T3. SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA GLOBAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de les malalties infeccioses
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA GLOBAL Quin impacte tenen les malalties infeccioses avui dia? Les malalties infeccioses que causen més morts són les pneumònies, amb 3.1 milions de morts, seguides del SIDA i les diarrees amb 1.5 milions. La tuberculosi representa al voltant d'1 milió de morts. Així doncs, agafant les malalties infeccioses més rellevants, entre totes causen 7,1milions de morts a l'any.
Si realitzem una comparació de les malalties que causen més morts al 2012 respecte el 2000, veiem que s'ha reduït una mica l'incidència de SIDA, de les malalties respiratòries infeccioses i bastant més les diarrees. Per contra, han augmentat les malalties del benestar, com les cardiovasculars i la diabetes.
Les malalties infeccioses lideren el ranking de mortalitat. Hem de diferenciar les morts que es produeixen en els països rics i pobres. Així doncs, mentre en els països pobres la mortalitat recau especialment en les malalties respiratòries, el SIDA i les diarrees. En canvi, en els països rics es déu sobretot a problemes vasculars, infarts cerebrals o alzheimer. Els càncers que causen més morts són els de colon i de mama.
En principi, les malalties infeccioses no preocupen als països rics, no hi ha una alarma social. Ara bé, als els països pobres són molt importants ja que presenten unes altes taxes de mortalitat.
Reptes en salut segons la OMS: – Malalties transmissibles.
– Malalties cròniques no transmissibles: malalties cardiovasculars i degeneratives, càncer, diabetis, neurodegeneratives.
Amenaça de les malalties infeccioses emergents i reemergents: Les malalties infeccioses emergents es deuen a l'aparició d'un nou patogen, com quan va aparèixer el SIDA o l'Ébola. Els patògens reemergents són aquells coneguts que ja es coneixien i estaven controlats, però que per alguna causa concreta com les resistències a antibiòtics, el canvi d'hàbits o el canvi de distribució del virus, han tornat a aparèixer, com succeeix amb el virus del Dengue, el qual ha ampliat la seva àrea de distribució. B.anthracis és un patogen reemergent, hi ha hagut una modificació que ha fet que sigui més perillós, degut al bioterrorisme.
A mitjans del segle XX hi havia antibiòtics molt eficaços, es van descobrir i aplicar la majoria de les vacunes i es va posar molt ènfasis en la prevenció de contraure malalties infeccioses a través dels aliments i l'aigua. Això ha donat una sensació als països rics que aquest tipus de malalties han desaparegut. Ara bé, això no és cert, ja que com hem vist als països pobres aquestes malalties són les principals causes de mort.
Als anys 80 va aparèixer el SIDA als EUA. Va ser un toc d'atenció. En aquells moment es pensava que només matava als homosexuals i als drogadictes. Després es van adonar que realment no atacava a un grup marginal, sinó que era un tema important que podia matar a qualsevol persona.
L'Institut de Medicina dels EUA va declarar el 1992 un informe on parlava de la gran vulnerabilitat que és l'ésser humà als agents infecciosos. A partir d'aquest moment es va considerar que qualsevol malaltia pot afectar-nos i que és un problema comú. Així doncs, va canviar la percepció que hi havia davant les malalties infeccioses, les quals poden afectar a qualsevol persona de qualsevol país, ja que la vulnerabilitat és universal.
A Barcelona hi ha una institució que treballa amb malalties infeccioses de països pobres, en col·laboració amb la OMS per erradicar el pian, una malaltia produïda per una espiroqueta. Genera uns grans bonys que sobresurten de la pell i poden afectar a l'ós. Es pot tractar amb una sola dosi oral d'Azitromicina.
Factors que contribueixen a la reemergència dels patògens: Les malalties infeccioses presenten un repte continu, ja que els humans evolucionem paral·lelament amb els microorganismes i ells també amb nosaltres. Quan canviem un dels nostres hàbits o característiques apareixen nous agents infecciosos o de reemergents. Per tant, la lluita contra les malalties infeccioses és continua. Entre aquests factors destaquem: – Pobresa.
– Canvis en les costums gastronòmiques i tecnologia alimentària: gastroenteritis per Salmonella, Anisakis, Enterobacter sakazakii o malaltia de les vaques boges.
