TEMA 4 - La configuració normativa dels DDFF (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF TEMA 4 - LA CONFIGURACIÓ NORMATIVA DELS DRETS FONAMENTALS 1. Reserva de llei i drets fonamentals Fa referència a la reserva de llei dels DDFF. No només preveu que els DDFF estan protegits per la CE sinó que la seva regulació ha de ser feta per una determinada norma. Les normes que regulen els DDFF no poden ser qualsevols, sinó que ha de ser la llei, segons el que disposa la CE. Article 53.1 CE (capítol II del Títol I) “sólo por ley”. Quan la CE estableix aquesta condició vol dir que el desenvolupament normatius d’aquests drets que simplement estan enunciats a la CE vol dir que han d’estar fets per la llei en sentit formal.
• La reserva de llei comporta la necessària intervenció dels representants elegits pel poble.
Tenen una posició jeràrquica: estan immediatament per sota de la CE. En sentit formal, és aquella norma que ha estat aprovada pel Parlament, ja sigui estatal o autonòmica. Quina és la garantia que dóna que una norma sigui aprovada pel Parlament i no pel Govern o altres òrgans polítics? Hi ha els representants dels ciutadans, el Parlament és l’únic òrgan de representació de ciutadans. Per això és l’únic òrgan on hi ha representada la pluralitat de la societat, des de qualsevol punt de vista (com el polític o l’ideològic) amb les seves limitacions. La reserva de llei és una garantia que la regulació dels drets i llibertats, allò que afecta els drets de la CE, no serà regulat per cap altre òrgan que no sigui aquell que ens representa. El govern, que també té capacitat de dictar normes, no pot regular els drets fonamentals. Perquè la llei ha de ser en sentit formal, aquella aprovada per l’òrgan de representació popular, de representació dels ciutadans.
• L’art. 81.1 CE reserva a LO el desenvolupament directe dels drets de la Sec.1a, Cap.II, Títol I. La CE, a part de la reserva de llei (que està a l’art 51) té una reserva de llei orgànica (art 81) à s’ha d’aprovar per majoria absoluta al CD. [Distinció entre majoria simple, absoluta i qualificada: SIMPLE: més SÍ que NO (no és un número absolut, les abstencions no compten).
L’ABSOLUTA és un número: la meitat+1 dels integrants. La QUALIFICADA: més que la majoria absoluta (3/5, o 2/3).] En una democràcia, la regla d’or és la majoria simple, pel fet que en una democràcia ha d’haver-hi la possibilitat de canviar la majoria. Es preveu que la majoria absoluta sigui una excepció. Art 81: són LO les que regulen drets fonamentals i llibertats públiques. Però no totes, el TC ha fet una interpretació restrictiva. No són tots, sinó només els de la secció I del cap. II del títol I.
  1 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF Mitjançant l’art. 149.1.1 CE l’Estat pot regular les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat en l’exercici dels drets.
• La incidència dels decrets legislatius (art.82.1 CE) i decrets llei (art. 86.1 CE). Intenta evitar que normes que no són llei puguin fer una regulació dels drets fonamentalsàDecrets legislatius i decrets lleis (article 82 i 86 de la CE). Normes aprovades pel Govern sense que passin pel Parlament. Conté una prevenció, diu que no podran afectar els drets i llibertats dels ciutadans. És una altra prevenció perquè el govern no pugui afectar DDFF. Afectar ho ha interpretat en el sentit que no es pot regular el règim jurídic, no pot regular directament el dret fonamental.
• Els tractats internacionals i els DDFF (arts. 10.2, 13.1 i 94.1.c CE). Art 10.2 clàusula d’obertura de l’ordenament espanyol en l’àmbit internacional en matèria de DDFF. Les normes sobre DDFF a la CE s’han d’interpretar d’acord amb els TTII signats per Espanya i amb les Declaracions de DDHH.
