Tema 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Administrativo I
Profesor M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: Les fonts del dret marta.franch@uab.cat Un OJ és una institució que dirigeix i organitza una societat mitjançant regles jurídiques. El d.
Administratiu és un OJ, perquè dirigeix i organitza jurídicament a l'organització pública. És un dret intern, però també té una influència directa al d. Europeu i també als principis internacionals, que es van creant sobre el d. Administratiu.
L'OJ administratiu deriva de les previsions que fa la CE i que fan les lleis que desenvolupen la CE.
L'OJ administratiu té tant normes estatals com lleis i normes de caràcter autonòmic, com normativa local (ajuntament, diputacions:també existeix una interacció entre l'ordenament estatal i l'ordenament Local, perquè malgrat q la CE estableix autonomia per la gestió dels seus interessos, l'estat determina sobre quines matèries tenen potestat per fer normes jurídiques. Sovint no es dóna els principis de jerarquia normativa. El principi que es dóna el principi de competència, el principi d'autonomia, principi de subsidiarietat, princ. De desplaçament de la norma, etc), normativa municipal o provincial, i altres organismes que tenen potestat reglamentària. Tot està relacionat, perquè molta part del dret administratiu està destinat o reservat a la competència estatal. L'art. 149.1.18 CE estableix que l'estat té la competència ... per l'establiment de les bases sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procedimen administratiu comú. Té competència sobre expropiació forçosa, sector o matèries de caràcter econòmic, etc.
Característiques formals del OJ administratiu:  Hi ha un predomini de les normes escrites i gran proliferació de les normes escrites. És a dir, el d. Administratiu és fonamentalment un OJ escrit, no podem codificar-ho -> Perquè es respecta el p. De legalitat. Les normes del d. Administratiu varien moltíssim, perquè el procediment és molt més fàcil, pot durar 3 mesos com a molt.
 Varietat dels tipus que existeixen dintre de l'OJ.
 En primer lloc existeixen normes generals i abstractes, que afectan al conjunt de persones;  existeixen lleis singulars, són lleis que només s'apliquen a una o a vàries persones, per un fet aïllat i no comunicables, és a dir, que no es pot estendre;  existeixen lleis mesura: el seu objecte és una situació específica;  Existeixen com a contingut d'aquestes normes, normes que imposen obligacions ambdues parts. Per ex: llei d'expropiació: marca quin és el dret i les obligacions que té l'administració pública i al mateix temps aquelles obligacions de l'altra part.
 Existeixen lleis que serveixen per fixar el seu contingut, no tenen caràcter jurídic, són lleis que programen i que tenen un objectiu final, però no imposen cap dret i obligació concreta. Ex: lleis que parlen del foment i utilització de les llengües a l'administració pública.
 Existeixen lleis manifest: són lleis en les quals, el seu contingut tampoc hi ha dret ni obligacions, sinó que el que determina es una declaració de voluntat de l'administració.
Ex: foment d'educació de la cultura de la pau.
 Existeixen normes que en el seu contingut és de caràcter tècnica, és a dir, que les previsions normatives que es fan, regulen aspectes econòmics, matemàtics.
 Normes que tracten de l'estructura administrativa: es dedica fonamentalment a tractar com s'organitza una administració pública, ex: cada ajuntament fa un reglament que diu com s'organitza.
 Normes que el seu contingut ens explica quin és el procediment per dictar una norma, etc.
 Normes d'autoregulació: normes que s'han donat els propis grups econòmics o socials, que l'administració els hi acaba de donar forma i els acaba convertint en normes. Ex: tema de regulacions de qualitat, ISO's, Etc.
PRINCIPIS GENERALS DEL DRET (PGD) Davant de la diversitat de normes, és important conèixer els principis generals, tant per la teoria com per la pràctica. Els PGD són aquelles normes o principis que es dedueixen del propi ordenament jurídic. No hi ha una categoria homogènia, si no que són de molts tipus. Ex: estructura normativa, principi de jerarquia i principi de legalitat.
També és una categoria oberta, perquè hi ha PGD que neixen de la jurisprudència, i també que van naixent dels tractats europeus o també de la pròpia evolució. Prohibició d'arbitrarietat administrativa (CE).
Funcions d'aquests principis:  Funció directiva: totes les normes noves que es crean, estan condicionades per els PG.