– Utilització individual i/o comunitària de noves tecnologies (lentilles per Acanthamoeba, aire acondicionat per Legionella) – Procediments mèdics i quirúrgics (infecció hospitalària, infecció del immunodeprimit, infecció oportunista).
– Migracions, viatges i comerç mundial (malalties imporades, virus Chikungunya).
– Resistència al tractament quimoterapèutic.
Globalment, els 3 camps on és d'alerta l'aparició de patògens emergents són: – Infeccions pulmonars, les que causen més morts.
– Diarrees, més per quantitat que no per mortalitat.
– Malalties transmeses per vectors.
SARS: El SARS, Síndrome Respiratòria Aguda Severa, va aparèixer al Febrer de 2003. Es va produir un brot de síndrome de distress respiratori en adults de Hong Kong amb 16 persones infectades. Totes havien residit en un mateix hotel, juntament amb un metge de la província de Guangdong que va morir. SARS es a estendre ràpidament per Àsia i Canadà. Es va controlar a final de la primavera del 2003 i es van notificar 8.096 casos amb 774 morts (letalitat del 9,6%). El 98% dels casos es van donar a 5 llocs: Xina, Hong Kong, Taiwan, Canadà i Singapur.
• Característiques de la transmissió favorables pel control de la malaltia: No produeix infeccions asimptomàtiques. Quan una persona té el SARS i comença a mostrar la simptomatologia de la malaltia, fins a 5 o 6 dies la persona no és infecciosa. Els casos es poden agafar i aïllar per evitar l'expansió de la malaltia.
El virus responsable del SARS s'ha classificat com un Coronavirus. Es va veure que el seu reservori o hoste natural és la civeta i el gos mapatxe. Va arribar a l'hoste sensible, als homes, perquè a l'orient és habitual menjar aquests animals.
En un estudi retrospectiu es va saber que el SARS estava present a la província de Guangdong des de novembre de 2002, amb més de 300 persones afectades, un terç de les quals eren sanitaris. No hi ha tractaments efectius i les vacunes es troben en fase de desenvolupament.
SARS és una de les 4 úniques malalties, juntament amb el Còlera, Febre groga i la Pesta, que s'han d'informar obligatòriament com emergències de salut pública internacional.
GRIP AVIAR: Dels virus de la grip hi ha moltes variants, degut a l'hemaglutinina i neuraminidasa (H i N). Les aus són el reservori del virus de la grip. L'hemaglutinina 1, 2 i 3 està present en humans, la resta en aus.
La grip aviar són soques que provenen d'aus i que afecten a humans. El 1997 a Hong Kong es van donar 18 casos de grip aviar pel A (H5N1) en adults joves i nens, i un terç va morir. A partir d'aleshores es va començar a parlar de la grip aviar, la qual cosa va generar una alerta important. A finals de 2003 es van donar més casos a Vietnam i Tailàndia. El virus es va mostrar molt virulent en pollastres i aus salvatges. Igualment que en el brot de 1997 de Hong Kong, els humans més afectats van ser nens i adults joves i va produir una malaltia molt severa amb taxes de letalitat del 60 al 80%.
Des de 2003, H5N1 s'ha mantingut continuament en circulació a través de les aus migratòries produïnt epidèmies en aus salvatges, domèstiques, animals i en humans.
Entre 2003 i 2008 es van declarar 395 casos de H5N1 en humans arreu del món amb una taxa de fatalitat del 63%. La taxa de fatalitat no ha disminuït des del 2003, va ser del 70% en 2004 i del 75% en 2008. L'ozeltamivir va ser un dels fàrmacs que va aparèixer per erradicar la malaltia.
Les hemaglutinines i neuraminidases interaccionen amb les cèl·lules de la mucosa bronquial. Les H5N1 interaccionen de forma directa amb els alvèols pulmonars, per tant, donen una pneumònia de forma directa. En canvi, els de la grip normal produeixen una bronquitis. Això fa que la transmissibilitat no sigui tant fàcil, però la letalitat més elevada.
DIARREES: Són molt importants, ja que es considera la segona causa de mortalitat després de les malalties gastrointestinals del tracte inferior (?). Els patògens clàssics, els que es troben en els països pobres són rotavirus, E.coli enteropatogènic i Shigella. Pel que fa als patògens de països rics: Salmonella, Campylobacter i rotavirus.
