Tema 11: IMPACTES I MESURES DE CONSERVACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Botànica marina
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran TEMA 11: IMPACTES I MESURES DE CONSERVACIÓ Construcció d’infraestructures: alteració de les comunitats Ports: a Palamós, on ara hi ha un port, antigament hi havia una cala. A Mèxic s’han carregat el manglar per construir un port, i allò és irrecuperable.
Actualment, abans de posar un port, s’estudia si en un lloc determinat es pot construir i quin impacte tindrà.
Espigons i molls: canvien els corrents i erosionen les platges, els nous espigons alteren la sedimentació. El desplaçament del sediments en el fons marí destrueix els ecosistemes que hi ha, per exemple un prat de fanerògames.
Aeroports sobre el mar: l’aeroport de Nisa es va construir sobre el mar, en una època en que les fanerògames marines no estaven protegides, i es va destruir tot els prats que hi havia allí.
Les illes artificials de Dubai també van provocar la destrucció de tot l’ecosistema que hi havia allí.
Preses: com la del riu Nil, que provoca un retrocés del delta. L’aigua que fa al mar és font de nutrients i de sediments, ara tot això ja no arriba al mar i hi ha un alterament tan del delta com de la vida que hi viu.
Canal de Suez: entrada d’espècies, que ara són espècies lessepsiànes en el Mediterrani, perquè s’han naturalitzat.
Pesca d’arrossegament: és molt greu, és un dels pitjors impactes sobre el medi marí.
S’utilitza una xarxa amb unes pales que s’arrosseguen pel fons, i es poden trobar roques o coral·ligen. Aquestes pales quan passen sobre coral·ligen o fanerògames marines s’ho carreguen. Aquests ecosistemes, una vegada destruïts, són irrecuperables.
Aquesta tècnica ha destruït la majoria de boscos de Laminaria rodriguezii, aquesta alga creix molt lentament i a molta fondària i per tant és irrecuperable. Només ha quedat conservada al canal entre Menorca i Mallorca, perquè hi ha el cable submarí de telèfon i comunicacions i està prohibit la pesca d’arrossegament. A la resta del Mediterrani queden petits focus, però molt pocs.
També es maten molts organismes, com eriçons i altres animals que no es comercien.
Pesca artesanal: utilitza tècniques més selectives, però també poden arrencar arbres de Cystoseira que estan molt ben arrelats al fons.
Les aigües fecals havien sigut una de les causes de contaminació més grans del Mediterrani, però ara hi ha moltes depuradores. Encara queden zones del Mediterrani sense depuradores al Nord d’Àfrica.
No hi ha musclos perquè ara l’aigua està neta i a ells els hi agrada la xixa, només en queden a la desembocadura d’alguns rius.
Hi ha llocs on encara es veu la contaminació, sobretot a l’interior de ports i estuaris. A l’entrada d’alguns ports podem trobar Ulvals, perquè hi ha molta matèria orgànica de l’aigua d’escorrentia, però a la majoria dels ports ja no hi ha res.
Als ports sobreviuen: alguna Clavellina, algun musclo i alguna ostra (són filtradors).
Dins dels ports la contaminació no és només de matèria orgànica, sinó que també hi ha metalls pesants provinent de les pintures antifouling (són molt tòxiques), olis i pintures. Tot això fa que en aquests indrets no hi puguin viure macroalgues.
1 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran Salmorra: producte de la dessalinització de l’aigua. Augmenta la concentració de sals de la zona propera i molts organismes no ho aguanten.
Mucílags: són filaments formats per algues brunes i diatomees. Els filaments creixen a sobre d’altres algues recobrintles, impedeixen que els nutrients arribin a les plantes i algues que hi ha a sota. Tot el que queda cobert per això acaba podrint-se.
Els mucílags proliferen en moments en que hi ha un excés de nutrients.
Els ports es van col·lapsant de sediment per que draguem la sorra que queda en els vaixells i així es remena el fons.
En llocs amb poca fondària les hèlix dels vaixells provoquen turbulències que fan que el sediment vagi caient sobre els prats de fanerògames i els col·lapsen, produeix la degradació de la comunitat.
