Tema 2. Conceptes importants. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia i Família
Profesor C.P.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 03/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia i Família clara carbonell Tema 1: Conceptes FAMÍLIA Funció principal del grup familiar: Ajudar a créixer els seus membres  Contenir ansietats per fomentar el creixement.
Acceptar que som diferents, tot i ser-ho s’ha de cooperar i invertir en educació i donar temps i espai a cada un dels seus membres.
Una de les definicions més completes sobre el què és la família: J. Thomas: “La família es un grup molt especial que s’ha institucionalitzat amb la funció –o tasca- de ser una matriu parental amb dos sistemes inconscients en el seu interior: 1. Continent (Sistema parental): Responsabilitat de contenció que no es pot delegar.
2. Contingut (Sistema filial): La seva funció és la d’anar-se desenvolupant.
Des d’aquest punt de vista, la família és una estructura viva i única (no hi ha dues famílies iguals), que participa i dóna forma a l’aparell mental (com la família fomenta el pensament, tenint en compte que el recent nascut funciona més a nivell sensorio-motriu) de cada un dels seus membres, sobretot en el que respecte als fills” La família serà:  Un sistema internalitzat de relacions.
 Un marc per l’aprenentatge.
 Una matriu per el pensament.
RELACIÓ D’OBJECTE Concepte pràcticament igual que el concepte de vincle. A l’hora de definir parlem del mateix = Relació. Relació amb un altre (del JO amb uns altres) Definició: Relació d’objecte és la interacció que des del moment del naixement el recent nascut manté amb les persones que han atès les seves necessitats vitals i l’han cuidat.
Aquesta interacció des del moment del naixement. Partim de la base de que un recent nascut necessita a algú que l’atengui, si no el té es mor.
Psicologia i Família clara carbonell La majoria de mamífers necessiten aquesta estructura vincular i algú que l’alimenti i l’atengui, però el ser humà ho necessita el 100%. És clau i fonamental que hi hagi aquesta relació.
Hipòtesi d’alguns autors: Abans del naixement ja hi ha algun tipus de vincle amb el recent nascut. La mare biològica ja comença una relació amb el fetus que creix dins de la matriu. Primer potser amb sensacions que poden ser desagradables (nàusees, mareig, etc.) i comença la relació amb la fantasia que es crea la mare sobre el futur fill (no té res a veure una mare que ha estat esperant un fill durant anys que una que el seu fill no era esperat).
Pare: Es vincula amb la criatura a través de la mare (mare informa dels moviments fetals, l’informa...). El pare pot estar interessat en vincular-se o no. Hi pot haver-hi totes les vinculacions possibles.
Preguntes de molts autors: Fins a quin punt les noves tecnologies poden crear noves vinculacions, per exemple, les ecografies. Les noves tecnologies t’ajuden a fer-te una idea més clara de com és aquest noi. Es poden començar a vincular amb el seu fill.
Per tant: Ja hi ha un vincle mental abans del naixement.
Fetus-Nen recent nascut: Sabem que el fetus, el primer que mielinitza, són les vies sensitives. Al 7è més d’embaràs, el nen ja és competent a nivell de sensibilitat (el nen ja hi pot sentir, ja hi pot veure, reacciona a la llum extrauterina, a la calor, als sons...) Sabem que el nen pot ser capaç d’escoltar la veu de la mare. El nen recent nascut quan neix no pot enfocar (Només hi veu a 25 cm).
La imatge que tenim del fetus és que està en una situació privilegiada. Es parla del trauma del part i la sensació és que el nen ho passa malament. El contacte amb la pell de la mare i la veu tranquil·litza al nen recent nascut.
Ansietat i contenció El nen neix amb unes capacitats que li permet les relacions. La primera capacitat és que al ser tant vulnerable, la majoria de la societat té una tendència a cuidar-lo, a fer-se’n càrrec. Ja porta la seva càrrega genètica, els seus trets característics, les seves capacitats, reaccions físiques i biològiques.
Psicologia i Família clara carbonell Signes cardinals: quan el toques a certs llocs de la cara, el nen es mou en direcció a aquell lloc.
Capacitat de vincular-se amb les cares: si se li presenta dues imatges al mateix moments, les dues amb els elements bàsics de la cara (ulls, nas, boca...) però en una la cara està ordenada i l’altre estan desordenats. El 95% dels nens van en direcció a la imatge que està distribuïda de forma que sembla una persona.
