Tema 5. PERÍODE EMBRIONARI: TERCERA SETMANA: GASTRULACIÓ (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Canvis Biològics durant el Cicle Vital: Implicacions per a la Logopèdia
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 5. PERÍODE EMBRIONARI: TERCERA SETMANA: GASTRULACIÓ

Vista previa del texto

Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez PERÍODE EMBRIONARI: TERCERA SETMANA: GASTRULACIÓ Inici de la gastrulació: Aparicio de la línia primitiva: Cap al dia 14 apareix una línia a nivell del pol caudal de l’epiblast: la línia primitiva.
Mecanismes de la gastrulació: Tall transversal de l‘embrió   L’àcid hialurònic, produït per l’epiblast,, per a la seva estructura, facilita la migració cel·lular.
Una altre molècula clau per a la migració cel·lular és la fibronectina de la membrana basal de l’epiblast.
1.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Procés de “deslaminació” en el que es separa de l’epiteli de l’epiblast, esdevenint una cèl·lula mesenquimàtica. Les cèl·lules que migren adopten una forma “en ampolla” quan penetren en profunditat.
Una de les propietats de les cèl·lules mesenquimàtiques és la capacitat de migrar.
Lloc per on les cèl·lules van posant-se cap en dins per crear una nova capa.
Aquí canvien la seva forma de comportar-se.
La nova l'anomenarem mesoderma.
capa Transicions epiteli-mesènquima (TEM)/ transicions mesènquima-epiteli (TME) En les TEM, les cèl·lules epitelials perden la polaritat, les unions intercel·lulars i la unió a la membrana basal . D’aquesta manera les cèl·lules epitelials passen a comportar-se com a mesenquimals (relació cèl·lula-matriu extracel·lular) Les TME són el procés invers: conversió de mesènquima en epiteli.
2.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Conseqüències de la gastrulació :   Per la gastrulació es forma una capa nova: el mesoderma embrionari (embrió trilaminar) A més les cèl·lules que migren per la gastrulació desplacen, si més no parcialment, a les cèl·lules del hipoblast. Les cèl·lules hipoblàstiques desplaçades passen a formar part de l’endoderma extraembrionari (parets del sac vitel·lí).
Epiblast quan totes les cèl·lules ja hagi arribat al seu destí, passàrem d'anomenar epiblast a ectoderma.
Gastrulació: Migració cel·lular del mesoderma.
Les cèl·lules de l’hipoblast són empeses lateralment per les cèl·lules de l’endoderma.
3.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Les tres capes germinals (Ectoderma, mesoderma i endoderma): Robert Remak Derivats de les diferents fulles embrionàries: Fora formarà l’epidermis Ectoderma Mesoderma Endoderma Epidermis. Sistema nerviós central Cresta Neural derivats molt diversos (melanòcits, sistema simpàtic, cèl·lules d’Schwann ..........) Aparell genitourinari Aparell locomotor Sang Sistema cardiovascular Teixit conjuntiu de suport a derivats ectodèrmics i endodèrmics Epiteli i glàndules de: aparell digestiu i aparell respiratori 4.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Poblacions cellers derivades de la gastrulació: Mapes de destí: El destí cel·lular està definit per: el punt per on migren (node primitiu o línia primitiva), el moment en que migren i el seu origen a la superfície del epiblast.
Gestrulació: membrana bucofaringea i cloacal: A nivell de les membranes bucofaríngea i cloacal, ectoderma i endoderma estan íntimament units i no hi ha mesoderma entre ells.
Embrió després de la gastrulació: 5.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Migració cel·lular del mesoderma: “Transparentant” el epiblast veiem les poblacions cel·lulars que migren per sota Cap al dia 18 la línia primitiva comença a retrocedir emportant-se cap endarrere el notocordi (com una estela al mar) i afavorint la formació i organització del mesoderma paraxial.
Origen de gàmetes Migració per la línia mitjana (Notocordi i placa precordal): El notocordi realitza una inducció sobre el ectoderma suprajacent que és responsable de la diferenciació neural de la zona induïda.
La placa precordal emet senyals moleculars que estimulen la formació del prosencèfal.
El notocordi actua mitjançant inducció: 1.
2.
Estimulant la conversió de ectoderma en neuroectoderma Placa del terra del sistema nerviós inicial 6.
les Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez 3.
4.
Transformant cèl·lules dels somites en cossos vertebrals Estimulant les primeres fases del pàncrees dorsal.
Neurulació primària: El neuroectoderma passa per una sèrie de fases (placa, solc, canal) fins que arriba a la fase final de tub.
Mesoderma paraxial: formació dels semitòmars: Després de la gastrulació, el mesoderma paraxial té un patró continu, no segmentat: mesoderma paraxial no segmentat (mesoderma presomític MPS) En realitat existeix una organització segmentària del mesoderma paraxial en estructures de configuració espiral del anomenades somitòmers que posteriorment es compacten i formen els somites.
7.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Diferenciació dels somites: Somita (3ª setmana) Les estructures nodulars adquireixen característiques epitelials i s'organitzen al voltant d’una cavitat (somitocel), formant els SOMITES. El primer somita és forma aproximadament el dia 20 post-fecundació, per darrera del setè parell de somitòmers. La resta es formen en una onada craniocaudal.
