Tema 12_Assaig Clínica_ Farmàcia Clínica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 12: Assajos Clínics Va haver un moment en que els farmacèutics no podien notificar RAM. Actualment tenim l’obligació de fer-hi i la possibilitat de participar en assaigs clínics adoptant qualsevol paper.
Per a ser director tècnic d’un laboratori farmacèutic no fa falta ser farmacèutic, però per a director tècnic de distribució si.
La farmacoepidemiologia s’ha anat millorant en 3 àmbits: • • • Metodologia Legal Ètica Són estudis molt delicats ja que hi ha reaccions adverses produïdes per medicaments amb greus conseqüències per a la població exposada.
Ex. Sulfamides en nadons ja que tenen disminuïts tots els mecanismes de manera que desplaça la bilirubina donant lloc a kernikterus: s’han de tornar a repetit, no aprenem. Talidomida: no s’han tornat a repetir, hem après. Dietilenglicol: xarop fabricat amb aquest component va matar a 142 persones; ja es coneixia la RAM i es va tornar a repetir.
Imputabilitat: estudis concloents d’una Ram degut a un medicament. En alguns casos demostrar al imputabilitat és complicat. Per això, actualment, qualsevol RAM causada a un participants en un assaig clínic durant l’any passat desprès no fa falta demostrar aquesta imputabilitat que presenta.
Problemes medicaments degut al seu ús: En molts casos són problemes imprevisibles. Molts cops venen d’una pràctica no correcta o per frau o error del medicament el qual té molta transcendència i és altament sensible ja que pot arribar a causar la mort.
Models estudis en investigació clínica: serveix per minimitzar els problemes dels medicaments.
Quan un medicament es fica al mercat ja ha passat una sèrie d’estudis i la AEMPS és la que aprova el medicament i per tant, la que té la responsabilitat sobre aquest medicament. A nivell central és la EMA.
Els estudis són la fase final prèvia a la comercialització dels medicaments. Es poden classificar en funció de l’assignació de l’exposició (factor d’estudi). Quan el factor d’estudi és no controlada ens t robem davant estudis observacionals els quals es classifiquen en funció si es te en compte la seqüencia temporal o no. Si es te en compte la seqüencia temporal s’anomenen longitudinals mentre que si no és té en compte són transversals.
Aquests estudis longitudinals poden ser de cohorts o de casos i controls depenent del factor l’exposició. Si la selecció es basa en funció de la exposició (medicament) és de cohorts mentre que si la selecció es en funció de la patologia o efectes adversos del medicament és de casos i controls.
Quan podem actuar sobre ell, exposició controlada tenim la possibilitat d’un disseny aleatori en q uan a la inclusió dels individus en l’estudi (assignació exposició). SI és de manera aleatòria és estudi experimental i si no hi ha aleatorietat és cas-experiments. Els estudis experimentals contenen els assaigs clínics. No hi ha assaigs clínics incontrolats, pot haver assaigs clínics sense grup control.
Nosaltres controlem l’assaig clínic però no sempre hi ha grup control en quant a grup de comparació.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Pensament sobre la forma clàssica d’obtenir un medicament: Hi ha una síntesi o un conjunt de processos per tenir una espècie química o biològica ben caracteritzada amb la que farem una preformulació i posteriorment una formulació mitjançant tecnologia de procés.
Aquesta primera formulació estarà sotmesa a una sèrie d’estudis experiment cèl··lules, òrgans, sistemes i teixits) i estudis preclínics en animals d’experiment ació.
Farmàcia clínica és basa en els processos a partir de la preformulació.
Aconseguir una molècula nova és molt difícil de 1000 candidats és comercialitza 1. Avui en dia, s’han de fer coses molt difícils a les realitzades fins ara.
Principi actiu + excipients + procés tecnològic = Forma de dosificació. I d’aquí per estudis de farmacocinètica anirem seleccionant fins arribar a tenir un efecte terapèutic correcte, no és efecte farmacològic. La teofil·lina no s’ha utilitzat com a diürètic i té un efecte farmacològic d’aquest. De manera que dins dels efectes farmacològics ens interessen els terapèutics i dins d’aquests l’efecte tòxic és el més important. Un fàrmac és analgèsic Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes i antiagregant plaquetària a dosis altes de manera que degut a aquest segon efecte s’ha hagut de modificar la formulació i la seva pauta de dosificació. La referència està quan hi ha un resultat clínic acceptable.
Al final del procés d’experimentació animal (estudis entre els quals hi ha el de toxicitat) i posteriorment estudis amb l’espècie humana sent un moment crític de la investigació ja qu e no tenim mai la garantia de que no causarà cap dany. Aquesta fase és la que anomenem la fase I: primer cop que es fica la formulació en contacte amb l’espècie humana on avaluem la tolerabilitat i seguretat. Els estudis de BD per establir la bioequivalència dels genèrics són estudis clínics de fase I i com tots els estudis en totes les fases precisa l’acceptació per part del comitè.
