Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1- ASPECTES DEFINITORIS DE LA MEMÒRIA 1.INTRODUCCIÓ Les persones es comencen a interessar per la memòria quan comencen a perdre-la, ja que és aleshores quan te’n adones de la seva importància.
Quin paper juga la memòria en el nostre comportament i en el processament de la informació? L’activitat o comportament és, en definitiva, la resposta de l’organisme. Aquest comportament humà s’entén de formes diferents:     L’activitat que estudiem és l’activitat molar, no només fisiològica (l’activitat psicològica és passejar, no els moviments aïllats dels músculs).
Els essers humans funcionen com un mecanisme que actua com a un tot. Per tat, no podem tenir aïllats els processos.
Els processos cognitius som importants, ja que orienten o dirigeixen l’activitat humana.
Aquesta activitat s’estudia en funció de les situacions ambientals i del subjecte (les característiques del subjecte no son independents).
S’han proposat múltiples explicacions teòriques sobre el funcionament del comportament humà, però podríem acceptar aquesta definició: el comportament humà és la forma d’actuar (respondre) d’un organisme davant de les demandes (estímuls) del seu medi intern o extern Abans dels anys 50 predominava un model associatiu de la memòria. Es conductistes ho volien explicar tot amb models simples i associatius i nomes estudiaven les relacions estímul-resposta, sense tenir en compte els processos intermedis (atenció-sensació-percepció, regits per coneixements i experiències prèvies, criteris d’avaluació, memòria...).
A partir dels anys 50 es produeixen avanços en diverses àrees científiques com el desenvolupament de la lingüística, les ciències de la comunicació...cosa que fa que es comenci a veure a les persones com una mena de processadors, que capten la informació i la emmagatzemen per poder-la tornar a utilitzar. Així, l’organisme no és una estructura merament receptiva, com creien els conductistes, sinó que es una estructura que actua en funció de les seves característiques i de les seves experiències.
La memòria és contemplada així, com un procés mediador del comportament humà, és a dir, que filtra la informació que adquirim per mitjà de l’experiència.
2.PER A QUÈ SERVEIX LA MEMÒRIA Alguns psicòlegs van començar a concebre l’organisme com un processador d’informació que rep i transmet informació a partir del sistema sensorial i la codifica. D’aquesta manera, si l’organisme processa la informació en base a les seves experiències prèvies, es feia imprescindible parlar de la memòria.
Amb el model cognitiu es creu que l’organisme funciona a partir de la seva experiència i per tant es comença a fer referència a la memòria com a procés de mediació que esta sempre interactuant amb les accions que fem.
La majoria de gent no es dona compte de com seria la seva vida sense tenir memòria i la consideren un procés secundari. Però si ens manqués la memòria, cada dia seria com començar de zero, sense cap informació emmagatzemada.
Per entendre i justificar la necessitat que te el sistema cognitiu humà d’una capacitat per adquirir, retenir i recuperar informació cal introduir-se en la història evolutiva de la memòria. A mesura que es va pujant en l’escala filogenètica l’herència biològica desapareix, i cada vegada depenem més de l’aprenentatge.
La funció primordial i bàsica de la memòria és possibilitar l’adaptació dels organismes al seu entornrecuperar coneixements per afrontar les situacions noves. Així, la memòria dotaria als organismes del coneixement necessari per guiar la seva conducta.
Moltes de les funcions bàsiques requereixen el funcionament casi perfecte de la recuperació de records D’acord amb Baddeley, sense memòria, en el millor dels casos seriem vegetals, cadàvers des del punt de vista intel·lectual. Qualsevol fenomen d’aprenentatge del tipus que sigui, esta lligat d’alguna forma a l’existència de la memòria. Si no hi hagués memòria no hi hauria capacitat d’aprendre.
Moltes de les accions de la vida quotidiana requereixen del funcionament casi perfecte del sistema de recuperació de records, els processos del qual son molt complexes Es a dir, gracies a la memòria som qui som i sabem qui som i la nostra vida adquireix el sentit de continuïtat. Sense la memòria, cada dia, cada hora, cada instant, significaria començar de nou. Així, la memòria ens proporciona el coneixement de la nostra pròpia identitat i la del nostre entorn.
Totes aquestes consideracions son el que fan de la memòria un procés central i de màxim interès per als investigadors actuals.
3.APROXIMACIÓ A LA DEFINICIÓ I NIVELLS La primera condició per que es pugui parlar de memòria, es que hagi passat un cert temps entre el moment en que va passar alguna cosa i que va cer percebut (fase d’adquisició), i el moment en que s’ha de recordar el succés (fase d’actualització o recuperació).
La memòria no es un magatzem passiu d’informació, com creu molta gent, sinó que es un procés actiu, que també construeix i elabora informació en base dels coneixements previs.
1 Schacter creu que cal trencar amb la idea que la memòria emmagatzema literalment, sinó que captem significats, sentits i emocions i que, per tant, no tenim repliques exactes, sinó que emmagatzemem les coses tal i com les hem viscut. Tot i així, hi ha certes coses que si que les hem de recordar de forma literal, com per exemple els números del DNI, números de telèfon, formules, lleis....
3.1.ASPECTES QUE PODEN DISTORSIONAR LA NOSTRA MEMÒRIA La memòria no sempre es una copia exacte de la informació que ha entrat.
La memòria humana es vulnerable a variables internes i externes, que poden alterar i modificar els nostres records, i trencar amb l’estereotip de que l’organisme humà funciona com un arxiu o una gravadora, i que tot el que emmagatzema pot ser recuperat tal com es va introduir.
