T.7 - Gasos tòxics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Toxicologia TEMA 7. GASOS TÒXICS Monòxid de carboni (CO) És la primera causa de mortalitat tòxica.
El monòxid de carboni (CO) és el gas tòxic per excel·lència. És una molècula molt senzilla formada per dos àtoms (un d’oxigen i un altre de carboni) i aquesta simplicitat química és el que li dóna la seva potència tòxica. Està considerat la primera causa de mortalitat per toxicitat aguda.
Són molt nombroses les intoxicacions degudes a aquesta molècula tòxica, les quals solen estar relacionades a incidents amb causats per un funcionament deficient d’aparells de combustió (estufes) o per una mala ventilació.
El monòxid de carboni és un gas incolor, inodor i no irritant. La concentració atmosfèrica normal és de menys de 0.001% (100 ppm). Pot tenir una combustió completa o incompleta. La combustió completa genera fum.
La combustió incompleta té un desequilibri que fa que es generi monòxid de carboni. La combustió incompleta es pot produir a qualsevol cosa que cremi.
És un gas normal en l’atmosfera, que es troba en concentracions molt baixes i al nostre organisme podríem trobar-hi també unes mínimes concentracions d’aquest gas dissoltes en sang i als teixits, per tant, estem preparats per la seva presència en dosis baixes. El problema és que quan supera determinades dosis és tòxic i pot ser letal per al nostre organisme.
El CO es genera en processos de combustió incomplerta (segona reacció) quan la barreja entre el combustible i l’oxigen produeix d’una forma estequiomètricament correcta. És a dir, la reacció no està equilibrada adequadament es crea una combustió incompleta que genera un cert percentatge de CO de diòxid de carboni.
Només es genera CO si hi ha una flama, per tant, una estufa elèctrica no pot generar-lo, només es possible en combustió.
53 Toxicologia Fonts d’exposició al CO Aquest desequilibri estequiomètric que dóna lloc a la combustió incomplerta es pot generar en diverses fonts de gas natural: brasers, forns, estufes, escalfadors de butà, propà o qualsevol altre gas natural. I totes aquestes fonts de combustió externes (domèstiques, industrials o naturals com els incendis) pateixen aquest procés per dues possibles causes: - Per una mescla defectuosa entre l’oxigen i el combustible, per exemple, quan una flama crema malament degut a defectes d’instal·lació dels escalfadors (cremador defectuós o brut), cuines domèstiques en mal estat, sistemes bruts, etc. 
 - Perquè la reacció de combustió es realitza en un ambient pobre en oxigen. Això és el que passa quan hi ha una combustió incomplerta per mala ventilació. És a dir, els sistemes estan en les condicions correctes però no hi ha una bona ventilació. 
 A més si l’emissió de CO té lloc en locals tancats predisposa a la intoxicació. Sobretot en llocs tancats amb ventilació inadequada: garatges, cuines petites i antigues que tenen sistemes de ventilació anòmals.
Hi ha moltes fonts domèstiques emissores de monòxid de carboni, coses que semblen inofensives però que poden generar intoxicacions per CO, per exemple, si es fa servir una barbacoa en un ambient poc ventilat pot causar una intoxicació per CO.
I altres fonts emissores de CO són els vehicles a motor i els incendis.
Fisiopatologia del CO És molt coneguda però també amb aspectes incerts. S’ha vist que el monòxid de carboni actua a través de tres mecanismes de toxicitat: 1) Unió del CO amb l’hemoglobina 
 2) Unió amb altres hem-proteïnes 
 3) Toxicitat cel·lular directe: mecanismes moleculars que estan sent força estudiats 54 Toxicologia Recordem que l’hemoglobina està formada per quatre molècules de globina i quatre grups hemo. El monòxid de carboni té més afinitat per els grups hem que l’oxigen (250 vegades major), de forma que en presència de CO com que hi ha una major afinitat per aquest gas es produeix un desplaçament de l’equilibri que normalment existeix entre la formació de l’oxihemoglobina (Hb amb oxigen) i la carboxihemoglobina (Hb amb el monòxid de carboni). L’equilibri es desplaça cap a la formació de carboxihemoglobina.
