3. Patologia prenatal i perinatal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Neuropsicologia Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Bloc II. Trastorns del SN T3. Patologia prenatal i perinatal 1.
Patologia vascular a.
Concepte. Classificació.
b.
Epidemiologia.
L’ACV perinatal té una major prevalença que l’ACV pediàtric (1:2500 RNV). El 80% és de tipus isquèmic. Es dóna en baixa freqüència i l’evolució és benigna. Existeix un retràs en la identificació o falta de diagnòstic.
c.
Manifestacions clíniques. Diagnòstic.
L’infart arterial isquèmic (AIS) té una presentació clínica: Menys d’1 any: presentació subtil o inespecífica, convulsions 85-90% i alteració de la - consciència - Superior a 1 any: signes focals com hemiparèsia, afàsia, trastorns visuals o signes cerebel·losos, així com mal de cap.
- A territoris vasculars: circulació anterior: ACM 67%; circulació posterior: 22% i ambdós territoris 11% Com a tècniques de diagnòstic:  TAC. Gran utilitat en períodes aguts, descarta hemorràgies, permet realitzar un diagnòstic diferencial, limitat en lesions molt recents i de fosa posterior. En el 84% dels casos dóna falsos negatius i té una sensibilitat inferior al 50%.
 RM.
Sensibilitat superior al 50%, permet diagnosticar quadres hiperaguts i fosa posterior. Seqüència en difusió permet avaluar isquèmica minuts després del seu inici (sensibilitat del 90%).
d.
Etiologia.
de risc Factors e.
Evolució i pronòstic.
- Presenta major supervivència en infants que en adults - la mortalitat és elevada, entre 10-15%. En països desenvolupats, una de les 10 principals causes de mortalitat en menors de 18 anys.
- Presenta un 25% de recurrència - El 70% presenten dèficits neurològics persistents, epilèpsia i problemes d’aprenentatge i del desenvolupament.
Els factors implicats en el pronòstic són: - Segons estudis a llarg termini: - Poc estudiat - Períodes de seguiment curts 2.1-4.2a - Els resultats varien: - - Recuperació completa 27-37% - Dèficit lleu o moderat 29-50% - Dèficit greu 15-44% Predictors de mal pronòstic: - - f.
Lesions cortico-subcorticals. Fàrmacs anticomicials i arteriopaties Patologia psiquiàtrica de major incidència: - 59% ACV vs 14% controls - TDAH 46%, ansietat 31%, T estat anímic 21%, canvis personalitat 17% Perfil neuropsicològic.
Consideracions prèvies: - AVC perinatal - Fisiopatologia i recuperació: - - Processos associats a AVC + maduració cerebral - Mecanismes de recuperació. Reorganització neuroanatòmica - Plasticitat. Cervell en desenvolupament diferents teories Aspectes metodològics: - Poblacions mixtes - Estudis retrospectius o transversals (diferents edats) - Mesures complexes i diferents QI: puntuacions N o properes al rang normal, significativament inferior a grup control, QIV més preservat, edat de valoracions, dades inconsistents en cas LP, les teories de deterior a LP apunten cap a “grow into” their dèficits, i efectes acumulatius de les convulsions.
Llenguatge: lesió focal primerenca no lateralitzada funcional, especialment al llenguatge. En fMRI s’observa una reorganització funcionals, patrons per edat. L’adquisició del llenguatge es veu afectada per la lesió perinatal. Les proves específiques del llenguatge arriben a mostrar una reducció a llarg termini.
Capacitat visuoespacial: menys estudiada que el llenguatge. Més afectada que el llenguatge i en el patró adult. Especialització funcional de l’HD. Hipòtesis “crowding”. Lateralització atípica que porta un pitjor rendiment. Teoria de la funció cognitiva superior.
Funcions executives: Permeten la autoregulació conductual i emocional (atenció, inhibició, flexibilitat mental, metacognitives –planificació i resolució de problemes-), no afectació en AVC neonatal (epilèpsia i sexe masculí –risc de dèficit atencional). AVC pediàtric (dèficit control atencional, flexibilitat cognitiva i processament informació). Lesions unilaterals menys probabilitat de dèficit.
