Sessió Àngel Cuquerella (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Ciències Forenses
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Ciències forenses Sessió Professional 1: Àngel Cuquerella La tasca del metge forense és elaborar una pericial, que és un informe no vinculant que informa al jutge en què es relaciona la psicologia del subjecte amb el fet que ha comès. Pot ser que algunes vegades no tingui res a veure el trastorn mental del subjecte amb allò que ha realitzat.
Problemes dels metges forenses: 1) És difícil per als professionals científics adaptar-se a les categories creades des de la perspectiva jurídica. No hi ha una relació directa ja que hi ha moltes variants, és un tema de concepte. Des del punt de vista científic és difícil avaluar la intenció de la persona en realitzar els fets.
2) Un altre problema que es troben els metges forenses és la inferència, és a dir, intentar deduir el grau de consciència de la persona en el moment dels fets.
Conducta humana adaptativa (I). Cognició, conducta i emocions.
El cervell ha anat evolucionant durant amb el pas dels anys i s’ha comprovat que les emocions estan molt relacionades amb l’alteració del cervell.
1. Cervell instintiu o reptilià: És un cervell antic, el primer cervell. Complia les funcions bàsiques (menjar, reproduir-se i defensar un territori) i portava a terme conductes relacionades amb individus similars.
2. Cervell emocional: El cervell va evolucionar i va afegir una estructura a sobre del cervell antic: les emocions, els sentiments, els vincles. Els individus van descobrir que quan s’agrupaven, es lligaven emocionalment i establien vincles entre ells, i així, sobrevivien més que els individus aïllats.
Els éssers humans funcionen a partir dels mecanismes d’assaig - error i plaer - no plaer.
3. Cervell racionals (Còrtex cerebral): S’arriba a la conclusió que com més aplicació de la intel·ligència, més supervivència.
Biologia i ambient Les persones funcionen en base a aspectes socials, a l’adaptació al medi en què es desenvolupen i això tenyeix la pròpia conducta.
No existeix determinació de la conducta, sinó condicionament. En néixer, els individus no són una tabula rasa, sinó que neixen amb unes determinades predisposicions i el medi els influeix potenciantles o no, però no els canvia.
1 Ciències forenses Neuroimatge i conducta El test és considerat com a eina valuosa del peritatge per corroborar la impressió clínica. Tot i això, és una eina complementària, ja que mai fent test només es pot concloure res.
Però el futur és la realització de proves complementàries, a més dels test. Un exemple són les proves de neuroimatge, com una ressonància magnètica.
Motivacions Les accions es guien per elements cognitius i volitius. Però també hi ha components afectius (motivacions) que influeixen molt les accions que porten a terme les persones.
La conducta depèn de l’estat emocional i després, entra en joc la raó i s’adapta la manera de pensar a les emocions.
La raó A vegades, les persones racionalitzem el que pensem perquè ens aporta més seguretat. De manera que les respostes més lentes són més meditades i, per tant, podem ocultar la veritat. En canvi, les respostes ràpides, normalment són les més vertaderes ja que estan guiades per la impulsivitat (parlar sense pensar en les conseqüències).
Psicopatia i encèfal: Amígdala + Lòbul frontal Amígdala: és responsable de l’agressivitat impulsiva (més comú en homes) Lòbul frontal: és responsable del l’agressivitat instrumental (més comú en dones) Teories explicatives (II) Perfil psicopàtic -> L’única manera de detectar la psicopatia és la PCL-R. Si aquesta dóna uns resultats de 25-30 sobre 40, la persona es caracteritza per realitzar actes més violents, més agressius i per una major reincidència.
A més, la conducta d’aquests individus sobre la resta de les persones té conseqüències nefastes. En grups de tractament, quan no hi ha persones psicòpates, la resta del grup evoluciona molt més favorablement.
El problema que existeix actualment és que els tests de psicopatia són els mateixos per a homes i dones. S’haurien d’adaptar els tests a les dones, ja que el fet de passar un test amb patró masculí a les dones, dóna lloc a falsos positius.
2 Ciències forenses Peritatge forense Un bon perit ha de tenir en compte els determinants biològics, ambientals i la interacció entre tots dos àmbits. Com més formació, més dubtes es creen però més oberta és la pericial en proporcionar més arguments i elements per poder prendre la decisió. Un bon peritatge no ha d’afirmar res categòricament, de forma que permeti que qui la llegeixi tingui una visió crítica. El peritatge és com un puzle, com més perits hi intervenen, més visions i més possibilitats d’arribar a saber la veritat.
Exposar dubtes o punts dèbils en una pericial no és quelcom negatiu, al contrari, és un exercici sa.
Existeixen dues modalitats de peritatge: 1. Perits oficials: són funcionaris públics que realitzen pericials objectives per tal d’aclarir el que ha succeït.
2. Perits privats: realitzen pericials subjectives ja que són a petició de part, per tant, el que busquen és demostrar una determinada veritat.
Aspectes pericials Actuació del pèrit  Perit públic o IMLC (Institut Legal de Medicina de Catalunya) o EAT P/C o SATAV o EAIA-CSMA/CSMIJ  Perit privat  Jurament / promesa  Fase oral o Conjunta / individual o Contradicció  Informes no vinculants  Preguntes fiscal – acusació / NS – defensa  Ratificació / Modificació pericial  Fonamentació pericial o (Des)acreditació o Metodologia entrevistes o Nombre-duració visites o Psicometria-tests 3 Ciències forenses o o Conclusions Preguntes exnuvi: Jurat – Tribunal...
Relació perit - jutge -> El jutge demana una avaluació per part del perit oficial i el convoca al judici.
S’examina l’historial del subjecte, l’atestat policial i la pròpia experiència del perit amb la persona.
Amb tota aquesta informació, el perit realitza la pericial (mai vinculant) i es presenta al judici, on els diferents perits debaten. L’advocat fa preguntes i el jurat també pot fer-les.
Relació perit - policia -> No hi ha relació de forma oficial ja que el sistema els aïlla.
Competències del pèrit  Competències perit o Comunicació no verbal o Relaxació (No passotisme) o Contacte visual constant o Expressivitat – No teatralitat o Educació- No rigidesa o Cura personal o Volum – entonació – ritme  Credibilitat o Convenciment – frases curtes – no “crosses” o Competència – caràcter – compostura – extraversió – sociabilitat o Autocrítica o Atenció a l’entorn i feedback o No judicis de valor: inferències i premisses professionals o Judici clínic + actuarial o Adequació peritatge a nivell dels oients o Admetre ignorància o dubtes o Manegar adequadament contratransferència  Desacreditació o Involuntària  Obviar informes previs, proves complementàries...
 Fonamentació en dades equivocades (entrevista, psicometria invàlida, equivocada...) o Voluntària  Mostrar diferències amb experts ignorant aplicació a cas particular  Treure de context una troballa a l’informe  Obligar a respondre SÍ/NO  Lloances prèvies  Discurs socràtic + dialèctica forense  Discutir informació perit, experiència...
 Alabar tests no utilitzats 4 ...