TEMA 7 - Nigèria (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 7: Nigèria HISTÒRIA I SOCIETAT - Precolonialisme: les tres zones: NORD (hausa-fulani – majoria musulmana), SUD (ioruba – majoria cristiana), SUD-EST (igbo – cristià), i el middle belt (zona multiètnica) o Té una història molt diferent segons les zones i ètnies, i hi havia moltes relacions de comerç transsaharià.
§ Nord: imperis (Kanem – Bornu) que gairebé podem comparar amb l’Europa de l’Edat Mitjana, basant-se en el “vassallisme” i el feudalisme.
o § Sud-Est: hi ha una sèrie de regnes, com és del regne d’Oyo.
§ Sud-Oest: hi ha tribus.
La Companyia Reial del Níder: establerta pels britànics l’any 1886, van convertir-la en colònia, buscant comerç d’esclaus cap el continent europeu i també al nord-americà. Si més no, ells no van intervenir en la seva forma de governar-se, sinó que hi van inicidir a partir de la “indirect rule”, a canvi de jurar fidelitat a la reina d’Anglaterra. El comerç de mercaderies reemplaçaria al del tràfic d’esclaus al segle XIX.
- Els independentistes de Nigèria dels anys 1950 venien del sud, que s’havien cristianitzat i les elits començaven a escolaritzar-se. Al nord, però, no hi havia res d’això. Els independentistes venien d’on el colonialisme havia penetrat més i per tant estaven més preparats per liderar aquest moviment.
- La Primera República 1960-1966 i la Guerra de Biafra: Assoleix la seva independència a l’any 1960. El procés s’assoleix en millors condicions que altres territoris de la zona. Hi havia ciutadania, que s’havia convertir en elit, que estava molt alfabetitzada. La va assolir democràticament, amb un procés clarament preparat i ben fet, com una federació de 3 regions, cadascuna retenint un cert grau d’autonomia.
- Es converteix en República, però dura poc temps, de 1960 a 1966. S’estableix una democràcia parlamentària com la de Westminster. Això volia dir que hi havia partits que s’alternaven en el poder, generant un bipartidisme i molta confiança entre ells. Ara bé, assolir aquesta confiança era molt difícil, doncs hi havia zones profundament dividides, sense estructura de classes ni sindicats, etc. Aquests partits difícilment podien mobilitzar l’electorat, dividit en tres ètnies diferents. De fet aquest recurs era el que utilitzaven per a mobilitzar-los. Hi havia 3 partits: o El del nord: demogràficament era tant fort com els dos del sud junts o Estaven dividits pel cleavage territorial.
Necessitaven que un del sud s’aliés amb el del nord, qui tenia la majoria, per tal que pogués governar. Quedava un partit del sud fora, el de l’ètnia Igbo, però que havia de fer confiança al govern. Els militars d’aquesta zona del sud van organitzar diversos Cops d’Estat, tot i que sabien que no podien guanyar perquè no eren la majoria de la població, doncs només eren el 20%. Va començar una guerra civil, amb massacres a la població Igbo que havia emigrat de la seva zona. Eren perseguits. Finalment els Igbo van decidir independitzar-se. La zona de Biafra va passar a ser independent. França, Espanya i altres tenien un clar interès en dividir aquesta zona i la santa seu també, doncs els Júlia Mumany Pesarrodona 2 Igbos eren catòlics. En canvi, els britànics i els soviètics no volien la independència. El procés bèl·lic que es va iniciar va acabar amb un gran nombre de morts, amb el federalisme i amb un procés molt important de bloqueig econòmic.
El factor del petroli és importantíssim en els conflictes que es donen en la zona. Actualment es situa al sud-est.
Governs - La segona república (1979-1983): L’any 1979 Shagari va passar al poder de manera democràtica però la influència dels militars en la política seguia essent molt important.
