(3er curs) Gestió del patrimoni cultural (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Turismo - 3º curso
Asignatura Gestió del patrimoni cultural
Año del apunte 2015
Páginas 42
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 28

Descripción

Temari complert de l'assignatura. Hi ha conceptes a desenvolupar encara per l'estudiant però en general és força complert.

Vista previa del texto

TEMA 1: La cultura i el patrimoni cultural des de l’economia  El turisme cultural Darrerament el turisme ha experimentat canvis degut a factors com la globalització, la utilització de les TIC, la sostenibilitat del sector, i els canvis en les pautes de consum i oci.
Aquests canvis han estat potenciats per la tendència a l’augment de les rendes, l’augment de la qualitat de vida i esperança de vida, l’aparició i extensió dels anys de jubilació, el major nivell educatiu, i la major sensibilització per la protecció del mediambient i el patrimoni cultural.
 Què és i que ha de complir el turisme per a ser “cultural”? El turisme cultural és una manera de diversificar l’oferta turística, de desestacionalitzar la demanda, i descongestionar determinades zones congestionades. Segons Ballart, el turisme cultural neix del desig de conèixer i comprendre el objectes i les obres, incloent la població local amb que s’entra en contacte. A més, es basa en el consum d’un producte que contingui i inclogui un significat cultural amb la intervenció d’un mediador (ja sigui una persona o document escrit) que tingui la funció de subratllar el valor del producte cultural.
 Què és el turisme cultural? Una de les possibles definicions del concepte podria ser la següent: (segons l’ATLAS europeu): moviment de persones a atraccions culturals fora del seu lloc de residència amb la intenció de reunir nova informació i experiències per satisfer les seves necessitats culturals.
 Característiques que distingeixen de turisme cultural Són les següents: - - Construeix i comercialitza el patrimoni cultural.
Emfatitza la qualitat i autenticitat de l’experiència dels visitants.
No es basa solament en descriure, sinó en transmetre el significat i comprendre el seu context.
Necessita contacte personal i coneixement especialitzat per tal de poder intercanviar la demanda del visitant per coneixement, i transmetre la riquesa i diversitat d’un lloc o una cultura.
És actiu i involucra tant visitants com la comunitat local.
És capaç de crear un nou producte turístic provinent de la gent (no pas provinent de grans nivells de inversió).
Reconeix la dinàmica i canviant naturalesa de la cultura.
Desenvolupa tant programes de direcció del lloc com programes del visitant.
Desenvolupa també dissenys de programes d’interpretació per informar, educar i interessar visitants.
Pot minimitzar la degradació mediambiental i l’explotació cultural que acompanya algunes formes de turisme.
Està curosament enfocada per conèixer els interessos de segments de mercat particulars.
 Les definicions posen èmfasi En l’evolució del paper del turista, ja que passa de tenir un rol passiu a actiu (passa d’observador a protagonista del procés cognitiu). S’inclouen els elements intangibles i al propi territori com els productes turístics, i els monuments i els llocs històrics.
 Però també hi ha problemes Moltes vegades el valor d’aquest patrimoni no ha estat reconegut i durant un llarg període de temps ha sigut infravalorat fins a tal punt que els seus responsables han optat per abandonarlo. A més, la conservació d’aquest patrimoni ha estat molt costosa i hi havia altres prioritats com la salut o el creixement urbanístic. Tant és així que en moltes ocasions han estat enderrocats per tal d’obtenir beneficis a curt termini. També tenim com a problemes el fet que el patrimoni cultural és un element estratègic en quant al domini polític, o que els problemes mediambientals estan tornant aquest patrimoni més fràgil. El pas del temps i la freqüentació humana també juguen papers en la seva degradació.
 Què és l’art? Es pot considerar com l’expressió creativa d’una forma de veure el món realitzada amb estil propi que produeixen bellesa i emoció.
És un concepte filosòfic de bellesa, i han sigut els experts d’art els que ha creat aquest concepte (historiadors, administradors de museus, crítics d’art i periodistes, propietaris de galeries, els mateixos artistes). L’art és el que la gent creu que és.
La situació de la cultura i de l’art al nostre país està estretament lligada a les evolucions econòmiques, socials i ideològiques a Espanya i al món. Aquestes evolucions passen per la globalització de les vies de producció i difusió cultural, la primícia del mitjà audiovisual, i les grans potencialitats que ofereix la construcció europea. Tot l’anterior transforma l’entorn de la producció artístics i les formes d’accés a la cultura.
 Enfocament econòmic i concepte d’art El que és art, però, es definit pels mateixos individus i no per consideracions exògenes o pels experts en matèria d’art. No hi ha un art “bo” ni un art “dolent”. Aquest concepte canvia al llarg del temps i difereix, segons les persones, com a resultat de canvis en les restriccions. És un concepte dinàmic. Les diferents condicions institucionals afecten les restriccions dels individus i, per tant, el concepte d’art.
 Art: qui dóna valor a què? Són les institucions relacionades amb l’Art les qui atorguen valor a una obra d’art enfront del públic, tot de manera addicional a les seves tasques genuïnes. La valoració d’una obra d’art correspondrà al públic i pot venir d’acord amb el seu estil creatiu, d’acord amb el seu significat simbòlic, i segons la seva capacitat d’oferir experiències estètiques o emocionals. A més, l’usuari de l’art està clarament influït per les persones i organitzacions que componen el món de l’art, els mitjans de comunicació, i pels qui ajuden a finançar-ho des del sector públic a través del mecenatge.
 Art, característiques que el connecten amb l’economia Les característiques més essencials són la creativitat i l’estil propi de cada artista. A més hi ha característiques pròpies que permeten diferenciar els bis artístics d’altres bis: - Peculiaritat del valor d’art com a inversió.
Fomenta el turisme cultural.
El valor simbòlic de l’art.
L’experiència de bellesa o emoció.
La inversió en art (pintura i escultura principalment) produeix beneficis no monetaris però també origina plusvàlues obtingudes a través dels mercats secundaris d’art.
 Què és la cultura? Entre d’altres definicions trobem: -  L’efecte de l’acció de cultivar.
Conjunt de coneixements que es posseeixen fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, de l’experiència, etc.
Conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o un poble (significat més modern).
Què entra en la cultura? A Europa: els països anglosaxons, amb els fenòmens de la creativitat (literaria, plàstica o arts escèniques) i la conservació del patrimoni.
Als EUA: els productes de la indústria fotogràfica i audiovisual, el món dels espectacles (inclosos el “show business” o “arts sector”).
 UNESCO Definició de cultura segons la UNESCO (2009): conjunt de distintius característics espirituals, materials, intel·lectuals i emocionals d’una societat o un grup social que abraça no només art i literatura, sinó estils de vida, maneres de viure plegats, tradicions i creences. El Cicle Cultural descriu el procés físic per el qual els béns culturals i serveis són creats, produïts, distribuïts i preservats.
 Què és l’economia de la cultura? És una aplicació de l’anàlisi econòmic a les arts, al patrimoni i a les indústries culturals sense tenir en compte si són públiques o privades.
Economia creativa: és el conjunt d’activitats basades en el creixement que interactuen de forma transversal amb tota l’economia amb un elevat grau potencial per a generar ingressos, ocupació i inclusió social, diversitat cultural i desenvolupament humà. En el centre de l’economia creativa hi ha les indústries creatives.
Economia de l’experiència: el punt focal no són els inputs sinó els resultats, concretament en productes que creen experiències individuals per als usuaris.
 Què estudia l’economia de la cultura? Estudia la racionalitat dels artistes i la seva idea d’obra, la materialització de l’obra (procés de producció de l’obra), com arriba l’obra al públic, el valor de l’obra per a una societat, la interacció dels agents culturals, l’accés a les obres, i les “falles” del mercat dels béns culturals.
 La cultura vista des de l’economia Entre els segles XVIII i XIX es va assimilar la cultura a l’art, com una activitat improductiva per al gaudiment, per a ocupar el temps d’oci. El segle XX va ser quan els economistes es van donar compte de la dimensió econòmica de la cultura i la seva incidència en els processos de desenvolupament econòmic i social.
 Economia i cultura: del divorci a l’amor El segle XX va comportar un divorci entre la cultura i l’economia, ja que va ser la cultura qui volia alliberar-se de l’economia. Però és des de la dimensió econòmica de la cultura i del patrimoni cultural des d’on podem saber com es crea el seu valor econòmic, com es comporten els seus fluxos financers, i com la cultura genera riquesa, ocupació, valor afegit, exportacions, i atreu turisme.
