Zigomicots i ascomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

2.2 FONGS I. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS FONGS. LES MICORIZES.
ZIGOMICOTS. ASCOMICOTS. CARACTERÍSTIQUES GENERALS, DIVERSITAT, ECOLOGIA I UTILITATS. EL CAS DELS DEUTEROMICETS • Quitridiomicots • Glomeromicots ZIGOMICOTS o La majoria són terrestres encara que també hi ha alguns aquàtics (900 spp, 1% de la diversitat total dels fongs) o Sapròfits, paràsits de plantes, animals o altres fongs o Poden presentar dimorfisme: llevat en substrat líquid o miceli en substrat sòlid o Mai presenten cèl·lules flagel·lades o Miceli sifonat (n) o Reproducció per gametangigàmia: fecundació per fusió de gametangis El peu de l’esporangiòfor pot formar branques laterals, els estolons, que formen un nou esporangiòfor. Quan els micelis s’ajunten es forma una hormona que els permet localitzar-se entre ells: un miceli començarà a formar gametangi per una banda i l’altre miceli formarà gametangi per l’altre banda. Els dos gametangis s’uniran per gametangigàmia. Llavors es formarà la cigòspora que serà l’únic estadi 2n del cicle. Quan les condicions del medi siguin bones, es formarà un nou esporangi. Dins aquest esporangi tindrà lloc la meiosi, les espores seran n i podrà tornar a començar el cicle. Aquesta última fase sexual és poc freqüent.
ASCOMICOTS o Grup molt ampli i divers. La majoria habiten el medi terrestre però un petit grup continuen habitant el medi aquàtic en forma de paràsits o Majoria són sapròfits o Tenen el miceli amb hifes septades però això no suposa cap inconvenient per al transport de substàncies ja que, entre els septes tenen porus. Es beneficiós tenir septes ja que els atorga resistència. També tenen les hifes molt ramificades i monocariòtiques (n). Cada cèl·lula que hi ha entre els septes té un nucli i és n o Per afavorir la resistència tenen parets amb quitina o Quan fan la reproducció sexual, formen conidis (exòspora asexual) o La reproducció sexual la fan per contacte gametangial (la majoria d’espècies, no tots) o Després de la fecundació, es forma el cos fructífer on es desenvolupen els esporangis (els ascs). Per tant, els ascomicets són els primers en formar “el bolet” Els dos micelis es troben, són de la mateixa espècie i són compatibles, llavors formaran els òrgans reproductors, els gametangis: el femení s’anomena ascogoni i el masculí s’anomena anteridi. Els gametangis maduren i entre ells formen el tub copulador: els nuclis masculins entren a l’ascogoni i aquest es tanca. A partir d’aquí es comença a formar el cos fructífer (els bolets). A partir de l’ascogoni es formaran les hifes ascògines que cadascuna de les seves cèl·lules conté un nucli masculí i un femení, per tant, les hifes ascògines són dicariòtiques. Les hifes han de créixer de tan manera que cada cèl·lula filla tingui una còpia de cada un dels nuclis.
Perquè això pugui passar, els ascomicots tenen un sistema de creixement que s’anomena uncinulació: a la cèl·lula que està a la part apical de la hifa se li fa una curvatura, l’uncínul. Els nuclis es dirigeixen a la part apical i es divideixen per mitosi i entre ells es forma un tabic. A mesura que la hifa va creixent, els uncínuls passen a ser protuberàncies. Una vegada les hifes tenen el seu creixement màxim (el bolet ja està format) té lloc la cariogàmia (única fase del cicle amb una cèl·lula diploide 2n). Immediatament després de la formació del zigot té lloc una meiosi i després una mitosi. S’acaben formant 8 ascòspores, dins l’asc (l’esporangi). Aquestes espores s’alliberen i torna a començar el cicle.
Tipus d’ascs Els diferència el fet de tenir una o dues membranes: unitunicats i bitunicats. Dins el unitunicats trobem: els operculats (per alliberar les espores obren un opercle a la part superior de l’asc) i els inoperculats (no tenen opercle, les espores surten perquè l’asc es trenca per la part superior).
Els bitunicats no formen mai opercle. Les dues membranes no estan soldades, només estan soldades per algunes regions. Quan les espores són madures, la membrana més externa s’arronsa/baixa, la primera membrana arrossega la segona membrana, aquesta es trenca i les espores poden sortir.
Tipus d’arcocarps Els ascomicots paràsits no formen cossos fructífers, els ascs estan en contacte directe amb l’exterior no dins de cap estructura. Altres formen els cossos fructífers, els clistotecis, que tenen els ascs en el seu interior i no estan mai en contacte amb l’exterior fins que no han de ser alliberats. Després hi ha ascomicots que formen el periteci que té forma de pera, el coll de la pera és el canal pel qual surten els ascs i les espores. Per últim trobem els apotecis, els ascs estan sempre en contacte directe amb l’exterior protegits per les paràfisis.
Els ascomicots paràsits • Paràsits de plantes vasculars. P.e: Taphrina sp • Aparell vegetatiu format per un miceli intercel·lular, que provoca deformacions i canvis de color a la planta parasitada • No tenen quitina a la paret cel·lular, així són més mal·leables • Els ascs no es formen mai en cossos fructífers, sinó recobrint la superfície dels teixits de les plantes parasitades Paràsits de gramínies i insectes (Claviceps purpurea): formen peritecis en estromes (masses de teixit fúngic) a partir d’esclerocis, dins l’estroma estan els peritecis que són els cossos fructífers.
Dels peritecis en surten les espores, si aquestes van a parar al damunt d’una planta de blat comença la infecció. A mesura que el blat va madurant acabarà fent els grans de blat, com està patint la infecció, formarà esclerocis en lloc de grans de blat. Quan es fa la collita del blat hi ha un quantitat de grans de blat amb esclerocis, tots aquests esclerocis cauen al terra esperant la propera temporada per tornar a començar el cicle. Els esclerocis tenen unes substàncies tòxiques que poden arribar a provocar malalties en humans (avortaments) en petites dosis són beneficiosos (combatre migranya, estimular el part,...) Ascomicots unicel·lulars (llevats) • Aparell vegetatiu format per cèl·lules aïllades, en alguns casos un pseudomiceli o un miceli • Els ascs no es formen mai en cossos fructífers. Dins la mateixa cèl·lula formen les ascòspores. Les cèl·lules vegetatives són diplodies • Viuen en substrats rics en sucre • No tenen quitina a la paret cel·lular, la han perdut evolutivament Ascomicots amb carpòfor = ascocarp = bolet (els que farien “bolet”) • Majoria sapròfits que descomponen la matèria orgànica • Aparell vegetatiu format per un miceli septat • Tenen quitina a la paret cel·lular, els permet tenir consistència • Ascs unitunicats operculats • Ex: Peziza sp, Morchella sp • La majoria formen els ascs en cossos fructífers: apotecis i peritecis • Dins aquest grup trobem els ascomicots amb carpòfor que tenen fructificacions amb aspecte de tubercle: o Maduren sota terra (hipogeus) o Dispersió a través d’animals o Viuen formant micorizes o Cos fructífer composat per: el peridi és la part externa i rugosa, i la gleba és la part interna on al mig es formen els ascs. El cos fructífer són les tòfones: negra (Tuber melanosporum), d’hivern (Tuber brumale) i blanca (Tuber aestivum) ...

Comprar Previsualizar