Per poder presentar per a la població un possible medicament s’han hagut d’haver finalitzat tots els estudis de fase I, II i III.
En aquest moment és quan podem dir que tenim el producte acabat, però no aprovat. El preparem per a una possible aprovació i si s’aprova el laboratori està en condici ons de comercialitzar-lo (possibilitat) però no en l’obligació de comercialitzar-lo. Un medicament pot ser aprovat a nivell de la EMA i comercialitzat a nivell d’altres països. Quan es comercialitza és quan apareix la fase IV o fase de seguiment en la qual poden aparèixer noves indicacions o problemes en el que anomenem farmacovigilància ja que és el moment on el medicament es fica en contacte amb un nombre majors de persones. El primer interessat en que no hi hagi cap problema és la indústria.
Un dels problemes més freqüents és el fet de que la inversió ha anat augmentant i el nombre de substàncies actives noves (tant químiques com biològiques) s’estan mantenint encara que hi ha una tendència a la baixa. Aquesta tendència, presenta com a conseqüència o resposta immediata el fet que cada cop costa més aconseguir medicaments i aquests són menys augmentant així molt el preu d’aquest. El segon element és que l’increment de l’esperança de vida al néixer a sigut molt gran de manera que hi ha una major població geriàtrica respecte altres anys. També s’estanca la piràmide poblacional ja que cada cop neixen menys nens.
• • Cada cop més car són els medicaments Hi ha menys medicaments nous Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes S’entén com a assaig clínic tota avaluació experimental d’una substància o medicament, a través de l’administració o aplicació a essers vius orientada fins a: • • Posar de manifest els efectes farmacodinàmics o recollir dades referents a la seva absorció, distribució, metabolisme o excreció en els òrgans humans Establir la seva eficàcia per una indicació terapèutica, profilàctica o diagnòstic determinat • Conèixer el perfil de les seves reaccions adverses i establir la seva seguretat.
Definicions: Assaig clínics: tota investigació efectuada en els esser vius per determinar o confirmar els efectes clínics, farmacològics i/o els demés efectes farmacodinàmics, i/o de detectar les reaccions adverses i/o de estudiar l’absorció, distribució, metabolisme i excreció d’un o varis medicaments en investigació amb el fi de determinar la seva seguretat i/o la seva eficàcia.
Assaig clínic multicentics: és un assaig clínic realitzat d’acord amb un protocol únic però en més d’un centre i, per tant, realitzat per més d’un investigador.
Medicaments en investigació: forma farmacèutica d’una substància activa o placebo que s’investiga o s’utilitza amb referència en un assaig clínic, inclòs els productes amb autorització de comercialització quan s’utilitzen o combinen de forma diferent a l’autoritzada, o quan s’utilitzen per tractar una indicació no autoritzada, o per obtenir més informació sobre un ús autoritzat.
Promotor: individu, empresa, institució o organització responsable de l’inici, gestió i/o financiació d’un assaig clínic.
Monitor: professional capacitat amb la necessària competència cínica, escollit per el promotor que s’encarrega del seguiment directe de la realització de l’assaig. Serveix de vincle entre el promotor i el investigador principal, per el qual aquests no concorren en la mateixa persona.
Organització d’investigació per contacte (CRO): persona física o jurídica contractada per el promotor per realitzar funcions o deures del promotor en relació amb el assaig clínic.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Eficàcia: efectes d’un investigació estudiada en condicions experimentals. Per exemple, en certs assajos clínic amb medicaments Efectivitat: efectes d’una intervenció en les condicions usades d’us. Es diferencia de l’eficàcia, entre altres factors, en que en la eficàcia els subjectes de l’estudi estan sotmesos a un major control i els criteris de la selecció són més restringits.
Eficiència: efecte d’una intervenció en funció dels recursos utilitzats. La seva determinació és el objectiu últim d’una avaluació econòmica.
Classificació dels assajos clínics: • Finalitat: o Fase 1: es realitza normalment en voluntaris sans (poden ser pacients quan no sigui ètic per els efectes adversos SIDA, oncològics).
Es fan estudis de farmacocinètica i farmacodinàmica.
Pacients de 18 a 65 anys, normalment en homes (en general, no es fan en dones en edats fèrtils).
Un problema importants: decidir quin ha de ser la dosis inicial per administrar als e humà.
• Ens basen en la dosis eficaç 50 o la dosi letal 50.
• Es va donant en pacients de manera escalonada per tal que si hi ha un efecte molt greu, afecti al mínim de persones possibles.
Els estudis han de tenir un disseny no controlats o controlats amb placebo.
La duració sol oscil·lar entre 1 a 3 anys en funció del producte estudiat.
Obtenim dades de: • Fixació de dosis • Tolerància • Estudis farmacodinàmics • Estudis farmacològics • Farmacocinètica a dosi única • Biodisponibilitat • Bioequivalència • Metabolisme • Farmacocinètica en dosis múltiples o Fase 2: es realitza amb pacient (100-200), que tenen uns criteris d’exclusió i inclusió.
