Bloc B1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

BLOC B: DESENVOLUPAMENT I DIVERSITAT CULTURAL Existeix un trajecte únic pel desenvolupament? - SÍ  UNIVERSALISME: Els diferents entorns culturals i socials el promouen en major o menor mesura.
- NO  RELATIVISME: Cada entorn té uns requeriments propis d’adaptació i promou diferents dominis cognitius i socials del desenvolupament cognitiu.
Treballarem des de la perspectiva relativista.
DIFERENCIACIÓ DE DOMINIS COGNITIUS L’aprenentatge, i per tant, el desenvolupament, és específic al context en el que es produeix. Hi ha mòduls mentals amb un funcionament innat que processen els diferents tipus de informació de forma diferent (ex: mòdul llenguatge, mòdul matemàtic, etc.) Si cada mòdul parteix d’una certa autonomia podem entendre que hi hagi diferencies entre les persones, depenent de quin mòdul hagin desenvolupat més.
Entorns diferents promouen aprenentatges desenvolupament de dominis cognitius diferents.
diferents i Les diferències culturals en la cognició resideixen més en les situacions a les quals s’apliquen determinats processos cognitius, que en l’existència d’un procés en un grup cultural i la seva absència en un altre.
Les primeres investigacions que es van preocupar per les diferencies culturals van sortir als anys 60.
Diferents adquisicions en entorns culturals diferents: - Operacions formals en torn a problemes físics o socials - Reproducció, classificació i conservació depenent del coneixement de la situació i els materials - Diferències en les estratègies de memòria - Tests, mateix test aplicat a diferents zones donava resultats molt diferents. Exemple els test d’intel·ligència, es va veure que estava relacionat amb les pràctiques escolars.
o Es va fer un experiment amb nens llatinoamericans. Si passem un test d’intel·ligència independentment de la cultura, els resultats haurien de correspondre’s amb l’edat del nen. En passar les proves en nens llatinoamericans, es va veure que correlacionaven amb el curs i no amb l’edat.
o El test en nens anglesos i en nens de Kenya els resultats del test eren molt més baixos en Kenya però per exemple són molt bons en arròs ja que allà es cultiva molt, si feien test relacionat amb arròs els resultats superaven als anglesos.
NINXOL EVOLUTIU La cultura proveeix unes eines materials i simbòliques per a satisfer unes metes i valors. La cultura i aquestes metes i valors ens porten a unes pràctiques (rutines, guions, rituals, etc.) Les pràctiques venen determinades per la cultura. Per exemple, en cultura australiana el nen sempre juga amb la mare, quan observem cultura gitana veiem que el nen juga amb molta més gent: tiets, cosins, germans, etc. I enlloc de jugar amb objectes juga a simular situacions.
El que observem és que a més a més de ser diferents les pràctiques, les eines i les metes també són diferents. Per exemple, en australians l’activitat principal és cultivar arròs i en gitanos és la venda ambulant.
El nínxol evolutiu és el conjunt de pràctiques i ús d’eines dirigides a unes metes determinades i que generen unes pràctiques educatives adequades a aquesta comunitat.
“Les relacions entre l’entorn físic i social del desenvolupament i les pràctiques educatives i de criança estan determinades per la cultura i per les creences que els pares tenen sobre el desenvolupament i la educació.” La pràctica escolar en la definició del nínxol evolutiu - Funcions de la lectura i l’escriptura en relació al context d’adquisició o Investigació amb la comunitat Vai (Cole) - Conceptualització  manera de viure i interpretar el món o Experiments amb els Uzbeks (Luria)  Tasca: Classificar  Russos (europeu): Agrupaven eines i arbres  Uzzbeks (analfabets): posaven arbre i destral junts  Els russos el que feien era classificar i el primer que feien era agrupar per classe, mentre que els Uzbeks que ni llegien ni escrivien ho relacionaven segons l’activitat. Això mostra que l’accés a la lectura i l’escriptura porta una forma diferent de pensar (PIAGET). Més endavant, es va veure que no només era la lectura i l’escriptura sinó també les pràctiques en les quals s’havia adquirit.
o Diferències de memòria a Austràlia  Es va fer un experiment que consistia en projectar en una diapositiva molts objectes de la casa.