La carboxihemoglobina és un pigment que no té capacitat de transportar l’oxigen, a diferència de la oxiHb.
A més, la carboxiHb és molt estable, la qual cosa fa que tingui una permanència tissular llarga.
Això comporta una hipòxia tissular, deguda a la manca d’oxigen causada pel dèficit de transport d’oxigen cap als teixits.
Els teixits més afectats per aquest dèficit d’oxigen són aquells que requereixen sempre un major aport sanguini (SNC, miocardi i pulmons).
55 Toxicologia També cal tenir en compte que el catabolisme de l’hem genera petites quantitats de monòxid de carboni a nivell endogen, això està sent actuat per si podria afectar a les funcions cel·lulars, en la inflamació, apoptosi i a nivell de transmissors neuronals.
El CO canvia l’estructura de la molècula d’hemoglobina, generant una molècula més estable i fent que l’oxigen sigui més difícil de ser cedit als teixits.
L’efecte del CO a l’Hb és degut al seu efecte sobre l’hem, però hi ha més proteïnes que contenen grups hem a part de la hemoglobina, les quals es veuen afectades també.
Per exemple, també actua alterant la mioglobina causant efectes sobre el teixit muscular, ja que la mioglobina és un dipòsit d’oxigen a nivell muscular.
I també afecta a altres hem proteïnes presents en altres teixits, per exemple, tots els citocroms de la cadena respiratòria mitocondrial contenen grups hem. Per això el CO és un asfixiant mitocondrial, perquè bloqueja i alenteix la respiració mitocondrial.
56 Toxicologia Efecte del monòxid de carboni sobre la mioglobina Els efectes sobre la mioglobina també son molt importants perquè aquesta és un dipòsit d’oxigen a nivell muscular. La unió de la mioglobina al CO causa una disminució de la cessió d’oxigen als mitocondris i també una disminució de l’energia disponible a nivell del múscul cardíac.
De forma que l’augment de CO en el nostre organisme causa alteracions a nivell del miocardi (arítmies, dilatació ventricular i insuficiència cardíaca) i també toxicitat directa a nivell muscular (rabdomiolisi).
Toxicitat cel·lular directe Després de molts anys, s’ha descobert que el nostre CO endogen també té certs efectes. Això s’ha vist sobretot perquè en alguns individus intoxicats per fum al cap d’un temps presenten efectes tardans que no tenen res a veure amb la intoxicació.
Es creu que sobretot el cervell pateix un dany, degut a que el gas que ha causat una desviació d’electrons de la respiració mitocondrial cap a la generació de radicals lliures. I això causaria un dany cel·lular en l’endoteli i les cèl·lules glials que desencadenaria una neurotoxicitat retardada.
A més el nostre CO endogen també té efectes sobre l’òxid nítric (NO), causa un augment del NO lliure intracel·lular, que comporta vasodilatació, disminució del flux sanguini cerebral i hipotensió. Aquest efecte paradoxal a nivell del flux sanguini cerebral està més discutit de moment.
57 Toxicologia En resum: → Els principals òrgans diana del CO són el SNC i el miocardi. 
 → La toxicitat del CO és una complexa combinació de: - Hipòxia per formació de COHb (carboxihemoglobina) 
 - Deficiència de citocrom oxidasa i de mioglobina 
 - Toxicitat directe del CO 
 - Efectes derivats de la reoxigenació al SNC (efectes tardans deguts a la formació de radicals lliures del O2) 
 → El grau d’afectació depèn de la intensitat i la durada de la exposició al CO.
SIGNES I SÍMPTOMES INESPECÍFICS DE LA INTOXICACIÓ PER CO Els primers signes són inespecífics, bàsicament és mal de cap i costa relacionar-ho amb una intoxicació. 
 
 Presentació de la clínica de la intoxicació per CO 
 A mesura que incrementen els nivells de carboxihemoglobina els símptomes van agreujant-se: 
 - Mal de cap (cefalea), fatiga 
 - Vertígens, visió borrosa, tremolors, vòmits, diarrea, acidosi làctica... 