 F. interpretativa: qualsevol norma administrativa que interpretem, l'hem d'entendre sempre d'acord amb els PGD administratiu. Per tant adaptant-la, en el moment social econòmic que es troben.
 F. integradora: és a dir, omplen tots el buits normatius que hi puguin haver dintre del d. Administratiu, tant per l'administració que interpreta la norma com pel jutge, quan està en un procediment d'un recurs i han de veure com s'aplica la norma.
 F. constructiva: els PGD són l'estructura sobre la que es basa l'OJ administratiu.
PGD: (Els principis generals són l'estructura del dret administratiu.)  Principi de legalitat.
 Principi. Art. 9.3CE: diu que l'actuació administrativa no pot ser arbitrària: no tracta igual als ciutadans. Encara que no la trobem en el reglament del d. Administratiu.
 Principi d'igualtat: art. 9.2 CE: igualtat davant la llei, però hem d'entendre que hi ha igualtat davant les normes. Les normes no poden preveure desigualtat. L'actuació de l'administració en l'aplicació de les normes ha de ser igual.
 Principi de seguretat jurídica: art. 9.3CE suposa certesa, legalitat, jerarquia, publicitat de les normes i retroactivitat de la norma no favorable, etc. Per tant aquesta seguretat jurídica té una sèrie de subprincipis: o No existeix norma si no està publicada.
o La norma no obliga a ningú si no està publicada.
 La irretroactivitat de normes no favorables. Té diferents graus: o Irretroactivitat absoluta.
o Irretroactivitat relativa: una possibilitat és canviar la norma, i que aquesta norma que és desfavorable, només afecti a situacions que han començat però no han acabat. Que estan en tràmit.
o Retroactivitat de normes desfavorables des de que es publica la norma en endavant.
 Principi de bona fe: la llei de procediment administratiu l'estableix en el ca. En les relacions entre l'administració i el ciutadà se'ls hi pressuposa que hi ha una actuació de bona fe, amb una diferència del que estableix el CC del codi civil, es presumeix més bona fe per a l'administració, que pels administrats.
 Principi de confiança legítima: principi relativament nou dintre del d. Administratiu, sobre el costum en el dret administratiu. Suposa que quan l'administració actua de forma reiterada d'una determinada manera en aplicació d'una norma, el ciutadà, té dret de què l'administració continuarà actuant d'aquella manera. L'administració pot canviar, però ho ha de comunicar.
 Principi del interès públic: l'objectiu de l'administració té com a finalitat el interès públic.
No hi ha actuació si no hi ha interès públic. És difícil demostrar que l'administració no actua segons aquest principi, si es demostra, queda nul·la l'actuació. Té límits, es pot buscar dintre d'un ventall de solucions la més adequada.
Es demostra en el procediment administratiu, el que demostrarem es que allò que estem prenent com a decisió és el millor per el interès públic.
13/10/2014  Principi de proporcionalitat: aspectes/continguts o Afecta a les normes i a l'actuació administrativa: és que les normes i l'actuació administrativa ha de ser proporcional a la finalitat que es vol aconseguir. Han de ser lo menys limitatives possibles.
 Potestat sancionadora de l'administració, aquesta potestat: o hi ha una proporcionalitat qualitativa (entre la infracció i la sanció administrativa ha d'haver una relació, han d'estar qualitativament relacionats); i o Hi ha una proporcionalitat quantitativa (la quantificació de la sanció ha d'estar relacionada amb uns paràmetres). Com es determina? Amb la reiteració  Coneixement de que estàs realitzant una infracció.
 La repercussió de la teva infracció.
 Principi d' eficàcia: principi que es recull a la CE com un element/forma de l'actuació administrativa. Repercussions/aplicacions/aspectes: En l'organització administrativa, és a dir, que l'administració s'ha de organitzar de manera eficaç, de manera que respongui als ciutadans de manera àgil. Procediments que fa l'administració. (llei 30/92) han de complir: o El temps al procediment: intentar no allargar els procediments innecessàriament.
o No repetir tràmits.
o Tramitar tots els tràmits que es puguin fer de forma simultània.
 Principi de la responsabilitat administrativa. La CE diu que regularà la responsabilitat de l'estat en la responsabilitat de l'administració. Pot ser objecte o pot ser de l'empleat públic. Quan la responsabilitat és de l'administració ha d'indemnitzar quan provoca un dany. La responsabilitat sempre és de l'administració, els funcionaris no tenen responsabilitat directa. Una vegada l'administració ha pagat, es pot dirigir a aquest empleat públic que ha actuat amb diligència greu, li pot demanar responsabilitat per la seva mala gestió.
