Tema 2.1. Tejido adiposo / cartilaginoso (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 26
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes y complementado con bibliografía.

Vista previa del texto

HISTOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEIXIT ADIPÓS:  Tipus de teixit connectiu.
 Es diu adipós perquè en ell predominen els adipòcits, però és un teixit conjuntiu.
 La seva funció principal és emmagatzemar substàncies com lípids, etc.
 Està constituït per un sol tipus cel·lular  adipòcits.
 Funcions: - Aïllant tèrmic.
- Reserva energètica - Protecció.
- Resistència mecànica.
- Generació de calor.
- Sintetitza leptina (hormona que regula la capacitat d’ingesta) interactua amb el SNC.
- També sintetitza altres hormones.
 Els adipòcits són molt sensibles a canvis hormonals o nerviosos.
 Aquest teixit es classifica segons la distribució, col·laboració, vesicularització i activitat metabòlica:  - T.A unilocular o blanc (greix blanc) - T.A multilocular o bru (greix bru) Teixit adipós unilocular: En fresc presenta una coloració blanca-groguenca (si és groguenca indica que l’individu ha consumit ca-  rotens).
 És un teixit pobre en vasos sanguinis.
 Teixit molt sensible a nutrients, hormones, etc  Localització:  En lactants i nens petits  tenen una capa al voltant de tot el cos, que quan el nen creix i adquireix la pubertat el teixit es remodela i es reorganitza.
 La redistribució del teixit dura anys i depèn de la acumulació en funció d’una càrrega hormonal determinada.
 En adults  representa un caràcter sexual secundari  Homes: Poma /Dones: Pera.
 Els adipòcits: són gegants, presenten un diàmetre de 120 µm. Són esfèrics quan estan aïllats però si s’agrupen adopten formes polièdriques, ja que es deformen mútuament.
 Quan són madurs la major part del volum (99,5%) de la cèl·lula l’ocupa una gran gota lipídica que no es troba delimitada per una membrana plasmàtica.
 Entre la gota i la resta del citoplasma hi ha els filaments de VIMENTINA (part del citoesquelet cel·lular) que és el que delimita la gota.
 El nucli és de morfologia aplanada i clarament excèntric.
 El citoplasma:  Queda empès per la gran gota cap a la membrana de la cèl·lula.
 Té un AG i un RER poc desenvolupat.
 Poques mitocòndries.
 Hi ha pocs ribosomes i es troben lliures pel citoplasma.
 Al costat del RELL hi ha petites gotes lipídiques al costat de la gran del costat, ja que s’acaben fusionant.
 Citoplasma acidòfil, per els ribosomes.
 Aquest teixit ens permet crear altres teixits.
 Són cèl·lules tan especialitzades que no es divideix, per tant per a originar-se han de diferenciar-se a partir de cels. mesenquimàtiques.
 Té tota la maquinaria suficient com per elaborar la làmina basal (que envolta tota la cèl·lula però no descansa sobre de ella), amb la presencia de col·lagen tipus IV.
 També es capaç de crear fibres reticulars amb col·lagen tipus I i III.
 Entre un adipòcit i un altres hi ha teixit conjuntiu, enriquit en vasos sanguinis i limfàtics  Aquest teixit conjuntiu també contindrà axons (terminals nervioses).
 Aquestes cels. També estan envoltades de làmina basal i fibres reticulars.
 La memb. plasmàtica presenta invaginacions.
22 Els adipòcits s’alimenten per difusió a partir de la sang. Els greixos ingerits es degraden en el duodè que  és on es troba la LIPASA pancreàtica que trenca els triglicèrids en àcids grassos i glicerol durant el procés de la lipòlisi.
 El procés comença en les cels. epitelials intestinals que capten els à.grassos i el glicerol i els transforma en triglicèrids.
 Aquest compost es distribueix pels vasos limfàtics, a través de la membrana basolateral, on la limfa transporta els triglicèrids en forma de quilomicrons, per a que sigui soluble en aigua.
 De la limfa passa als vasos sanguinis en les venes del tòrax.
