Sistema Gastrointestinal - Motilitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA GASTROINTESTINAL (IV) – Motilitat CONCEPTES Prensió: Mecanisme de captar i emportar-se a la boca l’aliment. Hi ha una alta variabilitat depenent de les espècies.
Masticació: procés de trencament mecànic i barreja de l’aliment amb la secreció salival per afavorir la seva ingestió i digestió.
Deglució: reflex visceral consistent en el pas de l’aliment des de la boca, a través de la faringe i l’esòfag, fins l’estómac. És un reflex coordinat pel centre de la deglució amb la respiració. Comprèn 3 fases: 1. Oral – pas de la boca a la faringe. S’inicia voluntàriament. La bitlla alimentosa és portada cap a la part posterior de la boca. Allà s’estimulen mecanoreceptors i es genera un reflex involuntari i automàtic.
2. Faríngea – recorregut per la faringe fins l’esòfag 3. Esofàgica – recorregut per l’esòfag fins l’estómac Aquest reflex visceral és voluntari – quan creiem que ja està mossegat, el deglutim.
Boca  faringe (punt de creuament de vies respiratòries amb digestives, no es pot respirar)  esòfag.
MOTILITAT ESOFÀGICA – L’esòfag L’esòfag és un tub de múscul estriat i llis delimitat per dos esfínters, un superior i un inferior (el cardias). Normalment estan tancats.
Té activitat peristàltica – ones que empenyen la bitlla alimentosa cap a l’estómac). Es tracta d’una motilitat propulsiva aboral. Hi ha una coordinació entre l’activitat nerviosa excitatòria i la inhibitòria.
Quant a rots, vòmits o rumia, parlem de motilitat antiperistàltica – motilitat propulsiva oral.
MOTILITAT GÁSTRICA – L’estómac FUNCIONS GENERALS - Emmagatzematge d'aliment - l’estómac serveix de reservori d’aliments.
- Regulació del flux de sortida de contingut a l'intestí prim – regula en quina mesura el contingut passa a l’intestí prim perquè s’absorbeixi amb la màxima eficàcia.
- Inici dels processos digestius o Mescla de l'aliment o Digestió enzimàtica o Disgregació mecànica de l'aliment - Absorció de substàncies ESTRUCTURA FUNCIONAL L’estructura histològica és igual a la resta del tracte GI. Trobem diverses zones funcionals. Segons els patrons secretors diferenciem: - Fundus – Secreció mucosa (funció de reservori) – és un múscul que l’únic que fa és relaxar-se a mesura que l’aliment entra, generant-se un reflex nerviós d’ompliment gàstric.
- Cos – Mucosa oxíntica (secreció àcida gàstrica) - Antre pilòric – Secreció mucosa. Activitat endocrina (gastrina) Segons els patrons motors diferenciem: - Regió proximal – Receptiva d'aliment (fundus) - Regió distal – Activitat mecànica intensa, disgregació de l'aliment (cos i antre).
La digestió que hi ha en l’estómac és negligible.
EMPLENAMENT GÀSTRIC – Relaxació receptiva de l’estómac És un reflex generat a la regió proximal de l'estómac. Està associat a l'arribada d'aliment, i implica una relaxació muscular associada al procés de deglució que facilita el pas de la bitlla de l'esòfag a l'estómac, i una acomodació a l'augment de volum minimitzant els canvis de pressió.
És un mecanisme – reflex vagal. Els neurotransmissors implicats són: NO, VIP, ATP ACTIVITAT MOTORA GÀSTRICA Proporciona un buidament ordenat del contingut gàstric en l'intestí, tenint en compte la quantitat i la composició de la matèria ingerida.
1.
2.
3.
4.
Embranzida del contingut gàstric cap al pílor Forta contracció de l'antre i de l'esfínter pilòric Part del contingut passa al duodè (< 2 mm) Retropropulsió del contingut cap al cos Conseqüències funcionals: barreja, trituració mecànica i procés de buidament.
En el cos i en l’antre trobem una activitat motora definida, que genera contraccions de tipus peristàltic i que empenyen el contingut gàstric fins el pílor. El pílor està tancat i rebota el contingut generant ones de retropropulsió. Aquest fenomen és per disgregar i barrejar bé el contingut. El pílor es tanca però no del tot, deixa passar partícules de menys de 2mm de mida cap al duodè. Les que no poden passar segueixen picant-se.
