Grans traductors a les llengües romàniques i traduccions de La divina comèdia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 19/11/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

GRANS AUTORS QUE HAN CONTRIBUIT A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES Hi ha tres escriptors de les lletres itàliques (el toscà) amb un paper tan fonamental com Ramon Llull: Dante, Petrarca i Boccaccio. Els tres escriuen al segle XIV i tenen una gran influència, escriuen una gran obra en llengua romànica.
Dante (el Dant) La seva obra per excel·lència és La divina comèdia (1321). Està escrita en vers, i dividida en Infern, Purgatori i Paradís. Té uns 14.000 versos dividits en 100 cants i estan escrits en una estrofa d’una complexitat enorme: endecasíl·labs de tercets encadenats amb rima.
És una obra amb una gran significació espiritual, i plena de referències al món de la mitologia grecoromana. Per això és molt difícil d’entendre. Tot i això, és una obra que va commocionar.
Petrarca Va escriure poesia en toscà. Té una obra brutalment extensa en llatí (científica, filosòfica i filològica). És un prerenaixentista i gran recuperador de l’antiguitat clàssica. El que ha tingut més repercussió és el seu famós Cançoner. És un conjunt de poemes dedicats a la seva estimada Laura. És important perquè està escrit en llatí vulgar, perquè Petrarca és qui s’inventa l’estrofa que ha estat més reproduïda al món occidental: el sonet. Al seu Cançoner, Petrarca dóna vida a un motiu filosòfic transportat a la poesia: la idea d’amor platònic. El converteix en motiu literari central, com a amor impossible, no reeixit.
Boccaccio La seva obra més destacada és el Decameró. Està escrit en prosa, i és un conjunt de relats sobre l’amor terrenal. És un esclat de vida i d’històries, i també està escrit en toscà.
TRADUCTORS DE LA DIVINA COMÈDIA (1321) Hem de parlar de dos traductors de La divina comèdia: Enrique de Villena i Andreu Febrer. La primera traducció de La divina comèdia és del 1417. És una traducció anònima i escrita en llatí. És ahistòrica, no és natural, però és una restitució de la llengua de prestigi.
A partir de la traducció llatina, es succeeixen la primera i la segona traducció a llengües romàniques.
El 1428 Enrique de Villena tradueix l’obra al castellà. Tradueix els 14.000 versos en una obra en prosa, cosa que suposa una gran pèrdua de l’original. Tot i així, aquesta obra no s’ha conservat. Enrique de Villena és un traductor singular per dues raons. La primera és que va traduir per primera vegada a qualsevol llengua romànica l’obra més famosa de Virgili, L’Eneida, segons uns criteris molt medievals: va aplicar els dos grans mètodes medievals en la mateixa traducció. D’una banda, és un traductor molt literalista. D’altra, també fa servir les glosses. És una prosa que sembla més llatí que castellà, fa servir unes estructures sintàctiques molt hereves del llatí.
Enrique de Villena era d’Andalusia, però va passar uns quants anys a Barcelona. Mentre era a la ciutat comtal, va escriure Els dotze treballs d’Hèrcules. D’aquesta obra en va fer una traducció al castellà (Los doce trabajos de Hércules). S’ha perdut l’original, però no la traducció al castellà. Enrique de Villena és un dels primers autotraductors entre llengües romàniques. És una obra pròpia escrita en la no-primera llengua seva, i després la tradueix a la seva primera llengua.
El 1429 Andreu Febrer fa la seva traducció. Andreu Febrer, considerat precursor d’Ausiàs March, va ser un poeta i traductor de La divina comèdia. Nascut a Vic, va ocupar un alt càrrec de la Cancelleria Reial. Bona part de la seva vida va estar a càrrec d’Alfons el Magnànim. El rei va fer estades llargues a Nàpols, i Andreu Febrer el va acompanyar. És allà on va conèixer La divina comèdia i va començar a traduir-la. Hi va dedicar la vida, perquè va perfeccionar-la incansablement, ja que es tractava d’una traducció ocasional, feta per gust. Andreu Febrer va ser el primer en traduir l’obra de Dante en vers, respectant escrupolosament la forma mètrica, el còmput de síl·labes, etc. Per tant, l’estructura marca i delimita el contingut de la traducció. També és una traducció molt literal, feta amb criteris medievals. Hi destaca la presència d’arcaismes, cultismes, occitanismes i molts italianismes. Aquesta literalitat és percebuda críticament a començaments del segle XX, i jutjada amb una certa severitat per l’excés de literalitat. A mesura que passa el segle XX, la valoració va anar canviant a una visió més positiva.
Andreu Febrer es considera un gran traductor medieval. Mª Àngels Anglada (autora de El violí d’Auschwitz) ha escrit el llibre L’agent del rei, una novel·la dedicada a Andreu Febrer i basada en tota la documentació trobada a Vic.
...