Estudi de Harlow, Dodsworth & Harlow (1965): Total social isolation in monkeys. El ximpanzé (tenia dues opcions, una mare de filferro amb un biberó o una amb teixit de felpa), quan l’espantaven, en comptes d’enganxar-se a la mare que tenia el biberó, s’enganxava amb la mare que tenia el teixit de felpa. Es va veure la importància de la relació, del vincle i del tacte. La importància del fet de relacionar-se, vincular-se, el contacte de pell del recent nascut.
Importància: Mare contingui l’ansietat, tingui aquesta confiança bàsica i vagi fomentant pensament.
Durant els 60-70, quan van aparèixer les llets químiques, apareix una altre forma d’alimentar el nen, i així ho pot fer altres persones que no fossin la mare.
Autor Berry Brazelton: Llibre La relación temprana. Explica aquest vincle, la relació vincular i aquestes dinàmiques que es genera la relació entre la mare i el fill. Mètode Cangur: Nens prematurs, mare fa d’incubadora tenint el nen en braços.
Autor Edward Tronick: Veure com interacciona la mare amb el nen. En un moment li demana que la mare no reaccioni davant de les demandes del nen. El nen utilitza totes les seves tècniques perque la mare torni a fer-li cas. Es pot veure el que li passa al nen quan no té la figura materna i no té una vinculació. Veiem que el nen desconnecta.
Les mares africanes no miren als ulls als seus fills, i l’aferrament no es fa tant per la vista sinó per el contacte, duen sempre el fill pell a pell. Fa totes les tasques amb el nen a sobre.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ANSIETAT És una reacció biològica davant d’una situació percebuda com a perill o la manca de protecció.
Psicologia i Família clara carbonell Hi ha aspectes biològics, psicològics i socials que determinen l’estructura de personalitat. Per això sempre parlem d’un model bio-psico-social.
En aquesta estructura, la persona té unes ansietat (que pot ser més o menys elevades), de les quals un se n’ha de defensar. Quan més elevada siguin les ansietats, més rígides seran les defenses. Si tens una contenció adequada disminueix les ansietat. Quan l’ansietat està més continguda, més flexible serà la defensa.
Els esdeveniments vitals i tens certs percentatge de vulnerabilitat, és quan apareix el trastorn o la malaltia. Per què som poc vulnerables?  Perquè tenim ansietats més baixes i més contingudes i tens les defenses més flexibles.
És tot un conjunt, però no tenim un aparell per mesurar la vulnerabilitat.
Si ens centrem en les ansietats diem que hi ha ansietats més intenses i n’hi ha de menys intenses.
- Ansietat confusional: És l’ansietat més greu. Suposem que quan el nen neix, és possible que neixi amb unes ansietats molt confusionals (crispat, tens, es mou molt, plora...) i és quan la mare el conté que pot disminuir. Les ansietats més primerenques i més profundes les hem pogut contenir. Més desorganitzada.
- Ansietats paranoides o persecutòries: Denota una relació amb un altre (pots sentir-te perseguit per un altre). La confusional es desborda internament, mentre que la paranoide hi ha algo fora de tu que et “persegueix”. Ja està relacionat amb el vincle extern. Sensacions diferenciades amb la mateixa figura materna. Nen es sent amenaçat degut a que aquesta no està responent.
- Ansietats depressives: Més vinculades amb fenòmens de pèrdua.
MECANISMES DE DEFENSA Per protegir-nos d’aquesta ansietat. sempre son inconscients.
- Escissió: Defensa més bàsica i primitiva. Parcialitza, fragmenta, trenca... El nen pot veure una mare que cuida, una mare que no respon, una mare que no hi és...
fragmenta la realitat. És una manera de defensar-te d’una ansietat més confusional.
Només veu trossos de la realitat.
- Projecció: Projectem aspectes nostre que no ens agraden a un altre. Com en les relacions de parella es fomenta molt la projecció.
Psicologia i Família clara carbonell - Negació: Negar la realitat, els problemes...
- Idealització: Forma de negació en el qual tu veus la part bona, positiva de l’altre i negues la negativa. Potencies els aspectes positius i disminueixes els negatius. Està en la base de l’enamorament. Només veiem lo bo de l’altre i no veiem lo dolent. És un vincle parcial ja que només t’apropes a la part positiva, mentre que quan nosaltres estimem és un vincle total ja que acceptes la part positiva i la negativa de l’altre.
- Identificació projectiva: Concepte complexa però que en relacions de parella es duu molt. Pot tenir un component positiu. Exemple: Mare li diu a la seva filla que agafi un jersei que tindrà fred. La mare creu que ella tindrà fred, així que es projecta a la filla. La base de la identificació projectiva està en la empatia.
