25. Fisiopatologia dels leucòcits i limfòcits. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 24

Vista previa del texto

Fisiopatologia dels leucocits i limfocits.
1. Tipus de cèl·lules.
Les cèl·lules blanques es diferencien en tres línies de granulòcits, limfòcits i monòcits.
La seva funció principal esta en els mecanismes de defensa sobre tot de les invasions bacterianes i víriques. Aquests es defensen gracies a: - Fagocitosi: menjar. Neutròfils o granulòcit i monòcits.
Immunitat: tenen a veure amb el mecanisme antigen- anticòs.
o Mediada: limfòcits T o Humoral: limfòcits B 2. Hemograma i formula.
 Estudiem quantitativament els elements de la sang.
Dintre d’aquest interpretem els intervals de referencia que fa el laboratori.
3. Granulòcits.
Cèl·lules fagocitaries. Són madures altament diferenciades. Es diferencien entre: - Neutròfils: no agafen cap tinció.
Basòfils: agafen la tinció basal.
Eosinòfils: agafen la tinció vermellosa.
Tenen una vida breu i es creen ràpidament. Resposta rapida de la defensa, a les poques hores de que es produeixi el estímul. Per aquest motiu es troben sempre una quantitat determinada a la sang, compartiment circulant, i a mes a mes hi ha un compartiment marginal, en un moment determinat passen als teixits o a la sang a traves del endoteli.
4. Alteracions de la cèl·lula es classifiquen en: 4.1. Alteracions qualitatives del granulòcits.
Provoquen un mal funcionament, no es veuran en l’hemograma. Entre aquestes trobem: - Granulocitopaties congènites (rares) Granulocitopaties adquirides: secundaries a nefropaties, diabetis, malnutrició.
4.2. Alteracions qualitatives dels limfòcits.
- Malalties autoimmunes: anticossos contra antígens propis.
Immunodeficiències: disminució de l’immunitzat (ex. Sida).
4.3. Alteracions quantitatives dels leucòcits.
Qualsevol de la sèrie pot tenir un augment del nombre, aquest es segons l’afecció de la qual ens defensem.
- - Neutrofília: els neutròfils estan afectats, es troben més de 1’5x109 en un litre. Aquest augment es dona habitualment per una infecció bacteriana.
Eosinofília: augment dels eosinòfils.
o Estats al·lèrgics (asma, febre del fenc).
o Parasitosis (triquinosi. Cucs en el múscul)(hidatidosi)(helmintiasis. Cucs a l’estomac).
o Neoplàsies.
o Fàrmacs.
o Síndrome hiperosinòfil: primera causa d’increment.
Monocitosi: o Síndrome mielodiplàssic o Infeccions cròniques (tuberculosi, malària) o neoplàsiques Alteracions en la disminució: - Granulocitopenia: neutròfils per sota de 1,5x109 per litre.
Agranulocitosi: neutròfils per sota de 0,5x109 per litre.
Quan ens fallen els granulòcits tenim una gran vulnerabilitat a les infeccions, sobre tot a les bacterianes. A les hores s’inicien les infeccions oportunistes, sers que de normal no ens fan mal aprofiten aquest baixada per infectar.
Aquestes alteracions es poden provocar per defectes en la producció d’aquestes cèl·lules o per excés de destrucció.
Existeixen fàrmacs antipsicòtics que poden provocar aquesta situació, han de ser retirats.
Alguns cops es provoca a la quimioteràpia o la supressió completa de la medul·la òssia per tal d’irradiar el càncer. (Tipus bombolla) 4.4. Alteracions quantitatives dels limfòcits.
Limfocitosi: Augment dels limfòcits per sobre de 4x109 per litre. Mecanisme de defensa a algun tipus d’infeccions bacteriana (tos ferina). Tenen més característiques contra les infeccions víriques com la mononucleosi infecciosa, citomegalovirus, hepatitis, infecció HIV...
Limfopènia: Disminució de limfòcits per sota de 1’5x109 per litre. Situació que comporta una vulnerabilitat contra les infeccions. Aquesta es dona que s’utilitzen alguns fàrmacs que actuen com immunosupressors i amb les radiacions ionitzants (radioteràpia). Vigilància especial perquè són més vulnerables.
5. Síndromes mieloproliferatives. Leucèmies.
Les cèl·lules modifiquen la seva estructura de forma que es converteixen en cancerígenes durant la seva maduració i el tipus de leucèmia dependrà del nivell en el qual s’ha produït la primera mutació. Síndromes mieloproliferatives, excessiva proliferació de la medul·la òssia. La cèl·lula es reprodueix de una manera clonal i a partir d’aquí es van reproduint més mutacions.
Poden sorgir dels limfòcits B o limfòcits T. I segons això hi ha diferents tipus de leucèmies.
5.1. Leucèmies blàstiques Solen ser molt greus, molt agressives amb mortalitat molt alta. Molt habitual en nens.
En el hemograma es veuen relacionades amb leucocitosi o leucopènia segons el seu origen. Afectades les formes inicials de la creació de la cèl·lula.
- Leucèmia promielocítica t(15:17)(q21:q22) Leucèmia limfoide aguda t(9:22) Etc.
5.2. Leucèmia mieloide crònica (LMC) No és molt agressiva i afecta més a gent gran.
Solen cursar amb espelnomegalia (melsa gran, òrgan formador de sang que es pot malignizar) però no és la causa de la malaltia. També s’observa neutrofília, basofília, eosinofília.
Es sap un dels gens que es troba implicat, gen de fusió BCR/ABL. Cromosoma Filadelphia.
5.3.
Leucèmia limfàtica crònica (LLC) No es gaire agressiva i es caracteritza per limfocitosi, deformació dels limfòcits.
Hi participa la tirosina 12 i el reordenament dels cromosomes 13 i 14.
5.4. Leucèmia mielomonocitítica.
Presenta monocitosi, monòcits alterats, i no és tan agressiva. Cursa amb esplenomegàlia i hipertrofia gingival. Es poden observar lesions cutànies.
6. Limfomes.
Donen la clínica de bulto. Proliferació del teixit limfàtic, són característics de les adenopaties, inflamació dels ganglis. (Esplenomegàlia) 6.1. Es classifiquen en:  Malaltia de Hodgkin  Malalties no Hodgkin Alguns son de molta gravetat.
- Limfoma de burkitt: més habitual en raça negre i poden ser molt agressius.
Limfoma fol·licular: gen BCL2.
Limfoma del mato: gen BCL1 o PRAD1.
Etc.
7. Diagnòstic de síndromes mieloproliferatives.
Com a característiques clíniques dona: - Febre Infeccions Tumoracions síndrome tòxica: astènia, anorèxia, pèrdua de pes.
Ens ajudarà el recompte i formula leucocitària. Però el diagnòstic de certesa ens el donarà la biòpsia, el frotis.
...