Conferència 7: Assoliment (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2016 (Actualizado: 09/04/2016)
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 “Tendència, relativament estable, a assolir l’èxit en aquelles activitats que impliquin la avaluació de la execució d’una persona en relació amb criteris socials externs (normes d’excel·lència)”.
Per què assumir riscos? Per què esforçar-se?  És només és la cerca d’estimulació? L’exploració?  no és l’únic, hi ha elements de desafiament, de superació d’estàndards Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7.
personals. Està relacionat amb el reforç social Sanz, T. (2016).
( evidencia: es penjen les fotos dels assoliments aconseguits a les xarxes socials).
Una elevada motivació d’assoliment augmenta la persistència front les adversitats.
Els models d’assoliment influeixen decisivament en els processos socials.
La societat crea models d’assoliment i els dota de poder referencial. L’exposició sistemàtica de persones que han aconseguit assoliments influeix en les nostres conductes Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
d’assoliment, sobretot en àmbits de la vida quotidians. Ex: treballador del mes, matricula d’honor, cultivar la síndria més gran, etc.
La reacció a imatges com aquesta mostren el rol en el motiu d’assoliment de: Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7.
Sanz, T. (2016).
 L’esforç orientat a les metes altament valorades.
 Les atribucions casuals (interpretació que fem nosaltres de quines són les causes que han portar a fer aquest assoliment.)  esforç personal.
 La resposta afectiva a les imatges d’assoliment.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 IMPLICA:   Posar a prova la capacitat personal.
Establir metes.
   Avaluar resultats com èxit o fracàs.
Assumir riscos.
Reacció afectiva a l’èxit / fracàs.
SUPOSA: AUTORS:       Superació d’una tasca.
Superació d’un mateix.
Superació de la resta.
Murray.
MACcLELLAND.
Atkinson.
Logro = Assoliment = Achievement.
El motiu d’assoliment és bastant estructural i estable, tot i que es pot modificar (amb pautes educatives i intervenció psicològica)  s’expressa en la majoria de conductes.
Està relacionada amb el grup de referència: la persona triarà metes valorades pel seu grup de referència.
1.2.- AVALUACIÓ DE LA MOTIVACIÓ D’ASSOLIMENT: TEST D’APERCEPCIÓ TEMÀTICA (TAT):     Test projectiu creat per Murray.
Avaluació d’afiliació, assoliment i poder.
Avaluació de les motivacions en la imaginació. El comportament depèn de moltes variables: capacitat, recursos, etc. Els relats només depenen de la fantasia  es poden analitzar per deduir les seves motivacions.
Utilitzat en la investigació social d’assoliment (segle XX)  actualment en desús, ara s’utilitzen qüestionaris sotmesos a validació psicomètrica.
Es mostren imatges i es fan una sèrie de preguntes:     Que està succeint? Que va conduir a aquella situació? Que està pensant? Que passarà? El subjecte construeix un relat i s’analitza la conducta i assoliments presents en el relat.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7.
Sanz, T. (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.1.- TEORIA DE MACCLELLAND: A. MARC SOCIOCULTURAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC.
PRECEDENTS: WEBER (1880) El capitalisme va sorgir de valors morals protestants:      Autoconfiança.
Productivitat.
Esforç personal.
Inversió.
Estalvi.
INVESTIGACIÓ de MacClelland 1950): Posa en relació el desenvolupament econòmic amb el substrat religiós dels països  Hi ha un major desenvolupament econòmic en països protestants.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
B. INDEPENDÈNCIA PERSONAL I MOTIU D’ASSOLIMENT: FORMULACIÓ TEÒRICA DE WINTERBOTTOM (1950):    La motivació d’assoliment s’aprèn, no és innata.
S’adquireix en la interacció familiar de pares-fills.
No totes les pautes educatives condueixen de la mateixa manera a l’assoliment  l’educació en autonomia personal des de la infància fomenta la motivació d’assoliment.
C. Teoria de Weber + Winterbottom = TEORIA DE MACCLELLAND: En els països protestants hi ha un major desenvolupament econòmic: El protestantisme té valors que faciliten l’entrenament en independència a edat primerenca (ex: ha de construir l’esforç personal), el qual genera motivació d’assoliment.
Quan la motivació d’assoliment és compartida per la major part de la població  creixement econòmic.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 EVIDENCIES CIENTÍFIQUES QUE SUPORTEN LA TEORIA: Va analitzar les imatges d’assoliment en diversos documents orientats a nens (còmics, llibres de text...) en l’any 1950. Anys després, al 1958, s’analitza el desenvolupament econòmic a països protestants. Hi havia una forta correlació (0.43): + motiu d’assoliment  major creixement econòmic.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T.
(2016).
Això passa independentment del model econòmic:    Capitalista  EUA Comunista  URSS.
Mixta  Espanya franquista.
Tot i que hi hagin diferents models econòmics, es fomentin diferents valors i hi hagi diferents tecnologies socials, si tots utilitzen models d’assoliment  hi ha resultats econòmics semblants.