 - A partir del 20-30% de COHb apareixerien símptomes a nivell cardíac, on segurament el pacient ja 58 Toxicologia estaria més alertat (perquè els signes i símptomes anteriors són més inespecífics). 
 - Al voltant del 60-80% de COHb ja ens trobaríem davant d’una situació molt crítica caracteritzada per coma, possibles convulsions... 
 Persones amb major sensibilitat al CO: - Nens i nenes 
 - Adults amb malaltia coronària 
 - Dones gestants 
 - Pacients amb insuficiència respiratòria 
 Intoxicació crònica per CO: 
 Els símptomes per intoxicació crònica també són inespecífics: 
 − Fatiga crònica 
 − Dèficits de memòria 
 − Insomni 
 − Vertígens 
 − Diarrea 
 − Policitèmia (secundària a la hipòxia crònica) 
 59 Toxicologia Tot això podria fer que estigués sub-diagnosticat, sobretot en època hibernal. Per això caldria investigar la llar, lloc de treball, motors, generadors i mesurar el CO ambiental. 
 Determinació de la carboxihemoglobina Es fa una cooximetria, un anàlisi per espectroscòpia. Mesurant la absorció de llum es pot determinar simultàniament en sang venosa la carboxihemoglobina, la oxihemoblogina i la metahemoglobina. 
Així doncs, en qüestió de segons podem determinar el percentatge de carboxihemoglobina en el pacient possiblement intoxicat. 
 Utilitat de la determinació de la carboxihemoglobina 
 − La COHb proporciona el diagnòstic de confirmació per no de gravetat. 
 − Pot donar-se una clínica greu amb COHb relativament baixa pel temps transcorregut des de la intoxicació fins a la determinació analítica i també per l’administració d’oxigen prèvia a l’extracció de la mostra de sang per analitzar. Perquè el tractament per a la intoxicació per CO és administrar oxigen a la persona intoxicada. 
 − Això sí, una COHb alta sempre indica una intoxicació greu. 
 És útil la determinació de carboxihemoglobina? - La COHb confirma la intoxicació (no sempre amb valor pronòstic) - Possible clínica greu amb COHb (relativament) baixa - COHb alta sempre indica intoxicació greu 60 Toxicologia Tractament de la intoxicació per CO - Allunyar-se de la font d’exposició - Mesures de suport vital i eventualment reanimació cardio-pulmonar - Monitoratge ECG (pacient amb antecedents coronaris) - Mesura COHb venosa/ 4 hores fins la normalització - Oxigenoterapia rápida i contínua (100% oxigen) fins COHb <3% - Casos greus -> cambra hiperbárica Consisteix primer en treure la persona del lloc on s’està intoxicant. I a més s’administra oxigen com a antídot per a aquesta intoxicació, perquè permet desplaçar l’equilibri i recuperar els nivells d’oxihemoglobina disminuint alhora els de carboxihemoblogina.
Aquesta tractament amb oxigen es pot fer de dues formes: una oxigenoteràpia normobàrica (mascareta amb oxigen) o bé una oxigenació en una cambra hiperbàrica.
Normalment, el primer que es fa es l’administració d’oxigen normobàric amb una mascareta, però en determinats individus que compleixen uns criteris de gravetat se’ls faria a la cambra hiperbàrica.
En el cas de nens i dones embarassades es considera com si fos una intoxicació per CO greu, amb independència de la clínica i els anàlisis al laboratori.
D’altra banda, si es dóna una intoxicació per CO sense criteris evidents de gravetat en persones que han fet un patró d’exposició igual al d’una altra víctima que si que compleix criteris de gravetat en el mateix episodi es realitzarà també el tractament hiperbàric.
A Catalunya hi ha dues cambres hiperbàriques, una a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí (capacitat per 18 persones assegudes) i a l’Hospital de Palamós (8 persones assegudes).
Els beneficis de la cambra hiperbàrica són bons a nivell bioquímic: si mirem la semivida de la carboxiHb sola és bastant llarga i al administrar oxigen es redueix. De fet respirant aire ambiental es trigaria entre 3-4h en recuperar els nivells normals. En canvi, a l’administrar oxigen al 100% normobàric aquest temps es redueix a 30-40min i a la cambra hiperbàrica es reduiria a un quart d’hora (però pot ser que sigui un canvi massa agut i 61 Toxicologia que causi l’anomenada síndrome tardana).
