Tema 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cognició
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: llenguatge i pensament.
Semiologia: Des de el punt de vista psicològic un signe es un estímul A que esta en lloc d’un estímul B. En presencia aquesta cosa A veig, la cosa B no cal que tingui la cosa A per que es representi B. No cal que tingui la taula per pensar en la taula. Els signes permeten raonar sobre coses que no son presents.
Mounin (1968) Segons ells podríem diferenciar 4 tipus de signes: • INDISI: En funció de la distancia tinc un tipus de signe. Ex: fet immediatament perceptible sobre coses que no son perceptibles. Veig el cel fosc i em fa pensar en tempestes, no cal veure la tempesta per pensar-hi. El significant no es diferencia del significat.
• SENYAL: Associa el soroll de la bossa de galetes amb les galetes. Un fet que s’ha produït artificialment per servir d'indici.
• SIMBOL: el significant que ja es comença a diferenciar del significat.
Però sempre hi ha alguna reminiscència amb l’objecte que s’al·ludeix.
Ex: Signe amb la ma d'arbre.
! • SIGNE LINGUISTIC: la relació entre significant i significat es inexistent, arbitraria i convencional. Quanta mes distancia hi hagi entre A i B més capacitat intel·lectual es necessita.  Cal destacar Jean Piaget i Lev Semiònovix que van néixer els dos al 1896 i tenen el mateix contest. Van estudiar la psicologia evolutiva però van anar més enllà i van estudiar neuropsicologia. Tot i així, tenen diferencies com que Piaget va viure molts anys i en canvi Lev va morir amb trenta vuit anys.
Jean va estudiar una psicologia molt ordenada, en canvi Lev amb la malaltia crònica escrivia de forma desordenada ja que sabia que tenia poc temps.Jean Piaget era estructuralista i aquests, parlen sobre la composició de les coses.
En canvi els funcionalistes com Lev, perquè serveixen o quines finalitats tenen les coses. Les dues aproximacions son certes.
! ! Jean Piaget Li interessa el desenvolupament cognitiu. Des d'una perspectiva de com anem creixen intel·lectualment. Tota la seva historia es desenvolupa per desenvolupar una teoria.  esquemes Per Piaget els esquemes son accions organitzades mínimament. Però hi han diferents tipus d’esquemes.
• Esquemes reflex: accions reflexes, formen part del seu repertori innat, no les ha hagut d’aprendre. Li aporten un benefici com la supervivència. Primeres accions organitzades, punt de partida de la intel·ligència.
• Esquemes d’acció: accions que tenen una certa organització.
Raonament sobre allò que existeix.  • Esquemes representatius: interioritzar les accions, és capaç de raonar sobre alo que no existeix, ho imagina. Arriba un moment que pot anticipar-se.
! • Proposicions: raonament sobre coses que fins i tot irreals.
Aquesta totalitat d'esquemes organitzat s’anomena estructura. Cada cop que canvia la forma d'organitzar els esquemes s'anomena estadis.
Durant el primer estadi es en el qual es realitzen les accions reflexes. El pas al segon estadi es produeix als 18 mesos, on s'inicia el desenvolupament de la inintel·ligència i la representació mental, fins als 10-11 anys. Distingim dos períodes l’intuïtiu (2-6anys): percepció distorsionada, veuen l'aparença i el de les operacions concretes (7-11 anys), Arribem al tercer estadi des dels 11 fins als 15-16 anys que culmina amb la construcció de les estructures intel·lectuals pròpies del raonament hipotètic-deductiu.
! ! ! ! Factors del desenvolupament Maduració: aspectes des de el punt de vista biològic, desenvolupament fins un valor determinat.
Experiència física: accions, l’individu construeix el coneixement a traves de les seves accions. Contacte amb les coses i persones.
Experiència social: El contacte amb les persones y la societat fan que es desenvolupi y creixi intel·lectualment.
Equilibrament: (integra els tres factors).
Es propi dels organismes vius de mantenir un cert estat d’equilibri mitjançant la interacció fonamental de factors interns (maduració) i externs (accions del medi). Aleshores tota la conducta es una assimilació d’esquemes anteriors i alhora una acomodació d'aquests esquemes a la situació actual.
