Diaria de Comunicación (2014)

Trabajo Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Comunicació en Educació
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Alumne: Xavier Soler Martos Assignatura: Comunicació en Educació Curs: 2011-2012 Grup: M3 Durant tot aquest quadrimestre, hem pogut assistir a conferències, llegir textos, fer treballs sobre nosaltres mateixos cosa que aparentment sembla la cosa més fàcil del món, però, que en realitat es un treball bastant complex, observar com es pot comunicar una institució, exposar un treball a gent que desconeix de que tracta i llegir llibres gairebé d’autoguiat, ja que almenys a mi m’han fet reflexionar sobre el meu passat i el meu present, entre moltes altres coses. No totes aquestes vivències m’han ajudat a avançar, a aprendre, però moltes d’elles si, ja sigui com a coneixement del món o com actuem les persones, a coneixem a mi mateix, quin procés i quin camí he portat, el que vull portar i la manera de com fer-ho.
El treball que més m’ha ajudat a aprendre ha estat el vídeo o power point que havíem de realitzar sobre la comunicació amb nosaltres mateixos, amb la família, amb els amics i el món. Era un treball aparentment senzill, es tractava de veure com et comunicaves amb els altres, o amb tu mateix, en el meu cas va ser una reflexió sobre el passat, tot el que he viscut durant èpoques tèrboles de la meva vida i com les he anades superant poc a poc, quina evolució hi ha hagut en tots els sentits ja sigui social o acadèmic o fins i tot, personal. M’ha fet plantejar-me que representen els amics, què son i quan duren o si no tenen durada, a més d’altres que son igual o més importants fins i tot, com si uso correctament la manera de comunicar-me o fins i tot, i per mi la més important, transmeto el meu missatge correctament a la hora de comunicar-me? El dia de la meva exposició, vaig donar resposta a aquesta pregunta, la resposta va ser que no tot el que voldria, ja que la gent només es va quedar amb lo superficial, i es que realment era això el que sentia que feia, transmetre poc o fins i tot gens, el meu temor s’havia complert, el pitjor de tot era que no sabia com resoldre-ho.
La resposta, me la van donar els meus companys, amb els seus treballs, havia de deixar enrere la por de no ser admès en algun lloc o per algú, havia de treure’m la idea negativa de que no podria, era el moment en que havia d’actuar, ja m’havia donat compte bastant tard en aquesta idea, però amb el canvi d’etapa que havia resultat ser el pas del Batxillerat a la Universitat, es podia resoldre, només s’acabaria si actuava, si em comportava tal com era i em treia la cuirassa que m’havia creat amb les meves pors i inseguretats. Ara per fi, m’he despullat i he deixat créixer les meves emocions i sentiments, que fins aquest moment, s’havien quedat pansides dintre meu. Això m’ha dut al plantejament de que probablement si hagués de repetir al final del crèdit el treball seria bastant diferent, ja que no seria tan fred, ni seria tan immòbil com són les imatges, sinó que hi hauria moviment i dinamisme, potser representaria la mateixa història, però enfocada d’una manera molt diferent, a més representaria el final fins al que estic situat avui en dia, que s’ha avançat bastant en aquest llarg camí que és la vida, he descobert moltes coses, han succeït fets molt importants i el més important de tot es que estic gaudint de la vida en tots els sentits. A dia d’avui he arribat a expressar-me tal com sóc, amb les meves virtuts i les meves inseguretats, he entès una mica més que es el que m’envolta i el perquè són d’aquesta manera la vida, i saber treure la meva opinió de les situacions, i el més importants expressar-les de la manera que necessito, escrivint i explicant-se-les a la gent que m’importa ja sigui cara a cara o a partir d’un “blog” o un diari com podria ser aquest.