Per les àncores del vaixells. Cada vegada hi ha més boies a les platges amb l’objectiu d’impedir que la gent tiri l’àncora i agafi les algues i fanerògames que hi ha al fons.
Són boies biològiques: tenen una segona boia a mitja profunditat que impedeix que la cadena arrossegui pel fons i ho arrenqui tot.
Les boies serveixen per evitar llençar l’àncora sobre prats de fanerògames marines, està prohibit llençar l’àncora sobre prats de fanerògames marines, però la gent ho fa.
En el mar hi ha un herbívor principal, el Paracentrotus lividus (eriçó comestible) que té peus ambulacrals per tot el seu cos, això li proporciona un avantatge davant d’altre eriçons que només tenen peus a la part basal. El Paracentrotus pot escalar una Cystoseira gran sense perill de morir, perquè, si cau per alguna raó, es pot tornar a girar. És un herbívor molt agressiu.
Hi ha pocs peixos autòctons del Mediterrani que mengen algues, però no són tan perjudicials com aquest eriçó. Han entrat algunes espècies lessepsiànes que són herbívors terribles i estan fent grans destrosses en el Mediterrani oriental.
El Paracentrotus lividus és molt voraç i pot destruir totalment un prat de cistoseires deixant només l’estrat incrustant (convertir un bosc en un jardí). La majoria de boscos de Cystoseira del Mediterrani han desaparegut per causa de l’herbivorisme d’aquest eriçó.
Hi ha peixos que són capaços de menjar eriçons, però trenquen la només els petits.
L’efecte cascada ve provocat perquè la sobreexplotació pesquera ha fet disminuir les poblacions d’aquests peixos i això ha fet augmentar excessivament la població d’eriçons, i com a conseqüència la població d’algues disminueix.
↑ pesca ↓ peixos ↑ eriçons ↓ algues Són espècies que s’han introduït al Mediterrani i que s’han naturalitzat perquè la natura no els ha fet desaparèixer, i es van expandint fent que les espècies d’aquí vagin desapareixent.
Hi ha espècies invasores animals i vegetals. Alguns exemples d’espècies vegetals invasores són: la Caulerpa taxifolia i la Caulerpa cylindracea (abans es deia C. Racemosa). Aquestes espècies competeixen amb les espècies autòctones del Mediterrani. La Caulerpa creix més ràpidament que la Posidonia oceànica, li creix per sobre tapant-li la llum i la Posidonia acaba morint.
2 BOTÀNICA MARINA BLOC 3: ECOLOGIA DEL MAR Marta Galceran Les espècies invasores acaben donant comunitats homogènies i molt poc diverses on hi havia moltes comunitats i diversitat. La nova comunitat és molt menys diversa que qualsevol de les que hi havia anteriorment.
On hi ha una espècie invasora disminueix la biodiversitat i la ecodiversitat.
A més es dóna una reducció de la funcionalitat: aquestes espècies no donen aliment ja que la majoria d’elles són molt tòxiques, els nous prats són tan espessos que cap organisme pugui viure pel mig.
Les espècies invasores estan provocant un deteriorament del medi marí.
L’eradicació d’aquestes espècies és molt difícil.
El Mediterrani està augmentant de temperatura i això provoca un canvi de la flora i la fauna que hi viu.
No s’està veient que desapareguin espècies, però sí un canvi de la seva distribució i de la seva abundància. Les espècies d’afinitats fredes i boreals es van trobant més al nord, cada vegada són més rares i són més difícils de trobar.
En canvi, les espècies d’afinitats tropicals cada vegada es troben més esteses per el Mediterrani.
El canvi climàtic està fent que hi hagi un canvi de la composició de les comunitats mediterrànies.
A més, el canvi climàtic està provocant tota una sèrie de desastres naturals: grans temporals, minves enormes (baixades del nivell del mar). Hi ha menys fenòmens d’aquests, però són més terribles, i estan afectant al medi marí.
A destacar:    Pesca d’arrossegament Espècies invasores Canvi climàtic 3 ...