És molt important: tots els poders públics a l’hora d’interpretar els drets constitucionals ho han de fer de conformitat amb la declaració universal dels drets i humans i els TTII en matèria de DDFF. Principal tractat internacional (firmat per Espanya) i que afecta directament la interpretació dels DDFF: UE à Declaració de DDFF a la UE (DFUE, des del 2007 té valor vinculant). Abans d’aquesta declaració, va haver-hi Conveni Europeu de DDHH, que és aplicat pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. És un TI entre varis països que es comprometen a respectar els drets. Té un mecanisme de protecció: es pot defensar els drets davant un tribunal: el tribunal europeu de drets humans, que dicta sentències (STDH). És un tribunal on podem acudir si creiem que algun poder públic de l’Estat espanyol ha vulnerat algun dret que està al conveni europeu dels drets humans.
2. Els límits als drets fonamentals Els DDFF no són drets absoluts, aquests no existeixen en dos sentits: no existeixen drets que donin dret (atorguin facultats il·limitades als seus titulars) a tot, sinó que tenen límits en ells mateixos. Els drets responen a un valor, a un bé jurídic, i es concreten en unes normes que donen a cadascú dels titulars una sèrie de facultats. Tenen límits en ells mateixos, intrínsecs, estan delimitats perquè tenen un contingut determinat. El dret a la llibertat d’expressió ens dóna poder a nosaltres a expressar les nostres opinions, idees, pensaments, etc. Però no ens dóna dret a altres coses que estan fora dels límits del dret. Aquesta és la delimitació interna dels drets, perquè els drets no són absoluts. El dret a la llibertat d’expressió no ens dóna dret a insultar, està delimitat. No només té un límit intern, sinó   2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF que també té unes limitacions externes: no podem vulnerar el dret a la intimitat, o el dret a l’honor d’una altra persona, que són drets que també vénen garantits per la constitució. Dret a difondre informació veraç (art 20), però no inclou el dret a difondre que sabem positivament que no són certes (rumors, insígnies, etc).
L’enunciat obert dels DDFF dona lloc a un nucli de contingut cert i a un contorn susceptible de restriccions en determinades circumstàncies.
A part d’això, els drets, a l’hora de ser regulats pel legislador, pot ser que s’estableixin limitacions externes, o restriccions en el seu exercici (dret de reunió, secret de les comunicacions, etc).
Aquestes són les limitacions externes al dret, que les fa qui regula els DDFF. Però el legislador, que el mateix temps està obligat a regular els drets (reserva de llei, és una obligació per tal d’evitar que això ho faci el govern, que no és un òrgan representatiu), quan fa aquesta regulació té límits.
Aquests són • els de l’article 53.1 CE. El contingut essencial del dret és un límit als límits. El legislador, al regular, estableix límits externs a les condicions del seu exercici. Té una barrera quan fa això, i aquesta és el contingut essencial del dret. Un límit a la possibilitat de posar límits per part del legislador. Per tant, les restriccions han de respectar el contingut essencial del dret.
• Principi de proporcionalitat. Proporcionals a allò dins el qual es restringeix. Hi ha d’haver ponderació entre la finalitat que es busca i la mesura que es fa de restricció.
És a dir, les restriccions han de ser proporcionades a la protecció de l’altre bé o dret.
Les restriccions només poden respondre a la preservació d’altres drets o béns constitucionalment protegits.
Els límits poden resultar: • D’enunciats explícits en la mateixa Constitució. P.ex: arts. 16.1, 17.2, 18.2, 20.1.d) i 21.1 CE.
• De lleis a les quals habilita de forma expressa la Constitució. P.ex: arts 15 i 19.2 CE.
• Implícits en la garantia d’altres drets o bens constitucionalment reconeguts. P.ex: La llibertat d’expressió troba un límit lògic en el dret a l’honor o el dret a la intimitat d’altres persones.
