Sistema Tegumentari (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA TEGUMENTARI: 1. El sistema tegumentari: pell, glàndules annexes, ungles i pels El sistema tegumentari es:  La pell Els seus annexes:    Les glandules El pel Les ungles 2. Origen embrionari de la pell. Estructura de la pell (epidermis i dermis) i funcions que realitza.
El sistema tegumentari deriva de l’ectoderma, que formarà l’epidermis, les glàndules, el pel i les ungles. La relació entre la pell i el sistema nerviós és molt important.
La pell està formada per l’epidermis, que és la capa més superficial i per sota d’aquesta trobem la dermis:  L’epidermis surt del ectoderma i forma el teixit epitelial.
 El dermis prové del mesoderm i forma el teixit fibrós La pell és un dels òrgans més grans que hi ha al nostre organisme, aquesta esta format pel teixit epitelial i el conjuntiu per fer una funció superior.
Funcions: Protegeix contra la deshidratació: Nosaltres som un 60% d’aigua i no ens deshidratem perquè dintre de la pell, sobretot en la part més superficial, hi han llacós que eviten perdre aquesta aigua. I també hi ha un teixit superficial, que és format per lípids – capa lipìdica, que evita que l’aigua se’n vagi del cos cap al exterior.
Les persones que s’hidraten la pell utilitzen cremes que són olis, que formen una barrera que evita la pèrdua del aigua i la deshidratació.
Això també és molt important en les persones que siguin cremats.
Poden tenir problemes d’infeccions i de la deshidratació.
La pell és la principal barrera contra els patògens: No existeixpatologia que travessi la pell si aquesta està intacta. El patogen només pot entrar si hi ha una pèrdua d’integritat de la pell.
Si hi ha una ferida això es pot infectar. Les ferides més perilloses són les ferides de punxar perquè és pot desenvolupar un cultivo de creixement dels patògens anaeròbics sota la pell.
La epidermis protegeix contra els rajos ultraviolats: Rajos ultraviolats provoquen mutacions a nivell del nucli de la cèl·lula. I principalment són mutacions de les cèl·lules de la pell --> càncer de pell – el més conegut és el melanoma, que és el càncer més seriós que hi ha.
La pell manté la sang dins d’organisme.
Síntesis de vitamina D: El sol activa la vitamina D, que passa a prop dela pell. La vitamina D és bàsica per a generar la densitat òssia .Les persones necessiten aprox. 10-15 minuts del sol al dia per activar la vitamina D. En els països on no hi ha sol durant mesos (ex: Països Nòrdics) hi ha el problema de deformitats dels ossos dels nens.
Termoregulació.
Receptor tàctil.
3. L’Epidermis i el dermis: EPIDERMIS: Epidermis és un teixit epitelial de més d’una capa. És un teixit estratificat i la capa superior és plana (epiteli estratificat pla). També s’anomena escamós.
A més a més tota la primera capa de cèl·lules és la pell morta, que s’anomena queratina (una proteïna).
Teixit epitelial pla queratinitzat.
90% de la capa són els queracinocits i la seva funció és produir la queratina.
 Melanòcits: formen el pigment que s’anomena melanina. La melanina dona el color a la pell i a més a més protegeix els nuclis de les cèl·lules dels rais ultraviolats. Per la exposició al sol es genera més melanina i per tant a l’estiu estem més bronzejats.
 Cèl·lules de Langerhans: són cèl·lules del sistema defensiu, són cèl·lules defensives del sistema immunitari. Són cèl·lules residents, fixes. Per això, quan un es fa un tall a la pell, les primeres cèl·lules que arriben són les cèl·lules de Langerhans i més tard aniran arribant les cèl·lules del sistema circulatori – els glòbuls blancs - leucocits.
 Cèl·lules de Merkel: cèl·lules sensitives del tacte.
Si mirem la epidermis, hem de tenir en compte que totes aquestes capes que hi ha sobre venen de la capa de abaix.
La capa que està en contacte amb la membrana basal, s’anomena la capa basal i són cèl·lules que tenen una gran capacitat mitòtica, vol dir de reproduir –se. Totes les cèl·lules de la capa basal han format les cèl·lules de les capes per sobre.
Quan hi ha una mitosis, la cèl·lula mare de la capa basal fa 2 cèl·lules filles.
Una cèl·lula filla es reposarà al costat i la altre cap a sota. La cèl·lula filla en quest camí cap amunt anirà descompassant-se i morir-se. Al final lo que trobarem per sobre és una capa morta.
Llavors des de la membrana basal tindrem:  Les cèl·lules de la capa basal  La capa espinosa: les cèl·lules comencen a mostrar un aspecte com si fos una estrella.
 Grànuls de queratina: es va perdent la citoplasma  Estrat corni: la queratina. Aquesta queratina fa, que la pell sigui permeable, però selectiva. Quan estem molta estona al aigua finalment hi ha una quantitat d’aigua, que entra.