Tracta d’establir l’eficàcia preliminar i la seguretat dels fàrmac en estudis. Poden aparèixer RAM de tipus 1.
En general són experiments controlats amb placebo o amb terapèutica estàndard Duració de 2-3 anys Criteris de inclusió /exclusió • Característiques del pacient o s’ha de tenir en compte la raça ja que la negre i la blanca funcionen diferent: els productes dermatològics i els hipertensius.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Alcohol Els nens no han d’estar inclosos en aquests estudis. Les dones embarassades tampoc. Les dones en estat fèrtil si que podrien estar incloses si en els estudis in vitro no hi ha sospita que pugui afectar a la seva fertilitat.
• Característiques de la malaltia i el seu tractament: diagnòstic i avaluació, medicació associada, tractaments previs, situació clínica, historia d’altres malalties.
• Comportament i altres factors: grau de cooperació, participació en altres estudis, participació en altres parts de l’estudi.
• Resultats dels controls analítics.
Fase 3: són estudis destinats a avaluar l’eficàcia i la seva seguretat. Utilitzaré els numero de pacients que sigui necessari (molt elevat). No hi ha criteri restrictius.
Solen recórrer a assajos multicèntrics. S’ha d’obtenir informació sobre les possibles resistències i dependències, contraindicacions, incompatibilitats i interaccions. Seran preferentment controlats amb placebo o terapèutica estàndard. La duració d’aquest estudi sol ser entre 2 a 5 anys.
Fase 4: es duen a terme per efectuar la farmacovigilància del producte. El seu objectiu prioritari serà la recerca de RAM de tipus C i D i E: Avaluar les RAM’s que no he pogut veure en els assajos clínics Veure noves indicacions Estudiar noves formulacions i formes de dosificació Comparació amb altres medicaments ja coneguts.
o o o o Quests estudis seran preferentment controlats amb la terapèutica estàndard i prolongats en el temps per avaluar l’efectivitat, seguretat i eficàcia.
Es pot solapar les fases (1 amb 2 ; 1, 2 i 3). El que no es pot solapar ninguna fase amb la 4 ja que aquesta es la que es produeix quan el fàrmac ha comercialitzat.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes • • Investigació i centres: o Estudis unicentrics: son aquells que es donen a terme en un sol investigador i en un únic centre autoritat.
Avantatges: més econòmics, mes senzills, protocols més clars. Em serveix per fer una fase 1 i per una fase 2.
Inconvenients: menys pacients, menys variabilitat en la població. Pot ser que els resultats no siguin molt fiables.
o Estudis multicèntrics: necessito diferents investigadors o equips d’investigació (protocol comú i únic). Diferents centres amb un centre coordinador.
Avantatges: tinc més resultats perquè tinc mes pacients i mes variat. És un estudi en fase 3.
Inconvenients: són mes cars, són mes complicats de dur a terme. La coordinació per la obtenció de resultats que pugui comparar es més complexa.
Metodologia: o No controlats: no comporten una comparació amb un grup control (placebo o terapèutica estàndard). Només hi ha un grup sobre el que es realitza la intervenció. Poden conduir a impressions errònies i/o resultats molt qüestionables (no poden saber si els resultat es deuen a la intervenció, a l’atzar, el efecte placebo, a la pròpia evolució de la malaltia, etc.). Només s’usen per a millores de medicament o de tècniques.
o Controlats: es comparen dos grups estadísticament vàlids entre els resultat obtinguts en un grup tractat amb una substancia experimental i els resultats obtinguts en el grup control. Inclou el menys dos grups de pacients voluntari abans que assignen el tractament experimental o de control realitzat a l’atzar.
En la majoria dels coses es la única forma científica valida Estudis oberts: tothom sap el que esta prenent i a quin grup ha estat assignat a l’atzar. Es fa una valoració quirúrgica estudis de deshabituació, canvis d’estil de vida. Son més senzills. Major comoditat per part de l’investigador a la hora de prendre decisions. Resultats poc fiables. A vegades hi ha sesgos per part de l’investigador. Hi ha una influencia de la cooperació del subjecte de l’assaig.
Simple cec: tracta de evitar que el pacient sàpiga el que pren, però el investigador si que sap el que pren cada subjecte. Tracta de neutralitzar el efecte placebo. S’usen tècniques d’emmascarament. Son fàcils de realitzar. Els resultats segueixen sent poc fiables.
Doble cec: ni l’investigador ni el subjecte sap que pren. Evita o el sesgo dels dos. S’usen en tècniques d’emmascarament. Son perceptibles en estudis d’eficàcia.
Triple cec: ni el subjecte ni l’investigador ni l’avaluador sap qui te el tractament o el placebo. Tracta de neutralitzar el efecte placebo, la subjectivitat de l’investigador i la subjectivitat de l’avaluador.
...