Els límits dels drets fonamentals ( LÓPEZ GUERRA) L’exercici dels drets no és absolut, sinó que el seu exercici està subjecte a límits. Anar més enllà d’aquests suposaria la il·legitimitat.
  3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF Límits interns Són aquells que defineixen el contingut propi del dret, que li són intrínsecs. Són les fronteres del dret. La seva definició tan sols pot tenir origen en els operadors jurídics: el legislador és qui fixa les fronteres, i els tribunals qui en controlen que aquest traçat de fronteres sigui correcte.
Límits externs Són aquells que s’imposen per l’ordenament a l’exercici legítim i ordinari dels drets. Poden ser: • Explícits. Aquests, poden ser: o Caràcter general per tots els drets fonamentals: L’exercici dels drets del altres (10.1 CE) opera com a límit. És un límit genèric de contorns imprecisos.
o Imposats per alguns drets concrets. Exemple: l’ordre públic és un límit a la llibertat ideològica, religiosa i de culte. O l’existència d’un delicte flagrant és un límit a la inviolabilitat de domicili. El seu abast cal determinar-lo en cada cas.
• Implícits. S’han de basar en béns constitucionalment protegits: fins socials que han de considerar-se de rang superior que alguns drets individuals. Aquests fins han de constituir per ells mateixos valors constitucionalment reconeguts, i la seva prioritat ha de resultar pròpia de la Constitució.
3. Suspensió En certes ocasions poden produir-se esdeveniments que pertorbin la convivència pacífica i la normalitat constitucional. És per això que el propi ordenament preveu mecanismes de reacció per tal de mantenir el sistema establert. D’aquí prové l’anomenat “dret d’excepció”.
Possibilitat que els drets puguin ser suspesos en determinades circumstàncies. Previsió feta al Cap V., als articles 55.1 i 116, en què es preveuen els estats d’Alarma, d’Excepció i de Setge. Pot semblar una amenaça, però és una garantia: el fet que prevegi que només poden ser suspesos pel que diu la CE és una garantia que els DDFF no podran ser suspesos a la voluntat de qui té el poder.
Contempla doncs quan poden ser suspesos, només poden ser-ho quan i de la manera que estableix la pròpia CE.
Les característiques fonamentals d’aquestes situacions d’excepció són les següents: • El contingut normal del dret d’excepció es concreta en dos aspectes: la limitació o suspensió de l’exercici de determinats drets fonamentals i la modificació de l’esquema habitual de distribució de funcions entre els poders de l’Estat. Aquesta modificació   4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF consisteix en un augment de les facultats de l’Executiu. Es prohibeix però la dissolució del Congrés durant la vigència de la situació. De fet, les Cambres si no estan reunides queden automàticament convocades. A més a més, si s’esgota el mandat durant una situació excepcional, la diputació permanent ha d’assumir les competències.
• El dret d’excepció ha de ser estrictament transitori.
• La finalitat del dret d’excepció és la superació de la crisi que el justifica. La regulació preveu de manera taxada quins són els motius que poden justificar-ne la seva aplicació.
• Els poders excepcionals no poden ser il·limitats. La limitació és a través del dret, impedint que tal poder es converteixi en absolut. Les potestats extraordinàries estan taxades pel propi ordenament jurídic.
• L’ús dels poders excepcionals ha de ser proporcional, ha d’adequar-se a la naturalesa i intensitat de la crisi que ha d’afrontar. Si la situació de crisi es produeix tan sols a una part del territori, tan sols aquesta ha de veure’s afectada per l’aplicació de tals poders.
• El dret d’excepció ha de ser interpretat restrictivament sempre.
Per acabar de complementar es pot dir que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estableix la possibilitat de derogar les obligacions, tan sols en la mesura estricta que exigeixi la situació. Però s’estableix també que hi ha una sèrie de drets que no poden ser suspesos, com el dret a la vida (a no ser que s’instauri la pena de mort per il·lícits de la guerra), la garantia a no ser sotmès a tortura, etc.
