T14. Estat nutritiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Nutrició i metabolisme vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

T14. ESTAT NUTRITIU Quan es considera qualsevol paràmetre relacionat amb el creixement de la planta i el mirem en funció de la concentració d’un element essencial, hi haurà una corba de creixement on hi ha una primera fase (dèficit: augmenta ràpidament a l’incrementar el subministrament), una segona fase (comportament òptim, màxim creixement) i si superem el rang, una tercera fase (en el qual hi ha un decreixement a l’haver un excés d’aquest subministrament).
ESTATS DE CONTINGUT Es classifiquen en diferents classes de contingut. Parlem de dèficit agut (A) quan hi ha símptomes visibles de la deficiència (no només la planta creixa malament sinó que la planta té símptomes foliars), podem fer un anàlisis visual. Trobem estats de deficiència latents (B) on no són visibles aquestes deficiències i s’ha de fer a través d’anàlisis del sòl i de la planta. Seguidament, hi ha un rang òptim que es divideix en dos compartiments, l’òptim (C) i el consum de luxe (D) que significa que hi ha uns subministres de nutrients que no es tradueix a un increment del subministrament, és a dir, no hi ha excés. Hi ha una toxicitat latent (E) en la qual hi ha un símptoma foliar clar i la molta toxicitat (F) que els seus símptomes foliars són molt clars.
Es poden fer estudis d’interaccions entre elements. Es fan proporcions variables però sempre amb la suma dels dos constants. S’obté una corba de creixement que extrapola la interacció entre els dos elements. En el cas que es vulgui veure la proporció òptima entre 3 elements, s’ha de variar dos elements mantenint el tercer constant.
SÍMPTOMES VISIBLES DE DÈFICIT Es tracta de veure si els problemes s’inicien en les fulles inferiors o superiors. Si la simptomologia es presenta en les fulles inferiors, vol dir que tenim dèficit en el floema (elements mòbils) ja que a mesura que es desenvolupa el dèficit, la planta transporta els nutrients de les fulles velles a les noves fent que les velles morin. Si s’inicia en les fulles superiors, no està en els elements mòbils, i per tant, els efectes estan localitzats.
ASPECTES ECOLÒGICS DE NUTRICIÓ MINERAL La distribució de les espècies depèn molt del pH del sòl (hi ha plantes que viuen en qualsevol rang de pH i altres que són molt específiques), la salinitat del sòl (hi ha plantes molt adaptades a la salinitat, halòfites, que es diferencien a les glucòfites, que són les no adaptades a la salinitat) i la toxicitat del sòl (hi ha sòls contaminats a causa de l’home i altres que estan enriquits naturalment, serpentins, que donen alts nivells de crom, níquel..). Això ens fa ser conscient de quins són els mecanismes que adopten cada planta segons en quin sòl estan.
Sòls amb diferents pH Tenim sòls per sota de 7, a 3 – 5, que són sòls àcids que tenen un alta toxicitat i els quals tenen excés de ferro, manganès i un dèficit de fòsfor. En el cas de sòls bàsics, hi ha excés de bicarbonat, dèficit de ferro degut a una baixa disponibilitat de clorosis de cal, dèficit de potassi i fòsfor, excés de bor i sodi i es pot arribat a tenir una mala estructura si hi ha un excés de sal.
Classificació de les plantes segons el pH i la presència de carbonat càlcic Es poden classificar les plantes segons les seves preferències, pH i carbonat càlcic.
A nivell fisiològic, es parla de plantes calcifobes que es defensen de l’excés de calci i les calcitrofes, que indiquen els sòls calcaris. A nivell descriptiu i causal, es parla de plantes acidòfiles, basòfiles, calcífugues (atreta per l’acidesa i perjudicada per factors de sòls calcaris) i calcícoles. En el sòls calcaris, hi ha capes blanquinoses.
Clorosis de cal Dèficit de ferro. És degut a l’alt contingut de bicarbonat càlcic però que està indisponible.
Dins de les plantes, hi ha dos grans estratègies envers del dèficit de ferro.
Estratègies de tipus I (dicotiledònies) que responen a aquest dèficit en sòl alcalí amb la secreció de l’interior de la cèl·lula cap enfora de protons i permet l’activació del transportador de ferro (II) i de la reductasa (el ferro III a través de la reductasa passa a ferro II que aquest és absorbit). I estratègia tipus II, en monocotiledònies, parlem de fito sideròfors que són substàncies amb alta afinitat amb el ferro. El complex fito sideròfor ferrós es transporta a l’interior sense una reducció abans de l’absorció.
Escenaris amb toxicitat per alumini Factor principal del mal funcionament en sòls àcids. Trobem toxicitat en plantes aquàtiques en aigua dolça acidificada, en ecosistemes forestals afectats per la pluja àcida deguda a la contaminació atmosfèrica i en sòls àcids tropicals, que causa un fort impacte en l’agricultura. La distribució és en els tròpics. A Galicia també en trobem.
...