botanica tema 7.4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: FONGS.
Tema 7.4: DIVISIÓ BASIDIOMYCOTHA La divisió Basidiomycota presenta més de 22.000 espècies.
Estructura cel·lular: - Les seves cèl·lules presenten una paret formada de quitina.
Presenten un miceli format a partir d’hifes tricals.
Tenen un esporangi anomenat basidi, que en el seu exterior es formen 4 basidiòspores externes, en alguns casos es difícil quantificar-les perquè cauen a terra. Les basidiòspores s’originen d’una meiosi.
Reproducció: - Asexual: es porta a terme a partir de conidis.
Sexual: es porta a terme per somatogàmia, és a dir, es produeix una fusió dels filaments de dues hifes de signe contrari. No es formen ni gàmetes, ni gametangis. Aquesta fusió dóna lloc al cos fructífer, anomenat basidiocarp, on trobem el basidi amb les basidiòspores en el seu exterior. Presenta un cicle digenètic dicariòtic – haploide.
Habitat: - Sapròfit: el fong s’alimenta de matèria orgànica morta.
Paràsit: el fong s’alimenta de matèria orgànica viva, es troba en un organisme al qual li causa algun tipus de perjudici.
Simbiont: estableix una simbiosi, generalment amb les arrels d’un arbre donant lloc a micorizes, en aquest cas.
Cicle sexual d’una Basidiomycota: cicle digenètic dicariòtic – haploide: - - En primer lloc es produeix la somatogàmia, és a dir, la fusió del filaments de signe contrari, donant lloc a un miceli haploide que donarà lloc, a un miceli dicariòtic, que creixerà pels àpacs.
Quan les condicions climatològiques (temperatura i humitat) són adequades, en els àpacs del miceli es produeix per meiosi el zigot diploide que donarà lloc al basidi, on es troben les basidiòspores, que poden ser molt o poc ornamentades, les ornamentacions que presenten són útils en la classificació dels fongs.
- En les basidiòspores s’hi formen unes prolongacions anomenades esterigmes que donen lloc al cos fructífer, anomenat basidiocarp o bolet, que serà dicariòtic (n + n). Aquest procés s’anomena cariogàmia.
- Cal tenir amb compte que, entre la plasmogàmia i la cariogàmia pot passar molt de temps, en casos extrems un any, en que només existirà el miceli dicariòtic.
Cal tenir present que: o El miceli haploide dóna lloc al gametòfit del fong.
o El miceli dicariòtic dóna lloc a l’esporòfit del fong.
L’himeni és la part fèrtil de fong i està formada per el basidi, les basidiòspores i unes hifes estèrils anomenades cistidis, la seva funció és protegir l’himeni i actuar com a trapes d’aire per evitar que el fong s’assequi.
En el bolet hi veiem un peu que s’anomena estípit i un barret que s’anomena píleu, a sota del qual hi trobem l’himeni. El lloc on es troba l’himeni s’anomena himenòfor. A sota del barret s’hi troben lamines, les característiques de les quals dependran del tipus d’himeni.
o Tipus d’himeni:  Himeni llis, en el cas dels bolets ramificats com el peu de rata.
- - - Exemple: Ramaria formosa (peu de rata).
 Himeni en pues, presenta un textura rasposa, l’himeni en tocarlo rasca.
Exemple: Hydnum repandum (llengua de bou).
 Himeni en plecs, es troben molt enganxats a la seva superfície.
Els plecs no s’han de confondre amb les làmines.
Exemples: Schyzophyllum commune, rossinyol, cama groc.
 Himeni en porus, els porus es troben situats a sota del barret.
Exemple: Scendidium nitidum.
 Himeni en làmines, presenten làmines clares sota del barret.
Exemple: Lactarius deliciosus (pinetell).
Tipus de desenvolupament del basidiocarp: - Gimnocàrpic: quan l’himeni sempre ha estat amb contacte amb l’exterior. Mai es troba tancat. Exemple: Hygrophorus.
