Tema 9 (EEAA. Procés formatiu de les CCAA) (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/01/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. ESTATUTS D’AUTONOMIA. PROCÉS FORMATIU DE LES CCAA ESTATUTS D’AUTONOMIA Norma institucional bàsica de cada CA. Contingut: organització, denominació i assumpció de competències. Són CCAA aquelles en les que s’aprova el seu EA, per LO.
En aquest hi ha d’haver la delimitació territorial. Organització: organització institucional pròpia. Assumpció de competències: fonamental, però no l’únic. Altres continguts: pluralisme lingüístic, economia...
NATURALESA JURÍDICA Doble dimensió: és la norma institucional bàsica de la CA, però també forma part de l’ordenament estatal (creat per les Corts per LO).
Els EA estan sotmesos a la CE, d’on en deriva la seva legitimació, no poden ser contraris a ella i també estan sotmesos a controls de constitucionalitat. Els EA no poder ser modificats per lleis estatals. Les lleis autonòmiques i les demés normes han de respectar l’EA.
PROCÉS DE FORMACIÓ DE LES CCAA - - Comunitats d’autonomia plena (via ràpida): 2 procediments: art. 151 CE: procediment ordinari, iniciativa dels municipis. Disposició extraordinària 2ª: procediment extraordinari pels territoris que ja havien demanat un EA abans de la CE (Catalunya, País Basc i Galícia).
Comunitats d’autonomia gradual (via lenta): art. 143 CE: iniciativa de les diputacions i municipis interessats. Procediment especial de Navarra: en comptes d’elaborar un EA, va actualitzar el seu règim foral. Ceuta/Melilla: possibilitat de dotar d’autonomia territoris que no estiguin integrats en el sistema de províncies. No són CCAA, no tenen potestat legislativa.
REFORMA EEAA Primer de tot s’ha de fer saber a les Corts la reforma, per ser aprovada per LO. Iniciativa per la doble dimensió dels EEAA (normalment el tema és per ampliació de Competències). Algunes CCAA tenen com a requisit un referèndum.
AMB LA CREACIÓ DE CCAA: - Aparició d’ordenaments autonòmics.
Necessitat d’una relació de supletorietat entre Estat i CCAA per suplir possibles llacunes Necessitat d’integració i coordinació entre els dos ordenaments.
PRINCIPI DE SUPLETORIETAT: per resoldre llacunes en l’ordenament autonòmic. Es prohibeix a l’Estat dictar normes, per tal d’omplir els buits del Dret Autonòmic. Serveix per integrar l’ordenament: si ens trobem que falta una norma, si existeix dret estatal sobre la matèria en concret, les seves normes tindran eficàcia supletòria.
PRINCPIPI DE COMPETÈNCIA: en un Estat centralitzat es resolen els conflictes a través del principi de jerarquia, però en un de descentralitzat, aquest ja no funciona. La llei estatal no és superior a l’autonòmica, sinó que tenen el mateix rang de llei entre elles i es relacionen per el principi de competència. Però sempre hi haurà una posició preeminent de l’Estat.
Distribució constitucional de competències: art 149.3 CE: “las normas del Estado prevalecerán sobre las de las CCAA en todo lo que no esté atribuido a la competencia de éstas”(clàusula de prevalença). La norma estatal pot desplaçar a l’autonòmica en matèries amb competència horitzontal (economia).
Altres preeminències de l’Estat: potestat per redefinir el model competencial (art. 150 CE) i privilegi processal en el recurs d’inconstitucionalitat.
RELACIONS ENTRE ESTAT I CCAA 3 tipus: 1. Posició preeminent dels poders estatals. 2. Igualtat de status: cooperació. 3.
Relacions conflictuals, amb solució jurisdiccional o extrajurisdiccional.
COMPETÈNCIES DE COORDINACIÓ Es configura de 2 formes: 1. Principi en el que es basa l’organització de les administracions públiques.
2. 149.13 CE: competència de l’Estat en la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, investigació i sanitat. Competència estatal exercida sense acord amb les CCAA (aquestes han de respectar les directrius coordinadores de l’Estat). Estableix uns mecanismes per tal d’integrar els subsistemes autonòmics al sistema nacional.
COMPETÈNCIES DE COOPERACIÓ Existeix un deure de suport mutu i mútua lleialtat. Cal distingir entre tasques de coordinació (vinculants) i de col·laboració (voluntària).
CONFLICTES Via ordinària: actuacions administratives sotmeses al control contenciós-administratiu i les legislatives al del RI. Impugnació de normes que puguin vulnerar mandats constitucionals.
Conflictes de competència: 2 fases: administrativasegons requeriment. JudicialTC ART. 155 CE: quan l’interès general d’Espanya es veu greument afectat, la CE concedeix al Govern la possibilitat d’adoptar les mesures necessàries per obligar a la CA al compliment d’aquestes obligacions. Requisits: - CA no compleixi amb les obligacions de la CE o altres lleis.
Actuar atemptant contra l’interès general d’Espanya.
Que el President de la CA no compleixi amb el requeriment del Govern.
Majoria absoluta del Senat per intervenir.
No s’ha aplicat mai. Se’n pot suspendre l’autonomia funcional alhora d’obligar la CA.
Relació jeràrquica entre autoritat central i autonòmica.
AMPLIACIÓ DE COMPETÈNCIES L’Estat pot ampliar les competències de les CCAA: 1. Atribució a les CCAA de potestats legislatives a través de llei estatal (“ley marco”) (150.1 CE): - Atribució per les Corts a traves de llei ordinària.
- Matèries legislatives i reglamentària.
- Correspon a les Corts fixar principis i directius de la “ley marco”.
- Fixació d’una modalitat de control sobre la legislació autonòmica.
- Control sense perjudici de la competència dels Tribunals.
2. Delegació de funcions estatals a través de LO (150.2): - Qualsevol tipus de competències.
- Transferència plena sense limitació de “ley marco” (junt amb medis de finançament).
- Requisit: que siguin susceptibles de ser transferides.
- Objecte de delegació (controlables pel Govern) transferides (no controlables). A la pràctica no es segueix.
LLEIS D’HARMONITZACIÓ 1. Principis i directrius comuns que modulin/harmonitzin l’exercici de les competències per part de les CCAA (no modifica els EEAA).
2. Legitimació: via excepcional quan no es pugui protegir l’interès general d’Espanya a través dels EEAA o CE.
3. Sistema rígid en l’aprovació de lleis d’harmonització (majoria absoluta d’ambdues càmeres). Fer-ho saber també a les CCAA.
4. Poden referir-se a normes vigents o no.
...