Durant aquesta segona república també hi havia hagut problemes. Les figures de president i de vicepresident només podien ser ocupades per les dues ètnies majoritàries. Shagari havia estat amb coalició amb els del sud (Shagari era del nord) però més tard va decidir presentar-se sol. Va guanyar amb eleccions fraudulentes i la gent estava descontenta amb el règim corrupte i es va acabar produint un cop d’estat i al 1984 s’enceta altre cop un període de governs militars. Buhari tenia fama de no ser corrupte i era famós per intentar sortir de la pobresa. Era anti-occidental i repressor. Torna a ser l’actual president.
L’any 1983 acabaria aquesta democràcia presidencial al estil EUA amb un cop d’estat, coincidint també amb una disminució dels preus del petroli. I acabaría bàsicament perquè el 1984 els militars tornen a agafar el poder, de la ma del propi Buhari, perquè, segons deien, aquest estaba regentat sempre per polítics corruptes i pels militars era fàcil tornar perquè directament mai havien marxat. Buhari va esvenir cap de govern. Els civils l’acceptaren, no seria tant corrupte com el govern anterior. Volia sortir de la crisi i les primeres víctimes eren els treballadors que venien de fora (3 milions de persones van marxar de Nigèria forçosament). Ell era un Dictador repressor, anta occidental, va fer una reforma monetària...
Els nigerians van conformar un sistema que deia que el President necessitava almenys un 25% dels vots en almenys 2/3 dels Estats de la Federació. Amb això es volia assegurar que cap candidat apel·lés només als seus, és a dir, que es dirigís a una majoria i no només als seus (la seva ètnia). Aquesta regla es fa per fer que els candidats a la presidència busquin el suport no només entre els seus sinó que ho facin en tot el país.
- Govern tècnic nomenat (1993 - 1999): govern militar El 1993 trobem el que alguns anomenen la 3a República, on el poder va passar a mans civils. Des dels militars es van crear dos partits, tot i que eren molt territorials, n’hi havia un al nord i al sud. Tenien clar quin partit havia de guanyar, però per sorpresa no va passar així. Anava a guanyar el del sud, però els militars no ho volien i al cap de 3 mesos van tallar-ho i van fer un cop, aturant la transició cap a la democràcia i tornant a instaurar el govern militar.
Així doncs, tot i que alguns la comptin com a 3a República, va durar escassament 3 mesos fet que fa que alguns no la comptin com a tal.
L’actual president és Buhari, del CPC. És famós perquè va ser dictador militar en els anys 80. En aquests Júlia Mumany Pesarrodona 3 anys volia sortir de la crisi. Era un dictador anti-occidental, va fer un reforma monetària.
- Quarta República (o III si no acceptem el govern tècnic com a República) Quant al tipus de govern, s’ha passat de: democràcia parlamentària, a govern militar, a democràcia presidencial, a govern militar, a govern tècnic nomenat. Finalment, des de 1999 s’està en una democràcia presidencial, i Obasanjo és el 4 president electe. Es va produir una reforma per instaurar aquest règim, basat en què els candidats a president hagin de buscar consensos i recolzament arreu del país, no només entre els seus. S’està en un moment de força estabilitat política, sobretot no només destacant que es porta gairebé 20 anys de democràcia, sinó també perquè en les darreres eleccions Jonathan, en el poder, no va poder repetir com a governador i va guanyar les eleccions els de l’oposició, encapçalats per Buhari.
SOCIETAT Ø Valors: o És un país religiosament i ètnicament molt divers.
o Societat tradicional: respecte als vells, concepte cíclic del temps (no hi ha un progrés lineal, sinó que aquest és cíclic, tot es va repetint) , comunitarisme (es pensa en comunitats i no en individus, el destí dels individus estan relacionats amb els de la comunitat), tabús (la societat és molt reglada, pots fer coses però també pots no fer-ne. És molt repressiva), versus.