La regulació sobre la matèria és la següent: articles 55.1 i 116 i la LO 4/81.
La suspensió col·lectiva de drets per declaració dels estats d’excepció i setge (arts. 55.1 i 116 CE i la LO 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i setge).
Quan hi ha una suspensió col·lectiva quan hi ha situacions excepcionals, on hi ha una alteració de l’ordre per algun motiu (en els estat d’alarma, excepció i setge és possible suspendre alguns drets temporalment i sempre amb l’acord del Parlament). Això també es regula a una LO 4/1981.
  5 Drets i llibertats fonamentals Tipus TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF Motius Declaració i Efectes durada Alarma catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques; Govern.
Limitacions a l’exercici dels drets. Es concentra tot el personal de les 15 dies, crisis sanitàries; administracions sota la direcció del prorrogables amb paralització de serveis govern o president de la CA.
permís del públics essencials; Congrés.
situacions de no Exemples: limitar circulació de persones, requisar temporalment abastiment de productes béns...
de primera necessitat.
Excepció Crisis que generen Govern, amb Greus alteracions al lliure exercici dels alteracions greus de autorització del drets i llibertats, i anormal l’ordre públic intern, Congrés.
funcionament de les administracions.
30 dies Exemples: suspensió de les garanties prorrogables a 30 de llibertat i seguretat personal, més.
inviolabilitat de domicili, llibertat que no es pot restablir i mantenir de manera ordinària.
d’expressió i d’informació, de reunió, de vaga...
Setge Crisis que impliquen un Per majoria Mesures que poden adoptar-se: les atemptat directe contra absoluta del mateixes que en Alarma i Excepció. A la identitat mateixa de Congrés, a més a més: suspensió de les garanties l’Estat seu proposta del ordenament. És el que Govern.
s’adopta guerra   i en el cas de El termini es fixa del detingut.
Militarització de l’actuació del poder públic.
aleshores.
6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF La suspensió individual de drets en relació al terrorisme (art. 55.2 CE i 520.bis, 553 i 579.4 LECrim).
Reminiscència del passat, del terrorisme: suspensió individual d’alguns DDFF en el context de la lluita contra el terrorisme.
El terrorisme ha creat noves formes d’atac a les estructures de l’Estat del Dret. Es tracta de delinqüència organitzada en grups permanents i estables, de caràcter armat, que tenen per objectiu produir terror a la societat i rebutjar la col·lectivitat així com la societat democràtica.
Per tant, es dota d’uns instruments als poders públics per tal de fer una acció de lluita eficaç. És per això que s’incorpora la suspensió individualitzada de drets (art 55.2 CE). Mitjançant llei orgànica és possible la suspensió amb caràcter individual de determinats drets en la investigació d’actuacions de bandes armades. Aquests drets són: • Termini màxim de detenció preventiva sense posar a disposició judicial • Inviolabilitat del domicili • Secret de les comunicacions Es tracta de legislació limitada, tant com pel que fa els destinataris com les mesures que es permeten.
A més a més, l’ús d’aquest mecanisme està envoltat de diverses garanties encaminades a prevenir possibles abusos.
En l’actualitat, es preveu la pròrroga de la detenció preventiva per 48 hores, ampliant-se així el termini i per tant, la detenció preventiva màxima pot ser de fins a cinc dies. A més a més, l’assistència lletrada al detingut serà prestada per un advocat designat d’ofici.
4. El “contingut essencial” dels drets fonamentals Així doncs, hem vist que només per llei poden regular-se els drets reconeguts al Capítol II del Títol I, i aquesta llei ha de ser orgànica si desenvolupa llibertats públiques reconegudes als articles 15 a 29.
Però el legislador no pot regular amb total llibertat: no pot haver-hi un desenvolupament legislatiu dels drets fonamentals que restringeixi el seu contingut o les condicions del seu exercici per sota el nivell constitucionalment previst.
