Pràctica 2- Disseny experimental (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 22

Vista previa del texto

SESSIÓ  2   DISSENY  D’UN  ESTUDI  EXPERIMENTAL   INTRODUCCIÓ   A  més  a  més  d’aquest  resum  MIRAR  PRÀCTIQUES   Unitat  experimental   La  unitat  experimental  és  l'entitat  que  es  pot  assignar  de  forma  aleatòria  i  independent  a   un   grup   de   tractament.   És   una   entitat   d’on   extreus   la   informació   que   necessites.   Per   exemple   si   estem   estudiant   l’efecte   d’un   fàrmac   en   la   rata,   l’unitat   experimental   serà   la   rata.   Un   altre   exemple   seria   un   estudi   de   l’efecte   d’un   fàrmac   en   la   rata   administrat   a   través   de   la   dieta,   en   aquest   cas   l’unitat   experimental   serà   una   gàbia   amb   rates.   Això   és   degut   a   que   no   saps   quina   rata   menja   més   i   per   tant   quina   hi   ha   diferencies   de   concentració   plasmàtica   del   fàrmac   en   les   diferents   rates   de   la   gàbia   i   llavors   no   et   pots   limitar  a  una.       Identificar  la  unitat  experimental  és  important  per  tal  de:     -­‐  Ser  capaç  de  realitzar  una  anàlisi  estadística  vàlida       -­‐  Ser  capaç  de  definir  la  relació  de  causalitat  i  no  només  una  associació  entre  el  tractament   i  el  resultat  observat     -­‐  Evitar  el  biaix  potencial       Exemples  de  unitats  experimentals:   -­‐La  gàbia  que  contenia  2  rates  i  que  nosaltres  administràvem  el  fàrmac  juntament  amb  la   dieta:   quan   administrem   un   fàrmac   X   amb   una   dosi   concreta   a   una   rata,   m’asseguro   que   la   dosi  que  administro  la  se  perfectament.  Aquí  dons  la  unitat  experimental  és  el  ratolí.   Quan   donem   algo   i   volem   saber-­‐ho   en   funció   de   la   dieta   o   de   la   beguda,   normalment   la   gàbia  és  la  unitat  experimental.  (  no  sabem  exacte  la  dosis  ).       -­‐Cada  zona  de  la  pell  on  s’aplica  un  fàrmac:   un   ratolí   on   l’afaitàvem   i   aplicàvem   diferents   fàrmac.     -­‐Experiments  creuats:  La  unitat  experimental  es  la  mateixa  al  llarg  de  tot  l’estudi:  els   animals   reben   un   tractament   durant   10   dies,   deixem   2   mesos   per   netejar   i   després   els   i   tornem  a  administrar.  La  unitat  experimental  continua  sent  els  animals.       -­‐Els   pous:   tenim   una   placa   de   cultiu   amb   diferents   pous   on   posem   diferent   dosi   d’un   fàrmac  (la  unitat  experimental  és  cada  pou  ja  que  és  d’on  treure  la  informació).     -­‐SPLIT-­‐PLOT:   Hi   ha   dues   unitats   experimentals   (normalment   diferents),   dins   d’un   mateix   estudi.   Ex:   grup   de   conills   irradiats   i   un   altre   grup   no   irradiats,   cada   un   dels   conills   era   unitat   experimental.   Tant   els   radiats   com   els   no   irradiats   els   afeito   i   provo   diferents   antioxidants,  per  tant  cada  àrea  és  una  unitat  experimental.         Eliminació  del  biaix     El   biaix   és   un   error   sistemàtic   que   es   pot   cometre   per   el   disseny   experimental   o   per   la   realització  de  l’experiment.  Com  més  biaix  més  falsos  positius/negatius.       Per  reduir  el  biaix  hem  de  tenir  en  compte:   SESSIÓ  2     -­‐Randomització:   Distribuir   aleatòriament   els   animals   en   diferents   grups   de   tractament.   Tipus  de  randomització:   1. Pc   2. Físicament     3. Taules   d’aleatorització:   Suposem   que   ens   arriben   30   animals   i   els   hem   de   distribuir  en  3  grups  de  tractament.  Anomenem  els  animals  que  ens  arriben  de  l’1   al  30.  Després  anem  a  les  taules,  a  l’atzar  triem  un  bloc  de  4  columnes.  Aleshores   comences  de  dalt  cap  a  baix  i  els  números  que  estiguin  dins  de  l’1  al  30  els  aniràs   distribuint  en  les  diferents  gàbies  que  vols.   1-­‐ Numerar  cada  animal   2-­‐ Al   atzar   escollir   un   bloc   (imaginem   que  és  el  seleccionat)   3-­‐ Primer   número   del   bloc:   És   més   petit   o   igual   que   el   numero   de   ratolins   que   tenim?   (en   aquest   cas   30:   <30)-­‐>   si   10<30   doncs   l’animal   10   anirà   al   primer  grup   4-­‐ Segon   numero   del   bloc-­‐>   no   37>   30   doncs  passem  al  següent                         Aquesta  aleatorització  és  crucial  tant  si  l’experiment  és  a  curt  plaç  com  a  llarg  plaç.   Pel  biaix  experimental  és  important  tenir  en  compte:     -­‐ Distribució   de   les   gàbies   a   l’estabulari.   Quan   l’experiment   és   curt   (   com   el   de   la   pràctica)   no   és   gaire   important,   però   quan   és   llarg   la   distribució   de   les   caixes   a   dins   l’estabulari   és   important.   Ex:   els   rosegadors   (i   rates)   són   molt   sociables   de   manera   que   normalment   mai   estan   sols   en   una   gàbia.   Si   els   poses   a   dalt   només   senten  els  del  prestatge  de  baix.  Els  del  mig  senten  tant  els  de  dalt  com  els  de  baix  i   per  tant  estan  la  mar  de  tranquils.  En  canvi,  els  de  baix  només  senten  els  de  dalt  i   tenen   molta   poca   il·luminació.   Per   tant,   la   il·luminació   i   el   fet   de   sentir-­‐se   acompanyats   és   important.   En   resum,   la   distribució   més   correcta   seria   Random   1   i   Random  2  (distribució  aleatòria).     -­‐ Nº  d’animals  dins  la  gàbia:  sempre  acompanyats  perquè  sols  s’estressen.     -­‐ La   manipulació   que   reben   els   animals:   sempre   hauria   de   ser   el   mateix   manipulador.   -­‐ La  hora  en  que  fem  el  tractament.   SESSIÓ  2       Estadística       SESSIÓ  2   Disseny  d’un  experiment  per  valorar  l’acció  d’un  fàrmac  analgèsic     El  pes  inicial  de  l’animal,  el  gènere  edat  i  soca  no  afecta  al  biaix  perquè  els  animals   ja  han  estat  randomitzats  al  reoartir.se  als  grups  tractament/placebo.   Un   dels   métodes   experimentals   utilitzats   en   la   valoració   dels   efectes   dels   fàrmacs   analgèsics   és   la   placa   calenta.   La   placa   calenta   és   una   superfície   escalfada   a   55-­‐56   oC,   sobre   la   qual   es   dipositen   els   animals   i   es   mesura   el   temps   que   tarden   els   animals   en   a   percebre   dolor   com   a   conseqüència   de   l'augment   de   la   temperatura   cutània.   A   aquest   tipus   de   prova   responen   els   fàrmacs   amb   efectes   centrals,   com   els   derivats   opioides,   i   alguns   antiinflamatoris   no   esteroïdals,   com   és   el   cas   del   metamizol.   El   temps   de   resposta   (també   anomenat   “latència”)   es   mesura   abans   i   després  d’administar  els  fàrmacs,  a  temps  regulars  (cada  10,  15,  20  o  30  minuts,  per   exemple)  depenent  del  tractament.   Pensa   en   com   dissenyaries   aquest   experiment   tenint   en   compte   els   apartats   anteriors.   Dades  de  l’experiment:   -­‐    model  animal:  ratolins  femella     -­‐    fàrmac  a  assajar:  metamizol,  via  IP     -­‐    variable  determinada:  temps  de  latència      Indica:     a)   Quina   seria   en   aquest   cas   la   unitat   experimental?.I   en   cas   que   el   fàrmac   s’administrés  juntament  amb  la  dieta?   Seria  els  ratolins  femella  (individual).  En  el  cas  de  la  dieta  seria  una  gàbia  amb  els  ratolins,   ja   que   no   podem   saber   amb   certesa   si   el   ratoí   A   menja   més   que   el   ratolí   B.   Sempre   que   estiguem  valorant  un  efecte  en  funció  de  la  dieta  (  un  fàrmac  a  través  de  la  dieta,  dieta  rica   en  greixos...)  sempre  serà  la  gàbia.       b)  Quants  grups  de  tractament  hi  haurà?   Mínim  dos  un  amb  tractament  (metamizol)  i  un  control.     c)   Quin   nombre   d’animals   per   grup   posaries   i   com   els   distribuiries   (numero   de   gàbies,  animals/gàbia)  Com  eliminaries  el  biaix?     Número  òptim:  10  ratolins  /grup   Distribució:  5  ratolins  /gàbia  (atzar):  2  gàbies  control  i  2  gàbies  metamizol   Eliminació   del   biaix:   Aleatoritzant   els   animals   per   distribuir-­‐los   en   diferents   grups   de   tractament.     ...