Civil II Tema 16 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura obligaciones y contratos
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 16. El dipòsit 1. La relació jurídica de dipòsit, el contracte de dipòsit i la responsabilitat com a dipositari Definició (1758): Se constituye el depósito desde que uno recibe la cosa ajena con la obligación de guardarla y de restituirla. Es tracta d’un negoci quad constitutionem, és a dir, es constitueix en el moment d’entrega de la cosa.
El contracte de dipòsit és gratuït, sense perjudici de que pugui existir un acord que el faci onerós (1760), recaient sempre sobre coses mobles (1761).
Pel que fa a les obligacions del dipositari, està obligat a guardar la cosa i restituir-la, quan li sigui demanada, al dipositant, o als seus causants, o a la persona que hagués estat designada en el contracte. La seva responsabilitat, quant a la guarda i la pèrdua de la cosa, es regirà pel que es disposa en el títol 1r del CC(1766).
El dipositari no pot servir-se de la cosa dipositada sense permís exprés del dipositant.
En cas contrari, respondrà dels danys i perjudicis (1767), però quan obté aquest permís, el contracte perd el concepte de dipòsit i es converteix en préstec o comodat El permís no es presumeix, havent de provar-se la seva existència(1768).
Tampoc pot exigir que el dipositant provi ser propietari de la cosa dipositada. No obstant això, si arriba a descobrir que la cosa ha estat furtada i qui és el seu veritable amo, ha de fer saber a aquest el dipòsit. Si l'amo, malgrat això, no reclama en el terme d'un mes, quedarà lliure de tota responsabilitat el dipositari, retornant la cosa dipositada a aquell de qui la va rebre (1771).
Quan siguin dos o més els dipositants, si no fossin solidaris i la cosa admetés divisió, no podrà demanar cadascun d'ells més que la seva part (1772).
Per altra banda, la obligació del dipositant és la de reemborsar al dipositari les despeses que hagi fet per a la conservació de la cosa dipositada, però no les útils o sumptuàries. A més, l’haurà d’indemnitzar-lo pels perjudicis que hagin estat causats pel dipòsit (1779). El dipositari podrà retenir la cosa fins que el dipositant hagi pagat allò que degui a raó del dipòsit (1780).
2. La relació de dipòsit Quan en fer-se el dipòsit es va designar lloc per a la devolució, el dipositari ha de portar a ell la cosa dipositada; però les despeses que ocasioni la translació seran de càrrec del dipositant. No havent-se designat lloc per a la devolució, haurà d'aquesta fer-se en el qual es trobi la cosa dipositada, encara que no sigui el mateix en què es va fer el dipòsit, amb la condició que no hagi intervingut malícia de part del dipositari (1774). El dipòsit ha de ser restituït al dipositant quan ho reclami, encara que en el contracte s'hagi fixat un termini o temps determinat per a la devolució. Aquesta disposició no tindrà lloc quan judicialment hagi estat embargat el dipòsit a poder del dipositari, o s'hagi notificat a aquest l'oposició d'un tercer a la restitució o translació de la cosa dipositada (1775).
El dipositari que tingui justs motius per no conservar el dipòsit, podrà, abans del terme designat, restituir-ho al dipositant; i, si aquest ho resisteix, podrà obtenir del Jutge la seva consignació (1776) i el que per força major hagués perdut la cosa dipositada i rebut una altra en el seu lloc, està obligat a lliurar aquesta al dipositant (1777).
L'hereu del dipositari que de bona fe hagi venut la cosa que ignorava ser dipositada, només està obligat a restituir el preu que hagués rebut o a cedir les seves accions contra el comprador en el cas que el preu no se li hagi pagat (1778).
3. El contracte de dipòsit. La capacitat de les parts Si una persona capaç de contractar accepta el dipòsit fet per una altra d’incapaç, queda subjecta a totes les obligacions del dipositari i pot ser obligada a la devolució per el tutor, curador o administrador de la persona que va fer el dipòsit, o per la mateixa persona si arriba a tenir capacitat (1764).
Per altra banda, si el dipòsit ha estat fet per una persona capaç en una altra que no ho és, tan sols tindrà el dipositant acció per a reivindicar la cosa dipositada mentre existeixi en poder del dipositari o a qui aquest li aboni la quantitat en que s’hagués enriquit amb la cosa o el preu (1765).
Quan el depositant perdi, després de fer el dipòsit, la seva capacitat per a contractar, el dipositari no pot tornar el dipòsit al dipositant sinó a la persona encarregada de l’administració dels seus béns (1773) 4. El dipòsit necessari ARTÍCULO 1781.
Es necesario el depósito: 1º Cuando se hace en cumplimiento de una obligación legal.
2º Cuando tiene lugar con ocasión de alguna calamidad, como incendio, ruina, saqueo, naufragio u otras semejantes.
5. El segrest ARTÍCULO 1785.
El depósito judicial o secuestro tiene lugar cuando se decreta el embargo o el aseguramiento de bienes litigiosos.
ARTÍCULO 1786.
El secuestro puede tener por objeto así los bienes muebles como los inmuebles.
ARTÍCULO 1787.
El depositario de los bienes u objetos secuestrados no puede quedar libre de su encargo hasta que se termine la controversia que lo motivó, a no ser que el Juez lo ordenare por consentir en ello todos los interesados o por otra causa legítima.
ARTÍCULO 1788.
El depositario de bienes secuestrados está obligado a cumplir respecto de ellos todas las obligaciones de un buen padre de familia.
ARTÍCULO 1789.
En lo que no se hallare dispuesto en este Código, el secuestro judicial se regirá por las disposiciones de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
...