REGULACIÓ DEL BUIDAMENT GÀSTRIC Està controlat per senyals d'origen: - Gàstric – Mecanismes que promouen el buidament - Intestinal – Mecanismes que alenteixen el buidament. Són mecanismes de feed-back negatiu originats en l'intestí prim (duodè). Reflexos enterogàstrics.
El buidament gàstric consisteix en l’aliment que passa de l’estómac al duodè, i per tant depèn de la funció d’aquests dos òrgans. Hi ha una conversació entre estómac i duodè fent servir nervis i hormones. Les senyals que envia l’estómac són de probuidament mentre que les que el duodè envia són de contrabuidament.
Els mecanismes de control són: - Reflexos nerviosos (reflexos gandul-vagals) - Reflexos endocrins (pèptids reguladors gastrointestinals) - Reflexos neuroendocrins Quan l’aliment arriba al duodè el que fa és promoure senyals de tipus inhibitori, sobretot endocrines (mediades per pèptids gastrointestinals). Aquests s’alliberen per la composició de la pròpia dieta.
MOTILITAT DE L’INTESTÍ PRIM Mecanismes organitzats de propulsió aboral del contingut intestinal per optimitzar els processos de digestió i absorció i d'eliminació de restes indigestibles.
Tres funcions generals: 1. Mescla de l'aliment amb enzims i secrecions digestives.
2. Circulació de l'aliment per facilitar el seu contacte amb la mucosa i els processos d'absorció de nutrients.
3. Propulsió neta del contingut intestinal en sentit aboral CARACTERÍSTIQUES GENERALS Unidireccional - Efecte net propulsiu d'oral a aboral Activitat motora depenent de la capa de múscul llis estimulada. Trobem: - Capa longitudinal – Escurçament del tub digestiu i eixamplament de la llum - Capa circular – Estrenyiment de la llum i alta excitabilitat: to inhibitori dependent de NO Esfínters – normalment amb to que els manté “tancats” Patrons motors generats dins de l'intestí modulats per factors nerviosos (plexe mientèric, innervació extrínseca) i mecanismes hormonals.
La motilitat del tub és diferent si s’està en dejú (motilitat interdigestiva) que quan el individu ha menjat (motilitat postprandial).
MOTILITAT INTERDIGESTIVA Quan l’intestí està buit o amb escàs contingut. Trobem 3 fases cícliques d'activitat motora. A aquesta activitat l’anomenem Complex Motor Migratori o Complex Mioelèctric Migratori (MMC – Migrating Motor Complex). Aquest complex consta d'una seqüència de 3 fases: - Motor / Mioelèctric – Implica canvis en l'activitat elèctrica i motora del múscul llis intestinal - Migratori – S'origina a les àrees proximals de l'intestí prim i es desplaça laboralment (la motilitat interdigestiva va en sentit aboral).
És una motilitat cíclica – quan acaba la fase III comença la I, tant en el duodè com en el jejú.
MMC – Fases Són dependents de l’activitat elèctrica i/o mecànica del múscul llis.
Aquestes motilitats tenen característiques de duració pròpies de cada espècie. Per exemple, en un gos són de 60-90 min; en un humà de 90-120 min i en una rata de 1530 min.
S’originen a les àrees proximals de l'intestí, més en el duodè que en el jejú. La motilitat també es pot originar en l’estómac, en la fase III gàstrica, en ocasions especials com en situacions de dejuni perllongat. Són situacions on hi ha fases tan intenses que es propaguen a l’estómac i nos ruge el estómago.
La característica principal és la fase III migratòria, que és la que sembla determinar les característiques de tot el MMC. S’associen a l’alliberació de l’hormona gastrointestinal motilina que fa que es propaguin.
MMC – Funcions - Fa una neteja de les restes d’aliment i secrecions digestives després de la digestió.
- Controla la flora bacteriana – controla el sobrecreixement i evita que la flora d’àrees distals arribi a zones orals.
- Permet el buidament gàstric de substàncies que no es buiden de forma normal - en la fase III gàstrica de l’estómac poden quedar substàncies que mai arriben als 2mm – caniques.