 Tasca: recordar què hi havia  Resultats: millor els australians, però no és tant mirar qui ho feia millor sinó l’estratègia que utilitzaven. Els blancs europeus agrupaven els objectes, els classificaven (objectes cuina, bany, etc.) i els Aborígens australians feien servir una altra tècnica Ja hem vist que el context pot portar a funcions cognitives diferents, pràctiques diferents i maneres de veure el món també diferents.
Anem a veure com influeixen els valors: s’ha vist que hi ha societats amb valors individualistes i societats amb valors col·lectivistes.
Hi ha societats en les que s’ha creat la idea de drets de l’individu i la centralitat d’aquest així com la igualtat entre aquests independentment de les seves característiques. Això contrasta molt amb les societats tradicionals, en que cadascú pertany a un grup i té un rol determinat, on l’autonomia no és important, l’important és la interdependència. Aquest tipus de societats en que estàs subordinat a un grup genera alguns xocs morals.
- Exemple: Una família involucrada amb el poble saharaui. Hi havia un nen que s’havia de fer una operació a l’esquena i la família el va allotjar a casa. Ell estava a gust a la casa però hi havia diferències culturals. El pare del nen tenia el costum de fer el te, seure i tenir converses. Al principi la família d’aquí ho feia, però després ja ho evitaven perquè ells tenien pressa i coses a fer. Però el xoc important va ser quan els metges van dir: la operació ha anat bé però caldria fer una segona operació perquè fos perfecte. El pare va dir: no serà possible perquè la meva dona està a punt de tenir un fill i hem de tornar. La família d’aquí es va oferir a quedar-se amb el nen mentre ell anava a allà. El pare va dir que no, que ell era fonamental qeu estigués allà, ja que hi havia d’haver cohesió familiar, tota activitat familiar quedava subordinada al naixement del nen.
 Individualisme – Self modern - Drets individuals - Responsabilitat individual - Privacitat - Decisions personals - Futur personal Projecte educatiu: AUTONOMIA  Col·lectivisme – Self tradicional - Preponderància de la família - Obediència a l’autoritat patriarcal - Responsabilitat col·lectiva - Rol definit per la pertinència familiar, gènere i edat.
- Solidaritat dins del grup, recolzament mutu Projecte educatiu: INTERDEPENDÈNCIA Pràctiques familiars diferenciades - Alimentació - Dormida - Relacions cos a cos - Activitats entre pares i fills - Formació i treball, tipus de joc - Parla adreçada als nens INVESTIGACIÓ SOBRE EL CONCLICTE DE VALORS (Patricia Greenfield) Primer dilema Al finalitzar la classe, cada setmana un nen s’encarrega d’endreçar-la i deixar-la a punt pel dia següent, pel que surt mitja hora més tard cap a casa. Un dia, el nen que li toca s’ha posat malalt, i la mestra li diu al que ho havia fet la setmana anterior que se n’encarregui mentrestant.
Pot queixar-se el nen que la seva feina es perllongui més enllà de la seva setmana? - El nen no pot protestar, perquè ha d’assumir el seu deure, col·laborar i contribuir al benestar col·lectiu - El mestre hauria de buscar a una tercera persona, ja que el nen té drets.
Segon dilema Dos germans reben un regal cadascú. Un rep una borra i l’altre rep una samarreta. Aquest últim veu que el seu germà no utilitza la gorra i li demana que li deixi.
Pot negar-se el germà o està obligat a deixar-li? - Son germans, i si un no utilitza la gorra, no pot negar-se a deixar-se-la - El nen que vol la gorra ho ha de negociar, ja que la gorra pertany al seu germà - Millor regalar dues gorres i dues samarretes LA IMMIGRACIÓ COM A TRANSICIÓ ECOLÒGICA - Canvi d’estatus: Al canviar de país, els immigrants tenen un estatus inferior.
- Nova orientació en la cerca de recursos: Algú motl competent en el seu país pot no ser-ho en el nou.
- Reconstrucció de xarxes socials ...