Tema 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Dret Administratiu I
Profesor M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4 EL REGLAMENT Diferents tipus de reglament penal. existeixen moltes qualificacions sobre el reglament Segons d'on venen els reglaments, de quina administració:  Estatals: són els que venen de l'administració de l'estat. I que són dictats pels òrgans competents dintre d'aquesta administració: el govern i els ministres.
 Autonòmics: són aquells que es dicten per part de les CCAA i són dictats també pel govern i en algun cas pels consellers de les diferents CCAA.
 Locals: són aquells que són dictats per alguns de les administracions locals: comarca, província, municipi. I l'organ competent és sempre el ple (ple de l'ajuntament) excepcionalment: l'alcalde pot dictar unes normes, i que tenen un cert caràcter relamentari.
Reglament dels òrgans constitucionals:  D'òrgans legislatius: el de les cambres, parlaments, autonòmics són normes de funcionament d'aquestes instàncies parlamentàroes. Agafen el nom de reglament perquè el seu objctiu és organitzar el funcionament dels diferents parlaments però en realitat en sentit estricte no són reglaments sinó normes que no vene del govern sinó de la pròpia cambra legislativa.
 Reglament d'organització i funcionament del TC i Del consell general del poder judicial: tenen un reglament de funcionament que és producte d'una potestat reglamentària atípica, que suposa que ells mateixos són fruit d'una potestat reglamentària atípica, perquè ells mateixos es poden donar les seves pròpies normes de funcionament.
 Reglaments internacionals: De la unió europea: que malgrat també agafar el nom de reglament, són normes que provenen de diferents òrgans internacionals que tenen capacitat normativa, molts de les normes dels reglaments internacionals són convenis internacionals (acords entres diferents estat) en canvi els reglaments de la UE tenen caràcter legislatiu i s'apliquen en igualtat de condicions que les lleis internes. Estan equiparats a les normes amb rang de llei.
 Reglaments que es donen a entitats de caràcter privat, societats, associacions: són normes que no tenen caràcter públic i que es fan en aquestes institucions per regular el seu funcionament intern.
Reglament segons la seva relació amb la llei: una de les més importants característiques és la submissió a la llei (a la jerarquia normativa el reglament té caràcter inferior, un reglament contrari a la llei és nul).
 Reglament executiu: Completa la llei, és a dir, desenvolupa una norma de caràcter legislatiu. La pròpia llei reconeix en el seu articulat que determinats aspectes de la mateixa seran regulats per reglament. Normalment les lleis donen un termini per tal de què la llei sigui desenvolupada per reglament. En aquest desenvolupament el reglament no pot contradir la llei. Moltes vegades es planteja quan el reglament més requisits o més limitacions que la llei, si aquests R són legals o contraris a la llei.
La llei de procediment diu que el procediment d'elaboració de reglament executiu és necessari un dictamen preceptiu d'un òrgan consultiu.
 Reglament independent: aquell R que regulen espais no regulats per la llei. Buits que la llei no regula. La teoria general diu que el R independent no pot existir: excepte en un espai: R organitzatius (tots aquells que regulen l'administració interna d'una administració pública), la realitat és que existeixen molts reglaments independents, perquè les normes deixen molts d'espais sense regular.
L'administració no pot aplicar directament la llei, han de fer ús del reglament.
 Reglaments contraris a la llei: Reglament de necessitat. Reglaments excepcionals, sempre temporals, que van en contra del que diu la norma de rang legal. En general el reglament contrari a la llei és nul, però les lleis admeten que es poden crear reglaments que imposibilitin normes devant d'una situació de caràcter excepcional.
Reglaments interns i externs: Reglaments interns (organitzatius): És aquell que té com a funció organitzar o regular el funcionament de la pópia administració, la finalitat no és arribar als ciutadans. La figura més utilitzada dins d'una administració són reglaments interns (les circulars o instruccións): normes de funcionament que dirigeixen els òrgans superiors cap els òrgans inferiors.
Reglaments externs (jurídics) : Són aquells reglaments que crean, suprimeixen o modifiquen drets dels ciutadans. Exemple: Reglament de llicencies. Els reglaments interns poden ser reglaments externs quan hi han situacions de relacions de especial subjecció (si ets funcionari de una administració, moltes de les regles que es compleix estan regulades per circulars o instruccions). En aquest àmbit es possible dictar reglaments, instruccions i circulars que tenen caràcter jurídic, crean, modifiquen o suprimeixen drets.
