Farmacologia Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 30/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pharmacology Tema 3. Toxicologia dels medicaments • Ciència que estudia els efectes biològics adversos de les substàncies químiques (inclou fàrmacs).
• “Totes les substàncies químiques poden ser tòxiques segons la dosi” (Paraceloso, s.XVI) • Se li exigeix que classifiqui les substàncies en: innòcues i tòxiques.
• El veritable risc d’una substància està en l’ús que se’n fa. L’abús de qualsevol substància que semblen inofensives i, en canvi, a dosi superiors a les terapèutiques o mal utilitzades poden resultar nocives. Exemple: o Vitamina C  Càlculs renals.
o Na Cl  Càncer d’estómac.
o Oxigen  Defectes en els nadons.
o Vitamina A  Dermatitis, cefalees...
o Aspirina  Irritació GI, acúfens...
1. Índex terapèutic (IT) • Relació entre la dosi tòxica i la dosi terapèutica d’un fàrmac.
• Relació toxicitat/eficàcia d’un fàrmac.
𝐃𝐋𝟓𝟎 𝐈𝐓 = 𝐃𝐄𝟓𝟎 • 𝐃𝐋𝟓𝟎 : Dosi letal 50, és la dosi que produeix la mort en el 50% de la població que rep el fàrmac.
𝐃𝐄𝟓𝟎 : Dosi eficaç 50, és la dosi que produeix un efecte terapèutic en el 50% de la població que rep el fàrmac.
Quan més gran (DL) és, més segur serà el fàrmac.
➢ Estudis de toxicitat (I) • Per identificar els riscos potencials dels nous fàrmacs abans de la seva administració en humans, es realitzen estudis de toxicitat in vitro i en animals d’experimentació.
• Aquests estudis suposen la realització d’un ampli espectre de proves en diferents espècies (peix zebra, ratolins, rates, mamífers...), l’observació i monitorització de tots els animals buscant anomalies anatòmiques, fisiològiques o bioquímiques, així com un examen postmortem detallat per veure signes de toxicitat macroscòpica i histològica.
Pharmacology Fàrmac o principi actiu  És amb el que s’experimenta  Els estudis de toxicitat es fa primerament amb el fàrmac o (Pactiu) sol. Després amb els excipients.
Medicament = Fàrmac o Pa + excipients.
• Les proves de toxicitat es realitzen amb dosis molt superiors a les utilitzades en terapèutica i permeten determinar quins òrgans i teixits són possibles “dianes” per als efectes tòxics dels fàrmacs.
• La premissa bàsica és que els efectes tòxics que origina un fàrmac són similars en l’ésser humà i en altres animals.
• Però, no sempre és així ja que hi ha notables diferències interespècies, sobretot en els enzims metabolitzadors.
Es pot formar un metabòlit tòxic en una espècie i en altres no.
➢ Les proves de toxicitat en animals no són sempre fiables, però són necessàries, perquè hi ha signes tòxics que només es poden determinar en animals d’experimentació.
➢ Per exemple, la valoració de la teratogènia, encara que hi ha mètodes in vitro basats en cultius cel·lulars, òrgans o embrions sencers, de moment no s’han desenvolupat fins a un nivell que puguin demanar la inducció de teratogènia in vivo.
Pharmacology ➢ Mesures de la toxicitat (I) • Toxicitat aguda: Determinació de la DL50.
1 dosi  mort a les 24h.
• Toxicitat subcrònica: Dosis repetides < 3 mesos  efectes tòxics.
• Toxicitat crònica: Dosis repetides > 3 mesos  efectes tòxics.
➢ Mesures de la toxicitat (II) • Teratogènia: Capacitat per induir alteracions en la gestació.
- Malformacions fetals.
- Esterelitat.
- Alteracions del creixement fetal.
- Alteracions genètiques.
- Mort del fetus.
 ▪ Retinoides.
▪ Citostàtics .
▪ Antiepilèptics.
▪ Hormones sexuals.
▪ Talidomina ▪ Anticoagulats orals.
▪ Tetraciclines.
▪ Alcohol.
 Pharmacology ➢ Actitud terapèutica enfront de l’intoxicat.
• Precocitat • Suport de les funcions orgàniques: - Cardiovasculars.
- Respiratòria.
- Neurològica.
- Renal.
• Diagnosticar la causa: - Història clínica.
- Exploració física.
- Proves diagnòstiques.
• Tractament: - Prevenir l’absorció del tòxic.
- Fer una extracció activa.
- Utilitzar antídots.
➢ Prevenir l’absorció.