§ Els sistemes de valors tradicionals estan en crisi, perquè és la pròpia societat la que ha canviat. Hi ha un xoc entre la vida del poble i la vida de la ciutat, que fa que s’estigui en fals entre un lloc i l’altre.
o Ciutat i anomia: el fet que hi hagi tantes diferències entre el poble i la ciutat fa que molts ciutadans visquin en un situació d’anomia, és a dir, en crisi de valors, per no saber per quin guiar-te, fet que pot originar violència entre diferents comunitats.
o L’Estat: un botí à per nosaltres l’Estat és una mica nostre, pel fet que som nosaltres el qui el sustentem a partir de pagar els impostos. Ell, a canvi, ens dóna serveis i infraestructures. A l’Àfrica occidental, per contra, no hi ha aquesta vinculació i no s’enten seu l’Estat. No paguen impostos i, doncs, aquest dóna pocs serveis i, si els pagues, sovint són sota situacions corruptes. El major ofici que aquest té és el repressor. Per tant, hi ha 0 vinculació amb l’Estat i sovint els serveis se’ls arreglen entre la població.
Aquells que arriben a controlar l’estat el controlen com un “botí”, és a dir, se n’aprofiten al màxim abans no ho faci un altre. Hi té molt a veure el petroli, on el 90% dels ingressos provenen d’aquest.
A més a més, com que el cicle polític és curt, hi ha un incentiu de la població d’arribar a tenir el poder i, per tant, controlar aquest accés als recursos petrolers.
o Cultura política parroquial à li interessa, en primer lloc, preservar la parròquia , el que passa al poblat, a l’entorn més immediat. Són molt poc participatius i passius.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 Ø Zones de vegetació Ø Agricultura, ramaderia, pesca artesania: ocupació i etnicitat o És un país molt gran, l’economia del qual es divideix segons les seves àrees de vegetació. Al nord hi ha zones molt seques, i s’hi fa ramaderia transhumana, nòmada. Després hi ha zona més fèrtil, amb ramaderia estacionària, després també agricultura, fins arribar a l’extrem sud, extremament humida, amb molts pantans i aiguamolls.
o Molts conflictes tenen a veure amb l’extensió del desert cap el sud. La ramaderia nòmada cada cop es va estenent més cap el sud, prenent-li espai als camps dels agricultors.
o Les ocupacions a Nigèria normalment són ètniques. Així doncs, si hi ha conflictes entre ramaders i agricultors també hi influeix l’aspecte ètnic.
Ø Clivelles: ciutat – camp o sud-nord o Camp-ciutat: Els governs afavoreixen a la població de la capital, a la ciutat, a qui la intenten tenir tranquil·la, doncs allà sovint és on sorgeixen els conflictes. Els pagesos del camp també estan descontents perquè sovint han de competir amb productes estrangers. Hi ha grans moviments migratoris que ocasiona que cap ciutat sigui mono-ètnica.
o Sud-nord: El sud és molt més ric que el nord, els nivells d’ingressos són summament diferents. Hi ha una gran part de la població vivint sota el llindar de la pobresa més absoluta, però amb grans diferències entre el nord (prop del 80% de la població) i el sud (entre el 20-30%). El PIB/càpita al sud es troba entre 3.500$ a l’any, mentre que al nord està entre 500-1.000$.
Ø Hometown associations: les associacions s’organitzen segons les seves zones de procedència. Són molt importants perquè substitueixen, d’alguna manera, determinades prestacions de l’Estat. Ex: el pagament d’uniformes per escolars que no poden pagar-s’ho, beques, etc. L’existència d’aquestes associacions regionals perpetua la plurinacionalitat, que ocasiona que la societat entre sí no es barregi, es relacioni. A més a més, aquestes associacions són un focus a conquerir pels polítics.
Ø Els obrers del petroli: no és una societat industrial. L’estructura social és diferent, molt agrícola. Si més no, hi ha un grup molt important que és els obrers del petroli. No hi ha tampoc sindicats ni federacions de pagesos. Si més no, s’hi que hi ha l’associació dels obrers del petroli, i quan aquests fan vaga, l’Estat pateix perquè deixa d’ingressar la majoria del seu PIB. Aquests obrers són una capa essencial, organitzada i privilegiada dins del país. Ocasiona conflictes que sovint acaben malament.
