Economia: Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 (del llibre): L’economia ha de cobrir les necessitats, que són il·limitades. Conceptes:    Béns: 2 tipus (béns lliures i gratuïts i béns econòmics). Ens interessen els econòmics Béns i serveis. Ens interessen els 2. Diferència: els béns són de satisfacció directa, en canvi, en els serveis la satisfacció es fa a partir d’un individu. Els béns són tangibles i els serveis intangibles. Ex: bé  sabata, servei perruqueria Mercaderia: és tant un bé com un servei que passa pel mercat. El capitalisme procura que la màxima quantitat de coses es converteixin en mercaderia, és a dir, introduir nous béns i serveis al mercat de manera que produeixin transaccions. El capitalisme aspira a convertir-ho tot en mercat, en intercanvi, i, si pot ser, en mercat a nivell mundial.
Parts que inclouen l’activitat econòmica:     Producció: Dimensió i distribució: l’Estat juga un paper fonamental. Mitjançant impostos va redistribuint Intercanvi: L’intercanvi de béns i productes es fa al mercat. El que facilita l’intercanvi és el diner.
Consum: els consumidors són les famílies El diner El diner és un mitjà que afavoreix l’intercanvi a partir d’una cosa (bitllets, monedes) que tothom accepta perquè té una garantia. L’Estat és qui dóna la garantia. Els diners serveixen per 3 coses: 1. Comunitat d’intercanvi 2. Comunitat de valor 3. Comunitat de compte El diner és la zona fosca de l’economia. El diner pot perdre valor, pot desaparèixer.
Sectors econòmics Primari (agricultura), secundari (energia) i terciari (indústria i serveis) Factors productius Imputs (productes necessaris per a l’elaboració del producte final) i outputs (producte final) 1. Recursos naturals: limitats. El desenvolupament sostenible (utilitzar els recursos pensant en les generacions següents). 2 tipus: renovables (llum solar) i no renovables (petroli) 2. Treball: Única cosa que dóna valor als productes. Esforç humà. El treball depèn de la població activa del país, de la taxa d’activitat. Debat: és bo per l’economia que augmenti la població? Malthus: control de la natalitat per no arribar a una catàstrofe malthusiana. Malthus: quan creix la població ho fà geomètricament (2, 4, 6, 8...) però els aliments ho fan aritmèticament (1, 2, 3, 4..)  problema. Malthus no considera la incorporació tecnològica que ens permetria una major producció, no té fe en que la tecnologia pugui canviar les coses.
Neomalthusians: ja no parlen d’aliments sinó de recursos naturals no renovables. Preocupació del conjunt de recursos naturals que poden exhaurir-se.
3. Capital: tots els béns que li permeten realitzar la producció (diners, edifici, marca (bé intangible), màquines).
Capital humà: lligat a la formació, estudis. (hi ha una diferència de capital humà entre algú que no té cap estudi i algú que acumula estudis). Capital social: xarxes que teixeixes al teu voltant i et donen avantatges.
Exemple de xarxes o networks: família, ... el capital coma factor productiu: tot allò que ens permet produir.
1 Cost d’oportunitat: tot allò que deixes de fer quan optes per una altra cosa.
Frontera de possibilitats de producció: tenim recursos limitats, per tant, hem d’escollir, i hi ha una línia que es la frontera de possibilitats de producció que indica les combinacions eficients i els volums de producció.
D: no tens recursos per aconseguir 30 cocos i 40 peixos.
A i B: producció factible i eficient C: factible però no eficient Concepte d’eficiència: produir al màxim amb el mínim de recursos i amb el mínim cost.
Concepte d’eficàcia: aconseguir els objectius proposats El problema econòmic i els sistemes econòmics Agent econòmic que distribueix els recursos d’una població: Estat a través d’un pla. Quan el capitalisme extrema les desigualtats genera caos. Quan tendeix a la igualtat total, mata la pròpia essència del capitalisme. Per tant, el capitalisme no és pot concebre sense desigualtats. Tota economia ha de contestar a 3 grans preguntes:    Què produir? Ens ho diu el mercat. Es refereix a quines mercaderies produir i en quines quantitats Com produir? Ens ho diu la tecnologia. Com fem servir els recursos a l’abast de la societat per tal de fabricar aquests béns que hem decidit produir.
Per a qui produir? Ens ho diu el mercat. Destinataris de la producció, que consumirà els béns i serveis produïts. Apropiació de l’excedent econòmic.
La resposta a les 3 preguntes donen peu a diferents sistemes econòmics (feudal, capitalisme, socialisme.....).
L’economia catalana és un capitalisme mixta ja que incorpora molta intervenció de l’Estat, ha incorporat planificació.
Dins del capitalisme hi ha diferents models de regulació de l’economia.
Economia espanyola 2 L’economia espanyola moderna arrenca a 1850 amb la revolució industrial. Entre 1850 i 1880 ho va fer sota un model lliurecanvista, d’obertura al capital estranger, de llibertat de comerç internacional. Des de 1880 fins 1936 hi ha un model proteccionista amb forts aranzels (impostos que graven les importacions) i un model on cada cop més hi intervé l’Estat, repartint el mercat. Això acaba amb l’autarquia (1939-1959). Autarquia: es basa en la pretensió de ser autosuficient. És un model tancat respecte el comerç internacional, no es vol importat. Es posen aranzels i quotes. Es volen minimitzar tots els fluxos del comerç internacional per intentar ser autosuficients. Regulació molt rígida per part de l’Estat que fixa preus i salaris, que dóna permisos per a produir o per moure productes. Amb aquest model hi havia una gran inflació (més diners que producció). Es vivia malament, fam. L’autarquia acaba per un esgotament intern, Espanya estava en suspensió de pagaments internacional. No tenia diners per comprar i l’economia estava col·lapsada. Pressions internacionals perquè Espanya canviés el model econòmic.
3 ...