1. Esmètics (en desús): • Xarop d’ipecacuana: una planta.
• Apomorfina: derivat de la morfina.
2. Rentat gàstric (casos excepcionals) 3. Carbó activat (1ª elecció) 4. Laxants o catàrtics • Sulfat de sodi i magnesi.
• Solució de polietilenglicol+ elctrol.
Xarop d’ipecacuana: • Emètic (tarda ½ h en fer efecte).
• Contraindicacions: - Volàtils (gasolina, hidrocarburs,...) - Càustics (lleixiu, hidròxid de sodi,...) - Si s’han superat les 2 hores.
- Depressió de la consciència.
Pharmacology Apomorfina: • Emètic.
• Administrar per via subcutània.
• Provoca depressió respiratòria.
Rentat gàstric: • Indicacions: ingestió de tòxics (2 hores).
• S’utilitza quan el xarop d’pecacuana és ineficaç • Pot utilitzar-se en pacients en coma, protegint via respiratòria.
Carbó activat: • 40 g dissolts en 200 ml d’aigua tèbia o càpsules.
• Adsorbeix el tòxic.
• Pot provocar restrenyiment, diarrea o vòmit.
• No és útil per ferro, liti, alcohol i cianur.
Laxants: • Sulfat de sodi i magnesi.
• Solució de polietilglicol+electròlits.
• Contraindicacions: - No usar en cas de càustics.
- No es poden administrar si hi ha patologia associada com hemorràgia digestiva o deshidratació.
➢ Extracció activa de tòxics.
• Per via renal: • • Àcid + Base (bicarbonat) Diüresi forçada: àcida, neutra o alcalina.
• Neutre + Manitol • Per via extrarenal: • Base + Àcid • Hemodiàlisi.
• Transfusió.
• Recanvi plasmàtic: Substitució del plasma.
• Exsanguinoperfusió: Substitució de la sang sencera.
Ionitzar el medicament per a que no actuï.
Pharmacology ➢ Extracció de tòxics per via renal.
• Diüresi forçada (no recomanable): - Amb Líquids via EV.
- Per a tòxics que s’eliminin per l’orina.
- Contraindicacions: ▪ Insuficiència renal.
▪ Insuficiència cardíaca.
▪ Edema cerebral.
▪ HTA severa.
Àcida: per eliminar tòxics bàsics (amfetamines, quinina, cocaïna, BZD,...) amb Sèrum amb clorur d’amoni.
Bàsica: per eliminar tòxics àcids (AAS, barbitúrics,...). Amb Sèrum bicarbonatat.
Neutra: per a tòxics neutres (amanita, liti...). Amb sèrum glucosat i mannitol.
➢ Extracció de tòxics per via extrarenal.
❖ Hemodiàlisi: ❖ Indicada en intoxicacions per.
- Metanol > 0,5 g/l.
- Etilenglicol > 0,5 g/l.
- Etanol > 4 g/l.
- AAS> 80 mg/dl.
- Fenobarbital.
- Teofil·lina.
- Liti.
- Paraquat.
❖ Hemoperfusió: per a barbitúrics de vida curta o intermitja.
❖ Recanviplasmàtic: per a intoxicacions amb amanita fal·loides, tiroxina.
❖ Exsanquinoperfusió: per a fòsfor blanc.
Pharmacology ➢ Classificació/Mecanismes d’acció dels antídots més utilitzats.
Antidot: fàrmac que contrarestarà els efectes dels altres.
Benzodiacepina  Normalment fa dormir.
1. Amb acció quelant: • Dimercaprol (BAL), penicil·lamina, deferoxamina. S’usen en intoxicació per metalls.
2. Antagonistes: Atropina (anticolinèrgic) pels colinèrgics i nicotina; naloxona pel opiacis, flumazenil per a les benzodiazepines.
