no és el més apropiat quan es vola. O potser sembla més pesat i difícil de volar. Ex 3: En un experiment de finals dels anys 60, el director del Color Research Institute, va demanar a un grup de dones que provessin tres caixes de detergent. Una caixa era groga, l’altre blava i la tercera era blava amb punts grocs. 14 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Tot i que les tres contenien el mateix producte, les reaccions van ser diferents. El detergent de la caixa groga el van jutjar com a massa fort, el de blau es va considerar que no tenia prou força de neteja, va guanyar el bicolor. Ex 4: en una altra prova, es van donar dos mostres de cremes de bellesa a un grup de dones, una en un recipient rosa i l’altre en un blau. Casi el 80% de les dones van declarar que la crema del recipient rosa era més fina i efectiva que la del recipient blau. Ex 5: Carl Warden i Ellen Flynn van comprovar que d’entre 8 objectes del mateix pes, el de color negre sempre semblava més pesat al consumidor, encara que no ho fos. Un experiment semblant dut a terme a una fabrica d’Estats Units, va demostrar que unes caixes negres demblaven més lleugeres als treballadors quan les va pintar de color verd pàl·lid. El color i l’estat d’ànim L’expert en biosociologia Alexander Schauss, per provar les seves teories de que el color rosa pot reduir alguns valors fisiològics com el pols i la tensió arterial i, per tant, mitigar comportaments violents, va dur a terme el següent experiment: després de pinar de rosa les cel·les dels presoners militar i de reformatoris, va poder constatar que efectivament aquesta tonalitat de pastel calmava la ira i l’ansietat. Projecte “El Rosa que Calma”: Alguns dels convictes més perillosos de Suïssa no estan sentint-se tan agressius últimament. Trenta celes del sistema de pressions de Suïssa han sigut pintades amb l’objectiu de calmar l’agressivitat dels reclusos. Els psicòlegs tenen l’esperança que aquest matis tradicionalment femení portarà efectes calmants en els comportaments dels presoners. També existeixen investigacions que demostren que els nens milloren el seu rendiment en una aula amb el cel pintat de blau, al transmetre serenitat i al facilitar la concentració. 2. Percepció de la profunditat (distància) Tipus de claus per estimar la distància: 1. Claus fisiològiques o oculomotrius: es basen en informació que provenen de les pròpies estructures biològiques implicades en la visió. - Acomodació: El cervell nota la tensió dels músculs ciliars i utilitza aquesta informació per calcular la distancia a la que es troba l’objecte. Ø Els músculs ciliars es contreuen per augmentar la convexitat del cristal·lí i enfocar els objectes propers. Ø Els músculs es relaxen i la convexitat disminueix per enfocar els objectes llunyans. - Convergència: La informació sobre l’angle dels ulls per enfocar l’objecte s’utilitza per calcular la distància a la que es troba l’objecte. Per tant, la clau de convergència requereix de dos ulls amb camps visuals superposats. Ø Convergència: moviment cap a dins dels ulls (objecte proper). Ø Divergència: moviment cap a fora dels ulls (objecte llunyà). 2. Claus visuals: aquelles que es relacionen amb la interpretació de la informació que arriba a la retina. - Interposició: quan un objecte esta superposat sobre un altre, s’interpreta que el que està per sobre està més a prop. És una clau obvia i una de les més fortes que utilitza el sistema visual. 15 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ - - Mida relativa: les imatges retinianes d’objectes propers són majors que les d’objectes llunyans. I quan ens movem es desplacen amb major rapides de la que estan lluny. La distancia es pot estimar a partir de conèixer la mida absoluta de l’objecte i així la podem comparar amb la relativa. Perspectiva: les línies paral·leles convergent a mida que augmenta la distància. Lluminositat relativa: la llum dels objectes més distants ha de traspassar l’atmosfera. Per això, els objectes borrosos s’interpreten més llunyans que els brillants. Dinàmiques (“paralaje” de moviment): els objectes que estan més llunyans es mouen més lentament a la retina que els que estan més a prop (tot i que la seva velocitat física sigui la mateixa). La por escurça l’espai: la por pot esbiaixar la nostra percepció dels objectes propers, i provocar que veiem més curta, del que en realitat és, la distancia cap a algun perill. Per analitzar la percepció sobre el moment en que els objectes que se’ns apropen, es va fer un experiment: els participants havien d’avaluar el temps de col·lisió amb imatges aparegudes a la pantalla d’un ordinador. Els resultats van demostrar que els participants tendien a considera més curt el temps de col·lisió amb les imatges d’objectes amenaçants (serp o aranya) en comparació amb el temps jutjat de les imatges no amenaçants (conill o papallona). 