Els 7 primers parells de somitòmers (pre-òtics) que estan en relació amb l’encèfal en formació (Head mesoderm) no es condensen mai.
Es formen 4 somites occipitals, 8 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 8-10 coccigis.
Mesoderma paraxial: divisió dels somites: Somita Les cèl·lules ventrolaterals del somita formen l’escleròtom (ECT) es tornen mesenquimatoses i es disposen al voltant del tub neural i el notocordi. Forma les vèrtebres i les costelles.
La resta del somita forma el dermomiòtom (DMMT).
El dermomiòtom experimenta un procés de diferenciació: Les cèl·lules precursores dels músculs (miòtom MT ) migren ventralment a les cèl·lules precursores de la dermis (dermàtom DT) El MT forma músculs i el DT forma dermis.
Plegament embrionari: Comença cap a la 4ª setmana, estadi 6-12.
8.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Primordis d’extremitats: Arcs faringis (branquials) Estadi 13. Dia 28 Estadi 13. Dia 28 Final del període embrionari: Estadi 23 9.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Període fetal: Compren el període que va des del començament de la 9ena setmana de gestació fins al naixement.
En el període fetal entren en funcionament els diferents aparells i sistemes orgànics fent possible que la transició senzilla a la vida independent.
Gametogènesi: Gametogènesi: La gametogènesi és el procés de formació de gàmetes (n) a partir de cèl·lules germinals primordials (2n). En el sexe femení s’anomena oogènesi i en el sexe masculí s’anomena espermatogènesi.
La gametogènesi es divideix en quatre fases: 1.
2.
3.
4.
Origen i migració de les cèl·lules germinals primordials Augment del nombre de cèl·lules germinals primordials per mitosi Reducció del nombre de cromosomes mitjançant meiosi Maduració estructural i funcional de oòcits i espermatozoides.
10.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Origen i migració de les cèl·lules germinals primordials: El sac vitel·lí experimenta un procés de plegament, dins del context del plegament embrionari, que forma els diferents nivells de l’intestí primitiu (anterior, mig i posterior, al llarg de l’embrió). Això fa que la paret del sac vitel·li formi posteriorment part dels diferents nivells de l’intestí. Així, les CGP passen a trobar-se a la paret de l’intestí posterior.
Les CGP migren amb moviments ameboides per l’epiteli de l’intestí posterior, el mesenteri posterior, per la regió retro-celòmica fins als primordis gonadals, a la regió del mesoderma intermedi. Durant el procés de migració les cèl·lules es multipliquen per mitosis (aproximadament x 40).
El destí de la migració de les CGP són les gònades indiferenciades (encara no s’han diferenciat com a ovaris o testicles) a on es dipositaran en els cordons sexuals primitius durant la sisena setmana de desenvolupament.
Els cordons sexuals primitius deriven de l’epiteli celòmic de superfície que s'engrosseix i envaeix el mesènquima (mesoderma intermedi) subjacent.
11.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Derivats de cordons sexuals i CGP en testicles i ovaris: Els cordons sexuals primitius formaran les cèl·lules fol·liculars en l’ovari i les cèl·lules sustentaculars de Sertoli en el testicle. Les cèl·lules de Sertoli envolten als espermatogonis i els aïllen de la resta del cos per evitar una resposta immunitària.
Espermatogonis: proliferació miòtica i diferenciació: Els espermatogonis foscos Ad només es divideixen quan hi ha una reducció dràstica de espermatogonis, i a més es creu que aquestes representen les cèl·lules mare del sistema i que la seva divisió mitòtica produeix més cèl·lules de tipus Ad y algunes de tipus Ap.
Els espermatogonis pàl·lids Ap, donen lloc a més espermatogonis del mateix tipus o a espermatogonis de tipus B.
Els espermatogonis de tipus B es divideixen per mitosis produint més cèl·lules de seu tipus; aquestes cèl·lules, maduraran per grups d’uns 100. Quan , dupliquen el DNA, esdevenen espermatòcits primaris i entren a la primera divisió meiòtica convertint-se finalment n espermatozoides.
12.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Fase miòtica de la espermatogènesis: Maduració estructural i funcional dels espermatozoides: Espermatogènesi: Espermatogènesi: La espermàtida, sortida de la meiosi II experimenta alguns canvis estructurals: 1. Formació de l’acrosoma (que deriva de l’aparell de Golgi) 2. Condensació del nucli (per la substitució d’histones per protamines, amb una major capacitat de condensació) 3. Formació del coll, la peça intermèdia i la cua de l’espermatozoide.
4. Despreniment del citoplasma en forma de cossos residuals que són fagocitats per les cèl·lules de Sertoli.
13.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la Logopèdia Laura Núñez Després del procés d’espermatogènesi, els EMZ, sense mobilitat, són impulsats cap al cap de l’epidídim. El recorregut dins de l’epidídim dura 10 dies, i quan arriben a la cua de l’epidídim ja han adquirit la mobilitat. Aquest procés es basa en el dipòsit d’una capa de glicoproteïnes sobre la membrana del cap dels espermatozoides.
Proliferació mitòtica i meiosi de la oogènesi: 14.
...

Comprar Previsualizar