El propi model de desenvolupament econòmic depèn del model de desenvolupament cultural, així que tant l’economia depèn de la cultura com la cultura de l’economia.
 La cultura (des de l’economia) La cultura impregna a l’individu des de la seva infantessa, encara que després es pot canviar a altres àmbits culturals ja que les cultures són diverses. Econòmicament, la cultura es pot considerar a manera d’un bé públic, d’efectes generals, del que tots usem, sense que tal consum tingui un cost apreciable.
No obstant això, preservar-la, estendre-la i transmetre-la a altres generacions sí té costos alts.
Són aquests costos els que formen una inversió important de recursos econòmics en cultura (resulta equivocat pensar que la cultura és alguna cosa donada, creada històricament, que no requereix pràcticament inversió.
 Patrimoni i patrimoni cultural El patrimoni s’entén com allò que un individu hereta dels seus ascendents. El patrimoni cultural és el conjunt de testimonis que formen l’herència cultural de la societat, com les tradicions, els consums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge, etc.
 La cultura Es basa en la conservació del patrimoni cultural heretat de les generacions anteriors, i inclou elements tangibles i intangibles. Del patrimoni cultural es pot avançar cap a un concepte més ampli: el Capital Cultural.
Capital cultural: dins d’aquest concepte, la cultura s’entén com un conjunt d’actius que generen un flux de serveis. Això facilita la valoració econòmica dels projectes culturals i subratlla la utilitat de la cultura com a element de desenvolupament econòmic i de benestar personal.
En l’actualitat qualsevols programa polític planteja dimensions culturals dintre del seu programa. La Política Cultural busca els criteris per saber quin patrimoni històric i cultural, tradicions i festes populars cal conservar i promoure. Aquesta mateixa política tracta àmbits diversos com la legislació sobre el comerç, les importacions i exportacions, la despesa pública directa, les subvencions, o els drets d’autor... És aquí i tocant el tema del sector públic de la cultura on ens trobem amb preguntes com: Cal finançament públic? Amb quina finalitat?  Gestió del patrimoni cultural Comprèn el conjunt d’accions programades amb l’objectiu d’aconseguir una òptima conservació dels béns patrimonials i una utilització adequada dels mateixos a les exigències socials contemporànies.
Entre les seves funcions trobem la d’identificar que cal conservar i recuperar-lo, documentarlo, conservar-lo, estudiar-lo, presentar-lo i exposar-lo públicament, i interpretar-lo i/o explicarlo.
TEMA 2: Mercat de béns culturals (fins la 15) 2.1. Les obres d’art com a béns: (Frases V/F molt probables) 2.2 Els supòsits que fa l’economia sobre els agents: ·Els individus, els estats o la societat en conjunt són les unitats d’acció: “individualisme metodològic” Comportament racional: El comportament està determinat per incentius. Els individus persegueixen les seves finalitats: - Finalitats coherents entre si - Utilitza els mitjans més adequats per aconseguir les - Informació perfecta Els individus (agents) canvien el seu comportament en gran mesura per canvis en les seves dotacions inicials (limitacions o restriccions) també es poden donar canvis de preferències, per tant: El comportament depèn de: Les preferències individuals i les restriccions que tinguin en els seus ingressos i/o recursos (temps, socials, físiques, etc) - Exemple: vull anar a la opera i no puc (o si)...
El sistema institucional pot motivar canvis en el comportament dels individus. (Ex: fer que l’entrada als museus sigui gratuïta durant un temps limitat, pot motivar a visitarlos) Hi ha 2 aproximacions: Anàlisi d’aspectes econòmics o materials d’activitats artístiques com les transaccions monetàries en l’art.
Anàlisi de l’art aplicant la metodologia “econòmica” o el mètode de “l’elecció racional”.
2.3. La demanda “normal” : El comportament del consumidor La demanda d’un bé en general es relaciona amb: - El preu del bé - La renta del consumidor, béns. (Normals, inferiors, de luxe) - Del preu d’altres béns relacionats (Complementaris i substitutius) - Els gustos - Les expectatives - El número de consumidors - Restriccions de temps - Més quantitat ens satura: utilitat marginal decreixent Quan la pendent de la demanda és negativa, hi ha una relació inversa entre preu i quantitat demandada.
La demanda de l’art: Es tan com la compra d’objectes artístics, com la visita a museus.
2.4. La demanda de béns culturals: el comportament del “consumidor” de béns culturals (II).
La demanda del consumidor no reflecteix (moltes vegades) el valor total d’aquests bens, a vegades són béns que no tenen mercat.
Si un grup important d’individus valoren una cosa, apareix el valor col·lectiu, que és avaluable.
Les fonts del valor: - Valor funcional: ex, pago per veure una pel·lícula, pago per un quadre...
- Valor Simbòlic: L’himne nacional, el meu artista favorit...
- Valor emotiu: L’emoció ens fa fer coses irracionals des del punt de vista econòmic.
Per a l’economia VALOR ---> PREU El preu mesura el que la gent està disposada a pagar quan entén que hi ha: - Un valor simbòlic afegit - Un valor emotiu afegit Segons Bruno Frey: - Els individus som unitats d’acció - El comportament individual depèn de: Preferències individuals, restriccions.
- Els individus perseguim el nostre interès i ens movem per incentius - El comportament canvia per canvis en les restriccions CONCEPTES relacionats amb la demanda El comportament del conjunt dels consumidors de cultura te efectes directes sobre les decisions individuals de cada consumidor.
La suma de decisions individuals de consum cultural en el lliure mercat té efectes sobre el benestar de la col·lectivitat.
Elasticitat creuada: Mesura la variació en la demanda d’un bé quan canvien els preus dels béns complementaris o substitutius.
“Els diferents productes culturals poden ser substitutius entre si Conclusió: és probable que la demanda de les arts tingui una elasticitat positiva respecte al preu i també respecte a la renda.
2.5. La producció de béns i serveis culturals Productes únics, reproduïbles. Però tecnològicament són reproduïbles. (Però si es fa perden valor simbòlic) EX: la gioconda de da vinci.
“un espectacle permet la repetició però no la reproducció” L’oferta: és la relació entre els diferents preus que pot tenir un producte i la quantitat que els productors volen vendre de cada preu.
Oferta la industria de la cultura es el sector de la economía que se desarrolla en torno a bienes culturales tales como el arte, el entretenimiento, el diseño, la arquitectura, la publicidad, la gastronomía y el turismo.
L'economia de la cultura estudia i analitza l estructura que la industria del sector(aliances estratègiques entre empreses) els factors productius són: treball, experiència, flux de productes, flux intermedis, financers de la cadena de generació de valor de la prducció cultural Principales características de las industrias culturales y creativas  Intersección entre la economía, la cultura y el derecho  Incorporan la creatividad como componente central de la producción  Contenido artístico, cultural o patrimonial  Bienes, servicios y actividades frecuentemente protegidas por la propiedad intelectual - derecho de autor y los derechos conexos  Doble naturaleza: económica (generación de riqueza y empleo) y cultural (generación de valores, sentido e identidades)Innovación y re-creación  Demanda y comportamiento de los públicos difícil de anticipar las empresas culturales  oranizaciones, instituciones... que conectan creadores y creatividad con público y mercado... otorgandoles reconocimiento y ingressos Tipus de empreses: 1) Amb anim de lucre:  espectacles populars i amb molta demanda  criteris semblants a altres empreses 2) sense anim de lucre:  obres més cultes...jazz, música clàssica, opera, poesia....
 propietat pública o fundacions costos enterrats: valor de reconeixement: estem disposats a pagar molt per bona kush pero per mala no...
el dilema economic Bowuen y Baumol van aplicar els cocneptes d'ofrta i demanda al sector de les representacions(opera, teatre, represtancions d'obres musicals clàssiques o ballet..) el proces de creació d'un artista te costos temporals...normalemnt amb el pas del temps la producció d'un be es fa més rapid i ocupant a menys gent(millora de productivitat). Però, no sempre passa, en una orquesta per exemple...tot i així, el treballadors obtenen increments reals tot i la productivitat sigui la mateixa.. Els concerts sobreviuen perquè socialment acceptem el seu valor creixent i ho paguem.
el costos reals mitjos de la interpretació incrementen més que els de altres sectors ecònomics.