Potestat reglamentaria: Sabem que un òrgan te potestat reglamentaria perque hi ha una atribució expressa per una llei, una norma de rang legal, necessita 2 elements: A) Que hi hagi una atribució expressa B)La atribució ha de venir d'una norma de rang legal.
La llei ha d'establir què administració i quin òrgan te potestat normativa i en quin àmbit té aqueta potestat normativa.
Que límits te la potestat reglamentaria? Quines matèries pot regular? No es una potestat il·limitada a diferència de la potestat legislativa. L'administració no pot elegir fer reglaments sense límits, sinó que en te una sèrie de límit: Límits de caràcter material:  Principis generals del dret. En especial Prohibició d'arbitrarietat i irretroactivitat.
 Un reglament no pot regular de forma arbitraria l'activitat de l'administració, ha d’establir uns elements de caràcter reglat per tal que l'administració hagi de seguir-los en la seva presa de decisions.
 Principi de irretroactivitat: Els reglaments han de seguir que les normes no son o poden ser retroactives excepte que siguin favorables al ciutadà.
 La pròpia llei. El reglament mai pot contradir la llei. Si la llei marca un àmbit aquest només pot complir-lo. Aquesta limitació es especialment important en els supòsits de reserva de llei perquè el reglament no por entrar a regular la matèria excepte que la llei li permeti i aquesta normes li pot permetre quan ha establer un nucli essencial de la llei i en la llei.
Límits de caràcter formal.
 Límit de la competència :L'administració pot dictar reglament sempre que ho faci l'òrgan competent i sobre la matèria de la que es competent.
 Jerarquia normativa. En cada ordenament el reglament ha de ser o ha d'estar d'acord amb la llei, la constitució i reglaments superiors que hi hagin  El procediment de elaboració: Cada reglament per ser elaborat ha de seguir un procediment, aquest es diferent en cada administració pública. No seguir parts substancials d'aquest procediments suposa que el reglament es nul.
17/11/2014 Procediment un reglament: per elaborar-ho em de ternir en compte q l'administració està creant una norma, que està renovant l'OJ, com a part d'OJ té ja una sèrie de límits. Aquests límits es tindran en compte als actes preparatoris.
Límits: legislació vigent en aquest moment. El reglament ha d'estar amb conformitat amb les normes superiors. Normativa a la què s'enmarca estatal i autonòmica.
Competència: no sols ha d'haver una norma superior de referència. Aquella administració que ha de dictar el reglament ha de ser competent en aquella matèria.
Òrgan que aprovarà aquest reglament ha de tenir potestat reglamentària. Té potestat reglamentària el govern (generalitat) o el ple de l'ajuntament.
Procediment: tant important com el contingut del reglament. Si el reglament no segueix el procediment, aquest reglament serà nul, per no haver seguit el procediment.
Iniciació: pot ser de qualsevol tipus, però normalment es que l'unitat directiva competent per la matèria decideix iniciar un procediment o crear una nova regulació o modificar la regulació ja existent. S'ha d'acompanyar d'un informe de necessitat i d'oportunitat amb la nova normativa. També d'un informe econòmic: quin cost econòmic té posar en marxa aquest reglament. Al llarg d'aquest procés d'elaboració s'han de demanar informes o dictàmens, aquests poden ser de dos tipus: Informes preceptius: la norma t'obliga a demanar-los.
Informes no preceptius: l'administració creu que serà millor per l'elaboració sol·licita l'informe del reglament.
En el procediment haurà de constar tots aquells informes, junt amb les memòries, dictàmens que fan necessaris a aquest reglament.
Tràmits preceptius Tràmit d'audiència,en alguns casos el tràmit d'informació pública: és donar a conèixer als destinataris que tenen dret o interessos legítims afectats pel projecte de reglament, per tal de poder fer al·legacions. Tràmit essencial del procediment, de tal manera que no fer-ho o descuidar-se d'alguna organització dedicada a l'objecte del reglament, suposa la nul·litat del reglament. L'administració ha de tenir molta cura en aquest tràmit.
Una vegada conegut el reglament, s'ha de donar un termini raonable, no menor de 15 dies, perquè aquest projecte pugui ser estudiat, i puguin presentar al·legacions. Hi ha possibilitat de publicar el projecte Els informes: són interns apart dels dictàmens que podrien ser externs.
Informe del departament corresponent Informe de la secretaria general tècnica, en el cas de la generalitat: el govern de la generalitat, en el cas del govern: informe de la secretaria general tècnica.
Ordre consultiu: a nivell d'estat: consell d'estat. En el cas de la generalitat : comissió jurídica assessora. Només és receptiu només pels reglaments de caràcter executiu (desenvolupen una llei).