CANVI DE PATRONS MOTORS MOTILITAT DEL PERÍODE DIGESTIU Present des de la ingesta de l’aliment fins el final de la digestió intestinal, amb el pas de contingut al colon. Aquesta motilitat està generada per la presència d'aliment: rep estímuls mecànics (distensió intestinal) i estímuls químics (contingut luminal de nutrients).
Patró digestiu post prandial – hi ha dos patrons de moviments característics, moviments de segmentació i moviments peristàltics. Els primers barregen i divideixen l’aliment i no són propulsius, els segons són propulsius.
MOVIMENTS DE SEGMENTACIÓ Seqüència alternada de fases de contracció i relaxació de la capa muscular circular. Les conseqüències funcionals d’aquests moviments són: - Facilitació del procés de digestió: barreja del contingut intestinal amb els enzims i secrecions digestives.
- Facilitació de l'absorció: Posada en contacte dels nutrients amb la mucosa intestinal.
Són uns moviments generats i controlats pel plexe mientèric i afecten a segments limitats de l'intestí.
MOVIMENTS PERISTÀLTICS Motilitat coordinada de tipus propulsiu, dependent del sistema nerviós entèric i amb participació de les capes musculars circular i longitudinal.
Les seves conseqüències funcionals són la propulsió del contingut intestinal cap al còlon.
Són uns moviments generats i controlats pel plexe mientèric. L’estímul desencadenant és la distensió local de l'intestí. Recorren segments limitats del intestí (1-4 cm).
UNIÓ ILEOCECOCÒLICA La unió ileocecocòlica és un esfínter que separa l’intestí prim del colon. Quan el contingut arriba a l’ili, està separat aquest esfínter que es troba tancat, però quan augmenta la pressió s’obre i l’aliment passa a l’intestí gros.
Està format per un engruiximent de la capa muscular circular. Està tònicament contret – evita el reflux de contingut cecal a l’intestí prim. La seva motilitat està controlada pel plexe mientèric i per mecanismes hormonals.
MOTILITAT I DIGESTIÓ EN L’INTESTÍ GROS ORGANITZACIÓ FUNCIONAL Anatòmicament, distingim tres àrees – Cec, còlon i recte. Funcionalment, només en distingim dues: - Cec / còlon proximal – Reservori del material digestiu que arriba de l'intestí prim - Còlon distal / recte – Porció propulsora, amb funcions motores.
Com a funcions generals tenim l’absorció d'aigua i electròlits, digestió bacteriana de material orgànic, i l’emmagatzematge de femta.
El seu desenvolupament és altament variable segons l'espècie, ja que depèn de la dieta.
ABSORCIÓ I SECRECIÓ EN L’INTESTÍ GROS Colonòcits (cèl·lules epitelials) – Microvellositats poc desenvolupats, capacitat absortiva reduïda, processos d'absorció limitats al còlon proximal.
Mecanismes d'absorció i secreció – Absorció d'aigua, de Na+, absorció i secreció de K+ i secreció de bicarbonat.
DIGESTIÓ EN L’INTESTÍ GROS Sense secreció d'enzims digestius. La digestió depèn de la flora bacteriana (del tipus de bacteris i de la seva capacitat enzimàtica).
La zona de digestió és la de cec / còlon proximal. Es dóna la degradació enzimàtica de la cel·lulosa.
MOTILITAT La motilitat està associada a la presència d'ones lentes. La zona marcapassos està situada en la part mitjana-distal del còlon. La propagació oral i aboral de les ones determinen els patrons motors.
Trobem dos tipus de moviments: moviments peristàltics propulsius (a la zona aboral) i moviments retroperistàltics (a la zona oral).
REFLEX DE DEFECACIÓ Acte reflex pel qual la femta és expulsada des del còlon distal i recte a l'exterior.
Anatomia funcional del recte: Histologia igual a la de la resta del tracte GI, limitat per dos esfínters: - Esfínter anal intern: capa circular llisa, controlat per SNA.
- Esfínter anal extern: múscul esquelètic.
CONTINÈNCIA És la retenció de femta en el còlon distalrecto, sense que es generi un reflex de defecació. Els músculs del recte tenen una alta adaptabilitat (mecanorreceptores adaptables).
Aquest reflex es troba sota control voluntari si se n’aprèn – és una contracció voluntària de l'esfínter anal extern. Només dues espècies aprenen el reflex de continència: gossos i humans.
...