Predictors “outcome”: - Epilèpsia simptomàtica, QI + memòria i atenció - Lesió ˃ grandària + epilèpsia associada - Perinatal, no relació grandària lesió / cognició - Lesions estructures corticals i subcorticals - Lateralitat de la lesió rarament associada amb dèficits específis / pot influir en la gravetat dels resultats - Dèficits cognitius ˂ resultats motors greus - No efecte lateralització Conclusions: - Conèixer pronòstic – orienta ttmnt eficaç - Els resultats cognitius: són variats, majoria en rang normal. ˂ GC funcions específiques i complexes. Visoespacial ˂ llenguatge. FR de pitjor rendiment cognitiu: epilèpsia simptomàtica i afectació cortico-subcortical CAS CLÍNIC PATOLOGIA VASCULAR CEREBRAL 2.
Prematuritat 1.
Concepte i característiques.
Es considera prematuritat el naixement per sota de les 37 setmanes. Molt prematur en el cas de néixer per sota de les 33/32 setmanes.
Pel que fa al pes en néixer: ˂ 2500 baix pes, ˂ 1500 molt baix pes i ˂1000 extremadament baix pes.
La viabilitat de supervivència es dóna a partir de les 22 setmanes. Entre les 23-24 és el moment de màxim desenvolupament del cervell.
Com ja s’ha dit les fases de formació del SN són: proliferació, migració, diferenciació, formació de vies de connexió, establiment de connexions i mort neuronal.
Manifestacions clíniques: - - Característiques físiques - Creixement retardat: longitud ˂ 47 cm; perímetre cranial ˂ 33 cm - Extremitats primes amb poc desenvolupament muscular, pell fina i arrugada - Ossos cranials tous, sutures obertes Característiques funcionals immaduresa dels diferents aparells i sistemes orgànics - Aparells: respiratori, cardiovascular i digestiu - Sistemes: renal, immunològic, sanguini, metabòlic i nerviós - Immaduresa del SNC: 2n-3r trismestre de gestació: migració, maduració i sinaptogènesi - Ambient intrauterí: control genètic - Ambient extrauterí: importants modificacions i anomalies cerebrals  dèficits cognitius, comportamentals i emocionals.
- Complicacions - Asfíxia perinatal: falta d’oxigen - Hemorràgia intraventricular: - Leucomalàcia periventricular 2.
Conseqüències a llarg termini.
A nivell cognitiu: El rendiment cognitiu general es troba dins la normalitat, tot i que el QI dels prematurs és ˂ al QI dels nascuts a terme.
Pel que fa a les funcions específiques l’aprenentatge i memòria, llenguatge, habilitats visuoperceptives / visuoconstructives i funcions frontals també presenten un QI als prematurs ˂ que el QI dels nascuts a terme. L’atenció es troba dins la normalitat també.
Els factors de pronòstic biològics són: grau de prematuritat, duració de l’hospitalització, anomalies neurològiques a l’ECO neonatal, complicacions mèdiques neonatals. Tots aquests s’avaluen mitjançant les funcions perceptivo-motores.
Els factors pronòstic socials són: educació materna, nivell socioeconòmic, funcionament familiar i estrès psicològic matern.
Avaluat mitjançant les funcions verbals i comportamentals.
A nivell estructural: mitjançant neuroimatge s’estudien les anomalies estructurals, dins les quals trobem alteració a SB (periventricular), cos callós, SG, hipocamp, ganglis basals, amígdala, cerebel i ventricles laterals.
La reducció de la integritat de la SB està relacionat amb un dèficit cognitiu.
CAS CLÍNIC PREMATURITAT 3.
Adopcions El 77% de les adopcions són internacionals (China 37’9%, Russia 37’6, Etiopia 4’7) Generalment es donen problemes de nutrició, desenvolupament maduratiu, infeccions, trastorns endocrins-metabòlics, etc. que fan que i hagi problemes de salut general i patologies del SNC en els nadons adoptats. A nivell de SNC es donen trastorns pre i perinatals: hipòxia crònica, infecció intrauterina, prematuritat, anòxia perinatal i relacionats amb el consum de tòxics. A nivell cognitius i conductual: retràs del desenvolupament psicomotor i del llenguatge, dificultats aprenentatge i trastorns psicopatològics (afectius/emocionals, de conducta discapacitat cognitiva, TEA): Rússia és el país d’on es reben nadons amb més alteracions neuropsicològiques en les funcions executives, atencionals i l’aprenentatge de la lecto-escriptura. Degut a factors com el consum d’alcohol en la gestació i la institucionalització.
La institucionalització superior als 2 anys suposa una alteració severa de l’atenció, memòria i funcions executives.
CAS CLÍNIC ADOPCIONS ...