Els beneficis de la terapia hiperbàrica en la intoxicació per CO és que permet reduir la semi-vida tisular de la COHb, que augmenta la concentració d’oxigen dissolt en sang, augmenta la vasoconstricció cerebral, redueix l’estrès oxidatiu, decreix la incidència de la síndrome tardana.
Tabac Recordem que el tabac té una concentració molt alta de CO. Això fa que la concentració de COHb en fumadors sigui molt més elevada que la normalitat. A més una part potencial del risc a desenvolupar càncer relacionat amb el tabac correspon a la presència de CO. I la presència de CO al fum del tabac també està associada a la seva patologia cardiovascular.
Síndrome tardana del CO Es tracta d’una síndrome psiquiàtrica i neurològica que apareix en alguns casos d’intoxicació per CO.
Apareix entre 3 dies o 3 setmanes després de la intoxicació i cursa amb trastorns bastant inespecífics: pèrdua de memòria, canvis de caràcter, incontinència, desorientació, demència, parkinsonisme, irritabilitat i trastorns de la personalitat.
62 Toxicologia Això és degut a lesions directes causades a nivell cerebral: dany cerebral, àrees isquèmiques, edema, lesions als ganglis basals, necrosi...que causen totes aquestes complicacions neurològiques.
En aquesta imatge de RM es poden observar les lesions en els ganglis basals, isquèmia i necrosi cerebral. La qüestió és si la teràpia hiperbàrica tardana podria ajudar a prevenir aquesta situació tardana.
Toxicitat fetal per co El fetus és molt vulnerable al CO, perquè l’Hb fetal perdura més temps en els teixits fetals degut a que l’afinitat de l’Hb fetal pel CO és molt alta. A més, després del naixement el nadó té Hb fetal al 20% fins als 3 mesos de vida.
Per tant, concentracions moderades de CO poden afectar el creixement fetal i una intoxicació aguda materna pot resultar en seqüeles neurològiques en el fetus.
- COHb en san fetal > 10-15% sang materna - Desplaçament a l’esquerra de la corba de dissociació O2Hb (Fetus>adult) - Concentracions moderades de CO poden afectar al creixement fetal - Neonats baix pes en mares fumadores (5-15% COHb) - Mortalitat peri/neonatal Cianur vs cianhídric Quan parlem de cianur ens referim a una substància sòlida que normalment es presenta en forma de sals, la més freqüent és la sal potàssica sòdica (cianur potàssic: KCN), que és un sòlid de color blanc. És un dels tòxics més potents que coneix la humanitat, a part de les toxines. D’altra banda, el cianur també genera un gas letal, anomenat àcid cianhídric (HCN).
63 Toxicologia Per tant, la intoxicació es pot donar per via respiratòria inhalant l’HCN que és la intoxicació més comuna, o bé per ingesta de cianur sòlid que és menys freqüent i més lenta (reacciona amb l’àcid clorhídric de l’estómac i genera KCN).
Àcid cianhídric - Conegut des de l’antiguitat: mètode criminal - Intoxicació laboral (indústria química) - Arma química - Cambra de gas nazi (1940-1945): cianur d’hidrogen (àcid prússic) - Mètode d’execució (USA) - Intents fallits d’atacs terroristes - Suïcidis i homicidis (massacre de Jonestown) - Intoxicació per fum (incendis) - Arma química: primera guerra mundial, guerra Iran-Irak 
 - Les cambres de gas nazis subministraven zyclon B (àcid prússic, HCN). Abans d’això hi havia els sistemes de monòxid de carboni (posaven la gent en autocars amb monòxid de carboni fins a que morien). 
 - Suïcidis i homicidis (Masacre de Jonestown). Molts dels jerarques nazis portaven cianur amagat a les dentadures s’empassaven la dosi de cianur per suïcidar-se quan els detenien per a executar-los. J Goebbles a més de suïcidar-se va intoxicar tota la seva família. 