Un possible model de mercat  drets de propietat privats ben definits  costos de transsació nuls  lliure concurrència(lliure entrada i sortida del mercat)  suficient nombre d'agents(perquè tots siguin preu-acceptants) Especificitats del mercat d'art i els eu producte peces col·leccionables, obres físiques com pintures, escultures.. no hi ha producte homogeni Si un artista mor només es podrà copiar per tant esdevé una obra única.. serà un be públic si s'exposa al públic corrent l'art te dos valors: cultural i econòmic Els mercats captius és aquell mercat on es pot fer arribar al consumidors aquelles obres que es preveuen no tan bones fins que arribin les bones ( en plan paquete te enchufo paja) l'artista quan comença pot dedicar recursos a la producció o la difussió de la seva obra productes generals:1r estudi de mercat desprès creació del producte productes culturals: 1r creació de producte desprès estudi de mercat Hi ha molts tipus de mercats en l'`àmbit de la cultura: per exemple el cas del productes ùnics on el valor depen entre la conjuntura ecònomica (Situación actual de la economía y sus perspectivas futuras. Estado general de los negocios. Panorama económico. Conjunto de circunstancias externas que aconsejan o desaconsejan emprender una determinada actividad económica. La coyuntura económica en un momento dado viene determinada por el estado actual y la previsible evolución de las fuerzas y las variables económicas más relevantes, como la demanda, el tipo de interés, el índice general de precios, la disponibilidad y el coste de la mano de obra, el déficit presupuestario y de la balanza de pagos, la accesibilidad a los mercados exteriores, la política nacional e internacional, etcétera,) Si compres x i el preu puja: has comprat un valor solvent si compres x i el preu baixa: es que has adquirit un be a pre fantàstic per no erosionar la credibilitat...
Les TIC i els canvis en els costos de la reproducció cutural produida la inversió es concetra en la producció dels prototipus( promoció ni reconeixement) un Costos Fixos( la major part dels costos de resproducció) i aquests costos de reproducció tendeixena 0,(la pirateria té cost zero) Exemple: en cada avenç es pot copiar més informació més ràpid i sense costos, per tant es protegeixen els drets d autor Mercat de L (breu apunt) aixó no s'enten Tema 3: El valor del patrimoni cultural: definicions i mètodes de calcul 1. El valor i l’economia (1): les principals questions que es plantegen sobre aquest és com calcular el valor d’un objecte econòmic i com analitzar la creacio de valors.
Aquets dos problemes estan relacionats entresí .
2. El valor de l’economia(2): - Avaluar: necesari per a la creacio de valors o potencial.
- Valor: és la voluntat de pagar per quelcom.
- Les fonts del valor: és el desig del consumidor per un b o s .
- Drets i responsabilitats esta regulada per contractes on això implica l’objece té un valor i aquest depèn de la finalitzacio amb èxit del contracte estipulat Béns públics globals segons Kaul: - Béns comunes globals naturals (com la capa de ozó i la estabilitat del clima ) - Béns comuns globals produïts per l’home (com científics i coneixement pràctic , principis i normes , i cultural - Resultats de les polítiques globals ( com la pau , la salut i financera estabilitat ) .
- Característiques: la seva disposició no pot deixar-se en mans dels mecanismes de mercat (a diferència dels béns privats) o l'acció del govern nacional (a diferència dels béns públics nacionals) Característiques econòmiques dels béns culturals: - Local: El patrimoni cultural és un bé públic local, ja que acostuma a estar vinculat a una concentració localitzada de capital humà o social.
- Global: Patrimoni cultural, també pot ser un bé públic global, si supera les barreres geogràfiques, la generació de valor per a les persones que viuen en països llunyans.
Els béns privats són béns de propietat privada: és pot transferir la propietat del bé als altres, pot ser compartida i està definida legalment.
Els béns públics o col·lectius: té un estatus legal, no té rivalitat en el consum i no exclusió, beneficis són gairebé universal.
Per tal de ser un bé públic pur: no exclusió, no rivalitat en el consum.
En general els béns culturals són béns mixtos i de no mercat (és a dir, no exclusió free rider) Característiques econòmiques de béns culturals: El valor econòmic i la disposició a pagar: és quantitat màxima de diners que està disposat a pagar.
El principi de la disposició a pagar (PDP): denota un preu teòric , en funció de les preferències dels consumidors, o en la tecnologia, assigna un valor subjectiu a una determinada quantitat (unitat) d’un bé econòmic (públic o privat). És relaciona en funció de la demanda.
Hi ha diferents procediments x desenvolupar el PDP: - L'anàlisi de la resposta dels consumidors als canvis de preus.
L'anàlisi de la cistella de consum dels consumidors; L'anàlisi de les millors alternatives per obtenir el bé.
L’art i el PC són béns especials valoració especial.
Característiques segons especials o per peculiaritats: als clients, els col·leccionistes, els aficionats, els responsables de museus cases d’òpera i sales de concert i públic en general.
Efectes externs positius: - valor d’existència: la població es beneficia del fet que la cultura existeixi, fins i tot si alguns dels seus individus no prenen part en cap activitat artística valor de prestigi: institucions contribueixen a un sentiment d’identitat regional o nacional.
valor d’opció o d’elecció: la gent es beneficia de la possibilitat d’assistir a aquests esdeveniments culturals, fins i tot si no arriben efectivament a fer-ho.
valor d’educació: l’art contribueix al refinament dels individus i al desenvolupament del pensament creador d’una societat.
valor de llegat: les persones es beneficien de la possibilitat de llegar la cultura a generacions futures.
Categories de valor: Valor d'ús, valor d'opció, valor de no-ús Valor d'ús .Extractiu : Són aquells béns el valor dels quals es poden extreure Ex: bosc: el valor d'ús que s'extreu del bosc és la fusta. Ex: ciutats històriques habitades: hi ha ús directe de la construcció .No Extractiu: són els serveis que el lloc ofereix. No requereix cap bé per a obtenir-los.
Ex:aiguamolls: aquests ofereixen filtres d'aigua, fet que millora la qualitat d'aquesta per als usuaris.
Valor d'opció és el valor que s'obté de mantenir l'opció d'aprofitar el valor d'ús en una data posterior.
.Valor de quasi opció: deriva de la possibilitat que tot i que un lloc aparegui sense importància ara, la informació rebuda més tard pot portar-lo a revaluar-lo.
Valor de no ús: Aquest es deriva dels beneficis que pot proporcionar un lloc que no impliqui l'ús d'aquest.
Valor d'existència: valor que la gent obté a partir del coneixement de que el lloc existeix, encara que no tothom té intenció de visitar-lo.
Desig del llegat: Desig de conservar el patrimoni cultural en benefici de les generacions futures.
El valor de la cultura: és reconeix a la cultura el fet de ser un conjunt històric de continguts, els quals es denomina patrimoni cultural. Que té a més la virtualitat de ser acumulatiu i, per tant, progressiu.
Idea de patrimoni cultural: recull la dimensió estàtica d'aquest conjunt en cada moment històric Idea de progrés cultural: es situa en el plànol dinàmic de la seva evolució històrica Diferents definicions: La cultura entesa com a patrimoni és part fonamental de l'entorn de l'home. La cultura és obra de l'home (excloent les obres de la naturalesa i de les formes de cultura animal). La creació es un acte individual fruit de la social associabilitat de l'home.
La cultura és individual per origen i social per destinació, que és al mateix temps font de nova creació, tancant-se així el cercle La cultura és la manifestació de determinades obres de l'home.
Les llengües: Són sistemes simbòlics per a la comunicació, una varietat del llenguatge humà.
Són una forma cultural en si mateixa.
Com a llenguatge, les llengües són un instrument al servei de tot tipus de relacions socials, incloent les culturals, a més a més són una manifestació de la cultura.
L'ús oficial de la llengua serveix per preservar el seu valor com a patrimoni cultural, però també per a ús social (comerç, comunicació).
El patrimoni lingüístic és un patrimoni cultural difús. La llengua és una estructura gairebé infinita i en continua transformació, de signes, combinacions de signes i relacions entre signes .
De la llengua s'ha de conservar i promoure l'ús normal, social i oficial de cada una de les comunitats.
GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURA - PART NEUS CROUS TEMA 1 - CONCEPTE REPÀS  Què és el turisme cultural? o Característiques distintives El turisme cultural és aquell que està motivat per elements culturals/patrimonials ja siguin materials com immaterials.
Les seves característiques distintives es basen en el turista motivat -aquell que va a X lloc per X raó- o l'accidental -aquell que ha fet un viatge motivat per una altre cosa i s'ho ha trobat-.
 Problemàtiques associades al patrimoni La problemàtica principal és el impacte del turisme -i dels turistes- en el patrimoni. Fins ara hi havia protecció; si ve més gent requereix més manteniment. Un exemple seria Temps de Flors, A la Catedral posen catifes per tal de no desgastar les tombes i el terra.