El fet d’obligar al legislador a respectar el contingut essencial dels drets fonamentals és una garantia addicional a la reserva de llei. Per tant, s’atribueix al poder legislatiu la potestat exclusiva de regular   7 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF el desenvolupament dels drets i llibertat. Però a més a més, obligant el legislador a respectar-ne el contingut essencial s’impossibilita que el desenvolupament legislatiu buidi de contingut material els preceptes constitucionals. Aquesta obligació és un límit al legislador: aquest pot, i ha de, desenvolupar legislativament els preceptes constitucionals, però no pot fer-ho de tal manera que el reconeixement constitucional es torni inoperant.
Es tracta, doncs, de respectar obligatòriament un nucli mínim, a partir del qual el legislador pot operar ampliant més o menys expansivament les condicions de l’exercici dels drets.
La delimitació d’aquest nucli intangible ha de realitzar-se considerant quin és el mínim condicionant que permet afirmar la subsistència del dret o llibertat i de la possibilitat d’exercir-lo. La noció del contingut essencial és doncs casuística: cal estar al concret desenvolupament de cada dret reconegut a la constitució per determinar si tal desenvolupament respecta o no el contingut essencial del mateix.
El TC ha interpretat que constitueix el contingut essencial dels DDFF (STC 11/1981 fj.8): ◘ Des del vessant de drets subjectius: - Aquelles facultats o possibilitats d’actuació que confereix al titular i fan que es pugui reconèixer el dret. És a dir, es recorre a la noció generalment admesa del que un dret significa. Les paraules mostren realitats i, per tant, quan s’expressa un dret amb paraules, existeix un referent generalment admès del que el dret comporta. Des d’aquesta perspectiva, el contingut essencial és aquell que el fa ser reconegut com a pertanyent a aquella categoria jurídica a la que es correspon. Aquí es té en compte que existeix una noció generalment acceptada del que són la llibertat d’associació o el dret a vaga, per exemple. Per tant, el contingut essencial d’aquests drets són aquells trets característics que els integren en aquestes nocions generalment assumides dels mateixos, aquest conjunt de trets que permeten reconèixer un dret com pertanyent al tipus, idea o categoria generalment assumida del mateix.
◘ Des del vessant de del sistema objectiu de valors que conformen els DDFF: - Aquella part del seu contingut necessària per tal que els interessos jurídicament protegibles, que donen vida al dret, resultin real, concreta i efectivament protegits. Es tracta de localitzar aquells interessos la protecció dels quals es persegueix amb el reconeixement del dret. Amb aquest criteri, per determinar si es respecta o no el contingut essencial del dret, cal averiguar si els interessos que aquest pretén protegir estan efectiva, real i concretament protegits pel desenvolupament legislatiu del dret.
  8 Drets i llibertats fonamentals TEMA 4 – La configuració normativa dels DDFF El mateix TC ha assenyalat que ambdós criteris són complementaris. Per tant, caldrà analitzar si el desenvolupament legislatiu permet reconèixer el dret que es regula com corresponent a la idea que generalment es té d’ell, i caldrà comprovar si els interessos jurídics reals i concrets que es pretenen protegir amb el reconeixement constitucional del dret queden efectivament protegits.
5. La “proporcionalitat” de les restriccions ◘El TC fonamenta la seva exigència en: • L’Estat de Dret (art.1.1 CE) • La interdicció de l’arbitrarietat (art.9.3 CE).
◘La proporcionalitat de la restricció resulta de tres principis: • Adequació, idoneïtat o utilitat de la restricció per aconseguir la finalitat prevista.
• Necessitat de la restricció perquè no hi ha alternatives menys gravoses.
• Proporcionalitat en sentit estricte entre la restricció imposada i la protecció de l’altre bé o dret que es vol protegir.
  9 ...