Ø Els militars: acadèmics veuen la funció dels militars com a modernitzadors dins d’una societat tradicional, com a substituts de la classe mitjana. Modernitzen, alfabetitzen, i permeten la mobilitat social, fet que la societat tradicional no permet, doncs si neixes en un lloc, morts en allà. Per tant, molts veuen en l’entrada a l’exèrcit un trencament amb la societat de castes i una possibilitat de millorar les seves condicions de vida.
També són un factor nacionalitzador. Si més no, també tenen febleses, com ara rivalitats entre militars que porta a cops d’estat i inestabilitat.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 Ø Traditional rulers: són els caps tradicionals, existents durant el colonialisme i que encara es preserven. Avui encara exerceixen funcions polítiques i són importants en aquest àmbit. En una societat molt analfabeta, aquests figures funcionen de transmissor entre la ciutadania i l’Estat. També fan la funció de “jutge de pau”, per solucionar conflictes entre veïns. Això els hi atorga un gran poder, i cap figura política o militar s’han atrevit a abolir aquesta figura.
Ø La diversitat ètnica o 250 – 434 grups ètnics: n’hi ha tres de principals, sobretot pel que fa al número § 21-30% Haussa-Fulani (ètnia transfronterera): situats al nord. Al segle XIX van conquerir els estats Haussa, i ara són l’elit dels imperis Haussa del nord. Molts presidents provenen d’aquesta ètnia. Els trobem amb molts estats de l’Àfrica Occidental, fet que causa un gran sentiment de comunitat entre ells, encara que es trobin en diferents països. Religiosament són islàmics sunnites.
§ 20-21% Ioruba (ètnia transfronterera): els trobem al bàndol occidental. Són un dels pocs grups que religiosament estan dividits, entre islàmics i baptistes.
§ 17-18% Igbo: són catòlics i es troben en el sud-est.
§ Els grups “petits”: la formen el 40% restant de la població. Els trobem sobretot repartits en dues zones del país. Per un costat, el cinturó del mig (middle belt), i per altra costat a l’extrem sud. Són zones molt conflictives, sobretot entre agricultors i ramaders, també perquè hi ha el petroli, etc. Tenen en comú que són els més nigerians, és a dir, estan a favor de mantenir i preservar la unió del país.
Ø La diversitat intra-ètnica: a vegades les subdivisions dins d’una ètnia poden ser més importants que entre ètniesØ La diversitat lingüística: El pidgin. à hi ha una gran diversitat lingüística, més de 500. Moltes es parlen en comunitats petites o ni estan codificades. La gent s’entén amb el “pidgin”, una llengua pròpia sorgida sobretot de l’anglès però amb la combinació d’altres llengües. És una llengua que s’usa molt, per comunicarse entre les diverses comunicats, i també a la televisió, a la ràdio, etc.
o Al Parlament es parla una llengua o Tot i que prop del 40% és analfabeta, a l’escola s’aprenen diversitat de llengües. A l’ensenyament primari s’ensenyaven unes 27 llengues. A la secundària, poca gent hi arriba, tot i que majoritàriament l’ensenyament es fa en anglès.
RELIGIÓ Ø Campió de la religiositat: es diu que el país és el campió, per exemple, perquè al Nord se saben l’Alcorà de memòria i al sud perquè és on hi ha més vocació pel servei esclesiàstic. La religió adopta un rol molt important en la vida privada i política. Hi ha un 50% de musulmans, bàsicament sunites, i el 40% cristians, dividits entre baptistes, catòlics, anglicans, etc. El 10% restant és format per creients de les religions tradicionals. Aquest últim grup s’infravalora.