Banalització: Cal donar una altra mena d'informació a les visites guiades. Per exemple, quan els guies comencen a explicar-te anys, etc. Quan has acabat aquesta visita tu ja no te'n recordes d'allò que t'han explicat. És més fàcil de recordar altre tipus d'informació més anecdòtica.
 Art: qui li dóna el valor? Depèn del valor de cada element i de cada persona ja que per algunes persones tindrà més valor cert autor que un d'altre.
 El concepte de cultura o Cultura i economia: del divorci a l'amor, i la conservació del patrimoni És molt subjectiu ja que té un gran ventall de possibilitats entre material i immaterial. El turisme causa molts impactes sobre el patrimoni tant positius com negatius. Des del punt de vista econòmic, els visitants són una font d'ingressos per al patrimoni ja que no reben quasi subvencions (sobretot als països del mediterrani) “Desde hace siglos, Italia es la meta del viaje europeo: ya en la Edad Media, miles de peregrinos atravesaban la península. Al viaje del peregrino seguirá el laico del humanista, el del aristócrata o del acaudalado burgués que emprende la experiencia del desarraigo para ir a otra parte, según una mentalidad que prescribe el viaje como necesario para la formación y el desarrollo de la personalidad. Y también el viaje sentimental, el viaje que se convierte en el laboratorio ambulante del as emociones, delos sentimientos que se despiertan de su sopor habitual; y, por fin, el viaje turístico de nuestros días, pudiendo distinguiren todos una imagen colectiva y modalidades personales, subjetivas, con un valor diferente según los tiempos.” Magherini, G. (1990). El síndrome de Stendhal.
Itàlia i Florència eren les ciutats on al s. XIX es volia que viatgessin els fills per fer rutes. El Patrimoni des del pelegrinatge era causa de molts viatges i rutes. Síndrome de Stendhal: Bocabadat davant d'un patrimoni.
QUI DECIDEIX QUÈ ÉS PATRIMONI? Els grups socials que predomini en aquella època. Quan els nobles predominaven, trobàvem els temples i els palaus. A l'edat mitjana és el pelegrinatge.
Quan el concepte de Patrimoni es democratitza.
El turisme de natura va entrar molt més tard; 1r parc natural --> Yellowstone.
S.XX es comença a considerar/recuperar el patrimoni intangible o els elements com museus de ciència, parcs naturals (turisme de natura), etc. Les coses que ens identificaven es comencen a protegir.
EL CONCEPTE DE PATRIMONI La Conferència Mundial sobre polítiques culturals organitzada per la UNESCO a Mèxic (1982) defineix el patrimoni cultural d’un poble com aquell que “inclou totes les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus avis, però també les creacions anònimes sorgides de l’ànima popular i el conjunt dels valors que donen sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques”.
Patrimoni tangible: inclou objectes arqueològics, històrics, etnogràfics, tecnològics, obres d’art i artesania que són importants per a les ciències, la història de l’art i la conservació de la diversitat cultural. També en formen part els llocs, les edificacions, obres d’enginyeria, centres industrials, monuments, zones típiques, etc. (Inclou moble com immoble) Patrimoni intangible: pràctiques, representacions i expressions, coneixements i tècniques que proporcionen a les comunitats, grups i individus un sentiment d’identitat i continuïtat. Pot ser tradicional o contemporani. És integrador i està basat en la comunitat. Els instruments, objectes, “artefactes” i espais culturals associats a aquestes pràctiques formen part d’aquest patrimoni. (UNESCO). (llegendes, dansa, llengües, música, religions, costums...) DIMENSIONS DEL PATRIMONI  Científico-cultural (conservació, investigació i difusió): hem de conservar-ho per poder vendre-ho més tard.
 Social (valor simbòlic, identitat, cohesió social i valor estructurador de l’espai comunitari que té el bé patrimonial): com la societat es relaciona amb el museu, tenim tendència a visitar els de fora només i no els d'on vivim. Està lligat amb l' identitat.
 Econòmica: cost ordinari i d’inversió; valor com a generador de riquesa; impactes directes i indirectes; efecte multiplicador: es necessita invertir a part de les despeses, millorar, noves obres, efecte multiplicador.
REPTES EN LA GESTIÓ DEL PATRIMONI  Freqüentació Tenir en compte des del turisme, sobretot no podem enfocar turisme estranger a coses que paguem nosaltres.
Hem de pensar quantes persones puc tenir dins sense malmetre el patrimoni o què puc fer perquè a les rutes els clients no es molestin entre ells.
Per exemple: les coves d'Altamira, la major part de l'any està tancada i només poden entrar especialistes, hi ha una rèplica perquè serà més fàcil de restaurar si es destrossa.
Un altre exemple seria l'Alhambra, tens unes hores per entrar i així evitar la massificació en el recinte.
 Banalització Què expliquem? --> La informació ha de ser rellevant, comunicar coses que siguin interessants i els visitants recordin un cop finalitzada la ruta. Ens afectarà el boca-orella; si la informació és pobre ens afectarà negativament, en canvi si és dinàmica serà positiu i la gent estarà satisfeta.
Així aconseguirem més públic i per tant més ingressos. Conseqüentment serà considerat patrimoni.
 Descontextualització del seu entorn cultural inatural. Risc d’aïllament social No pots marginar al públic. No es pot deixar de costat al poble local ja que mantenen el patrimoni mitjançant el pagament d'impostos.
 Plans, intervencions i projectes: viabilitat econòmica i sostenibilitat. Qualsevol projecte per l'element ha de ser viable econòmicament i sostenible.
TIPOLOGIA DE PATRIMONI A) MONUMENTS  Obra edificada per perpetuar el record d’una persona o d’una cosa memorables: Record d'una persona o d'una cosa memorable.
 Edifici notable, per motius històrics o artístics. (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) B) OBRES D'ART No existe, realmente, el Arte. Tan sólo hay artistas. Estos eran en otros tiempos hombres que cogían tierra coloreada y dibujaban toscamente las formas de un bisonte sobre las paredes de una cueva; hoy, compran sus colores y trazan carteles para las estaciones del metro. (…) No hay ningún mal en llamar arte a todas estas actividades, mientras tengamos en cuenta que tal palabra puede significar muchas cosas distintas, en épocas y lugares diversos, y mientras advirtamos que el Arte, escrita la palabra con A mayúscula, no existe, pues el Arte con A mayúscula tiene por esencia que ser un fantasma y un ídolo. (E.H. Gombrich).
 Belles arts: arquitectura, dansa, escultura, música, pintura, literatura  Arts de l’espectacle: cinema...
Theatre is a greater driver of tourism C) LITERATURA, CINEMA...
 Atles literari de les terres de Girona  Tolkien: Nova Zelanda: pel·lícules D) RESTES ARQUEOLÒGIQUES Ciència que estudia allò referit a les arts, monuments i objectes de l’antiguitat (història o prehistòria) Arqueotur E) PATRIMONI ETNOLÒGIC  Estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia.
 El turismo etnográfico es una actividad cuyo principio es conectar dos culturas diferentes (las del visitante y del anfitrión), por lo que está profundamente vinculada a las tradiciones, costumbres y cultura particulares de los pueblos. Cumple su finalidad – precisamente- acercando al visitante a estos grupos étnicos, de manera directa, a través de experiencias vividas y compartidas con los pobladores de la localidad anfitriona.(www.inforural.com) F) PATRIMONI INDUSTRIAL La seva multi disciplinarietat integra la història, l’arqueologia, la sociologia, l’arquitectura, l' urbanisme, la geografia i la tecnologia.
La visita a museus, els itineraris i rutes industrials i els paisatges d’aquestes poblacions permeten apropar-se a la història sobre la revolució industrial, traslladar-se en el temps, introduir-se en les entranyes del món obrer, tan socialment com tecnològica, i experimentar la sensació de convertir-se en miner, descobrir la sorprenent força de l’aigua, sentir el control social a les colònies, conèixer els secrets dels amos i dels obrers, l’evolució dels oficis i de la seva maquinària, fabricar paper amb les pròpies mans i molt més… (Agència Catalana de Turisme) Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya G) PATRIMONI RELIGIÓS  Spiritual tourism, broadly defined to include tourism thatis motivated fully or partly by such values (especially religious tourism, both domestic and international), is a vehicle for change for the better and can lead to peace if properly guided by codes of ethics and conduct (for tourists as well as managers) that are sourced from religions and social-cultural values derived from religions. (Organització Mundial del Turisme) Construccions, religions i peregrinatge. No totes les visites són per motius religiosos, pot ser per visitar la catedral/església... És un tipus de patrimoni molt ampli.
