Tema 4. Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicopatologia infantil i juvenil
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 0
Subido por

Descripción

Símptomes principals
Diagnòstic DSM
Diferències CIE-10 (Hipercinesia) i DSM-IV-TR (TDAH)
Variacions segons: situació, sexe, edat
Senyals d'alerta
Prevalença
Trastorns associats
Etiologia
Funcions executives (Barkley)
Intervenció en TDAH
Tractament adreçat als pares / a l'escola
Conclusions

Vista previa del texto

TDAH. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat Aquest trastorn és un trastorn d’origen neurobiològic. Els símptomes comencen ja durant la infància i es caracteritzen per un excés d’activitat motriu, impulsivitat i manca d’atenció. Es considera que entre un 5 i 10% d la població està afectada. Per tant, en totes les aules hi ha un nen amb algun tipus de trastorn. El que se sap és que afecta més al sexe masculí, en el sexe femení els símptomes passen més desapercebuts.
Sempre s’havia pensat que era un trastorn que afectava només a l’edat infantil, però avui dia amb els estudis longitudinals s’ha vist que un 50% de nens els continuen presentant a l’edat adulta.
Es caracteritza per un grau inapropiat de manca d’atenció o inatenció, hiperactivitat, impulsivitat que causa: • impediments funcionals importants en la vida de l’afectat.
• és incoherent amb el seu nivell de desenvolupament • està present en les primeres etapes.
(segons la xarxa interdisciplinar (EINAG), que vetlla per aquesta dificultat) Símptomes principals • Desatenció: o Dificultats per resistir a les distraccions o Dificultats de mantenir l’atenció en una tasca llarga o Dificultats per atendre selectivament amb els estímuls o Tipus d’atenció: (López i Garcia, 1997) Selectiva: Dificultats de centrar-se i seleccionar els E rellevants i evitar distraccions Dividida: Fer dues o més tasques alhora Sostinguda: Mantenir el nivell d’atenció adequat fins acabar la tasca • Impulsivitat: o Incapacitat per inhibir conductes o Incapacitat per aplaçar les gratificacions (necessiten un feedback immediat) o Tipus: A) Social Tenen dificultats en esperar el torn, corren riscos innecessaris, baixa tolerància a la frustració, dificultats per seguir instruccions, interfereixen en el lloc social dels altres.
B) Cognitiva Nens que responen abans d’hora a la classe, interrompen les converses, sovint canvien de tema, parlen quan no oca, parlen massa ràpid i diuen el primer que els hi passa pel cap.
• Hiperactivitat / hipercinèsia: o Activitat motriu o vocal excessiva o inapropiada, innecessària i sense intencionalitat o Dificultat per regular el nivell d’activitat en funció de la tasca o Dificultats per mantenir-se assegut o inquiet de mans i peus o Presència de conductes disruptives Diagnòstic DSM-IV-TR TDAH A.1) 6 o més símptomes de desatenció, durant 6 mesos, intensitat desadaptativa i no adequada al nivell de desenvolupament a) No atenció detalls i fa errors perquè es despista b) Té dificultats per mantenir l’atenció c) Sembla que no escolti quan li parlen directament d) No segueix instruccions i no finalitza les tasques escolars e) Dificultats per organitzar tasques i activitats f) Sovint evita tasques que requereixen esforç mental sostingut, esforç cognitiu g) Perd/ s’oblida d’objectes necessaris per tasques o activitats h) Es distreu per estímuls poc rellevants, per poca cosa i) Sovint es descuidat en les activitats diàries (poc polit, brut, etc…) A.2) 6 o més símptomes de hiperactivitat-impulsivitat, 6 mesos, intensitat desadaptativa i incoherent al nivell desenvolupament HIPERACTIVITAT a) Mou en excés peus o mans o es mou a la cadira c) S’aixeca quan no toca d) Corre o salta en excés quan no toca (o inquietud adolescent) e) Dificultats per jugar o fer activitats d’ oci tranquil·lament f) Sovint “en marxa”, com si portés “motor” g) Sovint parla en excés IMPULSIVITAT g) Respon abans d’hora h) LI costa esperar torn i) Interromp i es fica converses o activitats dels altres B) Alguns símptomes d’hiperactivitat – impulsivitat o inatenció han estat presents abans dels 7 anys.
