Tema 17 FRDV dormició de gemmes i llavors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

FRDV 2n parcial 2AL4/15 17.- Dormici6 de les gemmes i llavors. Regulacio llormici6: 6s la supressi6 temporal del creixement visible de qualsevol estructura de la planta que tingui un meristem. La seva activitat metab6lica s'atura, es mant6 a un ritrne minim. Aquestes estructures s6n les que creixen: gemmes, llavors, bulbs, tubercles i rizomes.
Es un proc6s que sol passar lluny dels trbpics.
Tipus de dormici6: .h Ectodormici6: imposada per condicions externes a la planta i desfavorables que no permeten I'activitat metabdlica normal.
Ex: temperatura menor a 5sC.
.D Endodormici6: es mant6 la dormici6 tot i haver condicions externes favorables. Caldri un aixecament de la dormici6. Ex: gemmes d'arbres o plantes perennes.
.b Paradormici6: en resposta a un fet concret, dura mentre duri el fet que I'ha imposat. Ex: la gemma apical mant6 inactives les gemmes sub-apicals.
Dormici6 de les gemmes Associada a la supervivencia dels apexs vegetatius durant I'hivern. Es com0 en la majoria d'espEcies allunyades dels trbpics. Es una etapa molt gradual(tant l'entrada com la sortida) i hi influeixen molts factors. Fases: .1, Pre-dormicio: 6s reversible. Hi ha poca activitat metabdlica gue es pot revertir ficilment.
.1, Dormici6 total: no es pot aixecar .t, Post-dormici6: activitat metabdlica encara molt baixa perd on es possible aixecar la planta.
.1, Dormici6 secundiria: entrada en una dormici6 total despr6s de la post-dormici6.
Factors que influeixen en la dormiciS de les gemmes ) rep6s (factors d'iniciaci6) ) dormici6 quiescEncia (factors favorables) ) creixement.
Creixement ) rep6s relatiu (desactivaci6 del repds) Quiescincia: comenga a despertar perd no hi ha creixement encara.
Es un * estat d'espera.
En plantes llenyoses solen apareixer gemmes de resistencia, unes estructures que tanquen els primordis foliars a dins i que els protegeixen de congelacio o dessecaci6. No son estructures mortes, ja que tenen taxa de respiracio i organitzacio cel.lular. No les indueix el fred, sino el fotoperiodisme {es formen a finals d'agost o principis de setembre quan Ia temperatura encara es bona perd els dies ja s6n m6s curts) i especificament el fitocrom per lectura de R/RLL. Un cop tenim la gemma en dormicio cal parlar de fastors desactivadors de repis o aixecament de dormici6.
Sortida de la dormici6 Se n'encareguen bisicament les baixes temperatures (entre 6 i 8sC) durant un cer n6mero d'hores" Una deficient acumulacio d'hores de fred es perjudicial i sovint limitant per al creixement i producci6.
Aixd pot ser substituit peltractament amb GAs.
,14 FRDV 2n parcial Les hores de 21t4lf5 fred indueixen la quiescencia i si pugen mes les temperatures es pot donar una bona activitat metabdlica i creixement. Hi ha tambd molts canvis a nivell hormonal: .D Responsables de Ia dormici6 innata: l7 .h ABA ) augmenta entre l'octubre ielgener Estimulantsdelcreiement: t7 Gas ) augmenten entre elfebrer iel marg i disminueixen entre setembre i gener f1 Auxines ) augmenten entre I'abril i eljuny i disminueixen entre setembre i gener t7 Citoquinines ) augmenten entre abril ijuny i disminueixen entre setembre i gener L'aixecament de al dormici6 va acompanyada tambd de l'allargada del dia.
Dormici6 de les llavors Es una propietat adaptativa que permet als vegetals sobreviure en condicions adverses. En diferenciem Ia ectodormici6 (tempertures baixes o poca aigua), i la endodormici6 (induiUa per la soberta seminal o per l'embri6 adormit). Pot estar induida per dos factors: .b Endodormici6 induida per coberta seminal. Aquesta coberta seminal 6s una protecci6 i assegura la supervivEncia de la llavor. Si la coberta 6s massa dura, la plantulta no pot germinar, i fins i tot pot impedir que no li arribi l'oxigen. Per tant cal un procds de degradacio de la coberta (animal, temperatura, etc). Hi distingim: fi Dormicio primaria: quan cau de la planta mare ino germina.
ti tlormicio secundaria: quan perd l'activitat al cap d'un temps.
.1, Endodormicio induiUa per la dormici6 de l'embri6: lmposada pels elevats nivells d'ABA que impedeixen que la llavor germini sobre la planta mare. Es mantindri adormit fins que I'ABA redueixi els seus nivells. No se sap segur si I'ABA prov6 de la planta mare, perd se sap que en mutants suprimim I'ABA en l'embri6, les llavors germinaran sobre la planta mare.
si Fases de la dormici6 de llavors .t, Esdeveniments primaris: Percepci6: transducci6 del senyal que trenca la dormici5. Baixa I'icid abscisic.
.lt Esdeveniments secundaris: Manteniment de la dormicio: el metabolisme esti deprimir. Es dona el trencament de [a dormici6 per Gas, s'activa el metabolisme i s'estova la coberta seminal.
.b Acahament: estovarnent de la paret celular i allargament de la radfcu]a.
Valor ecoldgic del procds: la llavor es la unitat de dispersio de I'espdcie, pel que qualsevol mecanisme que allargui la germinacio contribueix a la supervivendia i dispersi6 d'aquesta.
Em magatzematge de llavors Cal indui-les a dormicio perqud no germinin. Normalment es fa en fred, sec o lum que s6n factors inhibidors de la germinaci6.
ls ...