 Moble i immoble; material i immaterial Catalonia Sacra WTO: religious tourism excerpt H) RUTES  Tematització: pelegrinatge o qualsevol altre temàtica.
 Nodes i arcs  Ruta vs. viatge combinat La ruta és un itinerari, no és necessari un viatge combinat encara que tinguis més de dos serveis.
EuropeanInstitute of Cultural Routes I) GASTRONOMIA Universal value of cultural landscapes, more of them foodscapes, inscribed in the World Heritage List; including culinary and traditionalf ood expressions and manifestations in the Intangible Cultural Heritage List.
Josep Pla, a Catalan writer said that “the cuisine of a land is its landscape inside a casserole”.
The passion for seafood, mountain and agricultural products, and the richness and originality of the traditional cuisine are the reason why Catalan cuisine has become one of the most admired on the World.
(UNESCO-UNITWIN Chair: Culture, Tourism, Development)  Canvi en la valoració de l’alimentació dins de la mentalitat turística  Necessitat  Producte turístic Dels últims reconeguts. Canvi de mentalitat en l'alimentació del turista. Avui dia, es viatja a un lloc en concret per menjar allò.
J) JARDINS Viatges a jardins botànics que són significatius en la història de la jardineria. És un patrimoni tant cultural com natural.
Travellers guide: garden tourism Giverny Monnet’s Garden K) PAISATGES CULTURALS “És el resultat d’una intervenció continuada dels grups humans sobre un entorn natural, especialment en termes d’utilització econòmica i residencial, en el context del desenvolupament i de la satisfacció de les necessitats bàsiques d’una comunitat específica” West Lake Cultural Landscape of Hangzhou (2011) TEMA 2 - LEGISLACIÓ. EINA PER A LA CONSERVACIÓ El patrimoni és un concepte molt dinàmic degut a la seva zona geogràfica i el temps. A més, també ens trobem davant d'un concepte molt ampli així com subjectiu ja que es defineix diferent.
Ressenya sobre l'obra de F. Choay “El problema de la conservación del patrimonio artístico es esencialmente un problema de valoración. El concepto mismo de patrimonio, y la percepción que de él se ha tenido a lo largo de la historia, están sujetos a multitud de factores condicionantes. Ello ha provocado frecuentes cambios de actitud en el seno de la sociedad, a favor o en contra de la protección de los bienes culturales. Como consecuencia, ninguna sociedad recibe su herencia cultural de manera íntegra, sino con los añadidos, transformaciones, restauraciones y destrucciones efectuados por las generaciones precedentes” (Llull Peñalba, 2012) CRITERIS  Antiguitat històrica: Hi ha materials que es desgasten molt més que d'altres.
 Qualitat tècnica (inclou la riquesa/raresa dels materials)  Mèrit artístic: Té a veure amb l'autor o tallers en el cas de que aquestes fossin anònimes.
 Valor pedagògic per a il·lustrar el passat: saber quan va ésser creada.
 Significació social i cultural  Capacitat per convertir-se en un element identitari de referència per a un poble  Importància de l’ús que se li doni  Desig de conservació al llarg dels segles: Conservar-lo al llarg dels segles  Interès per a transmetre’l a les futures generacions: amb quina tècnica de restauració ho farem perquè les futures generacions puguin gaudir també.
CAUSES DE PÈRDUA DEL PATRIMONI A) NATURALS  Meteorologia Hi ha pedres que s'erosionen ràpidament amb la pluja. Egipte és molt sec i, per tant, es conserven millor el patrimoni.
Sota l'aigua també s'han trobat restes de vaixells tot i que també s'ha de seguir tot un procés fora de l'aigua.
 Processos de degradació química provocats per compostos actius naturals (excrements d’ocell, aigües putrefactes, etc.); també contaminació atmosfèrica.
Degraden molt el patrimoni. També trobem la degradació atmosfèrica amb la contaminació.
 Processos de degradació causats per éssers vius Escarabats a les façanes, fongs a un quadre....
 Pas del temps B) HUMANES  Conductes quotidianes: trànsit, vandalisme, estil de vida, manca de cura  Èxode rural Gent que ve a viure a la ciutat des del camp i deixen el camp despoblat = Al quedar deshabitat les masies queden buides, tradicions perdudes...
Antigament a NY es portaven les nostres esglésies a NY, eren venudes pels capellans ja que sinó aquí es degradarien.
 Desenvolupament urbanístic i especulació immobiliària Destruir trossos de catedrals, esglésies, barris històrics, etc. per a la creació de nous edificis.
 Destrucció intencionada deguda a canvis Canvis polítics com per exemple treure els monuments de Franco. És una destrucció intencionada.
 Restauració Segons quines intervencions de restauració es facin fan que es perdi una part d'aquest patrimoni.
 Guerres (expoli planificat) Sobretot ara que les guerres són en territori civil. Antigament s'expoliava la ciutat que havia perdut. Es va parlar que no es destruís tot, amb mesura.
 Comerç il·lícit d’antiguitats --> Venda  Turisme de masses Impacte físic de les persones en el patrimoni. Alguns llocs, el patrimoni fa de souvenir i els turistes s'emporten quilos de pedres. Un exemple és el mur de Berlín o amfiteatres.
PERSPECTIVA INTERNACIONAL Perill de ser destruïdes com per exemple el patrimoni de Síria.
A Barcelona trobem el patrimoni de la família Güell. Hi ha bastant variació d'un any a l'altre.
VISIÓ GENERAL - NORMATIVA INERNACIONAL A finals del S.XIX es va intentar posar en valor la conservació del patrimoni, no es va aconseguir. A partir de la primera Guerra Mundial comença a haver-hi més consciencia.
1930: aspectes generals sobre la protecció dels béns mobles i immobles. S’assenten les bases.
1940: 2n Guerra Mundial 1950: protecció del patrimoni en cas de conflicte armat i la seva recuperació posterior.
1960: s’amplia la temàtica de prevenció del tràfic il·lícit de béns patrimonials. S’articulen recomanacions sobre el patrimoni natural, i també reconstrucció, restauració i protecció de zones històriques.
"El que és patrimoni d'un país no pot sortir del lloc" --> Queixes d'expoli durant les excavacions. S'articulen recomanacions sobre el patrimoni natural i també reconstrucció, restauració i protecció de zones històriques.
1980: s’amplien i es concreten les temàtiques que han sorgit fins ara. Es recomana la protecció de les imatges en moviment. S’adopten mesures per a la preservació d’edificis i entorns, així com també per a la revitalització de centres històrics i petits assentaments. Apareix per primera vegada la preservació del patrimoni etnogràfic. Es parla de l’ètica en l’arqueologia, la presentació de la mort i el culte als avantpassats.
Es va començar a treballar amb més intensitat el tema de protecció. S'havia consolidat el turisme de masses i arriba la protecció de la imatge -vídeos, CD's, més fotos...Ètica en l'arqueologia --> la presentació de la mort i el culte dels avantpassats com per exemple Tutankamon (Valley of Kings) --> DARK TOURISM.
1990: es concreten les temàtiques anteriors. Es comença a considerar el patrimoni subaquàtic; la restitució dels béns aconseguits de forma irregular als seus legítims propietaris.
Es considera el patrimoni en perill per causa de catàstrofes naturals.
Es reforça la protecció. Es comença a considerar el patrimoni subaquàtic. Es comencen a considerar també les catàstrofes naturals --> terratrèmols... Les cases de bambú passen a ser Patrimoni de la Humanitat.
CONVENCIÓ SOBRE LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL, CULTURAL I NATURAL NORMATIVES UNESCO, 1972 --> Desprès de la 2n Guerra Mundial El patrimoni (cultural i natural) estan sota amenaces creixents de destrucció.
La seva destrucció és una pèrdua per als pobles, i sovint les mesures de protecció són insuficients.
En base a això els estats membres es comprometien a desenvolupar accions i legislacions que fomentessin la protecció del patrimoni.
Dins de la UNESCO es crea un Comitè Intergovernamental de protecció del patrimonicultural i natural de valor universal excepcional, denominat “el Comitè del Patrimoni Mundial.” UNESCO - WHS 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
ICOMOS (1965): conservació i restauració de monuments i conjunts històrico-artístics UNESCO (1972): protecció del patrimoni mundial ICOMOS (1976) (1999): el seu rol en turismo cultural en WHS ICOMOS (1999): gestió turística en llocs amb patrimoni significatiu OMT (1999): turisme i preservació del patrimoni cultural OMT (1999): codi ètic mundial per al turisme Consell d’Europa (2006): quatre principis per a la gestió del turisme cultural Base de dades de la UNESCO normative sinternacionals sobre Patrimoni Cultural Efecte beneficiós pel turisme cultural, es difon el patrimoni i pot aconseguir diners per sostenir-se.