C) Algunes de les alteracions provocades pels símptomes es presenten en 2 o més ambients: escola i casa.
D) Cal que hi hagin evidències d’un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral.
E) Els símptomes no són propis d’un TGD, esquizofrènia i tampoc s’expliquen per cap altre TM.
CRITERI A1 = TDAH predomini Dèficit d’atenció CRITERI A2 = TDAH predomini Hiperactivitat i Impulsivitat CRITERI A1 + A2 = tipus combinat DIFERENCIES EN C. DIAGNÒSTICS CIE-10 (HIPERCINESIA) I DSM-IV (TDAH) CIE-10: • Es requereixen símptomes en tots els dominis: dèficit d’atenció (6/9), hiperactivitat (3/5), impulsivitat (1/4) • La presència d’ansietat o alteracions de l’estat d’ànim són criteris d’exclusió.
• Apartat especial pels trastorns de conducta.
DSM-IV: • Només es requereixen la presència de símptomes en un dels dos dominis: dèficit d’atenció (6/9), hiperactivitat/impulsivitat (6/9) Permet la presència d’alteracions comòrbidas No separa els trastorns de conducta TDAH/TD o TC/TND • • • Variacions situacionals Les dificultats són menors quan: • La situació és poc demandant (poc exigent, com el pati o esplais) • La tasca no és complicada • La situació és nova o no familiar • El reforçament o càstig és immediat • L’activitat és atractiva (no fer dibuixos sempre, per exemple) • La interacció és individual (de tu a tu) • A primera hora del dia Variacions segons el sexe La prevalença del TDAH es 3-4 vegades més freqüent en nens que en nenes La naturalesa dels símptomes és diferent depenent del sexe En les noies el trastorn es manifesta de forma diferent als nois: menys evident, menys incapacitat i pertorbador, es reconeix amb menys facilitat (Biederman, 2002).
Els nens demanen més freqüentment atenció psicològica per problemes atencionals i/o conductes hiperactives-imuplsives Els nois amb TDAH tenen més probabilitat de patir un altre tr. Del comportament pertorbador associat (Hartung et al., 2002) En les noies, més casos de tipus innatent, menys tr. De l’aprenentatge, menys problemes escoalrs i d’oci, menys risc de depressió, tr. De conducta i tr. Oposicionista (Biederman, 2002).
Aquestes diferències no s’observen en població general.
El TDAH femení té més probabilitat de bon pronòstic.
Variacions segons d’edat: Desatenció NEN: li costa complir ordres, sembla no escoltar, es distreu fàcilment.
ADOLESCENT: baixa autoestima, baixa constància en tasques acadèmiques, oblits, desorganització, semblen irresponsables, més immadurs ADULT: dificultats en la planificació o organització de les tasques diàries, errors de memòria, oblits.
Variacions segons d’edat: Hiperactivitat NEN: canvi constant d’activitat, moviment excessiu i inapropiat, sorollós.
ADOLESCENT: menys visible, sensació d’inquietud interna, conductes de risc.
ADULT: activitats que impliquen moviment, sensació d’inquietud interna.
Variacions segons d’edat: Impulsivitat NEN: Interromp, no guarda el torn, no sap esperar, es precipita, no veu el perill ADOLESCENT: problemes en les relacions socials, conductes de risc, dificultats en el control emocional ADULT: dificultats en el control emocional, dificultat en les relacions socials, canvis laborals.
Gravetat i manifestacions Gravetat del TDAH greu TDAH moderat TDAH i quan es manifesta Sempre i en Escola (classe i On apareix qualsevol lloc pati), llar excepte situacions molt estimulants (ordinador...) pronòstic: Desorganització i Evolució natural Mal agressivitat, mal desafiament rendiment escolar, superiors al propi HHSS pobres, TDAH, però pot drogues millorar a la vida adulta Quasi sempre: A vegades: TOD, Comorbilitat aprenentatge, aprenentatge, TOC/TC, altres ansietat/afecte TDAH lleu Símptomes variables: situacions sense estructura, avorrides, feines escolars a casa Acostuma a empitjorar amb l’edat fins l’adolescència, després variable Poc freqüent 1a infància (0 – 3 anys) Característiques temperamentals (difícils): • Alteracions de la regulació (emocional) – ploren, s’amoïnen, són difícils de consolar • Adaptabilitat social limitada • Interaccions del nen amb el pare/mare alterades No existeixen estudis prospectius que permetin establir precursors fiables del TDAH en aquesta edat.