Conseqüentment la teoria del desenvolupament invoca a la noció d'equilibri perquè tota conducta tendeix a assegurar un equilibri entre els factors interns i els externs o d'una manera mes general entre assimilació i l’acomodació.
El desenvolupament intel·lectual consisteix en la construcció progressiva de mecanismes reguladors que assegurin formes d’equilibri cada cop més mòbils, més estables i, sobretot, més reversibles.
! Els inicis de la intel·ligència representativa Als 18/24 mesos apareixen una sèrie de conductes que impliquen l’evocació representativa d'un objecte o esdeveniment absent.
Imitació diferida: imitació d’un altre comportament. Utilitzar coberts per menjar.
Joc simbòlic: fer un joc que el porta a una realitat. Jugar a cuinetes.
Dibuix o imatge gràfica: dibuix que fa referencia a alguna cosa tot i que no ho sembli. Representa una realitat que no es allà present.
Evocació verbal: implica que hi hagi una representació mental, et demostra amb les paraules allò al que s’està referint.  (La construcció de la funció semiòtica consisteix en un esqueixament progressiu dels significants i significat). Alliberament de la representació immediata, creixen intel·lectualment.
! “Egoisme” dels nens Nens parlen sense tenir en compte el punt de vista dels altres.
Per Piaget ser egocèntric no es despectiu. Ell fa un experiment on agafa una taula, ensenya una maqueta, el nen mira la maqueta i es seu en un costat i l’investigador a un altre, el nen descriu el que veu i no es capaç de posar-se al lloc de l'investigador, de manera que ell continua dient que el que ell veu es el mateix que veu l'investigador.
Es un problema cognitiu no egoista. Es fixa en les aparences però no en la possible realitat de les coses. Poc a poc aprenen a descentrar-se.
! El llenguatge en la teoria genètica Piaget analitza el llenguatge com objecte més del coneixement. La seva reflexió es dirigeix a relacionar-lo amb el desenvolupament cognitiu. Arriba a dues conclusions: 1. Primacia del desenvolupament cognitiu respecte el llenguatge.
El llenguatge no pot ser considerat la font de pensament, encara que sigui una condició necessària per al seu desenvolupament. Llenguatge i pensament estan íntimament relacionats, però tots dos depenen de la intel·ligència, la qual arrela en l’acció.
2.Oposicio llenguatge egocèntric-llenguatge socialitzat El llenguatge evoluciona de l’egocentrisme cap a la socialització (2/3-6/7). A partir dels 6/7 anys el llenguatge egocèntric va desapareixent i el nen tendeix a adaptar-se al context i a l'interlocutor.
! ! ! Vigotski La meditació semiòtica de la ment Li interessava la ontogènesi (historia de l'individu) i la filogènesi (historia de l’espècie).
Distingeix dues línies de desenvolupament. Una es la natural, biologia de l'individu o espècie que ens porta a desenvolupar funcions psicològiques elementals. Una segona es la cultural, caracteritzada per la utilització dels signes i que porta a funcions psicològiques superiors resultants com a consciencia.
La conseqüència de només desenvolupar-se naturalment ens donaria desenvolupar molt més les funcions o capacitats biològiques, en canvi els signes ens permeten tenir capacitats superiors, més complexes i elaborades.
Les funcions psicològiques naturals son l’atenció, el raonament, etc. Funcions presents a tots els individus. La cultura a traves de l’ús dels signes provoca aconseguir funcions psicològiques superiors.
Un gos te la seva memòria amb funcions elementals ja que no utilitza signes, en canvi un humà te funcions superiors ja que utilitza signes per memoritzar.
Les capacitats sense signes son molt més limitades que amb signes.
Totes aquestes funcions superiors finalitzen en la consciencia. La consciencia es producte de utilització de signes, fruit de la interacció de les persones i per tant es un aspecte social. Sense relació social seriem éssers elementals.
Si falla el funcionament de signes ens quedem amb funcions psicològiques elementals.