L'administració ha de respondre a les al·legació que li facin al dictamen i incorporar-ho al projecte o decidir no utilitzar-ho, però sempre justificant-ho.
Una vegada realitzat aquests tràmits, l'òrgan competent l'aprova i es publica en el bolletí oficial corresponent, entrant en vigor normalment 20 dies després de la seva publicació.
A partir de la Llei d'economia sostenible es van afegir una sèrie de principis i de regles per tal d'afavorir els procediments d'elaboració de reglaments: els reglaments hauran de seguir:  els principis de bona regulació (principi de necessitat, principi de proporcionalitat (q les mesures que pren aquest reglament són mesures adequades i les menys restrictives possibles pel ciutadà), principi de seguretat jurídica (la norma s'ha d'emmarcar dins d'un marc normatiu, i ha de deixar clar quina és la norma vigent, quines normes són modificades i quines no), principi d'accessibilitat (el ciutadà i els òrgans els hi sigui faci el coneixement d'aquesta norma) i el principi d'eficàcia (quan comença a ser eficaç, si preveu decisions transitòries i que fixi els objectius que vol aconseguir el nou reglament).
 Principi/element de millora en la regulació: (art 5) es diposa que la normativa que s'aprovi s'ha de fer a priori un anàlisi previ de quins són els efectes i quins són els objectius que es volen aconseguir i també s'ha d'establir un mecanisme que a posteriori es pugui avaluar si s'han aconseguit o no els objectius indicats a la llei.
Element de què la normativa s'ha d'adaptar al principi de sostenibilitat -> la norma que s'aprova s'ha de revisar de forma periòdica per tal de què assoleixi els objectius que s'han marcat.
Element de què s'ha de fer un anàlisi econòmic de l'aplicació de la norma, sovint l'administració diu que la norma no té cap cost, i això és el que es vol evitar.
Llei d'economia sostenible demana que hagi una transparència i un seguiment de la millora regulatòria.
Validesa i invalidesa i nul·litat dels reglaments Quan un reglament respecte tots els límits materials i formals, aquest reglament és vàlid i eficaç, però en canvi si el reglament infringeix aquests límits, aquest reglament esdevé invàlid, i nul de ple dret. Art. 62 de la llei 30/1992 estableix uns elements pels actes administratius, com pels reglaments, si aquests elements el reglament els vulnera, el reglament és nul de ple dret.
Supòsit per declarar nul un reglament: Reglaments que són contraris a la llei Tots els reglaments que invadeixin matèries reservades a la llei, també seran nuls.
Els reglaments que estableixin la retroactivitat de disposicions desfavorables.
Seran nuls aquells reglaments que els dictin un òrgan no competent, ja sigui per raó de la matèria o per raó del territori.
El reglament que prescindeix totalment del procediment.
Quan no es realitzen determinats tràmits essencials del procediment. Ex: principi del bé del interessats. O que aquest tràmit es realitzi de forma parcial.
Quan no es realitzi els informes receptius legalment, sempre que aquests siguin necessaris per poder dictar el reglament.
Els primers vicis de nul·litat són aquells relacionats amb la llei, altres relacionats amb l'omissió de determinat tràmit, i d'altres relacionats amb la competència de la matèria.
Conseqüència de la nul·litat d'un reglament:Qui declara nul un reglament? Sempre la jurisdicció contenciosa-administrativa, (jutges).
Inaplicació del reglament, és a dir, quan el tribunal declara que uns articles o la totalitat del reglament, aquest s'ha de deixar d'aplicar per tots els supòsits a partir del moment de la declaració en endavant. Excepte que poguéssim demostrar legalment i realment que hi ha nul·litat als actes anteriors.
Maneres d'impugnar un reglament:  Impugnació directa: un ciutadà impugna directament l'articulat o determinats articles.
 Recurs indirecte: és aquell en el que no havent impugnat el reglament, havent- se passat el termini, quan s'aplica el reglament en una situació concreta aquells impugnen davant de la jurisdicció contenciosa, perquè es donen compte que és nul. No impugnen el reglament, sinó l'acte administratiu, l'aplicació en el meu cas concret. El tribunal pot declarar que el reglament és nul erga omnes (és a dir, per a tothom).
Qui pot iniciar un procediment de nul·litat? L'administració pot realitzar un procediment de revisió d'ofici. Iniciat per l'administració, en el que és necessari un dictamen d'un òrgan consultiu, l'administració declara que algun article o la totalitat del reglament són contraris a l'OJ, per tal, serà nul de ple dret. Normalment no es fa servir, perquè es soluciona modificant el reglament i no fa la declaració.
...