 Principi de la publicitat: és molt important en alguns sectors del DA (dret administratiu) per exemple en matèria de subvencions, contractació administrativa, etc.
o Normes: les normes no tenen eficàcia jurídica si no estan publicades.
o Procediment administratiu i amb les resolucions administratives: les lleis obliguen a l'administració a publicar determinades fases del procediment i a publicar determinades resolucions administratives.
 Principi d'objectivitat: quan actua ha de ser objectiva. No poden afavorir amb caràcter individual. Les lleis posen en marxa alguns mecanismes per a que l'actuació sigui sota aquest principi: extensió recusació: la llei 30/92 determina que en un procediment administratiu que hi hagi cap mena de afavoriment, per tal de fer-la objectiva s'ha d'estendre, si no s'estén es pot recusar.
 Principi de transparència COSTUM Importància molt limitada, perquè és Dret Administratiu.
Característiques:  No és una font del dret en DAP (d. Administratiu públic). El costum pot ser invocat per la norma/llei. (la pròpia llei ho diu) Es pot dir que en aquells supòsits concrets el que s'aplica és el costum.
 Antecedent administratiu: és que l'administració en la interpretació i aplicació de la norma actua d'una forma determinada, de forma reiterada i constant. Això crea al ciutadà una expectativa, i per tant un antecedent administratiu. L'administració sí que pot canviar l'antecedent que ha creat el DA. No existeix el costum però sí l'antecedent.
L'antecedent administratiu mai es crea quan infringeixes l'OJ.
JURISPRUDÈNCIA Hi ha dos tipus de jurisprudències que ens afecten:  Constitucional: perquè anul·la reglaments i actuacions administratives. Recursos d’emparaments: afecta a drets fonamentals; quan es dicta sentència de recurs d'emparament el TC anul·la la decisió de l'administració (perquè no l'han donat el dret a recórrer per exemple).
 Administrativa: hi ha una pluralitat de jurisprudències contencioses administratives, concretament 17 i a vegades sobre el mateix tema (el tribunal Superior diu una cosa i els altres una diferent). Hi ha un recurs de cassació especial davant del TSuprem per intentar que la sentència individual s'adeqüi a la jurisprudència contenciosa administrativa.
 Laboral  Mercantil És una font secundària del dret. Cada jutge pot dir el contrari del que ha dit un altre jutge, no hi ha línia jurisprudencial, sinó que és individual. Es crea quan les sentències del màxim òrgan competent va repetint, establint una determinada interpretació en l'aplicació del dret, no hi ha un número determinat. Les sentències citen altres sentències, aquí s'està creant jurisprudència. I es creen alguns problemes a la jurisprudència del contenciós-administratiu:  Qui crea la jurisprudència del contenciós administratiu? La crea el màxim òrgan judicial competent, en molts casos el màxim òrgan judicial competent és el TSJC en temes locals, autonòmics, etc. Recurs de cassació d'unificació, sentència contrària a la linia jurisprudencial.
 L'AP (administració pública) està sotmesa a la jurisdicció contenciosa-administrativa, però també està controlada per altres jurisdiccions (penal, civil, etc).
 La jurisprudència té una importància fonamental, el DA és un dret que es va crear amb les sentències.
 Influència la juris. Comunitària, el d. Europeu, i la jurisp. Del Trib. Europeu, tenen una relació molt directa de la interpretació en les directives, reglaments,etc.
 Consideració general per a tota la jurisprudència: la reforma que ha fet el pp (govern), ha portat que a vegades una decisió judicial no es pugui impugnar per raó de la quantia d'un procés. Molts assumptes només tenen una SOLA instància. El jutge por dir el que vol i no tens possibilitat d'impugnar. Per tant en la situació actual podem trobar sentències contràries al OJ i que són inimpugnables. Això va en contra al dret de la tutela judicial efectiva.
 La jurisprudència també es crea amb altres organismes internacionals, per ex. El Tribunal de l’Haia de drets humans, aquests drets afecten directament a la norma i influeix a la jurisprudència.