! # ! Arquímedes Per ell els nens petits interactuen amb els adult i nens, quan comencen a parlar papa, mama, per a ell el llenguatge basic es comunicatiu. Sempre hi haurà funció comunicativa. A partir de les relacions amb les persones es capaç de descobrir un nou us de comunicació. Aquest llenguatge d’us personal es un llenguatge personal.
Per Piaget el llenguatge egocèntric no ha de desaparèixer, sinó que es fa privat i ajuda a comprendre les coses, es fa interiorització.
Quines son les funcions del llenguatge: comunicar i pensar. Al principi el llenguatge l’utilitza per comunicar-se però a la llarga l’utilitza per pensar ja que aquest es farà interior. Aquest llenguatge abans ha estat un llenguatge interpersonal. Funció comunicativa i representativa.
! # ! ! ! ! ! Llei de la doble formació El signe és inicialment un mitjà de relació social, una manera d'influir en els altres, però després adquireix una nova funció, esdevé una manera d'influir en un mateix. El procés d'interiorització és un canvi d'orientació en l'ús dels signes. De reguladors de la conducta social passen a ser reguladors de la conducta individual.
Això portà a Vigotski a formular la llei genètica general del desenvolupament cultural: qualsevol funció del desenvolupament cultural de l'infant apareix dues vegades en escena, en dos nivells, primer en el nivell social i després en el psicològic, primer entre la gent com una categoria INTERMENTAL, i després a l'interior de l'infant com una categoria INTRAMENTAL (Vigotski, 1988. Pàg.
91).
Vigotski considera que aquesta llei es pot aplicar a tots els processos psicològics. Per tant, totes les funcions superiors s'originen com a relacions entre éssers humans.
! El llenguatge en la teoria històrico-cultural 1. Relació entre llenguatge i pensament.
La connexió entre llenguatge i pensament no és primària i invariant. Ambdós tenen arrels genètiques diferents i després se sintetitzen dialècticament en el desenvolupament. En un procés d’interconnexió funcional, el llenguatge esdevé pensament i el pensament esdevé llenguatge.
! 2. Procés d’interiorització del llenguatge.
El llenguatge, en els seus orígens, serveix per comunicar-se. Progressivament adopta una nova funció, regular la pròpia conducta i el pensament. El llenguatge egocèntric, més que expressar la incapacitat per situar-se en el punt de vista de l’altre, és un llenguatge privat que té la funció de planificar, orientar i regular l’activitat infantil. Amb el temps aquest tipus de llenguatge se simplifica, s’esquematitza i aparentment desapareix. En realitat s’ha interioritzat convertint-se en un instrument fonamental per al pensament.
! ! ! ZDP El desenvolupament real es allò que aprenen els nens per si sols. El desenvolupament potencial es allò que aprenen amb ajuda.
Tests principals: dones a fer una tasca, un model que ha de repetir. Si ho da be es va donar tasques més difícil. En el moment en que s'equivoca s'acaba la proba i passa a un altre en els 2 errors. Marques allò que ell sap fer per si sol.
Si tenim dos nens, i s’equivoquen els dos nens en el mateix es canvia de tasca, des dels tests estand os en el mateix nivells. Però si un nen s’equivoca en un nivell i se l’ajuda per arribar al mateix nivell que l’altre, els dos estaran al mateix nivell però realment no ja que no tindran el mateix desenvolupament ja que un a necessitat ajuda.
Vigotski comprova fins on arriba el nen amb ajuda, pistes. Amb aquestes un nen pot arribar i l'altre no. D'aquesta manera hi han diferencies i no tots dos estan al mateix nivell.
Amb Piatget parlàvem d’estadis evolutius. Estadis evolutius amplis que engloben de forma general el desenvolupament.
# Per Piatget el desenvolupament mana a l'aprenentatge. No te lògica aprendre sense haver desenvolupat. Viotski diu el contrari, valora l’àrea potencial del desenvolupament. Per a ell, s'ha de fer aprendre per que es pugui desenvolupar. Es clau la figura del mediador. Aprenentatge va al costat del desenvolupament.
...