Júlia Mumany Pesarrodona 6 Ø Arribada de l’auge de l’Islam i de les esglésies cristianes: l’Islam va arribar a la zona en la nostra Edat Mitjana, a través del Sàhara. Va ser una regió de l’Islam molt tolerant. De fet, les tradicions de la gent no quedaven massa tocades per aquesta. Si més no, ara això ja no és així, i s’ha radicalitzat més, diuen, per la “introducció de la xara”, que és el Dret Islàmic. Si més no, la Shària com a element de transmissió de valors sempre ha existit, fins i tot surt regulat en la Constitució nigeriana, tot i que sempre sota la voluntat de cadascú. Aquesta “radicalització” que atribueixen a Nigèria és perquè, pot ser, la Shària s’hagi volgut aplicar en el Dret Penal, en els estats del nord a partir de 1999.
Ø Fonamentalisme VS tradicionalisme: hi ha una batalla dins de l’Islam. Tradicionalment era bastant tolerant amb moltes coses que, per contra, el fonamentalisme no tolera. Aquestes figures tradicionals són la majoria molt vells i s’han d’enfrontar amb els fonamentalistes, els quals rivalitzen contra ells per no defensar tant fortament la religió com ells ho fan.
Ø Islamisme, redistribuidor i anticorrupció: els líders tradicionals, com que governen tant àmpliament, han tingut pràctiques corruptes i d’acumulació de poder. Per tant, des del fonamentalisme això es critica i s’intenten deslegitimar el seu poder a partir de dir que ells volen realment aplicar l’islam, i que aquest sigui redistribuidor i anticorrupte.
Ø Nord contra sud, xara i petroli: l’auge del fonamentalisme, és a dir, la introducció de la Shària al Dret Penal, també té a veure amb el petroli. Coincideix en el moment en el qual els ingressos del petroli es van decidir que fossin menys redistributius i es quedessin al sud, creant així majors desigualtats entre nord i sud. Això creava molts conflictes entre islamistes del sud i cristians del nord, i per això es va introduir la Shària en el Dret Penal, i que afectarà a tota la ciutadania per igual. Va generar molts conflictes i moltes morts.
Ø Boko Haram: apareix bastant en la premsa. L’origen del seu grup es troba localment, en una mesquita fonamentalista finançada des de fora, al 2002, a l’extrem nord-est. En principi era una mesquita sunnita i els hi prometia una prosperitat en els creients, a través de les eleccions. Boko Haram es va finançar a través d’un senador d’un partit, tot i que després va canviar pel recolzament del líder de l’oposició que pagava més.
Aquest va sofrir un gran linxament públic.
Es destaca quan va raptar a moltes noies per esclavatge sexual Ø La “traducció” de conflictes socioeconòmics en ètnics i religiosos: o Exemple: un conflicte que va ocórrer al centre, al principi entre ramaders i agricultors, sobre la permanència de les bèsties en els camps. Va resultar que, a més a més, tenien un conflicte ètnic, doncs eren de diferents ètnies. De seguida, doncs, encara que al principi fos per motius econòmics, es van veure les dues ètnies involucrades. Finalment es va saldar, amb més de 700 morts.
o En una societat així, a Nigèria ocórrer grans moviments de persones refugiades, en busca d’un lloc en el qual la seva ètnia o religió no estigui perseguida o no s’exerceixi la violència contra ells.
INSTITUCIONS - ESCUT: L’element africà de la bandera de Nigèria és la simbologia del riu Níger. També el lema de l’estat, que en aquest cas és: “Unity, faith, peace and progress”, tot i que s’ha de mirar amb certa crítica.
- CONSTITUCIÓ: hi ha molts articles que fan referència a la unitat estatal i nacional, a la seva nacionalitat.
Hi ha el manament de promoure la integració nacional. Les institucions, doncs, no poden fer ús de símbols Júlia Mumany Pesarrodona 7 característiques d’ètnies i religions particulars, amb la idea d’aglutinar tota la ciutadania i la no-acomodació ni privilegi d’ètnies particulars. La nació nigeriana és indissoluble, una sola.