 La jurisp. Del contenciós administratiu és diferent als altres òrgans judicials, perquè l'administració, quan dicta una resolució, aquesta es com una sentència, és a dir, quan dicta una resolució, aquesta resolució es presumeix vàlida, és eficaç, executiva i executable. Aquestes característiques són les mateixes de les que té una sentència. A vegades el que fa el jutge o tribunal, com que ja no es pot arreglar, s'utilitza una indemnització. A vegades la sentencia el que diu és que s'ha de tornar a començar el procés. Les sentències són sobre fets que ja s'han executat i li diuen a l'AP com ha d'actuar.
 La jurisprudència va creant sentències, el problema més important és el tema de la execució de la sentència. Quan arriba a la sentència final que ja no es pot recórrer, la sentència té una execució que s'ha de complir. Si es contrària a l'administració, l'administració intenta no executar la sentència. COM? Intenta pactar amb el ciutadà com afrontar-ho per tal de no executar aquesta sentència (caràcter pràctic). Moltes vegades aquestes sentències són inexecutables.
DOCTRINA Investigació, interpretació, estudi dels professors del DA, que va creant un cert gruix d'interpretació de les normes, d'aplicació, etc.
Quin valor té? Té un valor a la jurisprudència, perquè els tribunals apliquen la doctrina quan apliquen les normes. També s'incorpora en la interpretació i en la creació de les normes. Per tant acaba entrat a les fonts del dret.
REGLAMENT Són normes que provenen de l'Administració, perquè té potestat reglamentària, (ho diu la CE).
Quan parlem de reglament, ens referim a la norma que vé de l'administració pública.
Característiques de la potestat reglamentària:  El reglament Sempre està per sota de la llei, la seva relació amb la llei sempre és d'inferioritat. (Relació de jerarquia).
 El nom del reglament molt ampli perquè la norma normalment agafa el nom de l'òrgan del que prové.
 No tots els que agafen aquests noms són reglaments. Per a que sigui una norma ha d'estar articulat.
Diferències entre reglament i llei:  Entre aquestes dos normes hi ha una relació de jerarquia, de tal manera que un reglament que sigui contrari a la llei, és nul.
 Origen de les dos potestats; potestat legislativa: Parlament. Potestat reglamentària: l'administració  Potestat legislativa ve atribuïda a la CE i als Estatuts d'autonomia i pel parlament. I en canvi la potestat reglamentària està atribuida per la llei de forma genèrica a la CE i de forma indirecta a les CCAA, però fonamentalment la potestat reglamentària ve atribuïda per les lleis.
 Potestat legislativa no tenen límits material, poden tractar qualsevol matèria. Potestat reglamentària només actua quan ho diu la llei.
 Relació de la llei i reglament: com? El reglament pot tenir 3 tipus de relació amb la llei:  Pot ser reglament executiu, quan desenvolupa la llei.
 Pot ser reglament independents, quan no desenvolupa la llei, però no són contraris a la llei.
 Pot ser reglament contraris a les lleis, existeixen en situacions d'excepcionalitat.
Diferència entre reglament i actes administratius: examen  Reglament: regula sancions. Acte administratiu: la meva sanció.
 Regl: norma jurídica, és a dir, que innova l'OJ, el canvia. Acte administratiu: no forma part de l'OJ, és l'aplicació de la norma a un supòsit concret, afecta a una persona o a un grup de persones.
 Regl: quan són contraris a l'OJ, són nuls. Actes administratius que són contraris a l'OJ són nuls o anulables.
 Procediment: normes que regules com es fa un reglament són diferents a les que elabora un acte administratiu. Per tant hi ha dos procediments. Segon el procediment sabrem si es un acte o un procediment.
 Reglament perquè sigui eficaç cal que sigui publicat. En canvi l'acte administratiu no necessita publicació, necessita notificació. Els efectes dels actes administratiu són immediats a la notificació.
 El reglament són derogables en qualsevol moment, és a dir, la llibertat de l'AP a dir: CANVIO. En canvi els actes administratius quan són favorables al ciutadà són difícilment revocables.
 Normalment els reglaments van dirigits al conjunt dels ciutadans. Mentre que els actes administratius són singulars, és a dir, van dirigits a un individu. Té excepcions.
 El reglament només es pot recórrer(impugnar) en via contenciosa-administrativa. (ex: recurs contra la universitat  anirem contra la via, no contra la universitat), En canvi l'acte administratiu pot recórrer davant de la pròpia administració amb els recursos administratius.
...