3. Percepció del moviment Ens permet: - Calcular distàncies - Discriminació de figura-fons - Reconeixement d’objectes (a vegades només sabem què es un objecte quan aquest es mou) Com percebem el moviment? El camp visual està representat topogràficament (les neurones que estan més a prop del còrtex, representen zones pròximes en el camp visual). El moviment és un canvi de posició en el temps. És la integració d’una sèrie d’imatges estàtiques, el moviment el construeix / l’imagina el cervell. Moviment aparent: Experiència de moviment induïda per una estimulació lumínica amb determinats paràmetres espacials i temporals. Quan la separació espacial i temporal és optima (en torn dels 60 ms), es percep un moviment aparent “pur” o moviment Phi. 4. Percepció de la velocitat Experiments fets per l’institut Max Planck de Cibernètica Biològica revelen que el nostre cervell combina les dades procedents de diferents canals sensorials (dels diferents sentits) per crear una explicació fiable del nostre entorn. En aquest cas, els subjectes estimaven una major velocitat quan podien combinar l’estímul visual amb l’acceleració corresponent al sentit de l’equilibri. Akinetopsia: Hi ha un dany en la cortesa cerebral que provoca una impossibilitat per percebre els objectes en moviment. El subjecte només percep una sèrie d’imatges estàtiques (com si hi haguessin flaixos). 16 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 5. Percepció del jo Les persones percebem el “Jo” dins dels nostres límits corporals. Sentim el cos com nostre i prenem consciencia de l’entorn dins de la nostra perspectiva corporal. Un estat d’autoconsciència adequat suposa: - Localització del jo: el jo és percebut dins del cos com una unitat espacial. - Perspectiva del jo: veiem, escoltem i sentim e mon des del interior del nostre cos. - Auto-identificació: sentim que el nostre cos ens pertany. Fisiologia de la percepció del jo: La percepció del jo, com qualsevol altre percepció és una construcció: aquesta construcció es duu a terme per una regió del cervell determinada, la circumvolució angular: regió del cervell que processa varies senyals corporals, el sentit del tacte, l’equilibri, la vista i la propio-percepció (posició i moviment dels músculs, tendons...). Trastorn de despersonalització: - Preguntes per detectar aquest trastorn: Ø Alguna vegada ha sentit com si el seu cos sencer o algunes parts del mateix s’estiguessin desmembrant de la seva persona i no li pertanyessin? Ø S’ha sentit irreal alguna vegada o li ha semblat que era estrany per a si mateix? Ø Alguna vegada ha mirat al mirall i ha sentit com si estigues fora de la seva pròpia imatge? Ø Alguna vegada li ha semblat estar vivint un somni o ha tingut la sensació de trobarse desplaçat en els seus propis moviments? - Algunes frases dels subjectes afectats: Ø Ja no posseeixo un jo amb el que identificar-me. Ø Els colors del paisatge, el cel blau i els rajos del sol em deixen indiferent. Ø Ric o ploro però no em sento afectat. Ø Em sembla com si el dolor fos “ajeno”. Tot em sembla irreal com si estigues actuant en una pel·lícula. Ø Tinc la sensació opressiva que la vida em passa per davant sense cap sentit. Experiència extra-corporal o OBE (out of body experience) Es dóna quan s’altera la percepció de la ubicació del jo. “Flotava en l’aire, en posició horitzontal, una mica per sobre del meu llit... Em vaig apropar al sostre, seguia en posició horitzontal i sense forces.. Vaig aconseguir girar-me i allà hi havia un altre “jo” reposant plàcidament al llit.” Sylvan Mudoon (Moltes OBE, era epilèptic) Quan solen produir-se? - Anestesia - Dormint - Narcòtics - Por extrem - Trastorns com migranya o epilèpsia - Experiències properes a la mort - A vegades en situacions normals També es poden produir OBEs artificialment al estimular la circumvolució angular durant una intervenció quirúrgica a una persona epilèptica. Ho van experimentar a l’hospital Universitari de Ginebra. La pacient va informar: “Em veig des de dalt, estirada al llit, però nomes veig les cames i la part inferior del tronc.” 17 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Uns neuro-científics d’Estocolm han desenvolupat una tecnologia que consisteix en crear la il·lusió d’una experiència extra-corporal. El dispositiu consisteix en uns visors que permeten que el subjecte visualitzi imatges distants d’ell mateix preses amb càmeres de vídeo. Un experimentador, durant uns 4 minuts, va tocant el pit del subjecte amb un bastó de plàstic i simultàniament amb un altre bastó fa el simulacre de tocar el pit virtual que el subjecte està veient a través dels visors. El subjecte es percep a si mateix en la distància, més enllà d’on realment està el seu cos. Quan l’experimentador fa un simulacre de colpejar al cos virtual amb un martell, el subjecte sent la mateixa por que quan l’amenaça és al seu cos real. Experiències després de la mort (EDM) La medicina ortodoxa diu que són simples al·lucinacions causades per l’anòxia (carència d’oxigen). Si la causa fos realment l’anòxia, tothom qui torna a la vida després de la mort tindria experiències EDM , perquè tots la pateixen. Però en canvi, només el 18% de persones té aquestes experiències. No tots els subjectes experimenten el mateix. Però algunes experiències coincideixen: revisen la vida passada i també la futura i present, per això, alguns al tornar s’anticipen a successos i reinterpreten els fets passats, així que solen canvia de parella, feina, existència, perquè han contemplat la seva vida en un conjunt durant la seva EDM. La nostra consciencia no és més que un retransmissor per aquesta dimensió del nostre ser. És com una radio que mentre vivim aquí sintonitza amb aquest univers. Per tant, la nostra mort només és un canvi de consciència, una transició. TEMA 10. SISTEMA AUDITIU, SENTITS CUTANIS I QUÍMICS 1. Exteroceptors - Quimioreceptors: Gust i olfacte. Sensors de molècules químiques disperses en l’aire o l’aigua. Tacte, pressió, vibració: Sensors de pressió mecànica exercida sobre la pell. Mecanoreceptors: Audició. Sensors de la pressió mecànica que es propaguen a través d’ones sonores. Fotoreceptors: Visió. Sensors de la energia radiant o radiació electromagnètica. Entre aquestes radiacions destaca la llum visible o l’espectre cromàtic. 