- Les institucions, teòricament, “a l’americana”: són les típiques d’una democràcia presidencial, a l’americana. Tot i que la parlamentària era la primera opció, amb la guerra civil el país es va decantar per l’opció d’una democràcia presidencial que no demana que, en qualsevol moment, el parlament estigui darrere del govern. També afavoreix a diferents coalicions, i evita la dinàmica de majories i minories pròpies dels sistemes parlamentaris. No es volia repetir l’experiència de marginalització de certes ètnies.
o Hi ha un president i vicepresident, amb la diferència que el President és votat directament pel poble i no per un col·legi electoral com als EEUU. També, el candidat a President que guanya necessita la majoria de vots i haver guanyar unes quotes mínimes del 25% o més en 2/3 dels estats de la federació.
o El poder legislatiu també és a l’americana, amb un Congrés (360) i un Senat (109). Cada estat escull a 3 senadors i la capital a 1. Les dues cambres tenen el mateix poder o El Tribunal Suprem també és igual, amb 21 jutges. No serveixen fins la seva mort, sinó fins que tenen 65 anys. L’elecció d’ells és la mateixa que als EEUU.
La idea de “checks” and “balances” pròpia dels EEUU, a Nigèria no funciona. Tot i que el país copia les institucions, la dinàmica democràtica de control del poder no ha funcionat mai bé. Sobretot pel sistema de justícia, on els jutges són poc neutrals a l’hora de jutjar conflictes que tenen a veure amb diferents ètnies.
- L’organització territorial: repartiment de competències o Estan en un sistema federal, però hi ha moltes diferències en les competències de la federació i dels estats.
o El federalisme “dual” a l’americana vol dir que cadascú ha de finançar les seves pròpies competències. Per tant, els impostos han de carregar-se contra els propis ciutadans. A Nigèria, però, hi ha una única gran font d’ingressos que és el petroli, i que roman en mans de la federació, és la seva competència. Aquests ingressos després es reparteixen cap als estats membres. Però, aquests, com a tal, no tenen manera d’autofinançar-se, si no és pels diners que venen de la federació. Això causa una gran diferència respecte del sistema dels EEUU. A més a més, Nigèria ha passat per moltes dictadures militars però cap d’aquestes van detenir el Federalisme, sinó que el que van fer és augmentar el centralisme d’aquest sistema.
o Els militars, però, també van ajudar a que es produís la “proliferació d’estats”. Al principi, al 1960, només hi havia 3 estats que corresponien a la divisió de les 3 ètnies. Avui en dia hi ha 36 estats, subdivint-se els 3 anteriors. Aquestes divisions són “top-down”, és a dir, des del centre cap a la perifèria. Els militars van promoure aquesta situació principalment per 4 raons: § Per reconèixer minories, per acomodar-les, per tal que puguin per polítiques en el seu favor.
Ara bé, hi ha minories i ètnies que han quedat tallades en més d’un estat, i que semblen pensar que la subdivisió d’estats té a veure amb una altra cosa.
Júlia Mumany Pesarrodona § 8 Maximitzar la influència dels grans, que tingui la màxima de representació en el Senat, tenint en compte que hi ha la quota mínima del 25% en 2/3 dels estats. I també per la regla del joc presidencial.
§ L’Estat del Nord té majoria, perquè aquest ha estat molt més trossejat. A més a més, la majoria dels militars venien del nord. Per tant, aquesta divisió assegura el domini del nord.
§ Per repartir els diners del petroli. Cap país rep una suma fixa per la seva administració, i després per altres indicadors, per tant hi ha un interès de les zones per dividir-se per, d’aquesta manera, en suma, arriben més diners federals a la regió. És gairebé una competició, sobretot per part dels estats que no tenen petroli.
o El fenomen dels governadors irresponsables: no tenen cap interès de treballar pel bé comú de la ciutadania. Ells no estan involucrats en política a nivell nacional, sinó que ho fan pel seu estat membre. Si a la federació li va bé o malament això no els interessa. La forma d’involucrar als estats amb la política del centre és a través d’un Senat. Aquí es recorda el conflicte de Boko Haram, on polítics locals el van pagar per atemorir als seus adversaris. Per guanyar eleccions es creen les seves milícies pròpies, no només els musulmans sinó també els conflictes.
§ La cultura dels vigilants: pretenen ser netejadors contra els criminals, tot i que ells mateixos ja ho són.