Patògens emergents: – E.coli O157:H7 es va descobrir a USA en 1982.
– Clostridium difficile: el ribotips O27 i O78 són extraordinàriament virulents. Afecten a la comunitat, fora de l'hospital.
– Norovirus, família Caliciviridae (prèviament anomenats Norwalk-like virus).
MALALTIES EMERGENTS TRANSMESES PER VECTORS: Dengue: És una malaltia que s'ha extés a través del seu vector Aedes aegypti, Aedes albopictus. En principi tenien una àrea restringida d'acció a l'Àfrica, però pels viatges internacionals i el comerç s'han extès a altres parts del món, arribant inclús al Mediterrani i sud d'Europa. Aquest vector transmet el Dengue, la febre groga i el virus Chikungunya.
Segons dades del 2012 de l'OMS: – Uns 2.500 milions de persones viuen en àrees de risc.
– Pot haver-hi entre 50 i 100 milions de noves infeccions cada any.
– Abans de 1970 només hi havia 9 països amb dengue endèmic.
– Avui dia, el dengue és endèmic en més de 100 països.
– A les Amèriques, sud-est asiàtic i l'oest del Pacífic s'ha passat de 1,2 milions de casos en 2008 a 2,2 milions en 2010.
Virus Chikungunya: És un virus transmés per vectors, per mosquits de la família Aedes. La malaltia és molt similar al virus del Dengue, amb símptomes com: febre, dolor articular i muscular, mal de cap, nàusees, fatiga i erupció cutània. Chikungunya és un Alphavirus de la família Togaviridae. Aquest virus fou aïllat per primera vegada a Tanzània a principis dels anys 50 i ha estat una causa important de la malaltia febril a l'Àfrica i Àsia, inclosa l'Índia. És un patogen reemergent, ja que des de 2004 s'han notificat una sèrie de brots epièmics i en conjunt està augmentant el nombre de casos. Entre 2005 i 2006 van haver-hi brots al sud de l'Índia i a les illes de l'oceà Índic. A l'Índia 1,25 milions de persones van estar infectades per CHIK al 2006, amb unes taxes d'atac del 45% en algunes comunitats.
MALALTIES ZOONÒTIQUES EMERGENTS: Són aquelles que provenen d'un animal i poden causar una malaltia a l'home. Al 2005 existien 1.407 espècies de microorganismes patògens per humans de les que 816, un 58% eren zoonòtiques segons el CDC. De les 1.407 espècies, 177 són emergents o reemergents i d'aquestes 130, un 73% són zoonòtiques. Veiem així que la major part de les malalties emergents estan relacionades amb animals, d'origen zoonòtic.
Controlant l'amenaça de les malalties infeccioses: La OMS, a partir de les declaracions de 1992, ha anat agafant molt protagonisme i ha anat centrant tota l'organització sent l'eix normal per recollir informació i lluitar contra les malalties infeccioses.
Per acatar les seves logístiques, s'han d'acollir a unes normes regolatòries (IHR). Actualment, és l'organisme aglutinador de tota la informació i totes les mesures.
TUBERCULOSIS: La tuberculosi està causada per Mycobacterium tuberculosis. Segons dades del WHO, en 2012: – 8,6 milions de casos nous, dels quals 1,1 eren VIH positius (450.000 MDR).
– 1,3 milions de morts, dels quals 320.000 VIH positius (170.000 MDR) MDR: multi-drug resistant, fa referènci a la tuberculosis multiresistent.
Des de 1990, la mortalitat de la tuberculosis s'ha reduït en els VIH negatius.
En el següent mapa veiem els països que han notificat com a mínim 1 cas de tuberculosis extremadament resistent. Aquesta TB MDR presenta resistència: – Als 4 fàrmacs de primera linia.
– A les fluoroquinolones (fàrmacs de segona linea).
– Com a mínim a 1 fàrmac injectable de 2a generació.
La incidència de tuberculosis és la mateixa, no s'ha aconseguit reduir, només en els VIH negatius. A més, s'estan aïllant soques extremadament resistents, un gran problema pel tractament de la TB.