2. Sentit de la oïda En quan a la audició, som sensibles a freqüències compreses entre 20 i 20.000 Hz (1 Hz = 1 cicle per segon) En el entorn de 500 i 3000 Hz es donen els sons de la parla humana i és on l’oïda té major poder discriminatiu. 3.Sentit del gust Els estímuls que percebem són les substàncies en estat líquid. La saliva ha de dissoldre les substàncies que entren a la boca per poder sentir el seu sabor. L’organ receptor són les papil·les gustatives que recobreixen la superfície de la llengua (hi ha papil·les de tres tipus). Amb la sensació gustativa captem els sabors (que tenen una gran diversitat). Tot i això, es distingeixen 4 sabors bàsics: amarg, dolç, àcid i salat, que semblen correspondre a la excitació de les papil·les de diferent tipus. Tot i que, en la llengua, les zones sensibles a aquests quatre sabors no coincideixen exactament. 18 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Per què serveix detectar aquest tipus de sabors? - Dolç; aliments comestibles, rics en energia, rarament verinosos. - Salat: sals que regulen l’equilibri hídric (distribució d’aigua i altres fluits pel cos) - Àcid i amarg: detecten els aliments en mal estat i verinosos. 4. Sentit del olfacte L’estímul són les substàncies volatilitzades que exciten els receptors olfactoris situats en la part superior de les fosses nasals. Mitjançant aquesta sensació captem la majoria de les olors indefinides que ens rodegen. S’han intentat diverses classificacions de les olors però totes elles discutibles. Efecte Magdalena de Proust: La associació d’una experiència sensorial amb un record. Proust va ser un escriptor francès que va publicar la novel·la “En busca del temps perdut” con fa referencia al record que té d’una magdalena: “En el mismo instante en que ese sorbo de té mezclado con sabor a pastel tocó mi paladar… el recuerdo se hizo presente… Era el mismo sabor de aquella magdalena que mi tía me daba los sábados por la mañana. Tan pronto como reconocí los sabores de aquella magdalena… apareció la casa gris y su fachada, y con la casa la ciudad, la plaza a la que se me enviaba antes del mediodía, las calles…”. Les olors influeixen en les nostres compres: Un estudi publicat en la revista Journal of Retailing revela que les olors més senzilles i directes són les que tenen major aprovació. En l’experiment van crear dos tipus de perfums. Un a base de taronja (senzill) i un altre que era un mix de té verd i menta. Es va analitzar el comportament de 400 compradors i el resultat va ser aclaparadors: l’olor senzilla va incrementar les compres en un 20%. Els experts van concloure que les fragàncies simples, a més de ser fàcils de processar, permeten alliberar la ment el client per centrar-se en les compres. 5. Sentit del tacte La mínima pressió que som capaços de percebre en els llavis o en les puntes dels dits hauria de multiplicar-se per 20 per ser detectada a l’esquena. Les àrees més sensibles del cos posseeixen més receptors i ocupen més superfície a la àrea primària somàtica. 6. Percepció del dolor Tècniques psicològiques pel tractament del dolor Ø Hipnosis Ø Mindfulness Ø Relaxació Ø Reestructuració cognitiva 7. Sinestèsia Fins ara s’havia considerat una patologia, però no ho és, és una facultat poc comú en experimentar sensacions d’una modalitat sensorial particular a partir d’estímuls d’una modalitat diferent, Per exemple, veure colors al escoltar certs sons. (Hiperconnectivitat entre les àrees del cervell que provoca sentits creuats, escoltar gustos, escoltar música i veure cada nota de diferents colors, paraules que provoquen colors ...) 19 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Sol ser unidireccional i ocórrer inclús quan el sentit primari s’ha perdut, això és, un cec pot seguir veient colors en resposta a un so. Apareix de forma temprana, hereditària i se suposa que és degut a un excés de connectivitat neuronal. Un altre exemple: persones que veuen els números de diferents colors. O persones que pensen en els dies de la setmana com colors i cada dia és un color diferent. El misteri de la percepció Amb els sentits que tenim nomes veiem una realitat, la realitat tridimensional, resultat de la nostra construcció al cervell. Però realment hi ha més dimensions que 3, que ens resulten ocultes. S’ha de ser humil com a psicòlegs, ser conscients que no sabem res. Que no podem controlar-ho tot i traspassar aquest humilitat als nostres pacients. 20 ...