 - Intoxicació laboral (indústria química) 
 - Incendis (fum). La intoxicació per fum en algunes circumstàncies és mixta de CO i HCN. 
 Característiques de l’àcid cianhídric - Absorció: digestiva i respiratòria
 - Inhalació de gas (CHN): té efectes ultraràpids.
- Ingestió de sals líquides o sòlides de cianur: efectes en uns 10 minuts - L’HCl a l’estómac genera CNH 
 - Dosi letal (adults): 50-200 mg (KCN). 
 - És una molècula inestable: semivida sang ~1h 
 - Causa efectes severs neurològics, cardiovasculars i respiratoris 
 - Exposició ambiental potencialment mortal HCN > 50 ppm (causa la mort en concentracions ambientals molt baixes). 
 - Hi ha una sèrie de compostos, anomenats compostos ciangènics que contenen la molècula de cianur formant part del compost i si es cremen poden alliberar aquest gas i que causen símptomes en hores: 
 - Nitrils
 - Nitroprusiats
 - Compostos orgànics amb CN 64 Toxicologia - Formes atòxiques: ferrocianur fèrric
 El gas cianhídric fa molta olor a ametlles amargues, però hi ha gent (20-40%) que no en nota la olor això fa pensar en que existeix un polimorfisme que fa que s’olori o no.
Massacre de Jonestown - El 14/11/1978, un congressista nord-americà i un grup de periodistes van arribar a Jonestown per investigar i van ser assassinats.
- Jones va persuadir als seus seguidor cap al suïcidi col·lectiu.
- Es va distribuir una beguda tòxica a tota la comunitat - 920 persones mortes (nombrosos nens) - Jones va ser trobat amb un tret al cap - 8 supervivents van narrar els fets Àcid cianhídric Compostos cianogènics: contenen cianur dins d'una matriu com per exemple mobiliari que no es despren però si es crema en un incendi si que surt.
El gas cianhídric si que fa olor. Es característic de les ametlles. HI ha un 20-40% de persones que no oloren les ametlles amargues.
Cianats naturals A la natura hi ha una sèrie de compostos naturals que són glucòsids cianogènics que contenen la estructura del cianur. Això ho trobem en ametlles amargues, pinyols de prèssec, mandioca-yuca.
65 Toxicologia Menjar això no produeix problemes perquè tenim capacitat per ingerir i detoxificar en el fetge. Al fetge hi ha HCN que pot detoxificar a través de la rodanasa hepàtica. El cianur és una molècula natural i nosaltres estem preparats per la seva detoxificació en dosi baixes.
Fum de tabac El fum del tabac, conté també CN. La corrent externa conté una concentració d’uns 150-200 micrograms/L d’HCN, la qual és superior a la quantitat de tiocianats en sang. Els fumadors tenen una quantitat de tiocianats en sang moderat perquè el fum del tabac conté entre 150-200 micrograms de HCN.
Intoxicació per fum Clàssicament s'ha atribuït al diòxid de carboni però han sorgit dubtes sobre això perquè quan s'ha fet anàlisi de sang en persones que han estat en un incendi s'ha trobat àcid cianhídric a part del diòxid de carboni.
Quan es crema mobiliari, si conté l'estructura cianur al cremar-se genera àcid cianhídric.
Aquest fum és una barreja complexa perquè té gasos irritants, productes químics diversos i altres partícules.
Es pot produir una insuficiència respiratòria aguda multifactorial.
La combustió de productes sintètics que continguin nitrogen i carboni (poliuretà, poliamida, resines, plàstics, melanina, nylon, etc.) i naturals (fusta, seda, llana i cautxú) pot produir àcid cianhídric. També s'ha trobat en persones mortes per incendis alts nivells de carboxihemoglobina.
Components del fum dels incendis Asfixiant simple: actua desplaçant l'oxigen.
Asfixia mitocondrial L’àcid cianhídric produeix una asfixia mitocondrial, el mitocondri és el responsable del metabolisme energètic cel·lular i produeix energia. L’últim citocrom de la cadena respiratòria és el a a3. L'àcid cianhídric té un mecanisme que s'uneix al ferro quan està en estat oxidat i bloqueja diferents citocroms però en especial l'últim citocrom de la cadena respiratòria i així queda bloquejada tota l'etapa.