- FINANCES: o “Derivation account”: Hi ha unes primeres deduccions que no s’arriben a repartir entre els estats, sinó que es queda a la Federació i que s’utilitzen per : § 1) invertir en l’empresa nacional al sector del petroli.
§ 2) Comprar fertilitzant § 3) Estabilització de la moneda § 4) El Fons Fiduciari del Petroli: era un fons que s’havien reservat els militars per fer el que volguessin. A vegades hi anaven els 30% de tots els ingressos de Nigèria.
§ 5) Partida de derivació: és la part de producció de petroli que les zones que en produeixen poder quedar-se. És una partida molt important perquè d’allà on treus petroli no pots tornar a cultivar res. Qui paga els desperfectes de la producció del petroli és aquesta partida. Per tant és una manera d’indemnitzar als estats del sud.
Quin % representa això del total? A l’any 1960:: 50% of on and off shore royalties.
Al 1970: la quantitat baixa a un 20% 1980 – 1990: la regla era que només el 5% havia de quedar en aquestes zones productores.
Per tant, des de la visió de les zones productores del petroli aquests canvis havien estat en contra seu, era un clar desavantatge.
Júlia Mumany Pesarrodona 9 Ara bé, la Constitució actual de 1999 diu que aquesta xifra s’ha d’alçar al 13%. Això suposa que una mica més de diners es queden al sud, corresponent amb un President cristià del sud. Casualment, això coincideix amb el temps amb la instauració de la Sharia al Dret Penal en els Estats del Nord.
Les companyies, però, preferien buscar el petroli sota del mar i no pas a la terra, perquè a la zona del sud hi havia molta conflictivitat entre bandes. Per tant, cada vegada hi ha més producció “off shore” que dona pas a una nova discussió. Qui s’ha de quedar aquests diners? Els estats que tenen costa o tota Nigèria? à La Cort Suprema, el 2002, va decidir que aquests diners havien de romandre a tot Nigèria, perquè no afectaven als països productors del sud.
Finalment, al 2004 aquesta xifra del 13% una llei va fer que també s’hi incloguessin els diners provinents de “l’off shore”.
PER TANT ÉS UN FEDERALISME DE COMPETICIÓ EN RELACIÓ A QUI TREU MÉS DELS INGRESSOS DERIVATS DEL PETROLI PARTICIPACIÓ CIUTADANA - Els partits artificialment de-etnitzats: una mesura és a partir de la Constitució, que preveu que els partits no puguin fer ús de símbols ètnics, religiosos, no poden restringir la militància per aquestes qüestions. Tots els partits han de ser nacionals, i ha d’haver-hi quotes dels diferents estats. Es procura que no hi hagi partits secessionistes. Per tant, són artificialment de-etnitzats, però a la pràctica no ho compleixen gaire i volen influenciar certes ètnies. És a dir, hi ha hagut alguns partits ètniques.
- Els resultats de les eleccions parlamentàries (2015): hi van haver dos partits grans: § All Progressive Congress: una aliança nova a favor del president Buhari, de CPC, ANPP, ACN i altres. És una unió per la majoria presidencial, i agrupa partits que abans estaven al Congrés, i clarament vinculats a grups ètnics. Ara es troben sota aquest paraigües de partit gran.
§ • Congrés: 225 • Senat: 60 People’s Democratic Party (des de la democratització, 1999. Fins 2015 era el partit que governava) - • Congrés: 125 • Senat: 49 Els resultats de les eleccions presidencials (2015: una de les estratègies per assegurar-se que es guanya és que President i Vicepresident apel·lin a diferents grups, i així es guanyen el recolzament de totes les ètnies.
§ Muhammadu Buhari / Yemi Osinbajo: 53, 96% à Muhammadu és musulmà i força fonamentalista. Va ser dictador militar durant un temps. Volia que s’estengués la Sharia a tot l’estat, i apel·la molt a la gent del Nord. Intenta lluitar contra la corrupció del règim anterior. Osinbajo és un Yoruba, i cristià però d’una església petita, de la qual també és pastor. Trobem una aliança d’aquest tipus. Van guanyar majoritàriament al nord i a l’est.
