Tema 3: Models i tradicions (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Historia del periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: MODELS I TRADICIONS En el moment de naixement del periodisme, influencies, França, Alemanya, Regne Unit (son les influencies del periodisme catala). Els formats que vindrien de França seran poc explotats.
Alemanya: el llegat tecnològic Rebem la invencio de la impremta. Apareixen les 1es gasetes i hi ha 1 rapida multiplicacio dels diaris i apareixen els 1s diaris. Entre el 1620-1630 hi ha 37 publicacions periodiques i entre 1630-1640 n’hi ha 60. Arribaran a mes de 200 p.
periodiques a finals del s. XVIII que representen poders. El que passa a Alemanya x la rapida multiplicacio de publicacions periodiques: La guerra dels 30 anys es important perque hi ha interes informatiu per el conflicte bel·lic i propicia o ajuda a la multiplicacio dels diaris.
A 1 guerra allo important es la piramide invertida (x respondre a les necessitats informatives). Al 1690 apareix la 1ª tesi doctoral sobre periodisme i tenen 2 idees principals: la idea d’estructura informativa a partir de 1 base aristotelica i els elements informatius basics en els valors de la professio. Implica que finals del s.
XVII la potencia del periodisme era molt gran. Hi ha tradicio de premsa local (poca influencia exterior) i apareix el fotoperiodisme. Hi ha 1 model territorial descentralitzat. La situacio geografica es privilegiada i hi ha 1 avantatge amb l’impremta i la reforma luterana.
França: models, formats i context Es 1 estat absolutista (s. XVIII) que propicia 1 premsa d’Estat i de il·lustracio (s.
XVII-XVIII). Amb la Rev. francesa nord-americana (1789) apareixen les bases x tenir 1 public massiu (el subjecte x qual fem periodisme); la doctrina liberal de la llibertat de premsa. (Els ciutadans son els subjectes del producte informatiu); deixen de ser subdits i passen a ser ciutadans amb drets com la llibertat de premsa.
Durant els segles XIX- XX hi ha 1 desenvolupament del periodisme polític i cultural molt imp. Apareix la 1a agencia de notícies (Havas) les agencies de informacio son clau x construir 1 idea de país, 1 relat nacional. Els 1rs diaris que comencen a baixar preus; ho fan a partir del 1836-1863.
Els models de premsa eren: Gazette (informatiu polític); Journal des savants (científic); Mercure Galant (cultural). Premsa d’antic regim.
En el panorama de una premsa absolutista i centralista hi ha tambe publicacions científiques i culturals en el qual el privilegi recau sobre una persona i a aquest cas recaura sobre Renaudot, el periodista que te el privilegi de publicar: la Gazette i Bureau d’Adresse. Renaudot venia de 1 tradicio professional que no tenia res a veure amb el periodisme; era el metge del rei. S’adonara de la necessitat o les possibilitats que dona la premsa i demana el privilegi d’editar la gaseta que apareixera al 1631. Aquesta gaseta tindra gran influencia a París, Barcelona i Madrid. Les que apareixen son copies de la de Renaudot. La influencia a Catalunya era La Gaseta de BCN. França influeix a Catalunya i a la resta de la monarquia hispanica. A París; La gaseta te tanta rellevancia i importancia que blindara la opcio de que apareguin altres MDC com un diari (es retarda molt la publicacio del primer).
De la revolució al segle XX Apareixen uns MDC que es basen en la publicacio de la gaseta oficial de Renaudot (el privilegi). El context polític frances es similar al de l’Estat Espanyol (sense drets, absolutista), pero, amb la diferencia de que mentre a França hi ha una monarquia absolutista que te com a característica la seduccio x la cultura (la il·lustracio) en el cas de la monarquia hispanica no sera així; tot el contrari.