D’altres treballs com han estat les conferències, considero que les tres han estat relacionades amb la comunicació, però les tres s’han pogut aprendre o bé aprofitar? Des del meu punt de vista si, però de diferents maneres, i, evidentment no de la mateixa manera. La primera que va ser la d’en Ferran Ramón-Cortés, personalment amb la seva prèvia lectura del llibre “Converses amb en Max” em va fer reflexionar bastant, i durant moltes parts del llibre em posava en la situació de la Marta, que faria jo si estigués en la seva pell o bé, formulant-me preguntes internes com tenia ella. D’altres en canvi, en la pell d’en Max ja que de vegades dono consells als meus amics, o els intento fer reflexionar perquè puguin trobar ells mateixos la solució, tal com feia ell, també em feia preguntes sobre en Ferran, com per exemple si ell no tindria també o sinó s’havia trobat amb situacions com les de la Marta on no sapiguès que fer o que estava realitzant una cosa d’una forma incorrecte. Amb la seva conferència vaig poder observar com en Ferran era com la Marta en molts casos, ja que ell havia tingut problemes semblants, molts d’ells per no dir tots relacionats amb la comunicació, però, escrivint aquests llibres s’ha convertit a la vegada amb el “nostre(representant els lectors)” o focalitzant-ho més amb mi, “el meu Max”, ja que en el meu cas m’ha induït la solució d’algun conflicte intern que tenia.
La segona conferència, la d’en Paulino Carnicero, personalment, és la que menys vaig poder aprofitar i aprendre. El perquè? La resposta és una sola paraula, saturació. Milers de paraules, milers de conceptes en tan poc temps que provocaven per estones una desconnexió total. Tot i així, la part que em va servir va ser per el treball de la institució que va nombrar alguns conceptes que crec bastant importants com la comunicació horitzontal o la comunicació vertical. Segurament seria una conferència realment interessant, però, per el meu gust va provocar-me gairebé estrès, gracies a això també vaig poder aprendre de la actitud, que he de fer a la hora d’exposar alguna cosa o matèria sense fer que el públic es pugui saturar, ja que de les coses bones o dolentes es pot aprendre i millorar.
Finalment, de la tercer conferència, la de l’Helena Gaya, la podria desglossar en dues parts, la primera era molt interessant des del meu punt de vista, en canvi, la segona gens ni mica. Tot el que envolta a la UB i la explicació i com s’organitza i la comunicació que hi ha en una institució es interessant i es va fer bastant amena, però considero, que la segona part, la de vendre la UB i desprès comparar-la amb altres universitats com la de Oxford o Cambridge, era totalment inútil. Sobrava, no feia falta, eren coses que almenys a mi no era necessari saber, o no durant tant de temps, ja que si hagués posat un exemple comparatori, hagués estat perfecte i adient, però no dedicar un punt sencer de comparacions. També cal destacar que vaig aprendre molt de la part de la crisis que va anomenar, i que les universitats havien de treure fons, que llavors va sortir el de la Fashion Week, d’aquí vaig aprendre bastantes coses, d’un tema a primera vista tan poc important. La primera de totes generar-me una opinió al respecte, que no es poc, i desprès desenvolupar-la. Com pot ser que una universitat, que pretén ensenyar coses, per a desenvolupar-se i poder adquirir coneixements, estava fent publicitat d’una cosa tan superficial com es una passarel·la de moda? Si s’ha pogut “comprar” el valor de una universitat, (ja que per a mi una universitat que fonamenti un valor tan superficial com el de la “bellesa” es que s’està venent), fins a on pot arribar el valor dels diners, si ja pot afectar fins i tot a uns estudis tan importants com són els universitaris? I, per últim, a la universitat li surt a compte uns pocs diners amb la pèrdua, o la possible pèrdua de prestigi, amb les crítiques que se li farien? Aquestes últimes preguntes encara no en sé la resposta, tot seria investigar, però si tot va d’aquesta manera seria bastant preocupant, ja que una institució es la que ens ofereix els estudis i la formació però a la vegada es lucra d’un esdeveniment tan superficial i físic com es la d’una passarel·la.