- Angiocàrpic: quan l’himeni mai ha estat amb contacte amb l’exterior. Sempre es troba tancat. En aquest cas les espores surten per un porus, ja que el bolet rep algun estímul (gota d’aigua, el toca un animal, nosaltres el collim) i surten les espores a l’exterior com un núvol. Exemple: pet de llop.
- Hemiangiocàrpic: l’himeni inicialment es troba tancat i després sobre de maner que esta en contacte amb el medi. És típic de gènere Amanita. En el desenvolupament hi participen dos vels: o Vel universal: protegeix tot el basidiocarp. En créixer el peu es trenca i queda en forma d’esquames en el barret i en forma de volva a la basa del peu.
o Vel parcial: protegeix l’himeni. Quan s’estira el peu i el barret s’eixampla es trenca el vel parcial que queda en forma d’anell al peu. Un cop s’ha trencat, l’himeni esta amb contacte amb l’exterior.
Bolets comestibles: - Lactarius sanguifluus (rovelló): o Llet de color vermell vi.
o Barret de color taronja amb zones concèntriques de color més clar.
o Himeni en lamines de color clar.
o Es troba en pinedes (formen micorrizes amb els pins).
- Lactarius deliciosus (pinetell): o Llet de color taronja.
o Himeni en lamines de color clar.
o Barret de color taronja amb zones concèntriques de color més clar.
o Es troba en pinedes (forma micorizes).
- Agaricus bisporus (xampinyó): o Himeni en làmines que són de color rosa quan el bolet és jove i de color xocolata quan és vell.
o Presenta un anell en el peu, que es veu quan el bolet es vell, o bé si es talla.
o És sapròfit.
o Es pot cultivar.
- Macrolepiota procera (apagallums): o Té dues formes:  Jove: presenta el barret en forma ovoide (maneta de tambor).
 Adult: obra el barret i presenta unes “escames”, que s’originen per el trencament de la cutícula del barret en obrir-se.
o Presenta un anell al peu que és mòbil.
o Comestible, només el barret. El peu es molt llenyós.
- Pleurotus ostratus (gírgola): o Presenta un himeni en làmines.
o Es cultiva.
- Cantharellus cibarius (rossinyol): o És de color groc.
o Marge ondulat o Olor de fruita.
o Himeni en plecs.
- Cantharellus lutescens (camagroc): o Presenta el peu o cama de color groc i el barret de color marró.
o Té poca carn, es recull i es deixa assecar. Es menja hidratat o triturat.
o Molt apreciat.
o Himeni en plecs.
- Cantharellus cornucopioides (trompeta de la mort): o Presenta plecs molt dissociats amb una part grisosa.
o Comestible.
o Molt apreciat.
o Himeni en plecs.
- Boletus edulis (cep): o Té molta cran.
o Presenta un barret de color ocre i un peu molt molsut, gran i amb ornamentacions.
o Quan es desenvolupa sembla un tap de cava.
o Molt apreciat.
o Per conservar-lo es sol llescar (petits talls) i s’asseca.
o El trobem a finals d’estiu principis de tardor quan ha plogut molt i no fa gaire fred. En boscos de faig i pins.
o Himeni en porus.
o Es pot confondre amb el mataparent.
 Peu i himeni de color vermell.
 Barret marronós.
 En partir-lo de la meitat es trona de color blau.
 Abans es pensava que els que es tornaven de color blau eren tòxics  Es tòxic però no mortal.
Bolets tòxics.
- Gènere Amanita: o Característiques principals del Gènere Amanita:  Generalment presenten les làmines de color blanc.
 Barret vermell, mentre que la resta de parts del fong són de color blanc.
o Amanita muscaria (reig bord o reig foll):  L’expressió “estar tocat del bolet” prové dels efectes que provoca aquest bolet en ingerir-lo.