Nous reptes: – Ràpid diagnòstic i tractament de la MDR-TB i XDR-TB.
– Diagnòstic VIH del malalt de TB i seguiment.
– Diagnòstic de la TB en VIH positius i seguiment.
– Manca de recursos. Incrementar els recursos de 6.000 millions de $ a 8.000 millions $.
E l Xpert MTB/RIF és un sistema automatitzat que detecta la presència de M.tuberculosis i les resistències que presenta. Es posa la mostra respiratòria, s'emulsiona, es produeix una liqüefacció de la mostra i es transfereix a un cartutx que es fica dins la màquina. Aleshores es filtra, es produeix una lisis ultrasònica per alliberar el DNA i es mescla amb productes de PCR. Finalment es realitza una amplificació a temps real i s'obtenen els resultats en 1h i 45min.
Hi ha un programa de búsqueda activa de casos, diagnòstic ràpid i tractament adequat. Aquesta política consisteix en una furgoneta que recórrer les àrees on les persones no tenen accés a hospital.
Aquesta furgoneta disposa d'una unitat de rajos X. Si s'observa algun cas extrany, s'aplica el Xpert MTB/RIF a la persona sospitosa. Si el resultat dóna positiu, la persona és traslladada a l'hospital on se li aplica el tractament corresponent.
Recerca: Hi ha moltes empreses que estan treballant en la búsqueda de diagnòstics ràpids en camps in-situ i varies empreses farmacèutiques que ho fan en el desenvolupament de nous fàrmacs. Actualment, no hi ha vacunes noves per la tuberculosis, només el BCG.
S'està buscant un tractament efectiu per la TB latent, és a dir, la que es té quan s'està infectat perquè és tuberculina positiu però no ha patit la malaltia. Es volen fer tractaments per a eliminar aquells bacils de les persones infectades. També s'està buscant una vacuna post-exposició al bacil de la TB.
MALÀRIA: El 2012 es van produir 207 milions de casos i 627.000 morts. La malària afecta generalment a nens menors a 5 anys i dones.
La malària se situa a l'Àfrica subsahariana, alguns països d'Amèria i asiàtics.
La malària està produida pel protozou Plasmodium: – P.falciparum: causa la malària més greu.
– P.malariae: produeix la malària més lleu, que pot cursar de forma asimptomàtica.
– P.vivax, P.ovale: causen una malària latent al fetge i donar després recurrències al llarg de la vida.
El reservori són diferents espècies d'Anopheles, principalment la femella. Aquesta també actua com a vector i hoste principal. L'home és l'hoste sensible.
Es transmet a través de la picada del mosquit. La població de risc són dones embarassades i nens inferiors a 5 anys. No hi ha vacuna, però si tractament.
Avenços: – Mosquiteres tractades amb insecticida.
– Ruixar insecticides dins del domicili.
– Diagnòstic ràpid.
– Tractament combinat amb artemisinines.
– Tractaments profilàctics. Es donen a l'embarassada perquè no l'adquireixi o no passi al nen ni en el moment del part ni en l'alletament. En nens més petits d'1 any també es donen profilàctics.
Els mosquits ara també piquen de dia (abans només ho feien de nit). S'estan trobant algunes soques resistents a a les artemisinines. S'ha aconseguit reduir la mortalitat en un 75%.
Diagnòstic: S'extreu una gota de sang, s'agafa una porta i un cubre. Es realitza una extenció en sang. Es realitza la tinció de Giemsa i es mira al microscopi. Ha de ser una làmina fina de sang, una petita quantitat.
També es pot fer el test de la gota grossa, amb més quantitat de sang, de manera que fent un moviment amb el porta es trenquen els hematies i ens enduem la fibrina. Queda tot allisat.
Ambdues tècniques permeten observar els trofozoïts de Plasmodium.
Tractament: – Com a fàrmac de primera elecció: cloroquina i quinina.
– Si presenten resistència: artemisinines + amodiaquina o mefloquina.
Es poden combinar els 2 tipus de tractaments. Disminueixen la quantitat del paràsit en sang i ajuden als altres fàrmacs a actuar. Tenen una vida molt curta.
Nous reptes i punts febles: – El manteniment de les mosquiteres.
