Tema 2: Mesura de la Memòria (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 15

Descripción

Resum de les lectures obligatòries del tema 2 amb les diapositives.

Vista previa del texto

MESURA DE LA MEMÒRIA Aspectes Generals La psicologia, intentant ser reconeguda com a ciència, es va centrar en demostrar que els fenòmens mentals podien ser mesurats i quantificats de forma sistemàtica. Això la va separar de la psicologia filosòfica.
Podem mesurar a través d’experiments per estudiar algun fenomen psicològic o a traves del diagnòstic. Així, van sorgir 2 gran enfocs:  Mesura de laboratori: es fa a través d’experiments. El laboratori permet recollir les dades i controlar els factors subjectius i les variables estranyes. Ens permet variar sistemàticament les condicions, repetir les observacions i poder generalitzar. Així hem pogut descriure lleis de la conducta humana. Les mesures es poden fer en altres contextos a part del laboratori. Objectius científic-teòrics.
 Mesura psicomètrica: es basa en les diferències individuals i es mesura amb test.
Aquests són proves estandarditzades creades per mesurar o avaluar aptituds, capacitats, coneixements o característiques dels subjectes. Poden considerar-se instruments de diagnòstic, diferenciació i classificació. Objectiu de diagnòstic.
Mesures Directes vs. Mesures Indirectes En l’avaluació de la memòria, es poden diferenciar 2 tipus de mesures:  Mesures Directes, explícites, conscients o intencionals. Són necessàries expressions conscients de records. Són tasques on les instruccions fan referència a successos de la seva història personal. Els tests requereixen que el subjecte recordi conscientment el material que se li va presentar en la fase inicial. Es posa de manifest la memòria explícita.
 Mesures Indirectes, implícites, inconscients o incidentals. No requereixen una manifestació conscient de record, el subjecte ha de fer una tasca cognitiva o motora que no fa referència a coneixements anteriors d’una forma clara. La memòria estarà participant, encara que no de forma directa. Es posa de manifest la memòria implícita.
*Priming: facilitació del processament d’un estímul com a conseqüència de la presentació prèvia d’aquest; és una forma de retenció implícita, no conscient. Quan és un mateix estímul parlem de priming directe, i si no, es diu priming indirecte o associatiu.
Mesures Directes х Reconeixement: el subjecte ha d’identificar les dades adquirides estant presents dins del camp perceptiu. Normalment han d’identificar entre varies opcions la que prèviament s’havia presentat. La majoria de tasques són: ͦ El subjecte respon amb un Si/No si un estímul se li havia presentat abans.
ͦ Els estímuls es presenten un a un barrejats amb d’altres i el subjecte ha de dir quin se li havia presentat abans.
ͦ Tots els estímuls presentats a la fase inicial són barrejats amb un nombre igual o superior d’estímuls nous, i el subjecte ha de dir quins se li van presentar abans.
х Record o Evocació: s’ha de reproduir lo adquirit en absència de l’estímul - Record amb claus. Les dades estan presents però de forma incomplerta o alterada. Per exemple, dir-li el nom de la categoria a la qual pertanyen els elements presentats.
- Record serial. El subjecte ha de reproduir la informació en el mateix ordre en què ha sigut presentada.
- Record lliure. El subjecte ha de recuperar la informació en l’ordre que vulgui.
En la recuperació és un factor important el tipus de tasca de record que es sol·licita.
Aquest tipus de proves de record són considerades també tipus de comportaments mnemònics: reconeixement, record amb claus, record serial, record lliure.
Mesures Indirectes х Proves de coneixement conceptual, factual, lexical i perceptual. Les tasques intenten especificar les estructures i processos implicats en la recuperació del coneixement permanent. Exemples: generar membres d’una categoria semàntica, classificar o categoritzar estímuls, decisió lèxica, completar fragments de paraules...
х Proves de coneixement procedimental. Les tasques impliquen aprenentatge de destreses i solució de problemes, examinant l’execució de la tasca en funció de la pràctica. Exemples: tasques percepto-motores, dibuix en mirall, tasques de seguiment visual, execució de puzles, resolució de figures complexes...
х Proves de resposta avaluadora. Les tasques estudien els efectes de l’exposició prèvia a estímuls sobre l’avaluació posterior que els subjectes donen sobre aquests estímuls.
Exemple: com els judicis cognitius estan influenciats per l’exposició prèvia als estímuls.
х Altres mesures de canvi conductual. Les exposicions a estímuls també poden mesurarse per mesures fisiològiques i de condicionament. També pot incloure’s l’estalvi experimentat en el re-aprenentatge.
Les tasques més utilitzades són les que impliquen tenir que utilitzar coneixements basals (ex.: comprensió lèxica), així com tasques que pressuposen un aprenentatge incidental o tasques que avaluen el re-aprenentatge del subjecte.
Distorsions entre Mesures Directes i Indirectes Les distorsions que més s’han estudiat són les que afecten a pacients amnèsics i per una altra banda, a l’execució de subjectes normals en funció de determinades variables experimentals.
Els resultats que obtenen els amnèsics en proves directes és notòriament inferior als de la població normal. En canvi, en proves indirectes les puntuacions són similars.
En el cas de subjectes normals, s’observa que determinades condicions de codificació afecten de distinta forma a l’execució de proves directes i indirectes. Entre les condicions destaca el pensament elaboratiu: l’anàlisi semàntic dels estímuls. Aquest dóna millors resultats de retenció en proves de record i reconeixement que el processament de les característiques perceptives dels estímuls.