Pre-escolars (3 – 6 anys) Menors intensitat i durada del joc No està atent (TV, jocs) Inquietud motriu Accidents freqüents (per aquesta manca d’atenció) Problemes associats Dificultats d’aprenentatge Conducta negativista i desafiant (al llarg del temps) Problemes d’adaptació social (no amics, van sols) Conductes agressives Problemes en el desenvolupament del llenguatge El 80% dels nens que han estat diagnosticats de TDAH en edat escolar, continuaran presentant el tr. en l’adolescència Entre el 30% i el 65% el presentaran també en l’edat adulta.
Quan es sol fer el diagnòstic? Quan els nens comencen l’escola, entre els 7-9 anys, perquè la situació és molt demandant i necessita a cada moment complir unes normes, unes tasques, una rutina. A P3, P4, P5 es pot intuir però el diagnòstic real no es fa fins als 7, aprox.
Senyals d’alerta El nen que no aprèn Contínuament està a la lluna i el seu rendiment acadèmic es veu ressentit És freqüentment castigat Adolescent que freqüentment contesta malament, pateix d’avisos i expulsions Se salta moltes normes Sovint molesta als companys de classe No el conviden a les festes d’aniversari El descriuen com a “mandrós”, “mal educat”.
Els pares se senten desbordats.
Prevalença Varia segons sexe, edat, classe social i medi urbà-rural 3-7% (DSM-IV-TR), població escolar 6-12 anys 4/1 nens/nenes (població general) 9/1 nens/nenes (població clínica, els que ja estan diagnosticats) Trastorns associats Els nens amb TDAH presenten 70% 1 tr. comòrbid 32% 2 tr. comòrbids 11% 3 o més tr. comòrbids TND (40%) TR. DE L’HUMOR (15-30%) TR. DE L’ANSIETAT (20-25%) Conseqüències del TDAH no tractat Tenim diferents nivells: • Sanitat: tenen +50% accidents en bicicleta, +33% visites d’urgència i +2-4 risc d’accident de vehicles de motor • Família: +3-5% divorci o separació dels pares, depressió dels pares, +2-4 conflictes maritals • Escola i Treball: 46% expulsions, 35%deixen estudis, menor nivell ocupacional • Societat: duplica risc consum de substàncies, inici temprà de consum, menys probabilitat d’abstinència • Treball pares: + absentisme laboral i menor productivitat Etiologia mutifactorial Factors biològics Predisposició neurobiològica (heretabilitat 80%) i factors temperamentals Factors prenatals Factors perinatals Factors postnatals Constants vitals per sora, símptomes neurològics menors (pàl·lids, poca resposta davant dels estímuls...) Factors socials Discòrdia entre els pares, baix nivell social, etc.
Etiologia: Un model explicatiu, les funcions executives Defineix el tr. causat per la manca de desenvolupament de la inhibició conductual.
Aquesta funció (lòbul frontal) i genera un dèficit en les funcions executives, la directora d’orquestra de totes les nostres funcions mentals. Això genera un dèficit en el funcionament de les FE que causa un dèficit d’autoregulació.
(Inhibició en el període de temps en que reorganitzen i adeqüem els estímuls per respondre d’una manera adequada a la societat, cultura, situació, etc.) FE (funcions executives, Barkley) Tenen una dificultat en inhibir la resposta immediata, no poden esperar. Per això, es veuen alterades la 1. Memòria de treball no verbal 2. Memòria de treball verbal 3. Autocontrol emocional 4. Planificació I totes aquestes alteracio ns junt amb la inhibició, causen dificultat s en l’autoreg ulació.
Per tant...