 Tot el fong és de color blanc, menys el barret que és de color vermell.
 Es troba en llocs alts i freds i en boscos de coníferes (fagedes).
 No ha produït mai cap mor, ja que és al·lucinogen. Te efectes secundaris:  Vòmits / infecció gastrointestinal.
 Mals de cap.
 Els principis actius s’eliminen per l’orina.
o Amanita pantherina:  Ha causat morts (mortalitat del 10 – 20%).
 És de color marronós.
 Viu sota tota mena de boscos, però sobretot alzinars.
 Surt a la tardor.
 Com a toxines presenta: colina, micotropina, muscarina.
 Els símptomes apareixen al cap de 1 o 4 hores: alteracions gastrointestinals, alteracions neurològiques, al·lucinacions, agressivitat.
 Com a teràpia es porten a terme rentats gàstrics, hidratació, sedants.
 Se’n coneix un antídot, la atropina.
 És present en cultes esotèrics, degut a les seves propietats al·lucinògenes.
o Amanita phalloides (farinera borda):  Tòxic i mortal, es considera que un sol bolet ja és una dosi mortal.
 Surt a la tardor.
 Presenta un barret de color verd oliva o groc.
 No sol tenir esquames blanques.
 Presenta una volva blanca en forma de sac molt gran al peu.
 Excepte el barret, tot el bolet és de color blanc.
 Es troba al Pirineu sota boscos de coníferes (avellaners, alzinars, rouredes).
o Amanita verna:  És tòxic i mortal.
 Presenta els mateixos principis actius que l’Amanita fhalloides.
 Surt a la primavera, sobretot si ha plogut molt en boscos de roures i alzinars.
 Es un bolet rar.
 Com a toxines presenten la fal·loïdina (es pot destruir al fetge) i amanitina.
 Fal·loïdina: o Efecte ràpid, entre 8 i 12 hores.
o Afeccions gastrointestinals intenses.
o Actua sobre el fetge.
o Provoca hemorràgies intestinals.
o Es considera que 50 mg són dosi letal.
 Amanitina: o Acció lenta, entre 24 i 48 hores.
o Actua sobre el nucli de les cèl·lules hepàtiques i el ronyó.
o Provoca una forta hipoglucèmia.
o Es considera que 8 mg són dosi letal.
  Els símptomes que causa en funció del temps que fa que s’ha ingerit el bolet són:  Al cap de 8 o 12 hores: vertigen, angoixa, dificultat respiratòria, dolors abdominals.
 Al cap de 12 o 24 hores: alteracions gastrointestinals, vòmits, diarrees, hemorràgies internes, disfunció renal, degeneració hepàtica.
 Al cap de 48 hores: paràlisi cariada.
Com a teràpies generalment es porten a terme transfusions i en casos extrems transplantaments de fetge i ronyó.
o Amanita caesarea (ou de reig, reig):  És l’únic bolet del Gènere Amanita que no és tòxic.
 Quan està tancat sembla un ou.
 Presenta un barret de color taronja i l’himeni, el peu i l’anell de color groc.
 Presenta una gran volva blanca en forma de sac i el marge del barret estriat.
 Es pot menjar cru.
 Surt a la primavera fins la tardor, sobretot si ha plogut molt.
 És poc comú, però localment abundant a la costa. Es troba en boscos d’alzines, suredes. Sobretot a baixa altitud i sobre sòls silícics.
- Gènere Cortinarius: o Característiques generals:  Presenten el vel parcial en forma de cortina.
o Cortinarius orellanus:  És de color marró.
 En el peu presenta estries de color vermell.
 És tòxic. Com a toxines presenta: orel·lanina i cortinarina.
 Ataca al ronyó.
 Els símptomes no apareixen fins al cap de 15 dies d’haver-lo ingerit: cansament, deshidratació, insuficiència renal, insuficiència hepàtica.
 Com a teràpia s’aplica la hemodiàlisi i el transplantament renal.
...