CONVENCIÓN DE LA UNESCO SOBRE LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL SUBACUÁTICO (UNESCO, 2001) (Normas relativas a las actividades dirigidas al patrimonio cultural subacuático) XIV. Difusión Norma 35. En los proyectos se preverán actividades de educación y de difusión al público de los resultados del proyecto, según proceda.
Norma 36. La síntesis final de cada proyecto: (a) se hará pública tan pronto como sea posible, habida cuenta de la complejidad del proyecto y el carácter confidencial o delicado de la información; y (b) se depositará en los registros públicos correspondientes.
EL ROL DE L'ICOMOS EN TURISME CULTURAL EN LLOCS PATRIMONI DE LA HUMANITAT (ICOMOS, 1976) Turisme cultural: exerceix un efecte realment positiu sobre aquests en tant que contribueix – per a satisfer els seus propis fins – al seu manteniment.
Efectes negatius: massificació Es plantegen bases d’actuació:  Responsabilitat de la UNESCO i l’OMT, i de cadascun dels estats  Actitud del públic: educació “La seva acció té com a finalitat el respecte i la protecció de l’autenticitat i diversitat dels valors culturals (...) ja que la sort del patrimoni cultural de la humanitat és realment idéntica davant la perspectiva del probable desenvolupament i expansió del turisme.” CODI ÈTIC MUNDIAL PER AL TURISME (OMT, 1999) Les activitats turístiques han de respectar i protegir el patrimoni.
Els recursos financers que produeixi un bé haurien de revertir en la seva conservació.
Cal una planificació tal de l’activitat turística que permetés conservar les activitats tradicionals.
Fomentar el turisme que respecta el patrimoni. S'ha de planificar en cada cas, per conservar les actuacions tradicionals. Si guanya diners un patrimoni, serà destinat a la seva conservació.
Article 1: Tourism's contribution to mutual understanding and respect between peoples and societies Article 2: Tourism as a vehicle for individual and collective fulfilment Article 3: Tourism, a factor of sustainable development Article 4: Tourism, a user of the cultural heritage of mankind and contributor to its enhancement Article 5: Tourism, a beneficial activity for host countries and communities Article 6: Obligations of stakeholders in tourism development Article 7: Right to tourism Article 8: Liberty of tourist movements Article 9: Rights of the workers and entrepreneurs in the tourismindustry Article 10: Implementation of the principles of the Global Code ofEthics for Tourism LEGISLACIÓ NACIONAL – COMPETÈNCIES  Estat: definició, difusió i protecció del patrimoni i exportació de béns.
 Autonomies: definició del patrimoni i les diferents formes. Declaració de béns d’interès cultural, protecció, conservació, documentació i gestió.
 Administracions locals: en algunes matèries de protecció de béns mobles i immobles, i també del patrimoni natural. Preservació, posada en valor i difusió.
Existeixen 17 competències de patrimoni en general 1ª categoria = Béns més rellevants per la cultura.
2ª categoria = Béns d'importància intermitja.
3ª categoria = Béns residuals PROTECCIÓ DEL PATRIMONI A CATALUNYA: DEFINICIONS Bé d’Interès Cultural (BIC) Figura legal atribuïda als màxims exponents del patrimoni històric estatal, i eix central del sistema normatiu de protecció.
 Béns mobles  Béns immobles (monuments, jardins històrics, conjunts històrics, llocs històrics, zones arqueològiques) Béns culturals d’Interès Nacional (BCIN) “El Registre de BCIN ha d’incloure els béns més rellevants del patrimoni cultural català. El patrimoni documental forma part del seu apartat dedicat als béns mobles, que hi poden ser inscrits mitjançant la seva declaració com a béns singulars (unitats documentals) o bé com a col·lecció (fons, col·leccions en el sentit més estricte o altres grups de documents). ” Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) “Són els béns integrats del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN). Els béns culturals d'interès local immobles són declarats pel ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants.” Elements d'una especial rellevància per aquell lloc. Així doncs, s'han de protegir a nivell local.
TEMA 3 - GESTIÓ PATRIMONIAL RECURS = PRODUCTE INTRODUCCIÓ Existeixen dos grans models de gestió de museus.
1) Mediterrània Finançament des de l'administració pública. Tradició catòlica.
2) Anglesa i americana Finançament privat o d'origen privat. Tradició protestant "que cadascú s'espavili sol" Parteixen de la base cultural del lloc. Els museus neixen al S.XIX - XX, hi havia moltes colònies, diferents models però els 2 més grans són aquests.
CATALUNYA A Catalunya és competència de la Generalitat, del departament de cultura.
Els museus privats registrats poden entrar en subvencions públiques. Si són museus d'interès públic haurien de deixar de costat les subvencions públiques i intentar aconseguir més fons pròpies per reduir l'aportació pública. L'1/11/2014 va entrar en vigor aquesta llei.
La missió de l'Agència es gestionar el Patrimoni encara que sigui competència de la Generalitat.
L'ACCESSIBILITAT AL PATRIMONI Turisme com a via per a la democratització del patrimoni.
<<Tensió entre l'esforç de les ciutats per inserir-se competitivament en la globalització econòmica internacional i la reafirmació dels valors diferencials de la identitat local de les mateixes ciutats o regions en què s’ubiquen. (...) Com indica A.C. Pratt (2001) de la London School of Economics, l’element característic del patrimoni cultural i del turisme cultural és l’especificitat espacial>>(UOC, 2004) Neixen...
Oferta turística al voltant d’elements patrimonials  Ciutats aparador (Marchena, 1998)  Museus a l’aire lliure Cal evitar que els espais urbans es converteixin en parcs temàtics També: patrimoni com a factor de desenvolupament.
Pot ser un element per al desenvolupament de productes turístics que ajudin a dinamitzar les comunitats locals.
KilmainhamGaol (Dublín, 1796) Monument extremadament significatiu en relació a la història recent del país.
2000: parada de bus turístic, manca de serveis 2005: hotel, apartaments, unitats de vivenda – llocs de treball AMENACES DE L'ÚS DEL PATRIMONI PER AL TURISME      Massificació Banalització Descontextualització -pèrdua de l'ús del patrimoni- i aïllament social: Plans, intervencions i projectes no viables Sostenibilitat PRODUCTE TURÍSTIC ASPECTES Per a gestionar un element, sigui el que sigui, des de festivals fins a arqueologia o patrimoni.
 Horaris i preus Obert al públic. Horaris i preus que s'adapten al públic. S'ha de saber els dies d'apertura i comunicar-ho al públic.
Preu: es decidirà depèn si tenim subvencions o no, fem descomptes amb col·lectius que ens interessin, etc.
 Senyalització i accessibilitat. Transports  Accessibilitat: física i intel·lectual Física: cadires de rodes, etc.
Intel·lectual: no només malaltia sinó quin tipus és (potser metges)  Sistemes d’entrades conjuntes (tipus city card). Rutes  Materials de comunicació i difusió. Fullets d’ús intern, fullets promocionals No serà el mateix el que dones a la gent (amb mapes, rutes...) que el que serveix per promocionar i així atraure als visitants.
 Sistemes d’interpretació. Discurs i idiomes  Autenticitat  Capacitat de càrrega Llindar més enllà del qual determinats factors– tant quantitativament – incideixen en els components ambientals o humans d’un territori prèviament delimitat i els provoquen un impacte negatiu que es pot ponderar i quantificar tècnicament.”  Conflicte cultural “Fricció (directa o difusa) que es produeix quan entren en contacte dues o més cultures (vehiculades mitjançant unes determinades pràctiques socials o de grup), una de les quals exerceix un paper dominant respecte al poder de difusió dels seus valors, i que tendeix a desplaçar o modificar els continguts simbòlics o materials d’altres cultures que exerceixen, respecte a l’anterior, un poder de representació més petit.” Generalment una cultura domina sobre l'altre. Com s'expliquen les particularitats? Has d'intentar arribar al teu públic.
ALGUNES EINES PER A LA GESTIÓ  Plans d’empresa, plans de màrqueting, plans directors, plans d’ordenació espacial o territorial  Xarxes territorials  Brainstorming, focus groups  Innovació: benchmarking --> copiar al del costat per poder innovar lo meu.