• Viuen el present • Dèficit en el rendiment (no en el coneixement): Problema en fer el que sé que haig de fer • Requereixen guies externes • Necessiten premis: Dèficits en motivació • Requereixen la segmentació de les tasques INTERVENCIÓ EN TDAH Avaluació: Tractament multimodal: intervenció psicològica, psicopedagògia o farmacològica.
Línies d’intervenció: ha de ser una intervenció unidisciplinària (pares, nen, escola).
SOSPITA DE TDAH • Si tenim un nen de 6 a 12 anys que veiem que té problemes de conducta, d’aprenentatge, rendiment baix, accés de moviment i impulsivitat.
• Si és més gran de 12 anys: problemes de conducta, mal moviment inadaptació social, consum de substàncies, que els informes escolars ens parlin que té dificultats d’ordre, immaduresa...
Aleshores fem una primera entrevista amb els pares, on recollim tota l’anamnesi. Fer entrevista clínica estructurada o semi estructurada enfocada a aquests trastorns. Els hi entreguem aquestes escales o qüestionaris. Entrega de qüestionaris a pares i mestres.
Demanar informes escolars de tots els cursos.
La segona visita ve el nen. Se li fa entrevista clínica. Exploració de comorbilitat.
Exploració dels aprenentatges del nen (TALEC, PROLEC, PROEC, CANALS). També li hem de passar una exploració a nivell psicològic. I, si convé, la bateria neuropsicològica (no ho podem fer nosaltres, s’ha de derivar).
TRACTAMENT MULTIMODAL La medicació...
QUÈ POT FER Disminuir el nivell d’activitat: està més temps assegut Incrementa la capacitat atencional: els treballs són més acurats; escolta durant més temps Redueix la impulsivitat QUÈ NO POT FER Ensenyar un bon comportament: eliminar hàbits Ensenyar HH com: estratègies d’estudi; HHSS Ensenyar-li a controlar les emocions: Control de la ràbia; Conviure amb la frustració Segueixen millor els rols; Poden pensar Motivar-li, fer-li que practiqui noves abans d’actuar Redueix la reactivitat emocional: disminueix l’agressivitat d’habilitats Tractament adreçat als pares • • • • • • Informació sobre TDAH Entrenament de pautes educatives Entrenament en tècniques de modificació de conducta Entrenament en tècniques de resolució de problemes Entrenament en tècniques d’autocontrol Entrenament en estratègies d’interacció – comunicació assertiva Tractament adreçat a l’escola • Conèixer les característiques pròpies del TDAH • Comprendre als alumnes amb TDAH • Conèixer les intervencions terapèutiques més eficaces pel TDAH • Saber evolució, pronòstic i les possibles complicacions • Proporcionar als mestres i a l’escola recursos i estratègies per a la intervenció educativa • Afavorir la integració i intervenció educatives dels alumnes amb TDAH • Afavorir la coordinació de la intervenció educativa entre l’escola i la família - La hiperactivitat és una moda. Ara tothom diagnostica TDAH - No és veritat que el nen amb TDAH necessita mà dura - No és cert que si no es tracta va desapareixent amb l’edat - No és cert que si un nen té TDAH ha demostrat tots els signes en totes les situacions.
- El TDAH és un trastorn del desenvolupament de l’autocontrol - Engloba problemes per mantenir l’atenció i per controlar els impulsos i el nivell d’activitat - Aquests problemes es reflecteixen en el deteriorament de la voluntat del nen o de la seva capacitat per controlar la seva conducta al llarg del temps i mantenir en la seva ment les fites i conseqüències futures CONCLUSIONS • • • • • • • El TDAH és un trastorn neurobiològic de caràcter hereditari És un trastorn molt prevalent i crònic El diagnòstic i tractament precoç evita al nen “perdre el tren” de l’aprenentatge intel·lectual, social, familiar i personal Tractament òptim: multimodal o Farmacoteràpia: símptomes biològics (atenció, impulsivitat, hiperactivitat, agressivitat) o Intervenció psicopedagògica: fomentar conducta prosocial Importància de la coordinació de professionals Els individus amb TDAH saben que fer però no fan sempre el que saben degut a la seva inhabilitat a parar i pensar abans de respondre, independentment del lloc i la tasca.
Qualitats i punts forts.
o Energia o Creativitat o Intuïció o Entusiasme ...