3. Neutralitzants: llet, llet de magnèsia, llet albuminosa.
4. Reverteixen inhibició per fàrmacs: àcid fòlic (inhibit pel metotrexat), vitamina K (inhibida pels cumarínics).
5. Molècules per evitar metabòlits tòxics: N-acetilcisteïna pel paracetamol, alcohol etílic pel metanol.
6. Anticossos: antisèrums, antitoxines.
Antídots més utilitzats Tòxic Antídot Àcids Llet, llet de magnèsia Amanita fal·loides i muscaria Artropina Anticoagulants cumarínics Vitamina K Anticolinesteràsics Artropina Arsènic Dimecaprol (BAL) Bari i derivats Sulfat sòdic Benzodiazepines Flumazenil Bismut i derivats Artropina, diimecaprol Botulisme Antitoxina botulínica Bromurs Clorur sòdic Cianur Tiosulfat de sodi Curare Neostigmina Coure Penicilamina Depiladors Llet de magnèsia Digitàlics Clorur potàsic Etilenglicol Alcohol etílic Fenol Sucrat de calci Ferro Desferroxamina Florurs Gluconat càlcic Fosfats orgànics Artropina Fòsfor i derivats Permanganat potàssic Pharmacology Heparina Protamina Insulina Glucagón Isoiazida Vitamina B6 Laxants irritants Artropina Llexiu Suc de llimona Magnesi Gluconat càlcic Mercuri i derivats Dimecaprol Metalls pesats (excepte tali) Tanins i aigua albuminosa o penicil·lamina.
Metanol Alcohol etílic Metotrexat Àcid folínic Morgina i derivats Naloxona Nicotina Artropina Oxalats Gluconat càlcic Paracetamol N-acetilcisteïna Parasimpaticomimètics Artropina Plom Penicilamina Verí d’escorpins, aranyes, serps...
Antisèrum corresponent Pharmacology Tema 5. Reaccions adverses als medicaments.
➢ Reaccions adverses als medicaments (RAM) • Efecte no desitjat que es presenta durant l’administració terapèutica raional d’un medicament.
• Qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament.
• S’inclouen les reaccions adverses derivades de: - Qualsevol ús al marge dels termes de l’autorització de comercialització, - L’abús (a vegades la gent fa un ús dolent de forma inconscient) - L’ús incorrecte dels medicaments (errors de medicació).
1. Poden aparèixer immediatament desprès d’iniciar un tractament, al llarg de l’administració o desprès de suspendre la medicació.
2. Poden ser molt freqüents o molt poc.
3. Es poden evitar només ajustant les dosis o no es poden evitar perquè són inherents a l’acció terapèutica.
4. Poden aparèixer amb una sola dosi terapèutica o en dosis posteriors.
5. Poden ser trivials, greus o mortals.
Una RAM greu és qualsevol: - Que sigui mortal.
- Que pugui posar en perill la vida.
- Que impliqui una incapacitat o una invalidesa.
- Que tingui com a conseqüència l’hospitalització o la prolongació de l’hospitalització.
- Que constitueixi una anomalia congènita o defecte de naixement.
- Cancerígens (estrogen) Pharmacology Efectes adversos- RAM Aspectes a considerar: • És tolerable? • A quines dosis apareix? • És reversible? • És freqüent? • És greu? • Es presenta a curt o llarg termini? Concepte de risc terapèutic.
Tractaments pal·liatius ➢ Concepte de risc terapèutic.
S’han de valorar tant els efectes beneficiosos d’un fàrmac com les eventuals accions tòxiques que es puguin originar. Aquesta és la noció de risc terapèutic conèixer les conseqüències que pot comportar un determinat tractament farmacològic per decidir si s’insatura o no al pacient.
➢ Causes o factors que afavoreixen l’aparició de RAM.
2. Factors NO farmacològics.
1. Intrínsecs del malalt • Edat.
• Sexe.
• Dotació genètica.
• Tendència al·lèrgica.
• Malaltia.
• Personalitat.
2. Externs al malalt.
• Ambient.
• Professionals de la salut (latrogènia).
Pharmacology - Factors farmacològics.
• Elecció del medicament.
• Ús del medicament.
• Interaccions...
1. Factors biològics: edat sexe, raça, dotació genètica, tendència al·lèrgica, baix pes corporal.
2. Factors patològics: comorbilitat, gravetat de les malalties, RAM prèvies, desnutrició.
3. Factors farmacològics: canvis farmacocinètics o farmacodinàmics (insuficiència renal i/o hepàtica), polifarmàcia, dosis elevades de fàrmac, temps de tractament, fàrmacs amb marge terapèutic estret, medicació inapropiada.
4. Factors psicosocials: absència d’adherència al tractament, errors en la presa del fàrmac, automedicació, dèficits sensorials i hàbits nutricionals incorrectes.
➢ Tipus de RAM.
1. Efectes col·laterals.
2. Efectes secundaris.
3. Reaccions al·lèrgiques.
4. Dependència.
5. Tolerància.
• Efectes col·laterals.
- Es deuen al mecanisme d’acció del fàrmac.
- Inevitables.
- OMS: Efecte no intencionat que es produeix a les dosis emprades a l’home i que està relacionat amb les seves propietats farmacològiques.