 Sistemes de gestió de la qualitat o Normes ISO (9001, 14001) --> Es fixa sobretot en el medi ambient.
o Q de Calidad Turística (ICTE) Qualitat turística: Establir processos per donar un millor servei, no acompanyat d'una millora.
Un cop veiem un error (fulla de reclamació) millorar-lo i procurar que no torni a passar.
D'aquesta manera el producte mai rebrà queixes.
Q: objectius generals 1. Impulsar la millora del servei turístic ofert als clients i, conseqüentment, el seu nivell de satisfacció.
2. Implantar la cultura de la qualitat i de la millora en el sector, impulsant el desenvolupament d’un model de gestió de la qualitat, flexible i accessible a tots els empresaris i administracions públiques.
3. Millorar i donar a conèixer la imatge del producte turístic a través de l’establiment d’un sistema reconegut (nacional i internacionalment) que ofereixi un elevat nivell de garantia al client.
4. Desenvolupar i implantar un sistema autoregulat que es pugui integrar o vincular amb altres col·lectius o subsectors del sector turístic, en general, pel desenvolupament de la Qualitat Turística com estratègia competitiva.
Normes sectorials desenvolupades Agències de viatge Allotjaments Rurals Balnearis Càmping Camps de Golf ConventionBureaux Empreses de Temps Compartit Espais Naturals Protegits Estacions d’Esquí i Muntanya Guies de Turisme, programes de formació Hotels i Apartaments Turístics Instal·lacions NàutiquesEsportives Oci Nocturn Oficines d’Informació Turística Palaus de Congressos Patronats de Turisme Platges Restaurants Transport Turístic por carretera Turisme Actiu Gestió del patrimoni cultural Objectius per a les empreses certificades        Garantir la qualitat dels productes i serveis que ofereixen.
Incrementar els clients i aconseguir la seva fidelitzacióMotivar el personal.
Optimitzar els recursos.
Prevenir els riscos.
Disminuir costos.
Promocionar l’establiment.
o SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) <<Es un proyecto de mejora de la calidad delos destinos turísticos promovido por el Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA) y la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), que trabaja con empresas/servicios turísticos de hasta 30oficios diferentes, con el objetivo último de mejorar la experiencia y satisfacción del turista.>> 2 EXEMPLES DE GESTIÓ Alhambra de Granada “Granada tiene que asumir la singularidad física, simbólica y funcional de la Gestió del patrimoni cultural Alhambra y no pedir al conjunto monumental mas de lo que este puede y debe dar, pues se trata de un recurso muy frágil y que por sus valores está bajo la tutela de la UNESCO. Hay que apostar por una estrategia cualitativa, consensuada con los diversos agentes sociales, pues pedirle demasiado significa aventurarse por el peligroso camino de la insostenibilidad, tanto cultural como turística.” (Troitiño, 2000).
Béns inscrits en la llista Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO TEMA 4 - COMUNICACIÓ Exemples sessió anterior  Marca Perú  La humanització de les imatges  L'organització d'esdeveniments com a estratègia identitaria i evocadora d'imatge  Anàlisi de la imatge turística induïda Repàs: concepte Suma de creences, coneixement, prejudicis, idees, imaginació, emocions i impressions que un individu o un grup té d’una destinació.
Es tracta, per tant, d’una construcció mental en la que el component visual queda en segon terme. Aquesta no sempre serà fidel a la realitat tangible (subjectivitat dels pensaments).
La subjectivitat no ha de ser necessàriament individual, sinó que pot ser col·lectiva. Per això parlem de construcció social de la imatge turística.
Rellevància  Aspecte central de l’experiència turística (Miossec, 1977)  Afecta a l’elecció i al comportament (Telisman-Kosuta, 1989; Chon, 1990; Gallarza, Saura i Calderón, 2002)  No són espontànies (Urry, 1990)  Imatge <-> satisfacció (Camprubí i Prats, 2009) IMATGES  Emesa: destinació, projecta mitjan la de Gestió del patrimoni cultural comunicació...
Universals: Imatges fossilitzades, literatura, estereotips que tenim en ment, compartits en sectors molt grans de la població.
Efímeres: Noticies, literatura mes contemporània Induïdes: Les q crea el MKT, museus, k volen q percebem d’ells, com volen q els veiem.
 Rebuda: Rep el turista A priori: Abans d’anar a la destinació.
In Situ; segurament haurà canviat, durant el viatge.
A posteriori: A casa, que va lligada amb la satisfacció.
TEMA 5 - PÚBLIC DIFERENTS DEFINICIONS DE TURISTA CULTURAL Turista cultural real: el consum de patrimoni és la seva motivació principal. El fa desplaçar-se.
Turista cultural accidental: la cultura és un complement o un element secundari. “Lejos del turista cultural verdadero que busca un producto diferenciado, nos encontramos con un “turismo de masas” que inserta la cultura como un componente más en sus desplazamientos de ocio cotidiano” (García: 2003, 29).
La cultura no és el motiu principal de la visita, La resta x exclusió, la cultura només és un complement en el seu viatge, es desplacen x altres motius i acaben visitant cultura x xorra.
Segons ens explica Jose Antonio Donaire al seu llibre, trobem 6 tipus de turisme: 1. Turisme culte: La condició cultural la dóna l’actitud. L’actitud cultural s’assoleix mirant un objecte “culturalment”. Per això, l’objecte de la mirada turística no és tan important com l’actitud turística. L’element diferenciador és la capacitat de llegir, d’interpretar el codi cultural de l’espai visitat.
Com admiren allò que estan visitant, mirar culturalment un element, valor q associes.
TE A VEURE AMB LA MIRADA 2. Turisme monumental (o de la cultura): la condició l’atorga l’element, no l’actitud. El que va a veure monuments.
Oposat al primer, no tenim en compte l’actitud. Visita monuments o elements patrimonials.
3. Turisme del patrimoni (heritagetourism): el turisme que evoca el passat. “Cada acte turístic patrimonial és en realitat una forma de projecció dels mites del passat sobre els seus objectes” Te interès en el passat, fer 1 viatge al passat.
Gestió del patrimoni cultural 4. Turisme etnològic (o de les cultures): l’interès rau en apropar-se a les diverses manifestacions de la cultura local (material i immaterial).P.ex.: Lonely Planet; Posar en contacte al resident amb el turista.
El interès de conèixer a la gent local, que ells t’expliquin com ho perceben. Conèixer les diferents poblacions, com ho veuen ells, que t’expliquin el monument, etc.
CONÈIXER (material i immaterial) 5. La cultura turistificada: mercantilització de la cultura. Es ven la cultura al mercat com si fos qualsevol cosa. Dues grans crítiques al turisme cultural:  Banalitat del turisme cultural de masses (venta de la cultura com una mercaderia per al consum massiu)  Creació d’espais culturals artificials per al consum dels visitants 6. El viatge extra-ordinari: dos camins (turisme i cultura) per arribar a un mateix punt: la veneració per l’objecte sagrat, el fet de transcendir la quotidianitat, la connotació simbòlica, l’experiència estètica... el valor no està en el monument o en l’escena sinó en tot el seu simbolisme.
Sindrome d'Stendhal, contacte amb el lloc. IMPORTANT: el significat de lloc/monument que es visita.
Comhaurien de ser tots els viatges, visites que et treuen de la quotianietat, viatge x connectar amb coses diferents, no necessàriament religiós, fora de lo normal.
Síndrome de Stendhal. Aquí es crea el viatge amb la cultura. On els elements es creuen (viatge+cultura)= EXTRAORDINARI! No es tan important l’objecte sinó el sentit q te x al q el visita.
COM CONEIXEM EL PÚBLIC? MÈTODES D'ESTUDI MÈTODE D'ESTUDI: - Estudis de públic: “Recollir dades del clients” - Estudis de “no” públic: quina es la gent que no ve i pk no venen??!! (Molt difícils)  2 mètodes d’estudi de públic: Quantitatius: Enquestes: amb enquestador o auto-administrades. Es poden fer durant, abans o després del viatge. Necessitem un qüestionari x poder fer una enquesta, les preguntes no poden ser tendenciosa, el llenguatge ha de ser simple x qualsevol Gestió del patrimoni cultural persona, no facis preguntes amb un llenguatge tècnic si la gent no es professional, TEMPS no ha de ser massa llarg ni amb un llenguatge tècnic = s’intenta nomes 1 fulla x davant. La mostra ha de ser representativa.