 Aspectes relacionats amb els coneixements previs: La memòria construeix i elabora la informació a partir d’experiències prèvies. Així, quan el subjecte ha de recordar histories o passatges, recorda el que es essencial del seu contingut, però reconstrueix els detalls a la seva manera d’acord amb el seu coneixement previ.
 Aspectes relacionats amb les nostres expectatives, actituds o prejudicis (ex: si una persona te un pensament negatiu vers els negres, i viu una situació on hi ha un blanc i un negre i el blanc porta la pistola, el subjecte acabarà recordant que el que portava la pistola era el negre)  Aspectes relacionats amb la intrusió de vivències d’altres que s’assumeixen com a records propis.
Així, la memòria seria un complicat sistema de processament de la informació que opera a traves de processos de codificació emmagatzematge, construcció, reconstrucció i recuperació de la informació.
3.2. NIVELLS D’EXPLICACIÓ DE LA MEMÒRIA La memòria esta constituïda per diferents nivells i processos. Aquests no poden ser abordats des d’un únic nivell d’anàlisi. Així, la memòria ha sigut abordada des de dos grans nivells  Nivell psicològic: la estudia a nivell del comportament global, intentant aclarir els sistemes i funcions de la memòria i les seves implicacions en la conducta.
 Nivell biològic: mira les bases biològiques de la memòria a diferents nivells de complexitat, estructures neurològiques, teixits nerviós... implicats en l’emmagatzament d’informació 4- IDEES BÀSIQUES SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA    Estructures de la memòria: components estàtics i permanents de la memòria. Es centren en les diferents característiques dels sistemes o tipus de memòria Processos de la memòria: aspectes dinàmics de la memòria. Es tracta de veure els processos implicats en la codificació, retenció i recuperació de la memòria.
Representacions de la memòria: intenta explicar com s’organitza l’emmagatzemament de la memòria, quina és l’estructura de la informació.
2 4.1- LA NATURALESA UNITARIA O MULTIPLE DE LA MEMÒRIA La memòria no s’ha de considerar una unitat unitària, sinó que té diferents formes, tipus o sistemes de memòria.
Això ho podem saber, per exemple, perquè hi ha gent que no pot recordar coses del passat, altres que no poden emmagatzemar informació nova, gent que s’oblida nomes de certs episodis o processos...
Podríem diferenciar la memòria en 3 nivells:  Memòria sensorial: es una memòria que esta molt lligada a la percepció. Té la funció d’assegurar que el sistema perceptiu (òrgans sensorials) disposen d’una capacitat mínima de temps per a poder processar els estímuls. Té molt poca durada (nomes dura uns segons) i molta amplitud (entren moltes informacions)  Memòria a curt termini: Dura poca estona (de 18 a 30 segons) i té una capacitat limitada (aproximadament 7 ítems). També pot ser concebuda com a memòria de treball, ja que manté disponibles en el present aspectes propis del moment actual, així com materials reactius extrets de la memòria a llarg termini. La informació d’aquesta memòria pot mantenir-se mes temps si s’efectuen tasques de repetició  Memòria a llarg termini: es la memòria que explica les retencions d’informació al llarg del temps. Es la que emmagatzema tot el nostre coneixement sobre el món i nosaltres mateixos, es a dir, emmagatzema totes les nostre experiències. No té límit de quantitat de informació ni temps de duració.
o Memòria declarativa: conté tots els aspectes que podem recuperar de forma verbal o amb imatges, es el que tu saps.
 Memòria episòdica: emmagatzema records relatius a fets concrets. Inclou la memòria autobiogràfica, que es el que t’ha passat a tu. Aquests records solen tenir un referent temporal, uns personatges i un espai  Memòria semàntica: fa referència a coneixements de conceptes, per exemple com es diuen les coses, les capitals dels països...
o Memòria procedimental: s’encarrega de emmagatzemar les nostres habilitats o destreses perceptives, motores o cognitives adquirides. Així, es refereix a les accions, com per exemple fer el pi, caminar, escriure, anar amb bici... Aquests procediments, un cop apresos costen molt d’oblidar També es pot parlar de memòria implícita (hi ha un funcionament no conscient de la memòria) i explícita (saps que estàs utilitzant la memòria per a recordar alguna cosa) 4.2.FASES DE LA MEMÒRIA Funcions dels mecanismes mnemics: 1. els estímuls interns o externs que arriben a l’organisme que constitueixen una experiència han de ser codificats d’alguna manera en forma de representacions neurals  FASE DE CODIFICACIÓ O ADQUISICIÓ (manera 2. la representació neural d’aquesta experiència ha de ser emmagatzemada  FASE DE CONSERVACIÓ O RETENCIÓ 3. ha de ser possible tenir accés a la informació per a recuperar les experiències  FASE DE RECUPERACIÓ O ACTUALITZACIÓ 3 Recordar respon a haver realitzat correctament les tres fases. Quan alguna fase no funciona bé, diem que hi ha hagut una pèrdua d’informació o oblit. No sempre s’aconsegueix recuperar la informació adequada i moltes vegades això no es deu a que la informació no esta emmagatzemada, sinó a dificultats per recuperar-la.
5.LA MEMÒRIA DINS DELS PROCESSOS COGNITIUS La memòria es un procés en constant interrelació amb la resta dels processos cognitius, però d’una forma totalment interactiva i dinàmica.
4 ...