 A la sang les glicoproteïnes transporten els glúcids fins als capitals on hi ha les cels. endotelials.
Aquestes per la seva cara apical (en contacte amb la sang) amb l’enzim lipoproteïna lipasa que degrada es quilomicrons a à.grassos i glicerol que són les subunitat que arriben als adipòcits.
  Un cop allà es tornen a forma els triglicèrids i aquests són acumulats com a reserva.
Teixit adipós multilocuar:  En el citoplasma dels adipòcits hi ha vàries gotes lipídiques de diferents mides.
 Localització: - Molt desenvolupat en fetus i nounats, que com que no tremolen així mantenen la calor. Es troba a la nuca, a les aixelles, a l’escàpula i als vasos sanguinis.
- Escàs en adults  en el desenvolupament canvia a unilocular, malgrat això persisteix al voltant dels ronyons, arteria aorta, coll, etc.
 És molt freqüent en els animals que hivernen, ja que s’utilitza per a la producció de calor.
 La generació de calor és degut a la incapacitat per realitzar la fosforil·lació oxidativa, causada per la falta de l’enzim ATPsintasa, ja que aquest teixit conté l’enzim citocrom-oxidasa (calorbru).
 La seva coloració bruna es deu a: - La gran vascularització del teixit conjuntiu.
- Als citocroms presents en les abundants mitocòndries de les cèl·lules del teixit.
 Adipòcits:  Tenen un citoplasma relativament abundant.
 Té morfologia esfèrica.
 El citoplasma es localitza en posició una mica excèntrica.
 L’AG i el RER és petit.
23  Hi ha un poc desenvolupat REL envoltat per les gotes lipídiques.
 Conté nombrosos terminals nerviosos entre les cèl·lules  donen facilitat per produir calor.
 També conté una gota lipídica gran envoltada per filaments de VIMENTINA.
 Histogènesi del teixit adipós: 1. Línea multilocular: - Cel. mesenquimàtiques  adipoblast  (proliferació i diferenciació)  preadipòcits (no proliferen)  (diferenciació)  adipòcit immadur multilocular (alguns es queden aqui, però pocs)  adipòcits madurs uniloculars.
2. Línea unilocular: - Cel. mesenquimàtica  adipoblasts  (proliferació i diferenciació)  preadipòcits (no prolifera)  (diferenciació)  adipòcit immadur (morfològicament multilocular amb varis gotes lipídiques)  (diferenciació)  adipòcit madur unilocular. (1 sola gota).
TEIXIT CARTILAGINÓS:  És un tipus de teixit especialitzat del connectiu.
 Constitució:  1 tipus de cèl·lules (condròcits) que elaboren i mantenen la matriu.
 Abundant matriu extracel·lular.
 El cartílag és “dur i alhora flexible”, degut a una matriu “viscosa i elástica”.
 No té vasos sanguinis ni limfàtics.
 Tampoc té terminals nerviosos.
 Té un elevat coeficient de creixement (permet el creixement de l’individu).
 Està envoltat per una capa de teixit conjuntiu dur anomenat pericondri. Tot i que el cartílag articular no presenta pericondri.
Funcions dels pericondri:  - Té capacitat condrogènica (hi ha cels. Mesenquimàtiques), responsables de la nutrició dels cartílag (aporta nutrients, missatgers químics, oxigen i retira els productes residuals formats com a conseqüència del metabolisme cèl·lula).
24  Classificació segons la quantitat de matriu i l’abundància relativa de fibres: 1. Cartílag hialí: matriu basòfila, amb col·lagen tipus (II, IX i XI), té pericondri (menys l’articular). Tot i tenir aquests tipus de col·lagen hi predomina les fibles del tipus II.
2. Cartílag elàstic: matriu basòfila, amb col·lagen del tipus (II, IX i XI), té pericondri i fibres elàstiques també de col·lagen.
3. Cartílag fibrós: matriu acidòfila, col·lagen tipus (I, II), no té pericondri, només fibres col·làgenes.
25 ...