Anàlisis de dades una vegada ja tractada: Mitjana, mediana, moda, quartils i dispersió de les dades.
El disseny del qüestionari  Evitar formular les preguntes de manera tendenciosa.
 Llenguatge interpretable de la mateixa manera per als integrants de la població objectiu. Redacció clara i senzilla (p.e. evitar dobles negatives). No fer suposicions.
 Vocabulari  Temps de realització La mostra Ha de ser representativa de la població objecte d’estudi.
Intervals de confiança.
L'anàlisi de dades. Conceptes bàsics  Mitjana  Mediana  Moda  Quartils  Dispersió de les dades. Desviació típica Qualitatius  Entrevista en profunditat o oberta  Observació participant  Grups de discussió i focus grups  Anàlisi del discurs Entrevista en profunditat o oberta, , que la persona m’expliqui el q pensa o sap del tema que jo vull saber, observar com es comporta el participant com seguir a un grup a veure q fan, grups de discussió i focus group: reunir a un grup de persones x a discutir sobre un tema, faig preguntes molt enfocades per dirigir. Grup normalment de 6/15 pax. Anàlisi del discurs: es fa servir en molts àmbits, quin llenguatge s’utilitza, com s’explica, etc. A qui dirigeixo aquest discurs? Més elitista? Nens? FIDELITZACIÓ Es basa en la satisfacció.
 Feedback: sistemes de gestió de la qualitat. Què hem diuen els clients, Designo el que volen.
Gestió del patrimoni cultural  Proactivitat Quan tinc una persona en el meu museu visitant, i expressa 1 necessitat, et pots apropar a ajudar-li x resoldre-li el dubte. Te a veure amb l’hospitalitat. Sol ser 1 aspecte dels mes valorats en els estudis de satisfacció.
 Màrqueting relacional Establir relacions a llarg termini amb els clients, no nomes posar-me en contacte amb ells quan vull alguna cosa d’ells com vendre-li. Alguns exemples son: Felicitar el Nadal, aniversari, etc. O enviar-li informació que li pugui interessar.
GESTIÓ DE PÚBLICS. ALGUNS EXEMPLES       Alhambra de Granada: espais visitables Brú na Bóinne: reserves d’entrades Coves d’Altamira: reproducció vs. original City cards: distribució de fluxos Museu Thyssen Bornemisza: itineraris temàtics Camino de Santiago, Passaports: acumulació TEMA 6 - INTERPRETACIÓ DEFINICIÓ “An educational activity which aims to reveal meaning and relationships through the use of original objects, by first-hand experience, and by illustrative media, rather than simply to communicate factual information.”(Tilden, 1957) Interpretation is primarily a communication process that helps people make sense of, and understand more about, your site, collection or event. It can:  Bring meaning to your cultural or environmental resource, enhancing visitor appreciation and promoting better understanding. As a result your visitors are more likely to care for what they identify as a precious resource.
 Enhance the visitor experience, resulting in longer stays and repeat visits. This will lead to increased income and create employment opportunities.
 Enable communities to better understand their heritage, and to express their own ideas and feelings about their home area. As a result individuals may identify with lost values inherent in their culture.
Donar significat a alguna cosa que estem explicant, que el client ho gaudeixi. Millorar l'experiència de la visita farà que la gent torni, boca-orella --> més € --> més llocs de treball.
Gestió del patrimoni cultural BENEFICIS Empresa: Procurar que la gent estigui més temps amb nosaltres, per tant, serà bo un lloc gran ja que ens ocuparà més estona, més racons i, per tant, més ingressos. Ampliar els sector...
Visitants: més públic, que s'entengui millor un indret. No és el mateix que t'expliquin l'any d'un monestir que la història de Catalunya antiga... Conèixer millor l'empresa, confiança de la marca, boca- orella.
1) Crear un discurs i estructurar-lo. P.ex.: Crear un discurs per cada catedral diferent de Catalunya.
2) Una vegada tenim el discurs preparat, una visita guiada, petit itinerari temàtic.
Per exemple, Girona ciutat: Ruta urbana  Catedral de Girona  Sant Feliu ja que va ésser catedral  Museu d'Art ja que trobem més mostres de romànic i gòtic Les catedrals de la costa tenen una decoració marina. El Museu d'Art de Catalunya s'està posant amb les noves tecnologies, per exemple codis QR, crear-te una ruta (visita) i et dóna informació de totes les obres escollides tot sortint al mapa.
Gestió del patrimoni cultural DISTÀNCIA CULTURAL És el conjunt de significats, actituds, valors... entre una comunitat. Tendim a pensar que som universalment acceptats. No són simètriques no és el mateix que jo inverteixi a EEUU que al reves.
“Cultural assumptions are the sets of meanings, attitudes, beliefs, and values which are shared by the members of a certain cultural community (who either consciously or unconsciously, but always mistakenly), tend to consider them universally accepted by the rest of the human beings.” (Gómez, 2009) Distància cultural: “The collective programming of the mind distinguishing the members of one group or category of people from another“ (Geert Hofstede, 2001)  Propietatsconceptuals (Shenkar, 2001) o Il·lusió de la simetria o Il·lusió de l’estabilitat Algunes fórmules… Tradicions /jāha/ o / ulba/ The guides' interpretation is as follows: "It is basically having a lot of witnesses to a marriage proposal to create more commitment to it." However, the witnesses should be of a reputed group of people to show not only commitment but also appreciation. Guides have to show that Jordanians respect and appreciate women as a cultural asset.
(Magablih, Abulhaihai Saleh, 2010) MITJANS PER LA INTERPRETACIÓ Repàs “Els visitants necessiten ser guiats per saber què mirar i què és allò significatiu. No podem suposar que els visitants són capaços de reconèixer el sentit i el significat dels objectes i llocs patrimonials a partir d’ells mateixos. Això és particularment cert per als visitants estrangers que tenen un bagatge cultural totalment diferent.” (David Uzeel, 1991) Principis de la interpretació (Tilden, 1977)  Allò que es veu ha de correspondre a les explicacions, i cal incloure algun element relacionat amb l’experiència del visitant per a captar la seva atenció.
Gestió del patrimoni cultural  La informació no és interpretació. La interpretació consisteix en proporcionar informació nova al visitant que li desperti interès, transmetent-la d’una forma inspiradora.
 La interpretació és un art que combina moltes altres arts. Qualitats com la imaginació i la creativitat són primordials per a l’intèrpret.
 L’objectiu principal no és instruir, sinó provocar un sentiment positiu en els visitants (relacions intra grup, i amb el lloc que es visita).
 La interpretació hauria de ser holística per tal d’involucrar al visitant.
 Cal adaptar la informació al segment de mercat i a la localització del recurs La interpretació com a eina de gestió (Morales, 2001)  Promou conductes que ajudin a conservar el caràcter propi del lloc, augmentant la consciència de la importància de la seva conservació, a través de la provocació i la persuasió  Promou l’ús correcte del lloc (gestió de fluxos)  Pot servir per a la comunicació sobre alguns aspectes de la gestió del lloc I per a promoure la imatge del lloc  Contribueix a estalviar costos de manteniment MITJANS PERSONALS  Guia acompanyant  Guia local "El guía es mucho más que un simple acompañante u orientador. Se trata de un artista que debe saber conferir color y calor a un paisaje, de un mágico capaz de dar vida a piedras milenarias, de un acompañante que consigue que los desplazamientos más largos parezcan más cortos, de un profesional, en definitiva, que hace que nos sentimos como en casa en el interior de un rascacielos hotelero, una xaina magrebí o de una barraca africana". (Picazo, 1996) NO PERSONALS  Equipaments Museus “Un museu és una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difón el patrimoni material i immaterial de la humanitat amb finalitats d’estudi, educació i oci” (ICOM, 2007) Centres d’interpretació / centre de visitants Gestió del patrimoni cultural “És un equipament que compta amb mitjans expositius(en una o diverses dependències) per tal de revelar el significat d’algun element patrimonial aplicant la metodologia de la interpretació en les seves estratègies de comunicació al públic” (Morales, 2001)  Transports o Bus turístic o Taxi turístic  Publicacions: Guies...
 Audiovisuals i multimèdia o Audiovisuals clàssics: vídeos, diapositives, projeccions, etc.
o Wikis: documents/informació compartida per diferents usuaris d'Internet. Ex: Wikipedia, Wikitravel...
o Codis QR o Mapping o Realitat augmentada --> “Augmentedreality is theinteraction of superimposedgraphics, audioandother sense enhancements over a realworldenvironmentthat’sdisplayed in real-time.” (Caudell, 1990) ...