De França traiem 1 model, 1 context, u1n desenvolupament de la premsa, dels MDC marcats x un estat centralista, absolutista i il·lustrat (aixo es el que desenvolupa França durant aquells anys). Tot i aixo es trenca a partir de la Rev. Francesa juntament amb la Rev. nord-americana. El fet de que x 1a vegada les persones passen a ser ciutadans amb drets (i amb el dret a la informacio) la llibertat de premsa (Constitucio nord-americana que defensa la llibertat de expressio i de premsa); pensaments coetanis que canvien el pensament. Amb la Rev bases de la llibertat de premsa: irregular segons les fases.
Sempre es pitjor 1 rei absolutista que atorgui privilegis de forma arbitraria que els MDC vagin en sintonia a la ideologia del govern de torn (fins que trobem democracies consolidades). Tot aixo s’agreuja mes amb Napoleo. (Marxa enrere amb Napoleo) pq s’intentara tenir 1 control absolut dels MDC. (Napoleo considerava la premsa + poderosa que 1 exercit amb 300 homes; dominar be els MDC et donava molt de poder). Per tant es dedica a restringir i limitar la premsa, pero, no pot anar massa + enlla; diu que no hi pot haver tanta premsa i que cada departament nomes podra tenir 1 publicacio. Per tant, apareixen MDC. Per 1 banda, la premsa quedara limitada en llocs com París i per l’altre, s’universalitzara a molts altres departaments de França.
Entre mig de Napoleo es comencen a posar les bases pq es pugui produir la explosio del periodisme; 1 gran periodisme cultural i polític (XIX) a partir de la revolucio de 1830: agencia, publicacions culturals i literaries i la 1a baixada de preus (1836, 1863); Publicitat. Durant aquets anys, la situacio sera complicada tot i que poc a poc s’aniran posant les bases a la premsa de masses adreçada a tota la ciutadania del s XIX. Crisi de la premsa entre 1ª i 2ª Guerra Mundial.
Anglaterra: llibertat d’impremta Anglaterra era diferent pq ja existia llibertat de premsa i hi ha 1 estabilitat política i (al s. XVII) trobem les 1es formulacions de llibertat de la impremta. A Anglaterra la revolucio que es fa es de la noblesa; així com a França es 1 revolucio que acaba amb els privilegis no nomes del rei sino dels estaments + elevats de la poblacio (+ rics i poderosos). En el cas angles sera 1 revolucio nobiliaria el que acabara amb el poder del rei i en que s’imposi 1 regim d’inspiracio no absolutista (no hi haura noblesa i poblacio sotmesa a 1 rei) sino que seran classes dirigents que s’organitzaran x dominar l’estat. Aixo, pel periodisme, permetra; 1 estabilitat política que evolucionara d’un regim dominat x la noblesa i no democratic (en el sentit contemporani pero no absolutista) fins arribar al sistema democratic actual. Hi ha una varietat de publicacions i un periodisme polític i moral que actuara com a 4t poder.
Entre el 1620-1660 es el fi de l’absolutisme i la republica de Cronwell entre el 1649 i 1653 que porta a la democracia (el canvi deriva de 1 sistema similar al democratic i a la llibertat de impremta.) Entre el 1641-1643 es suprimeix la censura per 1a vegada. Al 1644Aeropagística. Sera al 1695 l’any en que es suprimeix la llei de llicencia (obligacio de demanar permís x imprimir llibres i publicacions). A partir del 1695 trobem 1 línia de continuítat historica. Al 1689 s’acaba a França amb el poder absolutista i A.R i comença 1 sistema de llibertat (amb excepcions) i al 1787:Edmund Burke. L’any 1978 s’aprova la CE que garanteix la llibertat de premsa que no havia estat garantida en continuítat. En altres moments si que hi haura alguns decrets que permetran la llibertat de expressio.
Cronologia del periodisme anglès:  1620-1660 fi de l’absolutisme  República de Cronwell (1649-53)democràcia: el canvi deriva de 1 sis similar al democràtic i a la llibertat de impremta.