Júlia Mumany Pesarrodona § 10 Goodluck Jonathan: 44, 96% à eren els candidats que volien repetir la victòria però sorprenentment van perdre. Goodluck és un cristià de sud d’on hi ha el petroli. Mohammed és musulmà i fulami de l’extrem nord. Trobem una aliança d’aquest tipus. Van guanyar al sud-oest.
El resultat de les eleccions coincideixen amb la fractura ètnica que viu el país, i encara molt més si tirem enrere a les Eleccions Presidencials de 2011. És molt important que hi hagi bé un President o un Vice-President del Nord perquè demogràficament són molt més potents i sinó podrien exercir un “veto power” molt fort.
Si el President mor el Vice-President pren el poder. Actualment el President Buhari està molt malalt i es viu un període de gran inestabilitat perquè el vice-president hauria de substituir al President i aquest ja no és del nord sinó del sud.
- Els resultats de les eleccions de governadors (2015): podem veure també la fractura ètnica. La PDP guanya al Sud i l’APC al Nord i a l’Est. Si més no, evolutivament els governadors de diferents partits s’han anat alternant en alguns estats. Aquesta alternança es destaca en els estats del nord. Per tant tot i que el factor ètnic juga un paper fonamental, a vegades no és totalment decisiu.
- Els grups d’interessos: hi ha molt poques associacions.
o Cap associació agrària nigeriana: no hi ha cap associació comuna de pagesos i això fa que molts cops es quedin sense que els seus interessos siguin escoltats.
o Sindicats i empresarials febles / Excepció en el sector del petroli: hi ha pocs sindicats perquè hi ha pocs obrers. La majoria són del sector del petroli, i aquests són relativament privilegiats, no considerats de classe baixa. Aquests obrers s’organitzen i és un sindicat potent, els conflictes més sovint que tenen és quan una empresa petrolífera porta a gent de fora. L’empresari més gran és el propi estat.
o Esglésies i hometown associations forts: hi ha moltes esglésies i aquestes “cases regionals” són molt fortes. Representen els que emigren cap a la ciutat, i estabilitzen l’etnicitat, queden vinculats amb el seu territori de procedència, no facilitant la integració amb la resta.
o Vigilante culture: eren justiciers, autoorganització de ciutadans per netejar el país de la criminalitat petita, encara que sigui amb el mètode del linxament. Bàsicament són homes que estan al servei de polítics, i el seu modus vivendi és la manera com organitzen les eleccions. Funcionen com unes milícies. Això ocasiona molts episodis de violència, semblen vigilants de l’ordre públic, tot i que aquest és favorable als seus interessos.
Júlia Mumany Pesarrodona 11 RESUM - Democràcia presidencial estil EEUU sense que la separació de poders funcioni: constitucionalment pot ser una democràcia presindencial però a la pràctica no pot funcionar com a tal.
- Sistema de majories territorials sense consens entre ells: trobem alguns elements majoritaris i altres de consens. Sobretot trobem que hi ha unes majories territorials segons els grups ètnics religiosos que hi ha, però no hi ha un consens, no el trobem. És un sistema de majories territorials i això ocasiona inestabilitat.
- Federalisme de repartiment d’ingressos: és un estat federal però a la pràctica aquest federalisme competeix només pels diners del petroli i qui es pot quedar el tros més gran.
- Futur democràtic-liberal? à els acords entre President-Vicepresident són sovint perillosos i quan fracassen porten a molta inestabilitat. Però, ara hi ha majors possibilitats per la democràcia liberal a Nigèria, bàsicament perquè és el període més llarg amb tantes eleccions, i per primera vegada hi ha hagut alternança en el poder.
El sud està bastant més pacificat.
- Perspectives? à Però hi ha altres problemes com la malaltia del president, el seu partit format per tants partits, la caiguda del preu del petroli, etc.
...