En algunes parts molt concretes com les palmells de les mans i les plantes dels peus, la capa de cèl·lules mortes és més grossa i s’anomena la pell gruixuda. La pell gruixuda vol dir que hi ha una capa de queratina molt més gran.
En la pell hi ha un procés que s’anomena la queratinització... la formació de queratina des de la part més bàsica fins la capa superior. Aquest procés, lo que farà, és que el citoesquelet de aquestes cèl·lules es convertirà en queratina.
Melanòcits: Surten de la cresta neural i són les cèl·lules pigmentaries de la pell. Les melanòcits fan la melanina, que dona la coloració de la pell.
Els melanòcits estan en la capa basal amb contacte amb la membrana basal.
Els melanòcits produeixen melanina en uns cosos que són melanosomes...petits òrgans, que formen la melanina. I aquesta melanina se la passen a les cèl·lules veïnes. Aquests tentacles, que tenen és fiquen a la epidermis i fiquen els melanomes a les cèl·lules. El melanòcit al microscopi és transparent perquè no es queda la melanina sinó la distribueix a les altres cèl·lules.
Aquesta melanina, una vegada dins de les cèl·lules envoltarà els seus nuclis construint una capa protectora contra les mutacions.
DERMIS: La dermis és teixit conjuntiu. Tenim dues capes:  Capa papil·lar: més superficial (teixit conjuntiu laxe).
 Capa reticular: més profunda (teixit conjuntiu dens irregular) (les fibres van orientades en diferents direccions per a que la pell aguanti les diferents traccions en qualsevol direcció).
La epidermis i la dermis no s’encaixen de una manera plana. Lo que hi ha entre la una i l’altre és lo que s’anomena las papil·les dèrmiques (queda encaixat com si fossin uns dents).
D’aquesta manera la epidermis pot fer moviments i aguanta la tracció.
El líquid que és genera per fregament estre aquestes dues capes, és una ampolla.
Quan s’han de agafar uns trossos de la pell per fer per exemple una reconstrucció de la pell, aleshores s’agafa nomes la epidermis i la part que queda es la dermis.
La part de epidermis es regenerarà perquè hi ha papil·les dèrmiques, on en els seus forats s’han quedat les cèl·lules de la epidermis que poden reproduir-se.
Altre cosa important és que el teixit fibrós genera les línies de tensió de la pell.
Quan hi ha una cicatriu i si es fa en el sentit de la tensió de la pell és tancarà millor, més ràpid i a més a més es pot evitar interferir amb el nervi. Això és molt important per els cirurgians.
4. La pell com a òrgan sensitiu: La pell és un òrgan sensitiu, del tacte. El tacte ve donat per una sèrie de corpuscles tàctils, que tenen unes càpsules. Hi ha molts tipus com:  Meissner  Pacinian  Ruffini  Krause  Merkel Això és important per comunicar-nos amb el exterior. Quan es fa una exploració sensitiva del pacient es fa una diferencia entre tots els corpuscles tàctils que comporten és el tacte fi. El tacte fi vol dir un tacte on un discrimina dos punts....El pacient és capaç de discriminar 2 punts amb una separació mínima.
En canvi terminacions nervioses lliures de la pell no tenen capsula i per tant son multimodals...transmeten dolor, escalfor, fred, el tacte groller.
Quan un valora el tacte ha de valorar si el pacient te el tacte fi, o no hi ha.
Això ens pot dir quines estructures funcionen i on s’ha pogut lesionar la medul·la espinal.
 Tacte fi va per la part posterior de la medul·la. Si la lesió és en la part posterior de la medul·la, aquesta persona ha perdut el tacte fi. Te tacte però no discrimina.
 Tacte groller i dolor va per les parts laterals de la medul·la espinal. Si la persona no nota dolor té una lesió d’un costat de la medul·la espinal.
Uns dels annexes són els pels. Els pels es formen com les glàndules per invaginació de la capa més superficial (epidermis).
Invaginació vol dir la entrada de cèl·lules des de la capa més externa cap a la capa més interna. Llavors és una entrada de epidermis cap a la dermis.
El pel és forma en la zona – bulb - és una zona vascularitzada.
El pel es pot treure de 2 maneres:  Rasurar: tallar-lo a ras  Depilar: treu tot el pel amb la part interna.
De manera normal es perd uns 100 cabells al dia.
5. Glàndules: sebàcia i sudorípara. Temperatura central i perifèrica, funció termoreguladora de la pell.
El cabell està al costat d’unes glàndules, que són les glàndules sebàcies. Les glàndules sebàcies estan vinculades al pel i fan el manteniment del cabell.
Aquest sebo que surt de la glàndula protegeix el pel per a que no estigui sec.
A més a més forma una capa bacteriostàtica --> superfície on no poden créixer les bactèries.
A la pell també tenim glàndules sudoríferes, que la seva funció és generar suor. El suor serveix per eliminar l’excés del calor corporal.
