Grups d'aliments (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Nutrició
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 70
Subido por

Vista previa del texto

GRUPS BÀSICS D'ALIMENTS -Farinacis -Hortalisses i verdures -Fruites -Làctics -Càrnics -Olis i altres greixos Farinacis: ∑ Hidrats de carboni complexos (bàsicament midó) ∑ Origen vegetal ∑ proteïnes ∑ Vitamines del grup B, minerals, fibra ∑ Es classifiquen en tres grups: -Cereals i derivats: arròs, blat de moro, farinade blat, pa i pastes, sègol (centerio), ordi (cebada), civada (avena) -Llegums: cigrons, llenties, mongetes blanques, faves, pèsols, soja -Tubèrculs: patates, moniatos, mandioca, chufa Cereals: definició i tipus: ∑ Són el fruit madur i sec de les gramínies, plantes que tenen la coneguda forma de creixement en espiga ∑ Pericardi: cel·lulosa i vitamina B1. Per molta s'obté el sego (salvado ∑ Aleurona: proteïnes de VB variable ∑ Germen: greixos (AGE) proteïnes i vitamines B i E ∑ Nucli amilaci: és el nucli del gra i constitueix el 75% del seu pes. Conté midó i un complex proteic (gluten en el blat i ordi, zeina en el blat de moro i orizenina en l'arròs) Llegums: Composició nutritiva (gra sec): ∑ Midó: 60-65% ∑ Proteïnes: 18-24% (la soja en pot tenir més). Aminoàcid limitant: metionina ∑ Greixos: 1'5-5% ∑ Minerals: calci i ferro ∑ Vitamines: Tiamina (B1), Niacina (B3) ∑ Fibra vegetal hidrosoluble Soja: ∑ Isoflavons (flavonoids): efecte fitoestrogènic i antioxidant -LDL -Osteoporosis -Símptomes menopàusics ∑ Àcids grassos: linoleic i alfa-linoleic ∑ Proteïnes vegetals: hipocolesterolemiant Fruites, verdures i hortalisses: Verdures i hortalisses: ∑ Proporcionen: -Aigua, vitamines i sals minerals (magnesi, sodi, potassi) -Important font de fibra -Petit % de hidrats de carboni Fruites: ∑ Proporcionen (fruita fresca): -Aigua, vitamines i sals minerals (potassi, magnesi, seleni...) -Fibra -Aporten hidrats de carboni (“sucres” senzills: sacarosa, glucosa, fructosa) Llet i derivats: ∑ Principal font de calci ∑ Proteïnes d'elevat valor biològic ∑ Hidrats de carboni (lactosa) ∑ Grasses saturades i colesterol (14mg/100gr) ∑ Vitamines del grup B, D i A ∑ Efecte probiòtic: -Millor resposta inmunitària -Protegeixen l'intestí front microorganismes patògens ∑ Consum diari -Llet (UHT, pasteuritzada, en pols, etc.) -Llets fermentades (iogurt) -Formatges (fresc, semicurat, cremós) -Derivats lactis (natilles, flams, gelats, etc) Característiques nutricionals de llet: ∑ Proteïnes d'alt valor biològic (3-3'5g/100g) -Lisina i triptòfan complement amb cereals ∑ Caseïna (80%): formatges al coagular ∑ Lactoalbúmines i lactoglobulines ∑ Greixos (3'5g/100g): homogenització ∑ Sencera (3'5), semidesnatada (1'5) i desnatada (0'2) ∑ Diferències calòriques: 360-680Kcal/L ∑ Hidrats de carboni (4'5g/100g): lactosa: disacàrid que necessita l'enzim lactasa per ser digerida i absorbida ∑ Per l'acció de bacteris es converteix en àcid làctic ∑ Intolerància a la llet: diarrees.
Càrnics i substituts: Aliments proteics: ∑ Font principal de proteïnes ∑ Greixos (contingut variable) ∑ Aporten vitamines (principalment A, B (B2, B3, B12) i D) ∑ Aporten minerals (ferro, fòsfor, iode, zinc i sodi) ∑ Embotits: colesterol, grasses saturades i sodi (consum esporàdic) ∑ Consumir 2 cops a la setmana carn vermella, la resta blanques i un mínim de 3-4 cops a la setmana de peix blau/blanc -Carns: pollastre, conill, porc, vedella, xai, embotits -Peix: blanc, blau, marisc -Ous -Llegums -Fruits secs Greixos: ∑ Aporten greix i energia ∑ Origen vegetal: -Oli d'oliva: diàriment. Aporten grassa monoinsaturada (oleic) i vitamina E. El millor tant en cru com per fregir.
-Olis de llavors: rics en AGPI i W6, vitamina E. Millor en cru -Fruits secs: incloure'ls minim 3 cops per setmana. Grassa insaturada -Avocat: aporten grassa monoinsaturada (oleic) ∑ Origen animal: -Mantega, nata, llar de porc: vitamines A i D, colesterol. Consum esporàdic Sucres: ∑ Hidrats de carboni senzills (absorció ràpida) ∑ Aliments superflus ∑ Excés: obesitat i/o sobrepès o càries dental ∑ Sucre, mel, caramels i llaminadures, galetes, dolços i pastisseria, begudes refrescants, etc.
∑ Consum ocasional ...