Aspectes de mi mateix que considero inconscientment de mi i projectat en l’altre, identificats a aquest altre amb això “dolent”. M’ POSICIÓ Ens movem entre dos extrems (pols): 1. Posició Esquizo-paranoide: Quan ens movem en aquesta posició, domina aquest mecanisme defensiu esquizoide paranoide. Sentir-te amenaçat, malament, que no pots tolerar.
2. Posició depressiva: NO TÉ CONNOTACIÓ NEGATIVA. Capacitat que té la persona d’integrar. Anteriorment, deprimir-se era ser capaç d’adonar-se dels tots els aspectes, integrar-los... Ho veiem com a algo saludable. Integra tots els aspectes positius, negatius, capacitats dels problemes. Capaç d’acceptar, tolerar, integrar.
Posicions incompatibles (o una o altre), però estem en constant transició entre una o altre. Funcionem amb una posició o altre.
No sempre la posició esquizo-paranoide és negativa i la posició depressiva és positiva.
En un moment de tensió (et veus amenaçat per tres persones pujant pel carrer quan ja és fosc) i se t’activa la posició esquizo-paranoide i te’n vas corrent serà millor que la posició depressiva que segueixes i inclús els hi demanes la hora.
Psicologia i Família clara carbonell COL·LUSIÓ Del llatí co-ludere. Joc inconscient entre dos.
Definició: Acord inconscient que determina una relació complementaria, en el qual, en la dinàmica, cada un desenvolupa parts d’un mateix que l’altre necessita i renuncia o parts que projecta sobre el cònjuge.
Una relació de parella es basa en la complementarietat.
Ex: El que li agrada parlar, renuncia a escoltar i ho projecta sobre l’altre. I el que li agrada escoltar, renuncia a parlar i ho projecta, ho delega sobre l’altre.
Ex2: Home que no sabia combinar color, li delega la feina a la seva dona, que si que sap combinar colors. Home renuncia a saber combinar colors i li delega a la seva dona, que aquesta ho accepta.
El problema és quan aquesta relació es torna rígida i crea dependència, quan “tu necessites que jo et cuidi i jo necessito cuidar-te” és quan es produeix la relació corrosiva.
Saludable: “Jo et cuido a tu i tu em cuides a mi”.
Per tant, hi pot haver-hi col·lusió sana (o estil de vinculació) i col·lusió patològica.
SUPÒSITS BÀSICS Autor: Bion. Llibre Experiencias en Grupos. Ell fa un curs de teràpia de grup. El primer dia quan arriba a classe es queda callat durant tot el rato sense fer res. Veu 3 reaccions: (1) Uns que creuen que l’està vacil·lant, (2) Altres se’n van enfadats i indignats, alguns es queixen a l’organitzador, altres se’n van i no tornen i (3) Altres es queden igual i esperen a que portin un altre.
Els grups funcionen sempre i quan estan organitzats entorn una tasca ben definida. Un grup amb una tasca ben definida i un líder que porti bé un grup, és un grup de treball.
En tot grup vinculat entorn una tasca apareixen mecanismes anti-tasques, que els anomena supòsits bàsics: Definició: Mecanismes inconscients en el qual el grup es resisteix a fer el que ha vingut a fer, que en el cas d’aquest grup classe és aprendre.
Psicologia i Família clara carbonell Els supòsits bàsics apareixen quan el grup vol crear i aprofundir. I acostuma a funcionar d’alguna d’aquestes 3 formes: 1. Dependència: Part del grup que es comporta com si esperes a que li fessin tot.
Actitud passiva davant la tasca. Com més fàcil millor.
2. Atac i Fuga: Reacció del grup depenent de què i com vagi. Son d’aquests que marxen indignats i es van a queixar, etc.
3. Emparellament: Amb un grup, quan hi ha dos que estan parlant molt íntimament, sobretot si son home i dona, el grup suposa que hi ha algo sexual.
Aquell pensament que el grup pensa que vindrà algú i ho resoldrà. Ex: Equips de futbol que despedeixen l’entrenador per molts partits seguits perduts i just el següent partit quan arriba el nou entrenador guanyen. La creença és: “Algú vindrà i m’ho resoldrà”.
Aquests supòsits tenen a veure amb les dificultats cognitives de cada persona.
Una família és un grup de treball: depèn de com es porti el lideratge, el grup es pot comportar d’alguna d’aquestes 3 formes. Fins i tot podem trobar un punt de vista evolutiu en el qual en la infància es duu un comportament més de dependència, a l’adolescència més d’atac i fuga i un cop grans s’emparellen.
La resistència al canvi tenen a veure amb els supòsits bàsics.
Des del punt de vista de la intervenció podríem veure la família com el grup de treball i els mecanismes anti-tasca i els supòsits bàsics.
...

Comprar Previsualizar