La termoregulació és una de les coses més importants que hi ha. De fet quan falla, la persona és pot morir d’un xoc de calor.
Termoregulació vol dir, que quan la temperatura baixa poder-la augmentar i quan la temperatura és alta poder-la disminuir.
Per tant som isotèrmics --> mantenim una temperatura més o menys constant. Estem oscil·lant dintre uns paràmetres – 36,5 – 37,5 graus. No podem estar a un altre temperatura perquè s’estarien alterant els processos.
Quan augmenta la temperatura augmenten les pulsacions i el metabolisme.
Termoregulació: La part més freda del cos és la pell. Com fa la pell aquesta termoregulació? Per exemple quan fem la activitat física la musculatura fa la contracció i produeix molta escalfor. Aquesta escalfor s’ha de eliminar i s’elimina per el suor. Una manera apart de la suor és aportar major quantitat a la pell per refredar-se. I refrega el suficient.
Si tinc un vas sanguini que va cap a la pell – una arteria, paral·lelament hi haurà 2 vasos acompanyants de retorn – venes (Si faríem un tall trobaríem una arteria i 2 venes acompanyants).
Si hi ha un excés de calor l’arteria aportarà la sang calenta a la pell. A mida, que es va aproximant a la pell anirà perdent temperatura. Quan arribi més a prop de la pell s’enfredarà. Desprès tornarà per sistema venós. La sang està tornant freda i al mateix temps que va passant al costat de la arteria s’està escalfant --> es refreda parcialment. Perquè si és refreda totalment estaríem en hipotèrmia.
La quantitat de sang que arriba a la pell està regulada mitjançant la dilatació dels vasos sanguinis. Quan hi ha una vasoconstricció arriba menys quantitat de la sang a la pell. Llavors la sang dona el color a la pell.
Temperatura corporal i perifèrica: En les situacions extremes si la temperatura del cos baixa molt el cos vol mantenir la temperatura central – la temperatura del interior del cos. I lo que fa, és una vasoconstricció perifèrica per a que la sang quedi recollida en la part central del cos per mantenir els òrgans vitals. Per tant en les extremitats pot haver-hi una congelació.
Aquí tenim les diferents races: El color de la pell depèn de la quantitat de pigment, de melanina que hi hagi; del tipus de la melanina: _ Eumelanina --> pigment fosc i per tant és generarà els cabells i la pell més fosca.
_ Pheomelanina --> pigment més de color vermell; les persones que tenen major quantitat d’aquest pigment tindrà el cabell més clar.
La combinació de melanines donaria un cabell castany.
Les persones que tenen menys melanina tenen més probabilitats de patir un càncer de pell.
Si no hi ha pigmentació apareixen les canes.
Els cabells apareixen llisos perquè els cabells són circulars. Els cabells que no són circulars – tenen una forma més el·lipsoïdal – donen forma al cabell rissat.
Temes de la pigmentació: _ Piques --> no són patògenes; són cúmuls de pigment. Però si els dona el sol pot arribar a tornar–se una piga maligna. Si les vores són regulars i les piques no sobresurten la pell no són malignes.
_ Lentigen --> taques senils que surten. També pot ser per un problema circulatori en les cames en persones més grans. Això s’anomena Hemosiderina --> la hemoglobina que surt sota la pell, que es troba en els globus vermells.
_ Vitiligen --> falta de melanina en algunes zones, que també són més sensibles al sol.
_ Albinisme --> persones, que generen un color de la pell absolutament pàl·lid, els cabells blancs. Moltes vegades han d’anar amb les ulleres fosques perquè tenen un dèficit de melanòcits en la pupila.
La pupila del ull normalment és una cambra fosca perquè té melanòcits, que fan que la llum no reboti. Quan hi ha un dèficit de melanòcits aquesta cambra fosca ja no és tan fosca i per tant la llum molesta moltíssim perquè pot rebotar.
Altres temes de la pell: _ Hiperqueratosi --> augment de la part de queratina.
És donen en zones on hi ha fregament, on el cos forma els cal·lus.
_ Els tatuatges: Els tatuatges no s’eliminen perquè dins de la pell queden gotes de tinta. I són gotes tan grans que el sistema no pot remoure.
El sistema immunitari al no pot fagocitar aquestes gotes i és poden remoure de la pell només per el laser.
El laser lo que fa és trencar aquestes gotes en més petites, per a que el sistema immunitari les pugi eliminar.
_ Empremtes digitals --> és característic de cadascú, perquè cadascú té el seu dibuix. Encara que s’elimini la gran part de la pell – epidermis – continuarà regenerant-se.
El Dermatoglif queda perquè a més a més del dibuix de la pell tenim lo que realment deixa la impremta: _ les glàndules sudorípares _ les glàndules cebàcies Pell fina i pell gruixuda.
Temes secundaris: Els fol·licles pilosos i creixement del cabell. La ungla.
(Conceptes generals, sense aprofundir. Serveix resum final cap. 5 Tortora pp. 178-179) ...