66 Toxicologia El que queda bloquejat és el catabolisme oxidatiu, respiració cel·lular i transport electrònic mitocondrial.
Es deixa de produir ATP i no hi ha aprofitament de l'oxigen. L'asfixia mitocondrial porta la la mort cel·lular immediata i això en el cor porta la mort cel·lular massiva dels cardiomiòcits i això pot produir una parada cardiorespiratòria en qüestió de minuts.
Acidosi làctica en la intoxicació per cianur Analitzar l'àcid cianhídric es difícil i el que podem mesurar és l'àcid làctic que quan queda bloquejat el catabolisme oxidatiu actuen les vies anaeròbies que produeixen àcid làctic i aquest augmenta.
Detoxificació del cianur Una part l'inhalem (HCN) i l'altra es pot eliminar via renal. Això en cas d'intoxicació aguda no és suficient. A través de la dieta tenim gran part de substàncies cianogèniques, el cianur absorbit s’aprofita per a formar cianocobalamina i la resta s’elimina per exhalació en forma de HCN i per eliminació renal gràcies a l’acció detoxificadora de l’enzim rodansa.
67 Toxicologia Antídots HCN - El primer antídot és l’oxigen. El cianur competeix amb l’oxigen per l’àtom de ferro de la citocrom. 
 - Hidroxicobalamina (precursora vitamina B12): actua com antídot del cianur perquè, de forma natural , agafa el cianur per formar cianocobalamina (vitamina B12). Per la qual cosa si l’administrem capta l’excés d’ió cianur que hi ha en sang i teixits i el dirigeix cap a la formació de vitamina B12. 
 - Altresantídots -> Cyanide antidote kit (USA): consisteix en nitrits (d’amil o sòdic). És una substància 
metahemoglobinitzant. La oxihemoglobina té el ferro en forma reduïda, això s’oxida per efecte dels nitrits i es forma la metahemoglobina. Aquesta no pot transportar oxigen però en canvi pot unir cianur i es forma la ciano-metahemoglobina. De forma que agafa el cianur impedint que es doni la seva acció tòxica. És un sistema ràpid i eficient, molt emprat als USA. 
 Utilitzem tiocianat per formar la vitamina B12 a partir del precursor de la vitamina B12. En cas d'intoxicació per cianhídric s’administren 5g de hidroxicobalamina i així fem que el cianhídric enlloc d'anar cap a la citocromoxidasa i vagi a fabricar vitamina B12. Li donem al ió cianur una diana alternativa.
També donem als tiosulfat que servirà per fer tiocianats a partir del cianur.
68 Toxicologia Síndrome clínica per CNH Bases terapèutiques de la intoxicació per CNH Àcid sulfhídric (sulfur d'hidrogen , SH2) Les fosses sèptiques, pous, mines, forats fondos... al fons si hi ha matèria orgànica en descomposició per acció de bacteris anaeròbics sulfatoreductors es forma l'àcid sulfhídric que és més dens que l'aire i per tant quan es produeix no surt a fora sinó que es tendeix a quedar al fons. Es produeix una asfixia cel·lular.
69 Toxicologia Es detoxifica formant tiosulfats.
La sulfohemoglobina és una derivació de la hemoglobina per l’acció del sulfur d’hidrogen.
Tractament de la intoxicació per àcid sulfhídric Gas clor Durant la primera guerra mundial es va utilitzar el clor com a arma química. L'exèrcit alemnay va alliberar tonelades color amb un núvol verd contra les tropes franceses amb resultats no decisius. El vent va girar de direcció i el núvol va tornar cap a les tropes alemanyes.
70 Toxicologia Si es barreja lleixiu i salfumant es genera un núvol tòxic de clor.
Va ser descobert el 1774 i emprat com: - Blanquejador 
 - Desinfectant 
 - Arma química 
 - Usos industrials amb nombrosos accidents 
 - Usos domèstics 
 - En piscines
 És un potent irritant, capaç de produïa exposició alta la destrucció dels teixits. 