A. EUA: La població de Nord-Amèrica fomenta valors com:     La innovació.
L’enriquiment personal.
El prestigi social.
La innovació.
El motiu d’assoliment (expressat en llibres i còmics) precedeix el numero de patents que es van fer uns anys després ens EUA.
B. URSS: Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7.
Sanz, T. (2016).
Alexei Stajanov: miner que va inventar un model d’extracció de carbó que va multiplicar per 14 la producció estàndard que s’esperava d’un miner soviètic.
Com no es podia utilitzar l’enriquiment i fama personal com model de la seva economia (sistema comunista no pot enriquir a un sol individu)  URSS li van donar prestigi social. Va fer xerrades per tot el país, li van construir monuments, etc. Va ser un element essencial en el desenvolupament Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 econòmic dels anys després. Es va crear el moviment polític de “stajanovisme” que intentava imitar la conducta de Stajanov. Fomenta valors diferents:     Iniciativa col·lectiva.
Solidaritat.
Prestigi social.
Defensa col·lectiva.
C. ESPANYA: Espanya també expressava motius d’assoliment en còmics i a la televisió. Els valors eren diferents, però l’efecte econòmic va ser superior. Valors que fomentaven:    Iniciativa privada i col·lectiva.
Prestigi social (consum).
Defensa col·lectiva.
2.2.- DIFERÈNCIES INDIVIDUALS: Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES AMB ALTA MOTIVACIÓ D’ASSOLIMENT:  PATRÓ AFECTIU: predominança d’emocions positives davant pensaments d’assoliment.
 PATRÓ COGNITIU: o Estratègies innovadores de resolució de problemes.
o Estil atribucional específic:  Fracassos: causes inestables.
 Èxits: causes internes i estables (esforç).
 PATRÓ CONDUCTUAL: o Elecció de conductes desafiants  implica assumir riscos.
o Alta persistència en conductes d’assoliment.
o Rendiment:  Igual en tasques molt fàcils o molt difícils.
 Major en tasques de dificultat mitja  Probabilitat d’èxit : 50%  Major en tasques intrínsecament motivades.
o Busquen permanentment feedback del seu rendiment  Reacció davant feedback:  Èxit: augmenten dificultat.
 Fracàs: reducció dificultat.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.3.- ASSOLIMENT I INICIATIVA LABORAL (MACCLELLAND, 1965): Va fer un estudi (utilitzant el TAT) de les motivacions d’assoliment en nens, i 15 anys més tarda va avaluar la situació laboral.
Conclusió: Les persones amb alta motivació d’assoliment són emprenedores i busquen èxit en l’activitat laboral i acadèmica.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
2.4.-INTERVENCIÓ EN MOTIUS D’ASSOLIMENT EXPERIÈNCIA SOBRE FORMACIÓ EN MOTIU D’ASSOLIMENT I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC:    BENEFICIARIS: empresaris de països emergents: Índia.
ACTIVITATS: o Escriure i analitzar relats sobre assoliment.
o Jocs de simulació empresarial:  Fixació d’objectius.
 Avaluació de compliment.
o Xerrades de models d’èxit empresarial.
o Entrenament en patró cognitiu i conductual de motiu d’assoliment.
 Pensar, parlar i comportar-se com un motivador d’assoliment.
RESULTATS: o Treballen més hores.
o Emprenen més negocis.
o Fan més reinversió productiva.
o Donen feina a més treballadors.
o Obtenen majors beneficis.
2.5.- ORIENTACIÓ DE METES (DUDA, 1990): El patró de creences (constructe disposicional estable en el temps) són:   Els motius pels qual la persona realitza les activitats d’assoliment.
Els criteris que utilitzen per avaluar el rendiment com: o èxit.
o fracàs.
TIPUS D’ORIENTACIONS A LA META: OBJECTIU CRITERI D’ÈXIT INCENTIUS ORIENTACIÓ A LA TASCA Aprenentatge Autocomparació Intrínsecs ORIENTACIÓ ALS RESULTATS Rendiment Competició Extrínsecs Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Riesgo abandono Segons si la nostra meta és realitzar la tasca en si, o aconseguir millors resultats, els nostres objectius, criteris d’èxtis i incentius canviaran.
A mesura que ens fem més grans, les nostres metes són orientades més cap als resultats que cap a la tasca.
orientación a resultados Hi ha major risc d’abandonar la tasca si la meta és orientada als resultats.
2.5.- ANÀLISIS DE CASOS DE MOTIUS D’ASSOLIMENT: Ex: Persona amb poder coercitiu i legítim fa ús indirecte del poder referencial  policia.
Influència sobre valors de norma social i empoderament personal mitjançant models d’èxit  jugador de basquet professional.
Identificació amb el model  efecte sobre motiu d’assoliment.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 7. Sanz, T. (2016).
No tots el casos d’assoliment són models referencials.
Per a que un model d’assoliment sigui model referencial, cal que:  Hi hagi una identificació model-observador.
 El model d’assoliment contingui valors normatius socials.
...