 1641-1643 supressió censura  1644 Aeropagística  1695 Supressió llei de llicències (fruit de un corrent liberal)  1787 Edmund Burke Característiques del periodisme anglès: Al 1702, apareix el 1r diari amb continuítat: Daily Courant (fins al 1735). Hi ha 1 gran varietat de publicacions, periodics petits (fins The Times, 1785) 1 exemple del propi Sistema (de difusions moderades). Hi ha 1 periodisme polític i agressiu (no absolutisme) al s/XVII-XVIII que comportara com element de contrapes l’aparicio (despres de 1 decada de llibertat de impremta) de 1 altre tipus de periodisme que s’anomena; periodisme moral, de costums, crític: Steel i Addison (Tatler i The Spectator). Un periodisme que s’estendra i arribara 1 segle + tard.
Aquest periodisme moral aixeca tant a nivell del periodisme que s’esta fent com al debat polític i construir 1 societat + forta i lliure políticament (que no es basi en l’insult sino en valors). Aquest periodisme moral influira arreu d’Europa .
Apareixen els fulletons: Defoe, Swift. Els generes moderns es comencen a desenvolupar Impost del timbre (1712)premsa + popular, - política. Aixo deriva 1 premsa + sensacionalista; i explica avui en dia hi hagi tanta premsa sensacionalista que s’origina al segle XVIII i que separa la premsa seriosa de la premsa sensacionalista i explica que hi hagi una premsa de dilluns a dissabte i una altre diumenge produída x les mateixes empreses pero amb contingut, forma i to mes popular.
A final del s. XVIII es produira 1 fet que demostrara la força que te la premsa a Anglaterra. Al 1771 s’abolira 1 norma. Fins al 1771 la premsa anglesa podia parlar del que volgues, no hi havia tabus; tot era publicable - 1 tema que no es podia explicar; els periodistes no podien cobrir el que passava a les cambres parlamentaries i al 1771 s’aboleix i s’aconsegueix que ho puguin cobrir. Aixo provoca que Burke (1787) digues que la premsa s’havia convertit en el 4 poder del sist. polític angles i d’aquí sorgeix la idea q la premsa actua cm a 4 poder. A Anglaterra: diari + antic d’Europa; The Times (1788).
Els mitjans han de fer de quart poder? La teoria liberal de Milton diu que els MDC han d’exercir de 4t poder amb llibertat, pero, a la vegada, els MDC son un negoci. Els MDC volen fer informacio i diners. Els MDC ningu els ha de controlar.
Codi de la Unesco. Principi III: “La responsabilitat social del periodista. La informació en periodisme s’entén com un bé social i no com un producte, el que significa que el periodista comparteix la responsabilitat de la informació tramesa i és, per tant, responsable, no només davant d’aquells que controlen els mitjans sinó principalment davant el públic (…)”.Codi de la Unesco. Principi VIII: “Respecte pels valors universals i la diversitat de cultures. Un periodista de debò defensa els valors universals de la humanitat, sobretot la pau, la democràcia, els drets humans, el progrés social i l’alliberament nacional, mentre que respecta el caràcter, valor i dignitat de cada cultura (…). Així el periodista participa activament en la transformació social cap a la millora democràtica de la societat i contribueix amb el diàleg a un clima de confiança en les relacions internacionals que guiïn cap a la pau, la justícia per a tots, la distensió, el desarmament i el desenvolupament nacional” I en canvi, en contra de aixo trobarem les teories que parlen de la responsabilitat social (com la de Hutchins) que et fan reflexionar sobre que els MDC segueixen exercint de 4t poder i, tot i que els MDC han de generar beneficis pq sino el negoci no funciona; la principal funcio es servir a la ciutadania, vetllar pq els MDC segueixin estan a sobre dels poders, vigilar i enfortir les democracies...Els MDC han de fer aquesta feina, de 4t poder, pero tambe inclou, la auto regulacio de la propia tasca professional. Igual que hi ha MDC avui en dia que fan aixo, que se’n conviuen amb altres poders.
...