La seva toxicitat és deguda a la solubilitat del gas en l’aigua i líquids corporals, que fan que es produeixi àcid clorhídric. 
És un gas de color groc-verd, amb una olor penetrant. Té l’avantatge de que el notem perquè és irritant, comencen a picar els ulls, fa una olor molt forta. Això permet identificar ràpidament la intoxicació. 
Actualment s’utilitza com a agent blanquejador i purificador de l’aigua. I es desprèn en acidificar hipoclorit sòdic (lleixiu). 
Produeix insuficiència respiratòria aguda. 
 Toxicitat del clor - Exposició baixa: irritació via respiratòria alta - Exposició mitjana: llagrimeig, rinorrea, tos, dolor gola, dispnea, cefalea, nàusea - Exposició severa: efectes bronquiolars i alveolars, infiltració cel·lular, pneumonitits, necrosi cel·lular-destrucció parènquima pulmonar, edema, hemorràgia, mort.
Clor: mecanisme bàsic de toxicitat Entra per les vies pulmonar i va assolant tot el que troba. La destrucció cel·lular es fa per la generació d'àcid clorhídric. És molt diferent dels altres gasos, és un gas destructor. El contacte del clor amb l’aigua genera HCl per tota la via respiratòria alta i inicia un procés de lesió i destrucció cel·lular.
D’altra banda, també es generen radicals superòxid que encara incrementen més aquests efectes destructius.
Per tant, els mecanismes d’acció del clor són: - Per toxicitat directe
 - Formació de radicals d’oxigen
 - Resposta inflamatòria potenciadora 71 Toxicologia Sobretot afecta a les vies respiratories, als alvòls hi ha mecanismes més sofisticats. Produeix una respota inflamatòria amb citoquines i la respota inflamatoria compensatoria acaba produint mes destrucció.
Això és nota en els ulls, gola (picor)...
Intoxicació per gas clor - Descontaminació: allunyar el pacient de la zona contaminada, retirar tota la roba, irrigar la pell i ulls amb aigua abundant.
- Tractament: combatre la insuficiència respiratòria amb oxigenoterapia, broncodilatadors, oxigenoteràpia, nebulització amb bicarbonat...
Gas sarin Atac terrorista amb gas sarín al metro de Tokyo Intoxicació secundaria per contacte de la pell amb persones infectades ja que el tòxic també pot entrar per la pell.
El gas sarin és un organofosfat. És un agent nerviós. És un líquid incolor, inodor i molt volàtil.
Són gasos anticolinesteràsics. El gas es dirigeix cap a la diana tòxica que és l'acetilcolinesterasa que en les sinapsis colinèrgiques es fabrica acetilcolina que té com a receptors muscarínics i nicotínics. Hi ha un 72 Toxicologia mecanisme de degradació intersinàptica dels neurotransmissors que és l’acetilcolinesterasa que està a l'espai intersinaptic. El gas sarin s'hi uneix de manera irreversible.
L'acetilcolina es molt utilizada en les vies parasimpatiques. Si inhibeim l¡acetilcolinesterasa estem afavorint els efectes parasimpatics. Tmbé les vies simpatiques i els ganglis intermedis utilizen acetilcolina. Aquí ét efectes paralitzatns perquè en la placa motora també s'utilitza acetilcolina.
Armes químiques neurotòxiques: causa de mort L'atropina que és un antagonista del receptor muscarínic és fa servir com a antídot en l'excès de gas sarin.
73 Toxicologia L'atropina també pot ser tòxica.
L'any 1991 a Israel, la primera guerra del golf és van tirar coets des de l'Irac i es creia que els coets tenien les armes de destrucció massiva i que contenien gas sarin. La defensa civil israeliana va repartir atropina per si queia una bomba de gas sarin a sobre d'alguna casa. Però els gasos no portaven sarin i es va donar la circumstància que la gent es van injectar igual l'atropina en nens i es va donar la intoxicació degut al pànic.
Això va passar a 268 persones, especialment nens.
L'any 1988 es va bombardejar Habdja amb sarin. A Siria fa 2 anys es va bombardejar la població civil amb sarin.
74 ...

Comprar Previsualizar