Els exercicis diguem-ne de lectura, els textos, com a idea m’ha semblat bona, però la tria no. Personalment han estat textos, probablement interessants, però sobrecarregats. Molta teoria acumulada, i fins i tot alguns dels textos molt complexes per entendre’ls nosaltres sols, si es veritat els hem explicat una mica a classe, però, tot i així, si amb una primera lectura no pots començar a entendre del que va, i com m’ha passat a mi, en algun text ni amb una segona, significa alguna cosa. Crec que els dos primers textos o llibres, van ser encertats, però els altres ja no tant. Em feien recordar més a un llibre de text on t’estaven nombrant i explicant conceptes a tort i a dret, que un text de lectura normal, que probablement es com millor hauria entès els conceptes. Per exemple com he dit anteriorment, amb el llibre d’en Ferran Ramón-Cortés es un llibre que no t’indica cap concepte directament, però vulguis o no, entenen de què tracta ja et reflexa diferents tipus de posicions, i per tant de maneres de com entendre la comunicació, i el més important, fer-te avançar en la teva pròpia comunicació.
Aquest seria un clar exemple de lectura clau en aquesta assignatura, i com les que haurien de ser totes, ja que si més no els conceptes i entendre algunes paraules clau són molt importants, l’avançar en la teva comunicació i el procés ho és més, de vegades no es pot explicar, fer entendre o avançar al alumnat a partir de la teoria pura, ja que s’ha de conèixer el punt del qual partim en la comunicació.
Durant aquest quadrimestre, també he pogut gaudir de l’aprenentatge estudiant la comunicació d’una institució. Hem pogut interactuar amb els alumnes dintre l’aula, observar i fins i tot, participar de l’activitat diària. Blanca, la professora de l’aula, donava consells sobre el que podien fer els alumnes o consells per tal que milloressin, ja fos en la posició en què s’havien de col·locar, o a l’hora d’expressar-se. Tot això em va fer donar compte que els hi deia als alumnes, però alguns d’aquests errors, jo també els cometia. A més m’ha ajudat a veure com està desenvolupada una institució, sobre que es basa i a observar una metodologia diferent de la que jo havia rebut en el meu col·legi. Finalment el poder observar com eren els classes en un grup tant complicat com era aquest, m’ha fet obrir els ulls, de la gran diversitat que hi ha, i dels problemes que hi havia en part en l’educació actual, com per exemple el problema des ordinadors, que des del meu punt de vista ha estat una solució enverinada, ja que es veritat que pot aportar nous mètodes i nous recursos a l’hora d’estudiar, però, a la vegada es una font de distraccions, i això pot provocar una davallada a l’educació dels alumnes i un augment de la falta de concentració a l’aula i fora d’ella.
Finalment, la Fira de Comunicació ha estat el lloc, on he pogut aplicar algunes de les coses que he après durant aquesta assignatura, els canvis que he fet en la meva persona i part dels que hem queden per realitzar encara. Ja sigui en el cas d’estar al “stand” i explicar quina era i que feia aquella institució, com mostrar per exemple els documents que havíem portat per mostrar, a mi ja em suposava tot un repte, enfrontar-me davant d’un públic i mostrar alguna cosa la qual havia resultat ser jo un dels integrants del grup. Cal dir, que si no haguessin estat persones tan importants al meu costat aquell dia, potser tampoc ho hagués demostrat, ja que encara no havia après a controlar del tot els meus nervis davant de la gent ni la meva inseguretat, però vaig poder demostrar una mica més tot el que jo era, i tot el que valia. Havia pogut aplicar les postures correctes de la Blanca, la visió més positiva de tot i la sort que tenia de tenir aquells suports del vídeo i fins i tot, d’en Ferran Ramón-Cortés o l’expressió a l’hora de promocionar una institució de l’Helena.
Com a conclusió, hauria de dir, que aquesta assignatura o aquests tipus d’assignatures més expressives i que tractin de la comunicació, haurien de ser obligatòries en totes les carreres educatives, i que ni haurien d’haver més quantitat fins i tot, ja que un es dóna compte de la capacitat d’avançar que té durant aquest petit període de tres mesos, i això al cap i a la fi, en un futur proper o llunyà ens servirà a la hora de treballar coma professionals, perquè, per a ensenyar s’ha de saber comunicar i transmetre correctament per fer arribar el nostre missatge.
...