Les proves implícites no solen veure’s afectades pel processament elaboratiu. En canvi, s’observa que els canvis en les característiques perceptives dels estímuls produeixen un descens en els resultats obtinguts en les proves implícites, que depenen sobretot de la retenció de les característiques perceptives dels estímuls.
Per explicar les dissociacions s’han proposat 2 tipus de teories fonamentals:  Enfocs de processament, l’execució depèn del grau de coincidència entre les operacions de codificació i les operacions necessàries per a realitzar la prova. Les proves explícites de record i reconeixement exigeixen recuperar el significat de l’estímul, i la seva execució millora amb el processament del significat durant la fase de codificació. Les proves implícites, depenen de la comparació entre les operacions perceptives de les fases de codificació i prova.
 Enfocs de sistemes de memòria, expliquen les dissociacions per la intervenció de diferents sistemes (segons siguin proves directes o indirectes). Com les proves depenen de diferents sistemes, es veuen afectades per diferents variables de codificació, o en cas de pacients amnèsics, que tinguin afectat un sistema o altre.
Trobem els sistemes de memòria episòdica i semàntica, i de memòria declarativa (inclou l’episòdic i el semàntic) i no declarativa (procedimental).
En alguns casos de proves indirectes, els subjectes s’adonen que són proves de memòria, llavors fan un esforç de recuperació conscient, que es tradueix a una millora del seu rendiment. Així, els subjectes converteixen la prova implícita en explícita.
Tests Principals La memòria es mesura tant en tests de intel·ligència com en els d’aptituds. Els tests comparen els resultats obtinguts pel subjecte amb el barem de les puntuacions d’una població de característiques similars.
La transformació de les puntuacions directes en paràmetres comparables es fa principalment en: edat mental (l’edat mental es situa en el nivell que pot resoldre les proves), puntuacions típiques (distància de l’individu a la mitjana) i percentils (% de gent que té per sota).
Els test es mesuren amb la fiabilitat (consistència de les puntuacions obtingudes en el temps) i validesa (eficàcia per mesurar el que es vol).
 Wechsler Memory Scale: són les més utilitzades. Es componen per subescales que avaluen la memòria verbal i no verbal. Estan estandarditzades i amb normes específiques segons l’edat.
 Memory Assessment Scales: avaluen els aspectes de memòria útils des del punt de vista clínic. Inclou mesures d’amplitud de memòria visual i verbal, aprenentatge verbal i no verbal, i memòria demorada amb material verbal i no verbal.
 Selective Reminding Tests: el record selectiu s’ha desenvolupat per avaluar els components de recuperació, codificació i consolidació de la memòria. Es fa servir en psicopatologia.
 California Verbal Learning Test: és un test d’aprenentatge verbal i memòria, dissenyat amb la incorporació dels descobriments de la investigació sobre memòria en l’avaluació clínica. El subjecte ha d’aprendre una llista de 16 paraules en 5 intents. Es fa servir el record lliure i el record amb claus en la fase de recuperació.
 Hopkins Verbal Learning Test: test curt d’uns 10 min. Està indicat per a casos de pacients que no poden fer servir test amb llistes d’ítems massa llargs.
 Controled Oral Fluency Test: utilitza la fluïdesa verbal com a mesura. El subjecte ha de dir el màxim número possible de paraules d’una determinada categoria en 1’.
 Heaton Adaptatiun of the Story and Figure Memory Test: avalua l’aprenentatge i el record de tipus verbal i de figures. S’administren normes segons l’edat, nivell educatiu i sexe. La desavantatge és l’interval de 4 hores que hi ha entre l’aprenentatge i el record.
 The Rivermead: avalua la memòria quotidiana en contextos de rehabilitació. El pacient ha de recordar un nom, un objecte amagat, un dibuix, un article d’un diari, reconèixer una cara, recordar una ruta i orientar-se.
 Benton Visual Retention Test: hi ha 3 versions equivalents que es poden administrar en condicions diferents. És molt efectiu per detectar lesions cerebrals i discriminar pacients amb problemes psicopatològics.
 The Rey-Osterreith Complex Figure Test: avalua la organització perceptual i memòria visual. Consisteix a la còpia i posterior reproducció de memòria.
 Rey Auditory Verbal Learning Test: avalua el record i reconeixement. Es fan servir 15 paraules no relacionades que s’administren en 5 proves. El subjecte les ha de recordar després d’haver realitzat una tasca d’interferència.
 Everyday Memory Questionaire: és una autoavaluació que consta de 27 ítems que es contesten amb una escala del 1 al 9, permet avaluar els lapsus de memòria més freqüents del dia a dia.
 Test de Memòria de Yuste: avaluació de memòria immediata de tipus gràfic, de paraules i de relats, a partir d’estímuls visuals i auditius. Diferents formes segons l’edat.
 MAI: Test de Memòria Auditiva Immediata: avalua la memòria de tipus lògic, numèric i associatiu, a partir d’estímuls auditius fent referència a una capacitat de retenció immediata. Inspirada en l’escala clínica de memòria de Weschler.
En els últims anys s’ha anat donant importància a les mesures de memòria per a la vida quotidiana que puguin diagnosticar possibles psicopatologies. Com l’avaluador no pot estar present, fan falta qüestionaris retrospectius de auto-avaluació.
Molts test d’intel·ligència i aptituds per mesurar l’èxit escolar o fer selecció de personal es recolzen en aspectes memorístics culturals. Per això inclouen proves: visual, numèrics, lògics, associatius, etc.
...