- Exemple: la sequedat de la boca provocada per la buscapina quan s’administra com fàrmac antiespasmòdic.
Pharmacology • Efectes secundaris - Conseqüències indirectes d’una acció farmacològica primària.
Són els efectes indesitjables fruit de prendre un mèdicament.
- Exemple: la diarrea provocada per un tractament amb antibiòtics que han alterat la flora intestinal.
Es com a conseqüència 2a de l’acció principal del fàrmac. No és que vagi a actuar a molts llocs, sinó que apareix de prendre’s.
➢ Reaccions al·lèrgiques.
• Requereixen un contacte previ amb el fàrmac.
• Poden ser produïdes pels fàrmacs o pels seus metabòlits.
• L’origen és una reacció ANTIGEN-ANTICÒS.
• Poden ser produïdes pels fàrmacs o pels seus metabòlits.
• Suposen el 10-25% de les RAM.
• Simptomatologia molt variada.
• En la majoria dels casos no es poden predir.
Principals característiques: • No hi ha relació entre naturalesa de la reacció al·lèrgica i les característiques farmacològiques del fàrmac.
• No hi ha relació lineal entre la dosi del fàrmac i la intensitat de la reacció.
• Desapareix al deixar d’administrar el fàrmac.
El fàrmac crearà un antigen. No serà fins a la 2a presa on apareixerà antigenanticòs.
Les reaccions al·lèrgiques no van lligades a la presa (quantitat). Diferència a efectes col·laterals i secundaris que si té a veure la quantitat.
Pharmacology Tipus de reaccions al·lèrgiques.
Tipus I: Anafilàctiques, immediates, alliberament d’histamina. De lleus a mortals.
Tipus II: Citotòxiques a cèl·lules sanguínies.
Tipus III: Afectació de l’endoteli vascular. Més lenta que les anteriors.
Tipus IV: Reacció diferida, sensibilització de limfòcits, reacció inflamatòria tissular.
➢ Dependència • Necessitat d’un ús continuat d’un fàrmac.
• Pot ser: - Psíquica: Patiment emocional pel individu (cocaïna).
- Física: síndrome d’abstinència (morfina, heroïna).
Ex. Benzodiazepina (fàrmac): Retirada progressiva (5% 1º setmana, 10% 2º setmana...) ➢ Tolerància • Disminució progressiva de l’efecte a dosis iguals de fàrmac.
• Causes: - Farmacocinètiques: - ▪ Disminució de l’absorció.
▪ Augment de la unió a proteïnes.
▪ Modificacions del metabolisme.
Farmacodinàmiques: ▪ Tolerància cel·lular: Prendre molt un medicament pot perdre eficàcia del medicament.
Ex. Levo-Dopa (medicament per al PK); Al iniciar el tractament el pacient millora molt però al temps deixa de ser efectiu (diarrea) ▪ Disminució de la resposta al fàrmac.
Pharmacology ➢ Farmacovigilància • Activitat de salut pública.
• Objectius: - Identificar - Quantificar - Avaluar i - Prevenir • Els riscos associats amb l’ús dels medicaments.
Responsabilitat compartida entre: - Autoritats sanitàries competents.
- Indústria farmacèutica.
- Professionals de la salut: metges, farmacèutiques, fisioterapeutes, professionals d’infermeria,...
- Ciutadans, pacients, cuidadors,...
➢ Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV) • Estableix procediments de detecció, registre i avaluació de ram.
• Determina la incidència, gravetat i relació de casualitat entre la reacció adversa i fàrmac.
Programa o sistema de notificació espontània de RAM: Targeta groga.
https://www.targetagroga.cat/ctargeta/formulari Pharmacology ➢ Targeta groga (un cop complimentada) Com s’ha de notificar? • Enviant-la per correu al Centre Autonòmic de Farmacovigilància.
• Per telèfon, trucant al Centre Autonòmic de Farmacovigilància.
• Via on-line (es garanteix la confidencialitat).
Targeta groga: • L’anàlisi d’aquesta informació permet a les autoritats sanitàries (per exemple, l’AEM) establir mesures reguladores concretes davant l’aparició de reaccions adverses, incloent la retirada del mercat.
Es prenen decisions per modificar (fàrmac o prospecte) o retirar el medicament del mercat.
Quines RAM cal notificar? S’han de notificar totes les sospites de RAM, prioritzant: • Les produïdes per medicaments de comercialització recent (darrers 5 anys).
• Totes les mortals, que posin en perill la vida, que provoquin ingrés a hospital, les malformacions congènites i els efectes irreversibles.
...

Tags:
Comprar Previsualizar