– Desenvolupar nous insecticides i monitoritzar les resistències.
– Extendre el diagnòstic ràpid.
– S'han començat a detectar resistències a les artemisinines.
– Vacunes.
Fer una vacuna contra un eucariota és molt més complex, ja que també pot afectar a les cèl·lules humanes. A més, passa per diferents cicles, es va modificant.
Pedro Alonso ha creat l'Isi Global, un centre que se centra en les malalties del 3r món.
Fase 1: toxicitat, Fase 2: eficàcia en persones sanes. Fase 2B: eficàcia però en un grup més gran de persones sanes. També s'anomen prova de concepte.
És una vacuna contra un eucariota que presenta un cicle amb diverses etapes. És possible que no s'arribi mai a desenvolupar una vacuna. En aquelles zones on hi ha una incidència elevada de malària, passen la malaltia i si no moren, queden immunitzades. Imaginem que aquestes persones van a una altra regió a veure familiars i al cap del temps retornen al seu país. Quan retornen poden presentar la malaltia. La immunitat que et protegeix el mateix patogen no és protectora, es perd. Per mantenir la immunitat protectora s'ha d'estar en contacte amb el patogen de forma constant.
VIH: La OMS fa molta referència a les persones que viuen amb infectats d'VIH, ja que són persones d'elevat risc. El VIH se situa sobretot a l'Àfrica subsahariana, amb més de 25 milions de persones que viuen amb persones infectades. Les noves infeccions també se solen donar a l'Àfrica. Ara bé, és una malaltia mundial.
El 1981 es va descobrir aquesta malaltia a USA. Es pensava que només afectava a homosexuals. Es va observar que els infectats presentaven una pèrdua de limfòcits T CD4. Els infectats per VIH presentaven infeccions oportunistes com el Sarcoma de Kaposi. Al 1984 es va aïllar el primer retrovirus VIH-1.
La simptomatologia inicial o primoinfecció, consisteix en l'aparició d'un rash cutani i símptomes gripals (elevada virèmia).
Diagnòstic: Període finestra de 3 a 12 setmanes, on la detecció del virus en sang per serologia pot donar negativa perquè la càrrega viral és baixa. També es pot fer per detecció del RNA (quan hi ha prou virus) o per detecció de la p24.
S'evalua la progressió cap a SIDA (càrrega viral, recompte de CD4). És una persona que comença a desenvolupar infeccions oportunistes: candidiasis, CMV, herpes simple, tuberculosis, toxoplasmosi, criptococcosi, etc.
La transmissió es dóna a través de la sang, les relacions sexuals o a través de la mare a fill en el moment del part o alletament.
Prevenció i mesures de lluita: – Condó: protecció del 85%.
– Tests diagnòstics.
– Circumcisió: protecció del 60%.
– Control del drogoaddicte per via parenteral.
– Control de la transmissió vertical mare-fill.
Tractament: Tractament antiretroviral ARVT: es redueix a un 96% la possibilitat de transmissió. Trobem profilasi pre-exposició i post-exposició. El ARVT consisteix en 3 o més drogues.
En el tractament trovem derivats de nucleòtids i nucleòsids, inhibidor de la proteasa vírica i de la transcriptasa inversa.
Qui ha de prendre el tractament i quan s'ha de començar? – Tots els VIH positius amb un recompte de CD4 de 500 cèl·lules/ml o menys.
– Les persones amb TB activa que viuen amb VIH positius.
– VIH positius amb hepatitis B o TB activa (no importa el recompte de CD4).
– Dones embarassades o que donin el pit i siguin VIH positives (no importa el recompte de CD4).
– Tots els nens menors de 5 anys que visquin amb VIH positius.
– Tots els VIH positius que visquin amb parelles VIH negatives (no importa el recompte de CD4).
Avenços: – Creació de UNAIDS i destinació de molts més miliors de $ a la malaltia.
– Globalment el nombre de noves infeccions va disminuir un 19% la passada dècada.
– L'accés a la ARVT ha augmentat en els països pobres, que abans només eren de rics.
– Les morts relacionades amb la SIDA han disminuït un 19% entre el 2004 i 2009.
– Antiretrovirals més econòmics. Actualment valen 137$ per persona i any.
...